Medi i paisatge

El Puig i la Serra de Sant Amanç (o Amand) es troba a la banda Sud del Taga (Serra de Conivella). Té una altitud de 1.851 m. Per les seves vistes és considerat "el balcó del Ripollès". Al cim hi ha una creu de ferro i un altar per a les celebracions religioses. Segons la llegenda, Sant Amanç habitava en el castell de la muntanya cap al s. IV. Rebel cabdill dels Begaudes. Aquest nom correspon a camperols revoltats contra els grans terratinents i el poder romà dominador. La revolta s’inicià a la fi del segle II a les Gàl·lies i durà fins al segle V. Cap al segle IV penetrà a les terres que serien catalanes i el cabdill n’era Sant Amanç. La llegenda vincula el castell de Pena i la muntanya de Sant Amanç al personatge del Comte Arnau, qui donava sal al seu cavall a les salines dels masos del Jofré i del Boix de Vidabona per fer-lo més veloç. A les nits de tempesta, al Collet del Vent encara s’hi passeja el seu espectre. També es menciona un convent de monges al Pla de Pena, expulsades del monestir de Sant Joan, visitat sovint pel comte. Diu la cançó popular: “Les monges de Sant Aimanç, dotze monges, tretze infants”. És sorprenent la carta que Xirinacs, en el seu Dietari final, adreça al Comte Arnau convidant-lo a redimir-se del seu perllongat purgatori, ajudant a la nova revolució catalana consistent en generar comunitats humanes organitzades i fundades en el consens i la concòrdia, que durà a la fi de la lluita de classes i a l’alliberament nacional: "Deixa ja la teva Pena vagarosa i ajuda’ns a fer créixer aquest nou i vell plançó ple d’Esperit per totes les terres catalanes i per tot el món: la nova revolució." Sant Amanç etimològicament vol dir “l’enamorat per sempre”. Interpretant el Dietari final de Lluís M. Xirinacs, en el Camí de Vidabona representa el místic, l’Amic (de Ramon Llull) qui, després de l’alliberament de les pròpies dependències a les coses del món, esdevé subjecte lliure (1a etapa del Camí de Vidabona).  Foll d’amor, en èxtasi contemplativa de l’Amat (Ramon Llull), l’Absolut, la Mare o Amor creador de l’Univers, segons Xirinacs representada pel Taga, es consumeix en desig de fondre-s’hi. L’Amic (Sant Amanç) i l’Amat (la mare Taga) estan units pel Coll de Jou (que vol dir unió, “ioga”). Per completar la unió mística cal transcendir el subjecte, fet aquest representat pel mite de Sant Miquel Arcàngel i l’equivalent mite terrenal de Sant Jordi (que vencen el  el dimoni / l’aranya: la supèrbia de l’ego). Aquest és el sentit mític de fer nit o estada al refugi de Sant Jordi de Coll de Jou.

En aquesta zona prepirinenca hi trobem una gran biodiversitat vegetal i animal. Alguns exemples: Amfibis: Tritó pirinenc, granota roja, salamandra. Rèptils: Escurçó, serp verda. Aus: Àguila daurada (el rapinyaire més gros i potent de la Península Ibèrica), falcó pelegrí, gamarús (rapinyaire nocturn), àguila marcenca, aligot, còlit gris, alosa, gralla de bec groc, cornella, trencalòs, voltor comú. Mamífers: Cabirol, porc senglar, gat mesquer o geneta, fagina, guineu, teixó. Vegetals: Pi roig, faig, roure martinenc, boix, ginebre. En zones rocalloses i humides podem trobar l'orella d'ós, herba fetgera i corona de rei.

Rutes a peu per l'Alcora- tot un ventall de modalitats El municipi de l'Alcora està enclavat en el centre de la província de Castelló, a escassos 20 km de la costa. Limita amb Costur, Figueroles, Llucena, Fanzara, Onda, Ribesalbes, Castelló, Borriol i Sant Joan de Moró. El seu extens terme municipal i variada orografia han convertit a l'Alcora en un enclavament idoni per a la pràctica del senderisme, sent una dels més bells accessos cap al massís del Penyagolosa, sostre provincial amb els seus 1.813 metres d'altitud. Per tot això, l'Alcora ofereix excel•lents condicions per a la pràctica del senderisme, oferint una variada oferta de modalitats; rutes senyalitzades, rutes guiades, itineraris específics per a grups organitzats i, també, la Mitja Marató de Muntanya. Rutes senyalitzades Ruta de les ermites (PR-CV 120): Distància total: 29.8 km. El dissabte posterior al Diumenge de Pasqua es realitza una peregrinació que recorre aquesta ruta. Ruta del Patrimoni (PR-CV-357): Distància total: 14,18 km. Sender local (SL-CV 90): Distància total: 6, 967 km Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora: Desnivell acumulat: 1.700 metres. Data de la carrera: 29 de setembre de 2012 Itineraris guiats: Ruta de les Mines: Itinerari per muntanya amb guia a través d'antigues explotacions mineres i forns de transformació de minerals. Recorregut total: 5 km. Ruta del Patrimoni: variant més curta del PR-CV-357; visita comentada amb guia a diferents llocs d'interès històric. Recorregut total: 8.1 km. Ruta de la Ceràmica. Ruta urbana. Itinerari guiat Ruta dels Murals. Ruta urbana. Itinerari guiat Rutes programades pel Centre Excursionista de l'Alcora. Agenda per 2012 L'Alcora-Llucena: 10 de març (marxa nocturna) Sant Joan de Penyalosa- l'Alcora: 6 d'abril L'Alcora-Xodos: juny (coincidint amb la Mostra Cultural de l'Alcalatén que se celebrarà a Xodos) L'Alcora-Penyagolosa: 14 de juliol Volta al terme municipal de l'Alcora: 17 de novembre

RUTA DE LES MINES DE L’ALCORA A LA FOIA ITINERARI: Creu de Sant Vicent (forn de calç) - Molí de Matraca – Assut - Molí de Palomet (mina d’algeps i forns) – Montmirà - Mina de Cabres (mina i forns de ciment) - la Foia - Mina del Coixo (mines de d’algeps i forns) - la Ferrissa (Mina de ferro, mina d’algeps i forn d’algeps) – Pantà - l’Alcora. DESCRIPCIÓ: FORN DEL LLIMERO Forn: Construït cap a la dècada de 1950, estarà en funcionament fins a 1956 en mans de Cristobal Tomàs i Pasqual Safont. Aquest forn es un dels pocs de calç que es conserven al nostre terme municipal. Ús: S’utilitzà per a la fabricació de “calç viva” (CaO) (òxid de calci), que s’obté per la calcinació de roques calcàries (CaCo³, carbonat de calci, + calor). El que restarà de la calcinació es un gas (anhídrid carbònic) La “calç viva” es transforma en “calç apagada” (hidròxid de carboni) amb l’absorció d’aigua i es utilitzada per a l’elaboració d’argamassa per a la construcció (de vegades mesclada amb ciment, per als tradicionals “emblaquinats” de les cases, molt habituals en les poblacions de les nostres comarques i per a blanquejar el paper en les papereres. MOLÍ DE PALOMET Mina: Mina on podem observar entre altres: pirites de ferro, quars, guix, anhidrita, talc i argiles. Molí de Palomet: Antic molí hidràulic, actualment enderrocat i que se’l suposa anterior al molí de Matraca (1782), serà en principi un molí fariner i durant l’época d’explotació de la mina s’utilitzarà per a moldre el guix. Ús: Junt a la mina estan les restes del Molí de Palomet, on encara són visibles 2 forns d’algeps (observar la diferenciació entre la planta superior i la cambra de combustió). Aquestos es degueren utilitzar per a la calcinació de (CaSO 2H² O) (sulfat de calci hidratat) per a aconseguir CaSO +H²O (sulfat de calci) a través del procediment de deshidratació. L’algeps o guix s’utilitzarà per a “lluir” (revestir les parets) i per a fabricar motles, buidats. L’algeps més pur s’utilitzà a l’Alcora per a la fabricació de motles per a la fabricació de pisa fina a la Reial Fàbrica i altres tallers. MINA DE CABRES Mina: Vàries mines en la muntanya on hi ha abundància de margues. (composades per carbonat de calci , sílice i productes argilosos). Aquestes mines foren explotades des d’antic per la familia Nomdedéu i després per Vicente Ferrer que a principis de segle va construir els forns. La marca amb la que es comercialitzava el ciment va ser “Moltfort” Forns: De grans dimensions estan situats a l’entrada del camí de les mines, allí a temperatures de mes de 1000 graus es transforma la matèria primera (calcària i argila) en ciment. El ciment s’utilitza per a la preparació d’argamassa mesclada amb aigua i sorra, per a la construcció. MINA DEL COIXO Mina: Mina a l’aire lliure de grans dimensions, va pertànyer a la família Vives (Es va dir algepsar de Marrau) i s’utilitzà per a l’extracció d’algeps. Forns: Situats a l’entrada de la Mina es conserven almenys dos forns de grans dimensions per a la fosa dels minerals i la preparació de l’algeps (observar la diferenciació entre la planta superior i la cambra de combustió). Aquestos es degueren utilitzar per a la calcinació de (CaSO 2H²O) (sulfat de calci hidratat) per a aconseguir CaSO +H²O (sulfat de calci) a través del procediment de deshidratació. MINA DE LA FERRISSA Mina: Antiga mina de ferro, utilitzada des del temps dels fenicis, segle VII abans de Crist, que hi instal•laren un forn per a la fosa del mineral. Posteriorment, cap als anys 40, Antonio Andrés (calito) extragué algeps. Forns: a l’entrada de la mina trobem un antic forn d’algeps. ALTRES EXPLOTACIONS MINERES DEL TERME DE L’ALCORA Mines d’argila: Camí de la Serra: Muntanyes de darrere de l’ermita de Sant Vicent Sant Vicent: Encara es visible a l’arribada al passeig que dona accés a l’ermita de Sant Vicent Terrer del Poll: Eixint de l’Alcora per la partida dels Vinyals, direcció Ribesalbes. Foies Ferrades: Actualment es un terreny ocupat per la indústria taulellera Mas Vell: Actualment encara en explotació, a prop del pantà del Sitjar. Mina de les Foies: Cap a Ribesalbes Mines d’Araia. Mas del Retor i Campiello: A prop de la Rambla i recentment posades en explotació Altres: La Cantera del Xufero: Ubicada en un tossal ocupat antigament per un poblat del Bronze, està destinada a l’extracció d’una calcària molt especifica anomenada al món de la mineria com “Alcora”. Amb aquesta pedra està realitzat l’altar major de l’Església parroquial de l’Alcora. Mina del Corral de Ramos: Situada a la Partida de la Font d’Aixart, s’extreia terra rica en sílice i quars, utilitzada per a la elaboració de esmalts. Mina de plom: “A dos leguas de la población.”. La documentació del segle XVIII de la Reial Fàbrica situa una mina de plom, actualment no localitzada.