Medi i paisatge

La Barrassota era un paratge meravellós ubicat prop de la platja del Serrallo en el terme de Castelló, allà a l'any 1958. Primer faré una descripció de l'espai , com era antigament, després parlaré del conflicte i finalment com es troba en l'actualitat. Es trobava vora la séquia Mitgera que separava el terme d'Almassora  del de Castelló, és on actualment hi ha la petroquímica de L'ESO. Al paratge hi havia una capelleta, i d'ací rajava la font de la Barrassota, una font d'aigua freda i bona, que brollava sempre i anava a parar a la séquia Mitgera(es deia mitgera perquè partia els dos termes). L'espai estava envoltat d'arbres molt grans, xops i pins principalment, a prop hi havia la "Venta del Canyisset".Era una taverna on la tavernera, la Cucala, servia vi i cervesa als llauradors que anaven a esmorzar, també la gent del Grau anaven a berenar i seien als bancs, que eren troncs tallats. Unes 300 famílies vivien del conreu de la terra, vivien en alqueries(que són com s'anomenen les construccions de la zona). Els meus revesavis eren una d'aquelles famílies que vivien del ramat i del conreu de la terra, la terra era molt bona i feien molt bones collites, deien que era la millor  del terme, eixien al mercat on venien la verdura  i així eren feliços amb el seu treball. Fins que un dia tot això es va acabar, aquest paratge, aquesta manera de viure , aquesta terra, tot va desapareixer. Una multinacional americana anomenada ESO els va expropiar les terres per construir una gran industria i fer diners, els ho furtaren tot, la casa, les terres, el ramat, la vida, tot el que tenien a canvi d'una misèria. Davant d'aquesta injustícia, els mes valents , també els més joves, es varen alçar amb les corvelles , aixades i fins i tot una dalla, no tenien res a perdre, així començà la revolta contra la policia i la guardia civil, hi varen haver alguns enfrontaments, després  la repressió i la presó per a molts d'ells. També, els pocs cèntims que els varen pagar per les terres es varen repartir de manera molt injusta i la majoria van caure en les mans d' aquells que tenien influència. Finalment la revolta va ser reprimida, el paratge arrasat, la vegetació devastada, les terres bones covertes de formigó i industries i les terres veïnes van quedar inutilitzades. Actualment hi ha un gran complexe industrial i amagada sota una trapa entre el formigó hi ha la font de la Barrassota , el recinte està  tancat i per entrar-hi cal demanar permís. Aquesta és la història d'un paratge natural, i la revolta d'uns llauradors als quals els van llevar tot el que tenien

La ruta: del conjunt de Mur a la Clua, passant per Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, la Fabregada, Alsamora i el congost de Mont-rebei.   1.MUR. Si aneu a Mur el dia del seu aplec, tindreu l’oportunitat de contemplar l’interior tant del castell com de la canònica. La fortalesa de Mur és un dels millors exemples d’arquitectura militar que hom pot trobar en el nostre país, La seva superfície està assentada sobre una gran penya rocallosa que contribueix a ressaltar la seva figura triangular. A la paret de migdia del recinte destaca la seva espectacular torre circular, d’uns setze metres d’altura. La canònica de Santa Maria, situada a pocs metres del castell, va ser declarada Monument Nacional  l’any 1920. Restaurada recentment, val la pena que la visiteu amb una mica de temps, especialment el seu claustre, on podreu contemplar una magnífica reproducció de les pintures murals romàniques que, des del segle XII havien envellit l’altar de l’església. Com tantes altres obres d’art de la muntanya, les pintures de Mur també van volat lluny d’aquestes contrades. A principis del segle XX van ser adquirides pel Museum of Fine Arts de Boston, que les va traslladar als Estats Units.   2. MOROR-ALZINA (7 quilòmetres) Heu de sortir de Mur per la pista asfaltada que mena al poble de Guàrdia de Noguera. No obstant això, un parell de quilòmetres abans d’arribar-hi, heu de desviar-vos a mà dreta pel trencall perfectament senyalitzat que mena als anomenats pobles de la Feixa. A Moror encara és possible de veure algun fragment del seu antic recinte fortificat, amb una torre cantonera. Des de Moror, amb una caminada inferior a una hora, podeu visitar l’antic assentament de Sant Martí. Després de cruar el barranc del Bosc, arribareu a l’indret, conegut avui com a Sant Martí de les Tometes, a causa que s’hi pot contemplar una de les necròpolis altmedievals més ben conservades del nostre país. A quatre quilòmetres d’aquest enclavament s’aixeca el poble d’Alzina. Estratègicament situat sobre una penya, Alzina acull un molí d’oli de tracció animal, un dels pocs que es conserven en condicions en aquesta zona del Montsec.   3.SANT ESTEVE DE LA SARGA I LA FABREGADA Sant Esteve és el poble que dóna nom al municipi. Tot i que als anys seixanta del segle XX era habitat per una setantena de persones, avui només hi queda una casa oberta de manera permanent. El nucli de Sant Esteve, com en general tots els pobles de la Feixa, és un exemple dramàtic del despoblament de les comarques de la muntanya, especialment visible en aquesta part del Montsec. Un quilòmetres  escàs després d’haver deixat enrere Sant Esteve, arribareu a l’església de la Mare de Déu de la Fabregada, un edificació del segle XII que, el darrer diumenge de maig, acull un aplec que acostuma a reunir força gent originària d’aquesta zona. A uns centenars de metres a l’oest de l’ermita, amagat per la vegetació, pot visitar-se l’antic poblat altmedieval de la Fabregada.   4.ALSAMORA Poc més de dos quilòmetres separen la Fabregada del poble d’Alsamora. No deixeu de visitar l’espectacular torre circular que senyoreja sobre el llogarret. Resta visible del que havia estat el castell d’Alsamora, aquesta torre, d’una quinzena de metres d’altura, s’eleva orgullosa sobre la vall de la Noguera Ribagorçana. En sortir d’aquest poble s’acaba l’asfalt de la pista, per la qual cosa, els cinc quilòmetres que us resten fins a les portes del congost els haureu de fer amb precaució.   4.CONGOST DE MONT-REBEI L’arribada a l’estret està perfectament senyalitzada. Després de deixar el vehicle, haureu d’aproximar-vos a peu fins a la seva entrada, tot superant l’espectacular pont de ferro penjat que en facilita l’accés. El congost de Mont-Rebei, que no és recomanable per a les persones amb problemes de vertigen és un dels indrets naturals més bonics del Pallars Jussà. Aquest espai no ha estat mai obert al trànsit rodat. Dels dos camins que el travessen, l’un, construït als anys vint per la Mancomunitat de Catalunya, resta bona part de l’any sota les aigües del pantà de Canelles. L’altre, obert l’any 1982, s’eleva vertiginosament per la roca.  El paisatge en aquest indret és espectacular. A més, els aficionats a l’espeleologia podeu visitar la cova Colomera, situada al bell mig del Congost.   5. LA CLUA. Heu de tornar fins al desviament que us ha dut fins a l’estret i seguir la pista en direcció al Pont de Montanyana durant uns centenars de metres. Poteriorment, una cruïlla perfectament senyalitzada us farà desviar a mà dreta i, en cosa de tres quilòmetres, us menarà fins al llogarret de la Clua. La panoràmica és excel·lent, i la tranquilitat absoluta. La visita a l’església de Santa Maria, parcialment restaurada, posa punt i final a la ruta. No obstant, si us queden temps i ganes, sempre podeu enfilar la pista i dirigir-vos fins als pobles de la Torre d’Amargós i , sobretot, Castellnou del Montsec. A l’extrem nord d’aquesta vila destaca l’imponent casal dels Portolà, on una placa s’encarrega de recordar-nos que entre aquelles parets robustes va néixer, l’any 1718, “Gaspar de Portolà i Rovira, descobridor de Califòrnia”.   Jordi Creus        

Xarxa Natura 2000: En aquesta publicació trobaràs els espais més emblemàtics del litoral català, la seva descripció, fotos i informació d’interès per visitar-les. També són importants els consells que trobaràs al final per gaudir de la natura sense malmetre-la.