Medi i paisatge

La història de l’àliga i la perdiu. Estàvem fent el Camí , haviem passat el corral del Pellero i anàvem a entrar en el barranc de Patxol quan un home que ens va veure passar ens va contar aquesta història: Fa unes setmanes estava pasturant les ovelles prop del mas Blanc i vaig veure en el cel com una àliga perseguia una perdiu, la perdiu es veia perduda ja que la rapaç li guanyava en la carrera, no s’ho va pensar dues vegades i s’enfilà en picat per l’estreta escletxa que deixa la construcció de pedra en sec que amaga el pouet del mas Blanc, l’àliga es llança en picat i  a tota velocitat queia darrera la perdiu, i les dues van desapareixer per l’escletxa del pou. Em vaig quedar encuriosit per saber com havia acabat la hitòria i promte em van contar que havien tret una àliga ofegada en l’aigua del pou i en efecte varen morir les dues ofegades, no van poder fenar en la seua carrera vetiginosa i després no van poder sortir del pou.

  El barranc dels Molins, que deu  el nom a cinc molins fariners connectats entre sí, construïts en una època d’auge demogràfic (segona meitat delXVIII). El descens de la població i la industrialització els deixaren obsolets. El barranc va ser declarat Bé d’Interès Cultural (Espai Etnològic) el 2009          

És gairebé imprescindible recórrer el barranc dels Horts, declarat Microreserva de Flora l’any 2001. La bellesa d’aquest paratge no rau en la quantitat d’espècies que podem trobar-hi, sinó en l’estat de conservació, la bellesa i la longevitat d’alguns dels seus espècimens: carrasques, roures monumentals, savines, orons i grèvols conformen boscos difícils de trobar en molts quilòmetres.              

BARRANC DE LA FOS A pocs metres de les darreres cases del nucli urbà, és troba el barranc més important del terme. A primera vista sembla un autèntic trencaclosques de pedra: una ordenadíssima successió de bancalets  de 10 o 15 m2  que dibuixen una mena d’amfiteatre, destinats a l’agricultura tot i la forta pendent. A la primavera hi podrem gaudir de l’explosió de flors dels pocs arbres fruiters que poden créixer en aquesta zona: els cirerers que aprofiten el refugi i la bona orientació del barranc.                                                                                                                                                    

      COVES DEL FORCALL Es tracta d’un conjunt natural molt atractiu a tan sols un parell de quilòmetres del nucli urbà: una sèrie de formacions de pedra calcària on l’erosió ha dibuixat una sèrie de formes estranyes, de coves, de refugis, de foradets i d’amagatalls. Els ponts de pedra i elsratpenats també contribueixen a donar-li un aire de màgia a l’indret.

La rambla Sellumbres és una zona declarada paratge natural municipal, repartit en tres termes municipals, Cinctorres, Portell, i Castellfort, la rambla Sellumbres separa la roca Roja i la Roca Parda, on any rera any s'ha fet camí ente els dos cingles. Aquesta zona és molt rica mab una gran diversitat de fauna i flora.

La mola de la Vila.Va ser declarat Paratge Natural Municipal el 2005, no només pels valors naturals que conté sinó també per l’alt valor simbòlic per als forcallans. Té una superfície de 129,71 ha, i  una altitud mitjana de 920 m (el punt més alt és el piló de Sant     Marc,    a 946,8 m). L’altitud i la situació estratègica sobre la confluència dels rius Bergantes, Calders i Cantavella en fan un  mirador de bona part de la comarca, i sobretot de la vall del  Bergantes. La vegetació es caracteritza pels  boscos de carrasca, on    també trobem boix, roure valencià, servera, oró, corner… Els  cingles, matolls i masses arborades permeten la presència de gran  diversitat de fauna. Hi destaca lacabra salvatge, el teixó i l’eriçó  europeu; i, pel que fa a l’avifauna, el voltor comú, l’àguila de panxa   blanca,l’astor i rapaces nocturnes com el xot i el duc. Quant al patrimoni històric cal citar l’  abric de la mola de Sant Marc, d’època prehistòrica, on s’han trobat diverses ferramentes retocades en  sílex.