Medi i paisatge

  • warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.

Flora i fauna de Benassal

Data: 
01/03/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
FAUNA I FLORA La vegetació de Benassal es caracteritza per la presència de carrascars. Segueixen en importància les rouredes, la més coneguda de les quals és la del Rivet. En menor mesura també hi   turcàs          trobem aurons, grèvols, pins blancs, savines, ginebres, oms, xops, etc. L’estrat arbustiu i herbaci està format per les plantes típiques de la vegetació mediterrània; el més abundant és el coscoll roig i l’argelaga. Podem trobar-hi herbes aromàtiques com l’espígol, el timonet, la saborija, la camamil·la, el clavell de pastor, la botja… Pel que fa a la fauna hi trobem el gripau comú i la granota comú entre els amfibis. El dragó, el fardatxo i la sargantana com a rèptils. Dins dels mamífers l’eriçó, el conill, la llebre, el ratolí de camp comú, el porc senglar, la cabra salvatge i el teixó. I entre les aus podem anomenar el voltor, la moixeta, la perdiu, el (tudó) i    les tórtores.
Data: 
03/2012
Flora i fauna de Benassal

Benassal, un terme de fonts i barrancs

Data: 
01/03/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
UN TERME DE FONTS I BARRANCS La xarxa hidrogràfica es caracteritza per la manca de recursos d’aigua permanents, i està formada per una sèrie de rambles,torrenteres i barrancs com la rambla Carbonera, el riu de Montlleó,el riu Sec, el riu dels Arbres, el barranc de la Font i el de la Vila, que recullen les aigües de la pluja i les recondueixen cap a les rambles.El terme està ple de fonts comunes i bassis d’obra –abans fets detroncs de ginebre o de xop– destinats a abeurar cavalleries i raberes. Molt a prop de la font d’en Segures, que dóna renom alpoble, es troba la font del Rivet, al costat de la piscina municipal. La font d’Orseta està a la partida de la Torre Monfort, i la font dels Hortassos als afores del poble, carretera de Vilafranca. Encara n’hi ha d’altres: la font del Mas de Monterde, la font de Sant Roc, la font del Bassi de l’Algar, la font medicinal de l’Ombria que naix al Tosserol de Foies de Dalt, i els Pous als mateix indret. Més a l’est trobem la font comuna de les Llometes i del Canto.
Data: 
03/2012
Benassal, un terme de fonts i barrancs

l'entorn vegetal i faunistic de Vilafranca

Data: 
22/02/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
La mida del terme municipal, les diferències geològiques i geogràfiques i la riquesa d’estrats fan de Vilafranca un lloc amb gran varietat de flora i fauna. Pel que fa a la flora, hi podem observar més de set-centes espècies. Així, tot i que predominen les d’origen mediterrani, hitrobem un percentatge elevat d’espècies eurosiberianes o eurasiàtiques, difícils de veure lluny de zones molt més muntanyoses com ara els Pirineus. A la primavera gaudirem del groc de les argelagues florides i a la tardor de les tonalitats delsorons i els orons negres, i de les grans carrasques i roures. Les espècies més abundants són arbres com els pins rojos, pins negrals, grèvols, savines, teixos i xops, i els arbustos com la ginesta, el boix i el coralet. I entre les herbàcies i els matolls, potser els obriülls il’eriçó faran a més d’un apartar la cama. Pel que fa a la fauna, hi podem trobar algunes de les varietats de rapinyaires més buscades pels amants de les aus, com les àguiles iels voltors, de mida impressionant. En alguns llocs del terme encara hi viu la serp verda, una de les més grans d’Europa. Respecte als mamífers, no serà difícil creuar-nos amb algun porc senglar o alguna cabra salvatge; la població d’aquestes darreres, gairebé desaparegudes durant dècades, ha crescut amb força. Si tenim sort, potser veurem una geneta, un liró o una fagina.
Data: 
02/2012
l'entorn vegetal i faunistic de Vilafranca

Els Masos del terme de Morella

Data: 
16/02/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
ELS MASOS DE L’ANTIC TERME El terme de Morella està estructurat en nuclis autònoms denominats denes, per ser-ne 10 des d’antic (avui dia 12). Cada dena tenia la seua capitalitat, on s’emmagatzemava el gra per pagar els impostos i el delme de l’església i on es reunien els veïns en determinades ocasions. L’any 1976, a més,    s’hi van       incorporar al municipi de Morella dos pobles: Xiva i Ortells.Al  llarg d’un territori tan extens hi ha una gran quantitat de masos.    Diu que n'hi havia tants com dies  en té l’any. Molts d’ells estan abandonats, sobretot a causa de la baixa rendibilitat del’agricultura de muntanya, però formen part del patrimoni que cal conèixer.
Data: 
02/2012
Els Masos del terme de Morella

Valors botànics de Coanegra

Data: 
22/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Al llarg de la vall la vegetació mostra moltes variacions. Hi ha llocs on forma autèntics boscos amb cobertura contínua, mentres que a altres veim garriga amb grans clarianes i extenses clapes de roquissar pelat. Aquesta variació es deu a nombrosos factors: climàtics (grau d’insolació i d’humitat), topogràfics (comellars, crestes...) i, evidentment, l’acció humana.A grans trets podríem resumir que als comellars frescs, humits i ombrívols hi trobarem l’alzinar, mentre que als cims i llocs més assolellats i/o amb sòl més erossionat hi trobam la garriga de pinar amb romaní i xiprell. Aquesta garriga actualment ocupa la major part de la vall.A molts indrets del torrent aparèixen altres plantes que necessiten molta d’aigua, són les anomenades plantes de ribera. PLANTES DE RIBERA Una de les millors zones per observar aquestes comunitats vegetals és el tram de torrent entre Son Roig i el comellar de Can Millo.Els tres arbres més característics són: • Estancassang (Fraxinus angustifolia)  • Om (Ulmus minor): la vall de Coanegra és un lloc molt important per la conservació d’aquest arbre perquè és un dels pocs llocs de l’illa on aquests arbres no estan afectats per la malaltia dels oms.  • Cirer de pastor (Crataegus monogyna)  ALZINAR Els alzinars que queden a la vall i que sobreviven aprofitant l’ombra dels comellars són residus del que varen esser en altre temps els boscos de Coanegra.L’alzina (Quercus ilex), un arbre d’una altària d’entre 10 i 15 metres, de copa densa i que fa una gran ombra i de fulla perenne, és l’arbre més característic del bosc mediterrani. Les fulles són coriàcies, de color verd fosc per damunti grisenc per davall, amb unes petites pilositats que eviten l’excessiva transpiració durant els calorosos estius mediterranis. La forma de la fulla és variada, de sencera a espinosa.L’alzinar acostuma a ser u n bosc espès i ombrívol que permet la formació d’un sotabosc molt dens, però amb poca varietat d’espècies:  • Arbocera (Arbutus unedo)  • Mareselva (Lonicera implexa)  • Bruc (Erica arborea)  • Mata (Pistacia lentiscus)  i a les zones més ombrívoles, fàlzia negra (Asplenium onopteris)  GARRIGA DE PI, XIPRELL I ROMANÍ La forta insolació així com el fort pendent del terreny, entre d’altres causes, provoquen un empobriment del bosc, amb predomini de pins, mates baixes i arbusts. Són les espècies típicament mediterrànies adaptades a la sequera estival. Aquest tipus de comunitat es coneix com a garriga. Algunes de les plantes característiques d’aquesta comunitat són: • Pi blanc (Pinus halepensis)  • Xiprell o petarrell (Erica multiflora)  • Càrritx (Ampelodesma mauritanica)  • Romaní (Rosmarinus officinalis)  • Estepa blanca o d’escurar (Cistus albidus)  • Estepa llimonenca (Cistus salviefolius)   Plantes endèmiquesA Coanegra podem trobar diverses plantes endèmiques de les illes Balears, és a dir, que no viuen a cap altre lloc del món. La seva conservació és molt important des del punt de vista del patrimoni natural i la biodiversitat.Aquí n’anomenam unes quantes sense ànims de voler esser exhaustius:• Estepa joana (Hypericum balearicum) • Pa porcí (Cyclamen balearicum) • Violeta de penyal (Hippocrepis balearica) • Didalera (Digitalis dubia) • Teucrium asiaticum PLANTES ENDÈMIQUES A Coanegra podem trobar diverses plantes endèmiques de les illes Balears, és a dir, que no viuen a cap altre lloc del món. La seva conservació és molt important des del punt de vista del patrimoni natural i la biodiversitat.Aquí n’anomenam unes quantes sense ànims de voler esser exhaustius: • Estepa joana (Hypericum balearicum)  • Pa porcí (Cyclamen balearicum)  • Violeta de penyal (Hippocrepis balearica)  • Didalera (Digitalis dubia)  • Teucrium asiaticum  
Autor / Font: 
Amics de la Vall de Coanegra
Text aportat per: 
Amics de la Vall de Coanegra
Data: 
12/2011
Valors botànics de Coanegra

La vegetació de Benafigos

Data: 
18/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
La vegetació a les zones altes. El clima i el rellu condicionen la vegetació natural de Benafigos, abans i encara ara es pot trobar una vegetació dominada pel bosc de carrasques, l'alzinar o carrascar és un bosc format per arbres i arbustos de fulla més o menys ampla(planifolies) persistent i dura(esclerifòlies) que dificilment superen els 10 metres d'altura mitja, l'arbre dominant és l'Alzina(Quercus Ilex Ilex) de fulles llergues i l'ad'aglans dolços(Quercus Ilex Ballota) de fulles arrodonides i peludes per l'anvers. Els arbustos associats al carrascarsó la mareselva(lonicera implexa) el roser salvatge i l'aladern(Rhamnus alaternus)l'esparrec silvestre el marfull(Vivurnun Tinus) i el rusc. Actualment el pi blanc (Pinus halepensis )i en menor mesura el pi negral i el pi albar solen se els arbres dominants en les masses forestals del terme de Benafigos.A més l'expansió dels pinars també ha sigut afavorida per les replantacions i disminuir la competència desbrossant les plantes del voltant
Data: 
12/2011
La vegetació de Benafigos

El paisatge vegetal de Benafigos, resultat del clima i el sòl

Data: 
18/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Benafigos està als vessants del Penyagolosa, té un clima mediterrani de muntanya, les aigües dels nombrosos barrancs del terme drenen les aigües pluvials del municipi cap al riu Montlleó, en el terme municipal hi ha una vintena de fonts de les quals sols unes deu solen rajar la major part de l'any. La diversitat geofràfica  del trerritori  i la diversitat de microclimes fa que s'hi desenvolupi una diversitat d'espècies arbòries prou significativa, el bosc ocupa la major part de l'extensió del municipi, hi ha un bosc d'ambient mediterrani  amb alzinar on es barreja amb el pi blanc, a les parts altes l'alzinar es barreja amb el pi roig i negre, amb la presència d'alguna roureda, el freixe i els xops els trobem al llit del riu Montlleó, així com podem trobar l'auró i el teix. En la gran majoria de les superfícies planes o amb poca pendent el terreny és cocupat per camps de conreu o camps de pastura, el territori del terme municipal a  causa de la diversificació d'habitatns presenta un conjunt faunistic de notable interés. Com hem dit els elements del clima incideixen directament sobre les plantes i aquest sobre elles.Així les precipitacions, les temperatures de vegades de 5 graus sota zero, amb glaçades a l'hivern i superiors als 30 graus a l'estiu, la intensitat luminica i la disponibilitat d'aigua, condicionen la vida de les espècies del nostre medi. Davant d'aquestes possibles deficiències les plantes es defenen gràcies a la seua xeromorfia , presentat moltes d'elles una constiutció llenyosa i unes fulles xicotetes i dures, de vegades velloses i llanudes, són les anomenades plantes xeròfiles. Algunes de les plantes transformen tant les fulles que es converteixen en espines, com les argelagues, unes altres tendeixen a acumular aigua, el que els permet resistir períodes llergs de sequera, adquirient un aspecte carnós com el crespinell i les lletreres.Sols els vegetals que han disposat d'estructures o mecanismes aptes per afrantar l'estrés estacional poden sobreviure. L'altura també influeix en la localització de les palntes perquè la temperatura baixa un grau cada 200 matres. El sòl és un altre dels condicionants  principals de la flora segons siga la seua estructura, segons siga la seua acidesa o conjunt d'humus. Hi ha espècies adaptades a determinat tipus de sol, de forma que resultarà diferent la flora que se sol donar en terrenys calcaris, la qual cosa explica la proliferació d'espècies calcicoles com el coscoll, garrofer, olivera i romer. Finalment l'acció humana constitueix una pressió tan poderosa sobre la vida que és capaç d'alterar radicalment l'equilibri d'una zona.    
Data: 
12/2011
El paisatge vegetal de Benafigos, resultat del clima i el sòl

n/d

n/d

L'Avellà , un raconet màgic prop de Catí

Data: 
02/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
SANTUARI DE L’AVELLÀ L’Avellà* té un interès especial. Hi trobarem un conjunt arquitectònic format per l’ermita, el balneari i la font.La primera ermita es va inaugurar el 1549, però l’actual és del segle XVIII. La fonda i la Casa de Banys van ser construïts pel Consell de Catí i venuts a a unparticular el 1864. L’aigua va ser declarada d’utilitat pública el 1928, tot i que ja els àrabs en coneixien les propietats. A banda dela festa de la Mare de Déu, els catinencs hi acudeixen el dilluns de Pasqua Florida; i a més el primer dissabte de maig s’hi diu una missa per als pelegrins de Catí a Sant Pere de Castellfort.
Data: 
12/2011
L'Avellà , un raconet màgic prop de Catí
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc