Medi i paisatge

Ruta del trencalòsA Àger comença o acaba la ruta del trencalòs que va fins a Sant Esteve de la Sarga i d’aquí fins a Guàrdia, passant per Beniure, Alzina, Moror i l’Estorm. Voreja el pantà de Cellers o de Terradets, passa per Llimiana i finalitza a Vilanova de Meià. Des de Sant Esteve, en direcció oest, arriba fins a la Noguera Ribagorçana, passant per Alsamora.Sender Local de Catalunya (SL-C 8)Aquest itinerari surt d’Àger i puja fins a l’ermita de Pedra i arriba a la font de Gabrieló, enllaçant amb el GR 3. Aquesta ruta està assenyalada amb línies verdes i blanques.Seguint el GR 3 fins a Castellnou de MontsecDes d’Àger es pot agafar el GR 3, Sender Central de Catalunya (assenyalat amb una línia blanca i una de roja), que travessa la serralada del Montsec unint els pobles de Sant Esteve de la Sarga i Castellnou a través de l’estratègic coll d’Ares.Seguint el GR1, fins a l’embassament de CamarasaPer Àger passa el GR 1, Sender Transversal, que discorre pel vessant sud del Montsec d’Ares fins a l’embassament de Camarasa.10 Rutes per la Vall d’ÀgerS’han senyalitzat 10 rutes sortint d’Àger per conèixer els pobles de la vall així com el seu patrimoni d‘ermites i la riquesa de l’entorn natural. L’itinerari del Camí coincideix en 3 d’aquestes rutes.Per més informació: http://www.ager.cat

És una iniciativa del Govern de Catalunya mitjançant el Consorci del Montsec, aprofitant unes característiques úniques per a la instal·lació de l’Observatori Astronòmic del Montsec i del Centre d’Observació de l’Univers. En particular, la baixa pluviometria (inferior a 500 mm/any), humitat moderada, un percentatge elevat de nits serenes i el cel lliure de contaminació lumínica el feien un emplaçament adient. Centre d’observació de l’univers. És un gran multiespai lúdic amb l’objectiu de convertir-se en el centre de referència de la docència i divulgació de l’astronomia i la geologia a Catalunya. L’Ull del Montsec, una instal·lació única a tot l’Estat que és alhora un planetari digital multimèdia i una plataforma per a l’observació del cel en directe; el Parc de Telescopis, espai reservat a l’observació del firmament, tant nocturn com diürn, i format per dos edificis amb cúpules d’observació que contenen dos telescopis automàtics, un celòstat per a l’observació solar i un conjunt de telescopis portàtils. Observatori Astronòmic del Montsec. Constitueix el vessant científic del Parc Astronòmic del Montsec i el seu propòsit és bàsicament la recerca i la formació universitària en l’àmbit de l’astronomia i l’astrofísica. Se situa a l’est del pic de la Corona del Montsec d’Ares, a 1570 metres sobre el nivell del mar. Consta d’un edifici d’observació i una cúpula de 6,15 m de diàmetre que conté el Telescopi Joan Oró, un telescopi robòtic de 80 cm de diàmetre, el més gran i tecnològicament avançat de Catalunya, que es pot controlar des de qualsevol lloc del món a través d’Internet.

Montagut i Oix forma part de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, territori de notable extensió que, a causa de la seva diversitat i singularitat, és, sens dubte, l’espai natural més important del Prepirineu oriental. L’any 2000 es va formar el Consorci de l’Alta Garrotxa, un organisme públic supramunicipalque promou la gestió integral d’aquest espai. El relleu de la zona és de tipus calcari i presenta una marcada abruptesa, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca. Aquest relleu tortuós és el que dóna nom a l’espai: les garrotxes són les “terres aspres i de mala petja”. El paisatge de l’Alta Garrotxa és veritablement espectacular, no ja només per la magnifi cència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes. A Montagut i Oix es poden trobar roures centenaris a la vall d’Hortmoier; castanyedes a Riu i Can Barrufa, de la vall d’Aguja, i una teixeda al mas Misaclós, del veïnat de Carrera. A l’Alta Garrotxa, cal citar el Ferran, una cresta muntanyosa, símbol dels oixencs juntament amb el Mont Petit i el Mont Major. L’Alta Garrotxa té, a més, una important riquesa pel que fa al patrimoni cultural, cosa que posa de manifest la importància que tingueren en el passat els assentaments humans i les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes de la zona. L’espai ha patit, des de mitjan segle xx, un procés de despoblamenti abandonament del territori, a causa de les difi cultats de supervivència a la muntanya, de la desvalorització del carbó com a recurs energètic i de l’atracció de les indústries localitzades a la vall del Fluvià.

Beget està enclotat, voltat d’importants cims de muntanyes que van dels 400 als gairebé 1.600 m. Per tant, la fl ora és molt diversa en funció de l’altitud. Beget té la màxima pluviositat de la Garrotxa, corresponent a la primavera. La vegetació és densa, cobreix bona part del relleu i es tradueix en un  predomini d’alzinars, amb sotabosc de boixos i arbusts mediterranis. També són interessants les fagedes, a les obagues, i les rouredes. Els erms i les garrigues ocupen unes 1.400 ha i les zones de prats i pastures, prop de 2.000, sobretot a la zona de Rocabruna i al coll de Malrem.Quant al nucli urbà, Beget és un petit poble de carrers costeruts o escalonats, amb paviment desigual de pedra, amb cases de gran tipisme i fonts urbanes. Prop d’aquíLa ruta Beget-Rocabruna es pot fer seguint el GR-11 fi ns al molí de Sorolla i després agafant el PR 187. Una altra opció és pujar fins al coll de Malrem. En aquest segon cas és un recorregut per l’alta Garrotxa. La ruta que va del poble de Molló i es dirigeix vers Rocabruna, de 26 quilòmetres i amb una durada d’unes sis hores, permet conèixer la capçalera de la riera de Beget, fent la volta al pic Montfalgars. És un recorregut per la part més alta de la Garrotxa.Les gorgues de Beget són tres grans basses al riu, als afores de Beget. Són ideals per passar un dia de bany.

El municipi comprèn tota la vall del torrent de les Arenes. Aquest es forma per la unió de les aigües del torrent de Segalers i el de Saltaders. Les aigües d’aquests torrents baixen de la serra de les Mandres i són afluents del Segre. Una de les aigües més famoses del terme, però, són les aigües de la font Sardana, que té el brollador a la carretera C-14 prop de la Quera Nova. En destaquem la roureda mil·lenària de Tremolet, d’on tradicionalment es collien gran quantitat d’aglans per poder alimentar el bestiar durant dels durs mesos d’hivern. Dins el terme municipal, hi trobem muntanyes com la d’Escuder, de 1.225 metres; el Roc del Cucut, de 1.150 metres; i el Roc Roi, de 1.072 metres. A prop d’aquíUn itinerari curt però interessant és el que ens porta al molí d’Estamariu, situat al nord-est del poble. Aquesta ruta ens permet creuar dues vegades el riu de  Bescaran per dos ponts romànics diferents.El Roc Beneïdor, de 1.681 metres d’altura, és un mirador natural amb una vista excepcional de la vall de l’Urgellet

Soldeu i el Tarter ocupen un territori que està envoltat per unes valls de gran encant, la vall d’Incles i la de Ransol. Aquestes, com altres indrets de la geografia andorrana, tornen a gaudir de la presència d’una espècie que s’havia extingit feia segles als Pirineus: la marmota

És un d'eixos paratges natural que convida al seu passeig pausat. Compta amb una singular riquesa botànica que ni tant sols els incendis han aconseguit minvar. Es especialment recomanable la seua visita en una plàcida vesprada estiuenca. Un bosc de sureres ubicat al  nord, a uns 600 metres d'alçada compartint terme amb Pinet. Són uns arbres eminentment silícols que creixen sobre en un insòlit lloc del País Valencià sobre un terreny d'argiles descalcificades. Allí s'hi troba una microreserva floral que corrobora el seu valor botànic.  És la formació boscosa més completa de tot el terme, allí les sureres es barregen (en les zones més ombrívoles) amb els galers i amb els pins procedents de repoblacions. Després del cremat del 94 s'ha repoblat amb més sureres A l'estrat arbustiu  on fa més frescor hi trobem falagueres i arbocers. Però en punts més àrids és el coscoll i l'argelaga les regines del sól.       L'orografia esquerpa d'aquest esplèndid lloc es veu beneficiada per un índex pluviomètric superior al de la resta de terme. Pluges que proporcionen aigua al punt més emblemàtic de la partida: la basseta del Surar.    És un bell indret que a penes a sofert l'acció humana i que presenta un encant natural que fascina a tothom que el contempla.       L'associació cultural de Llutxent pren el seu nom d'aquest bell indret declarat paratge natural municipal.

Aquesta font està situada a la propietat de Can Plana, a l’indret conegut amb el nom de Polletons. S’hi té accés pel camí que de can Plana i Can Nonell de la Serra, que enllaça amb el camí que de Collsacreu va a la casa Nova de Pibernat. És un naixement d’aigua natural, envoltat d’uns grossos castanyes, situat a sota el camí abans descrit i per tan una mica difícil de trobar si no es coneix. Com a referència trobarem un camí de desenbosc que surt del principal i la font és a sota mateix. L’aigua es recollida per un galet de ferro, que s’aguanta en una petita paret de pedres i abocada a uns 30 centímetres de terra. Es troba a una alçada de 398 metres sobre el nivell del mar i està orientada al nord. L’any 1983 s’hi va fer una petita paret i s’hi va col·locar unes rajoles amb el nom de la font, avui mig trencades. A la banda de sobre la font, hi ha una plantació de pins joves, i abans era plantat de vells castanyers que servien per a recollir les castanyes en la seva època. Anys enrera aquestes terres havien estat pineda i també vinya. El nom del Polletons, el trobem escrit també en la forma Pinyetons i en el localisme Poietons.