Riells i Viabrea

Sant Martí de Riells és l'actual església parroquial de Riells i Viabrea. Està situada al nucli de Riells del Montseny (a 510 m sobre el nivell del mar), a la part muntanyosa del terme -entre el turó del Morou (1.307 m), el pla de Fogueres (622 m) i el puig del castell de Montsoriu (649 m). Té un campanar d'espadanya que abans ocupava una posició central, però que en la darrera restauració (feta a mitjan s. XX) ha estat desplaçat a una posició lateral. Dues capelles a cada banda de la nau completen aquest edifici d'origen romànic. L’altre centre espiritual és la parròquia de Sant Llop de Viabrea, que és al turó de Sant Llop (a 246 m d'altitud), entre la riera de Sant Llop i la de Riells. Es tracta d’una construcció d’origen romànic que té com a element principal una nau rectangular dels s. X-XI amb un absis; s’hi han fet dues restauracions importants, una al s. XVII i una altra l'any 1982. Una altra part important del patrimoni d’aquestes terres és el pou de glaç de n'Hosta –de cinc metres de diàmetre i més de sis de fondària–, situat darrere el molí de n'Hosta (dins del veïnat de Viabrea); no se’n coneix la datació, però és un dels pous més ben conservats de tot el massís i el que està situat més cap a la plana. A pocs metres del pou, hi ha les restes d'una bassa que s'omplia amb l’aigua de la riera de Riells i que, un cop glaçada, se serrava a trossos i es dipositava al pou; entre els blocs de glaç es posava palla i branques. També són part important del patrimoni d’aquestes terres les masies monumentals disseminades per la muntanya; cal destacar Can Perarnau –pels pilars arrodonits del seu porxo–, Can Goita i Can Joia, a més del molí de Can Marlet.

Fira de les Masies de Riells del Montseny i Festa Petita, 15 de maig.Aplec de Sant Llop, 1r diumenge de setembre.Festa Major d’Hivern, 11 de novembre.

Bona part de la població és en masies disperses i les activitats agropecuàries desenvolupen un paper important en l’economia de tot el terme municipal. L'agricultura és al sector més planer -s’hi conreen principalment cereals i patates, però també hi ha prats de dall, més aviat cap a la zona septentrional del terme- i els pasturatges afavoreixen la cria de bestiar boví. L’explotació forestal, però, també té un pes important; dels boscos se n’obté fusta de faig i de castanyer i, sobretot, bruc, que ha contribuït en gran manera a l’economia del poble. Durant els darrers anys també s’hi ha desenvolupat la indústria, però hi ha tradicions que no canvien: tots els dissabtes a la zona de Viabrea se celebra el mercat setmanal.

Sant Martí de Riells: parada i fonda. <<El camí —diu Sagarra— ens ha portat a la cova. Com hem vingut? No ho sabem, però som davant de la cova.>> El mateix es pot dir de la meva parròquia del Montseny: El camí ens deixa exactament davant del portal de la petita abadia —com en deia mossèn Pere—, d’estil neoromànic, flanquejada per la rectoria (a la dreta) i el cementiri (a l’esquerra) i un campanar que cada diumenge crida els fidels a missa. Tot molt senzill i modest, com mossèn Pere Ribot, que era un home molt afable i un capellà enamorat de la bondat de Déu i de la vida monacal. I, com els monjos, es llevava molt d’hora i omplia la solitud de l’indret amb la seva presència, acollint el visitant, escrivint poesia, escoltant, donant consell i treballant en favor del país i de la llengua.                 Escrit redactat per: Jaume Reixach     Any: 2008

Al tractat Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790), Francisco de Zamora anomena i descriu set varietats diferents de pomes que es poden trobar en aquesta zona: hi ha la blanqueta i la ratllada —segons com és la seva pell—, la del ciri, la de Can Quadres, la imperial —era la que es conservava més temps—, la martina —que es collia per Sant Martí—...       Per altra banda, Rafael Vilà, a Les pomeres de la Vall d’Arbúcies. Aproximació a una recerca etnològica, enumera les antigues varietats de pomes que es podien trobar en aquesta zona: primerenca, rabada, quadres, agredolça, sang de llebre, ampolla, martina, morro de vedell, corgelada, gabatxa, blanqueta, agregroga, de suro, nana, perona, vermella, de Sant Jaume, vinyets, dolça, bellesa de Roma, imperial groga, imperial vermella, llistada, llaminera, ciri groc, ciri verd, bruta grossa, bruta petita, camosa groga, camosa verda, agrenegra del Vimeners i manyaga.