Benafigos

warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.

La vegetació de Benafigos

Data: 
18/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
La vegetació a les zones altes. El clima i el rellu condicionen la vegetació natural de Benafigos, abans i encara ara es pot trobar una vegetació dominada pel bosc de carrasques, l'alzinar o carrascar és un bosc format per arbres i arbustos de fulla més o menys ampla(planifolies) persistent i dura(esclerifòlies) que dificilment superen els 10 metres d'altura mitja, l'arbre dominant és l'Alzina(Quercus Ilex Ilex) de fulles llergues i l'ad'aglans dolços(Quercus Ilex Ballota) de fulles arrodonides i peludes per l'anvers. Els arbustos associats al carrascarsó la mareselva(lonicera implexa) el roser salvatge i l'aladern(Rhamnus alaternus)l'esparrec silvestre el marfull(Vivurnun Tinus) i el rusc. Actualment el pi blanc (Pinus halepensis )i en menor mesura el pi negral i el pi albar solen se els arbres dominants en les masses forestals del terme de Benafigos.A més l'expansió dels pinars també ha sigut afavorida per les replantacions i disminuir la competència desbrossant les plantes del voltant
Data: 
12/2011
La vegetació de Benafigos

El paisatge vegetal de Benafigos, resultat del clima i el sòl

Data: 
18/12/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
Benafigos està als vessants del Penyagolosa, té un clima mediterrani de muntanya, les aigües dels nombrosos barrancs del terme drenen les aigües pluvials del municipi cap al riu Montlleó, en el terme municipal hi ha una vintena de fonts de les quals sols unes deu solen rajar la major part de l'any. La diversitat geofràfica  del trerritori  i la diversitat de microclimes fa que s'hi desenvolupi una diversitat d'espècies arbòries prou significativa, el bosc ocupa la major part de l'extensió del municipi, hi ha un bosc d'ambient mediterrani  amb alzinar on es barreja amb el pi blanc, a les parts altes l'alzinar es barreja amb el pi roig i negre, amb la presència d'alguna roureda, el freixe i els xops els trobem al llit del riu Montlleó, així com podem trobar l'auró i el teix. En la gran majoria de les superfícies planes o amb poca pendent el terreny és cocupat per camps de conreu o camps de pastura, el territori del terme municipal a  causa de la diversificació d'habitatns presenta un conjunt faunistic de notable interés. Com hem dit els elements del clima incideixen directament sobre les plantes i aquest sobre elles.Així les precipitacions, les temperatures de vegades de 5 graus sota zero, amb glaçades a l'hivern i superiors als 30 graus a l'estiu, la intensitat luminica i la disponibilitat d'aigua, condicionen la vida de les espècies del nostre medi. Davant d'aquestes possibles deficiències les plantes es defenen gràcies a la seua xeromorfia , presentat moltes d'elles una constiutció llenyosa i unes fulles xicotetes i dures, de vegades velloses i llanudes, són les anomenades plantes xeròfiles. Algunes de les plantes transformen tant les fulles que es converteixen en espines, com les argelagues, unes altres tendeixen a acumular aigua, el que els permet resistir períodes llergs de sequera, adquirient un aspecte carnós com el crespinell i les lletreres.Sols els vegetals que han disposat d'estructures o mecanismes aptes per afrantar l'estrés estacional poden sobreviure. L'altura també influeix en la localització de les palntes perquè la temperatura baixa un grau cada 200 matres. El sòl és un altre dels condicionants  principals de la flora segons siga la seua estructura, segons siga la seua acidesa o conjunt d'humus. Hi ha espècies adaptades a determinat tipus de sol, de forma que resultarà diferent la flora que se sol donar en terrenys calcaris, la qual cosa explica la proliferació d'espècies calcicoles com el coscoll, garrofer, olivera i romer. Finalment l'acció humana constitueix una pressió tan poderosa sobre la vida que és capaç d'alterar radicalment l'equilibri d'una zona.    
Data: 
12/2011
El paisatge vegetal de Benafigos, resultat del clima i el sòl

L'arquitectura popular a Benafigos

Data: 
18/12/2011
Ubicació: 
Pel que fa als elements de l'arquitectura popular trobem un sistema constructiu en el qual els materials són els que podem trobar en el municipi, per això trobarem pilars de pedra, murs de maçoneria i lloses de pedra, forjats de cabirons de fusta i revoltó de guix amb una coberta de teula ceràmica àram sobre estructura llenyosa(Tisells). També trobem antics forns i molins, així com algunes pallises, construïdes amb pedra a dues cares, molt prop d'elles podem veure les eres, utilitzades antigament per trillar el blat També hi podem trobar alguns llavadors en difernts indrets del terme, sempre aprofitant l'aigua de les fonts, els torbem al Bassiet, Juncà, la Costera, la Cormana. En alguns llavadors encara es sol llavar. Els llavadors del Albis s'han reformat fa poc de temps. L'altra construcció rural molt comú al nostre terme són les barraques o casetes de pedra en sec, són construccions fetes amb una volta de pedres superposades, estem fent un catàleg d'aquestes construccions.
Data: 
12/2011
L'arquitectura popular a Benafigos

Patrimoni arquitectònic de Benafigos

Data: 
18/12/2011
Ubicació: 
El patrimoni de Benafigos consta dels següents immobles: L'esgésia parroquial està dedicada a Sant Joan Baptista, és d'estil gòtic i té la portada d'arc en mig punt, també té campanar, pel que fa a  la part interior es conserven unes arcades gòtiques amb les seues columnes del segle XIII. S'ha fet una restauració de la torre del campanar i de la façana adjacent a la plaça. La casa Abadia és del segleXVI. De l'epoca del Renaixement.Consta de planta baixa i primer pis, amb l'arc de l'entrada de mig punt, formava part del conjunt del castell, les muralles, esglèsia i les dependències del castell. L'antiga presó del poble és del segle XIV, té la portalada de l'arc de mig punt, té una porta de fusta i un gran forrellat amb una inscripció, possiblement del ferrer que el va construir, és una de les depencències del castell de Benafigos. L'ermita del Calvari és del segle XVIII, és del Barroc, l'exterior està pintat de blanc, en un racó ens posa la data de construcció, a l'interior s'aprecien unes pintures murals molt danyades, amb simbols al·lusius a la passió. L'ermita de la mare de Déu de l'Ortissella és de finals del segle XIII, darrerament d'urant el renaixement va haver-hi una ampliació. En la façana de l'església trobem una xicoteta espadanya trobem una inscripció de 1657, l'ermita posseeix dos trams marcats amb dos contraforts exteriors i una sagristia en l'interior, l'hostatgeria és actual. També s'han trobat alguns arcs en diferents cases del nucli  antic de la població com la casa antiga del delme en la plaça major
Data: 
12/2011
Patrimoni arquitectònic de Benafigos

Benafigos

Ubicació (nom de la població): 
Benafigos
Pàgina d'aquest Tram (mapa, perfil, GPS, etc.): 
Eslògan de la població: 
Paisatge i coratge
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc