Castelló de la Plana

Vicent Pau Serra i Fortuño (Almassora, 15-01-1944) és mestre, poeta, etnògraf , una de les personalitats destacades de les últimes dècades en el món de la cultura vinculada a les festes de Castelló i una de les poques que continua en actiu en aquest àmbit.             Durant la seua vida Vicent Pau Serra i Fortuño ha col·laborat, fent aportacions importants, en tots els estaments del món de la festa castellonenca. Presentem un balanç de la seua trajectòria:   FESTES DE LA MAGDALENA               Ha estat des de jove col·laborador dels llibrets de gaiata i dels llibres de la festa (Festividades, Castelló Festa Plena, ......)              Durant els anys setanta va ser un dels artífexs de la revitalització de la gaiata 10. El Toll, de la qual va ser president de la comissió.              Va ser assessor de la Junta de Festes en l’any en que va ser president En Clemente Agost.              Autor del text del PREGÓ INFANTIL de les festes de la Magdalena que es canta des de 1993.             Autor dels goigs que es canten en l’ermita de la Magdalena el dia de la romeria i dels de l’ermita de Sant Roc de Canet.             Autor del textos de les auques  del Pregó i de la Romeria  Va ser autor en dues ocasions del guió de la imposició de bandes a la regina i madrines de les festes de la Magdalena, de l’encesa de gaiates i mantenidor en l’acte de proclamació de Na Violant d’Hongria i les seues dames de companya.  Membre des de la seua fundació de la Colla El Pixaví, i figura destacada en la implicació de l’entitat en les festes de la Magdalena, i especialment en la participació en la Romeria de les Canyes i en la pujada al campanar del dilluns de la Magdalena.   FESTES DE CARRER              Escriptor de goigs i cobles per a ermites i advocacions religioses. Vicent Pau Serra és el màxim especialista valencià en la literatura popular dels goigs, manifestació de la cultura popular de gran interès per a les festes de les comarques castellonenques. La seua labor investigadora ha estat molt destacada sobre la història dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Lledó.             Sens dubte, Vicent Pau Serra és l’escriptor que més goigs valencians ha escrit en tota la història. Per a les festes i celebracions de la ciutat de Castelló ha escrit els següents goigs dedicats a:   -         Santa Maria Magdalena -         Sant Roc de Canet -         Sant Fèlix de Cantalici -         Sant Jaume de Fadrell -         Sant Roc de la Donació -         Sant Roc de la Donació 10 aniversari -         El Crist de la Sang -         La Pietat de la Confraria de la Sang -         La Mare de Déu de Pasqua -         Cinc goigs dedicats a la Mare de Déu del Lledó -         Sant Antoni del Mercadet de Sant Antoni -         Sant Joanet del Riu Sec   Va ser majoral de les festes de Sant Félix, del Raval de Sant Fèlix de Castelló i en l’any 2004 clavari d’aquesta festa.   ALTRES FESTES I ACTIVITATS                Membre de l’Agrupació Folklòrica El Millars, de Castelló ha col·laborat en la divulgació de les nostres danses mitjançant el guió de les diferents actuacions i espectacles.             Igualment , junt als membres del Millars va ser encarregat de la recerca i catalogació de les peces d’indumentària tradicional i dels instruments populars que van formar el fons del Museu Etnogràfic de la Diputació.              Juntament amb L’Agrupació Folklòrica el Millars i en especial amb l’Associació de Dansants del Corpus de Castelló, va ser responsable, en estreta col·laboració amb els diferents regidors de festes/cultura, de la recuperació dels elements materials de les danses del Corpus (nanos, gegants i cavallets) , així com de la recuperació d’aquestes danses.               Confrare de la Confraria de la Sang de Castelló, és portador des de fa 25 anys de la imatge del Sant Sepulcre   EL MON DE LA POESIA   PREMI DE POESIA CIUTAT DE CASTELLÓ             Al llarg de molts anys ha format part del jurat del Premi de Poesia Ciutat de Castelló.             En aquest certamen literari ha guanyat: - Tres Flors Naturals (els anys 1973, 1984 i 2001)             - La Rosa d’Or (1972) i dos Roses de Plata (1971 i 1975)   CERTAMEN LITERARI DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ              Col·laborador del Certamen Literari de la Mare de Déu del Lledó i de les serenates a la Verge en el mes de Maig.             -  Guanyador de cinc Flors Naturals (1985, 1988, 1993, 1995, 1999)             -  Guanyador de cinc premis de goigs (1988, 1992, 1995, 1997, 1999)             -  Premi de prosa (2009) per una investigació sobre els goigs de Lledó.                    Va participar junt amb Miquel Peris en les Serenates a la Verge del Lledó en 1972,73,74,75,76) i va ser l’autor del guió poètic de la Serenata en l’any 1984   ALTRES PREMIS DE POESIA                         Premi de poesia Miquel Peris Segarra, 2010, per Arrels d’arena                    Premi de poesia ALCAP 1992, per El temps de l’àpat                    Premi de poesia ALCAP 2009, per Del temps i l’esperança     PUBLICACIONS  Vicent Serra és a més un escriptor que ha publicat els següents llibres, relacionats també amb el món de la festa i de la cultura castellonenca               - 1983.- La dolçaina. Escola de Tales. Diputació de Castelló             - 1987.- El dolçainer de Tales. Diputació de Castelló             - 1988.- Bestiari per a infants.-Festa per la llengua             - 1992.- El temps de l’àpat.- Alcap             - 1993.- Castelló en temps d’Isabel Ferrer, en col·laboració amb altres autors             - 1995.- Malnoms i dites. Ajuntament de Castelló.             - 1995.- Treballs dins l’obra col·lectiva Festa. Història de les festes de Castelló                         - Cicle festiu anual de la ciutat de Castelló                         - Les danses del Pregó                         - Història del Pregó infantil                         - La literatura magdalenera             - 2007.- La música en els jocs populars (junt a altres autors) Ajuntament de Castelló             - 2009.- Del temps i l’esperança.-Alcap                 En resum, podem dir que la singularitat de la trajectòria en el món de la festa de Vicent Pau Serra i Fortuño és haver-ne exercit totes les funcions, de manera destacada. No hi ha cap president de gaiata que, a més, haja guanyat tres flors naturals del Certamen Literari de la Magdalena, cinc del Certamen de Lledó, que siga historiador de les festes de la Magdalena, estudiós de la seua literatura popular, i que, com a remat, haja tingut el sentit de servei a la cultura del seu poble mitjançant la composició del Pregó Infantil. Vicent Pau Serra, a més, sempre ha fet propostes i aclariments sobre el món de la festa castellonenca. El seus articles sobre les denominacions madrina de gaiata, comissió de sector, president de comissió o sobre el Magdalena Vitol, publicats durant anys en la revista Festividades  han servit per aclarir dubtes i redreçar errades. Actualment el perfil de destacat home de festa i home de cultura es correspon a una personalitat com la Vicent Pau Serra i Fortuño.   En reconeixement a la seua tasca L’Ajuntament de Castelló li ha concedit en l’any 2012 el màxim guardó: la MEDALLA DE FESTES,  per la seua dedicació a la investigació, divulgació i participació activa en tot el que la cultura popular del nostre poble abarca.

La Barrassota era un paratge meravellós ubicat prop de la platja del Serrallo en el terme de Castelló, allà a l'any 1958. Primer faré una descripció de l'espai , com era antigament, després parlaré del conflicte i finalment com es troba en l'actualitat. Es trobava vora la séquia Mitgera que separava el terme d'Almassora  del de Castelló, és on actualment hi ha la petroquímica de L'ESO. Al paratge hi havia una capelleta, i d'ací rajava la font de la Barrassota, una font d'aigua freda i bona, que brollava sempre i anava a parar a la séquia Mitgera(es deia mitgera perquè partia els dos termes). L'espai estava envoltat d'arbres molt grans, xops i pins principalment, a prop hi havia la "Venta del Canyisset".Era una taverna on la tavernera, la Cucala, servia vi i cervesa als llauradors que anaven a esmorzar, també la gent del Grau anaven a berenar i seien als bancs, que eren troncs tallats. Unes 300 famílies vivien del conreu de la terra, vivien en alqueries(que són com s'anomenen les construccions de la zona). Els meus revesavis eren una d'aquelles famílies que vivien del ramat i del conreu de la terra, la terra era molt bona i feien molt bones collites, deien que era la millor  del terme, eixien al mercat on venien la verdura  i així eren feliços amb el seu treball. Fins que un dia tot això es va acabar, aquest paratge, aquesta manera de viure , aquesta terra, tot va desapareixer. Una multinacional americana anomenada ESO els va expropiar les terres per construir una gran industria i fer diners, els ho furtaren tot, la casa, les terres, el ramat, la vida, tot el que tenien a canvi d'una misèria. Davant d'aquesta injustícia, els mes valents , també els més joves, es varen alçar amb les corvelles , aixades i fins i tot una dalla, no tenien res a perdre, així començà la revolta contra la policia i la guardia civil, hi varen haver alguns enfrontaments, després  la repressió i la presó per a molts d'ells. També, els pocs cèntims que els varen pagar per les terres es varen repartir de manera molt injusta i la majoria van caure en les mans d' aquells que tenien influència. Finalment la revolta va ser reprimida, el paratge arrasat, la vegetació devastada, les terres bones covertes de formigó i industries i les terres veïnes van quedar inutilitzades. Actualment hi ha un gran complexe industrial i amagada sota una trapa entre el formigó hi ha la font de la Barrassota , el recinte està  tancat i per entrar-hi cal demanar permís. Aquesta és la història d'un paratge natural, i la revolta d'uns llauradors als quals els van llevar tot el que tenien