Medi i paisatge

Roure (Quercus) al costat de la font del mateix nom. Característiques: Roure de grans dimensions. Estat: Es poden observar danys a la soca del tronc a causa del pas dels anys. Suggeriments: Aquest exemplar ha estat catalogat com a Arbre Monumental i Singular per la Generalitat de Catalunya. (Decret 214/1987: 'Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció').

El Suro de la pubilla (Quercus suber) és un suro impressionant, molt rabassut de soca i sens dubte el de més gruix i vell que existeix a Maçanet. Característiques: Arran de terra la soca fa uns 7 metres i a l'alçada del pit fa una volta de 5,20 m amb un diàmetre de tronc de 2 metres. Estat: La Pubilla és un arbre senil que ja ha parat de créixer; s'alça en terreny rocallós i les seves arrels boterudes s'han hagut d'allargassar per anar a buscar terra bona i aigua per mantenir-se. Suggeriments: Encara que avui no ho sembli, al seu peu hi havia fa 60 anys, un hort i una petita deu, que menava el masover de can Vinyes. Aquest era l'origen dels nutrients necessaris i el mulladiu que li han fet possible arribar a aquestes dimensions. Ha estat catalogat com a Arbre Monumental i Singular per la Generalitat de Catalunya. (Decret 214/1987: 'Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció').

Aquest Plàtan (Platanus hispanica) arrela a tocar de la font i és el de més gruix que existeix a Maçanet. Característiques: Té una volta de canó de 5 m, i una soca de 6 m, amb un diàmetre màxim de 1,70 m. El tronc a uns tres metres d'alçada es ramifica en cinc branques que, pel seu gruix, cadascuna d'elles ja es podria considerar un arbre respectable. La brancada s'enfila fins als 20 m i la capçada d'uns 27 m és ample i espessa. Estat: Exemplar en molt bon estat. Suggeriments: El plàtan és un arbre poc exigent en la qualitat del sòl i ofereix una ombra fresca i atapeïda. Per això acompanya fots i masos molt sovint. Comparant fotografies, calculem que aquest plàtan va ser plantat fa uns 170 anys i, pel seu aspecte i les seves mides, bé podria constar a la llista d'arbres monumentals de la Generalitat.  

Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions. Característiques: Arbre d'aspecte saludable amb un tronc esvelt, que ha perdut moltes branques. Això fa que només tingui uns 10 metres de capçada; té un perímetre de 3,50 m i una volta de soca de 4,10 m. El diàmetre és de 1,20 m i d'alçada fa 15 metres. Suggeriments: La pista forestal es troba en bon estat, però es recomana arribar-hi a peu, en bicicleta o en vehicle tot terreny.

Alzina (Quercus ilex) al costat de la font de l'antic hostal del Bac. Característiques: Aquest exemplar té una volta de canó de 3,30 m, la soca molt boteruda a la base, fa 6,30 metres de volta i el diàmetre màxim és de 1,20 m. La capçada fa 15 m i s'alça fins als 16 m. La font que es troba al costat de l'arbre li proporciona la humitat necessària pel seu creixement. El tronc de l'alzina sembla que és un rebrot d'una soca més antiga. Estat: Té la soca abonyegada, es pot deduir que aquest arbre ha sofert per la manca de terra i les arrels s'han hagut d'obrir pas enmig de la pedra tosca. Suggeriments: Molt a prop de la font i d'aquest arbre hi ha les restes de L'hostal del Bac (s. XVII), freqüentat pels traginers que seguien el camí de St. Llorenç de Cerdans a Figueres.

Pollancre (Populus) al costat de la Mina Canta. Els pollancres són arbres que requereixen grans quantitats d'aigua per créixer, sorprèn que aquest exemplar hagi sobreviscut en aquest indret eixut. Característiques: És un exemplar de grans dimensions. Estat: Arbre en molt bones condicions. Suggeriments: El pollancre és un arbre caducifoli, que perd les fulles a l'hivern. A la primavera el veurem amb les fulles verdes i frondós i a la tardor serà de colors marronosos i ocres. Els llargs pecíols de les fulles del pollancre fan que es moguin fàcilment amb el vent.