Medi i paisatge

Al tractat Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790), Francisco de Zamora anomena i descriu set varietats diferents de pomes que es poden trobar en aquesta zona: hi ha la blanqueta i la ratllada —segons com és la seva pell—, la del ciri, la de Can Quadres, la imperial —era la que es conservava més temps—, la martina —que es collia per Sant Martí—...       Per altra banda, Rafael Vilà, a Les pomeres de la Vall d’Arbúcies. Aproximació a una recerca etnològica, enumera les antigues varietats de pomes que es podien trobar en aquesta zona: primerenca, rabada, quadres, agredolça, sang de llebre, ampolla, martina, morro de vedell, corgelada, gabatxa, blanqueta, agregroga, de suro, nana, perona, vermella, de Sant Jaume, vinyets, dolça, bellesa de Roma, imperial groga, imperial vermella, llistada, llaminera, ciri groc, ciri verd, bruta grossa, bruta petita, camosa groga, camosa verda, agrenegra del Vimeners i manyaga.  

Viladrau es defineix especialment mitjançant el seu ric i variat paisatge. Al peu del Montseny, la vista del Matagalls corona l’horitzó pintant els més variats estatges de vegetació. Fagedes, avetoses, rouredes, vernedes, alzinars i castanyedes, segurament les millors de Catalunya, clapejades de conreus, pastures i esquerps roquissars. Acaben de conformar el paisatge un bon nombre de masies i ermites, torrents i salts d’aigua i més de cent cinquanta fonts. Boscúries i racons màgics, al bell mig del Parc Natural del Montseny, que amaguen endemismes tan únics com l’herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana) o el recentment descobert tritó del Montseny (Calotriton arnoldi).       Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura     Any: 2008