Teixit i iniciatives socials

    Albocàsser comparteix amb tota la comarca dos grans maldecaps: la baixada continuada dels ingressos de l’agricultura i la despoblació (el sostre demogràfic es va assolir a principi del  XX, amb  més de 3600 habitants). Un dels moviments socials més importants sorgits en els darrers anys ha estat la plataforma No a la Presó, que va lluitar activament   sobretot durant 2003 i 2004 contra la instal·lació d’aquestainfraestructura, finalment inaugurada el 2008.   A banda, a Albocàsser trobem tot tipus d’associacions culturals i esportives. Entre les més actives hi ha la banda de música, el Grup de Dones, l’Associació de Cavallistes d’Albocàsser i el Club de Muntanya Desnivell.                 

  A Benassal trobem un bon ventall d’associacions de tot tipus: cíviques, culturals, musicals, taurines i esportives. Entre les més actives podem esmentar La Fundació Carles Salvador, el Grup de Recuperació de la Memòria  Segle xx, el Club de Muntanya, l’Associació de Dones, l’Associació  Eqüestre la Dula,  la Banda de Música Font d’en Segures, l’Unió Esportiva i un llarg etcètera.També hi ha una publicació local  trimestral:. Aigua Clara, que publica l’associació cultural del mateix nom. Entre els darrers moviments socials, tot i que han perdut força amb el temps perquè van sorgir com a protestes puntuals, podem anomenar la Plataforma contra la Presó d’Albocàsser (2003) i Maestrat Viu (2006), contra les mines de la lloma del Saulonar, la Solana i el Burgal.                                                                                                                                      

El repte principal és el despoblament continuat des del darrer terç del segleXX. Així, en la darrera dècada han sorgit algunes iniciativesper intentar trencar la dinàmica de pèrdua d’habitants i de recursos. Els allotjaments rurals i les faenes que deriven de la nova concepció sobre el medi ambient i l’entorn semblen la clau delfutur. A més, l’esforç d’algunes institucions per recuperar elpatrimoni natural i cultural d’Ares es tradueixen en un augment dellocs de treball que pot suposar, si no el creixement, elmanteniment de les estadístiques de població.   REALITAT SOCIAL

   Vilafranca ha viscut durant les darreres dues dècades amb la incertesa sobre el seu futur. Tot i haver estat un dels pobles de la comarca que menys ha patit el despoblament, la situació econòmica general del començament del segleXXI l’ha dut a haver de reinventar-se per mantindre’s i seguir creixent. L’assentament de la fàbrica tèxtil Marie Claire va fer de Vilafranca el poble amb   millor situació econòmica de l’entorn, però la descentralització és  una amenaça. I afecta pràcticament tothom: qui no hi treballa hi té un familiar o fa una faena relacionada, de manera que la realitateconòmica i social de Vilafranca depèn sempre de la fàbrica.                   Un altre dels conflictes socials que han sorgit darrerament deriva de l’aplicació del Pla Eòlic Valencià, que afecta el terme municipal, entre altres zones de la comarca. Malgrat que s’han sentit des de l’inici veus discordants –perquè la Generalitat no va tindre en compte els afectats a l’hora de decidir les ubicacions ni les indemnitzacions–, el vent continua bufant per crear energia. Les demandes populars i les denúncies han provocat alguna resposta,però: la protecció d’algunes aus destorbades pels enormes aerogeneradors, i el cobrament de les primeres indemnitzacions per part dels ajuntaments de la zona són la primera evidència que les veus del poble s’estan escoltant.                                      

Aquesta associació es va fundar l’any 1956 per forcallans no residents al poble, amb la intenció de fomentar la relació entre tots els forcallans de naixement o de sentiment. Entre altres iniciatives,editen el butlletí Bisgargis i col·laboren en la caminada de lesquatre moles.A més a més són vetlladors del Camí de l'etapa de Forcall a Morella.        

Referències històriques de l'Ateneu El 16 de juny de 1918 el Govern Civil de Barcelona aprovà els Estatuts de l'Ateneu Santjustenc, per tant es considera aquesta data com a data fundacional.   En l'acta de constitució hi ha una relació de 85 socis fundadors, 2 cooperadors, 4 socis protectors i 22 alumnes de l'Escola de l'Ateneu.  El cafè de l'Ateneu esdevé lloc de reunió dels associats, s'instal·la el billar i es fan sessions de cinema mut acompanyades amb piano, se celebren esdeveniments socials (premis i festes de final de curs) i assumeix la celebració de la Festa Major El 16 d'abril del 1922 es fa la primera acta de reunió de la junta directiva en català i s'estableix que el funcionament de l'escola de l'Ateneu sigui, també, en català, amb 24 vots a favor i 10 en contra.  L'Ateneu passa a formar part de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana Els socis van ser els constructors, pedra a pedra, de l'escola, del cafè i del pis del conserge de l’Ateneu. En el pati de l'escola es duien a terme les activitats de l'Ateneu, i aquestes ajudaven a suportar el dèficit econòmic derivat de la construcció de l'edifici, malgrat les aportacions especials dels socis. L'any 1934 en Pere Pruna i Gascon funda la SEAS.  En aquest període s'accepten les dones com a sòcies i els casats poden fer les seves mullers sòcies.  Cal revitalitzar l’entitat i, donada la situació econòmica que hi havia, són els propis socis els que treballen al cafè com a cambrers i al cinema com acomodadors. La Guerra Civil Espanyola i la duríssima postguerra fan que el llavors president, Just Vidal Puig, hagi de tornar a fer les actes de la junta gestora en castellà; a més, la legislació especialment dura contra la llengua i costums del país fa que l’entitat passi a denominar-se Ateneo de Sant Justo Desvern. L’any 1947 el Cor lo Pom de Flors pot  tornar a cantar caramelles; es crea la secció d’escacs i, a poc a poc, es van recuperant els orígens de l'Ateneu en totes les seves vessants. L'any 1951 és un any en què es fan grans avenços en la línia de recuperar el sentit de l’Ateneu; es creen el grup sardanista Juli Garreta i l’Orfeó Enric Morera, es nomena un auxiliar administratiu que cobra un petit sou per treballar-hi permanentment, s’adapten els estatuts a la nova situació i es permet als caps de les seccions assistir a les tasques de direcció de l'entitat. Amb l'entrada d’Antoni Massagué com a president de l'entitat (1958 a 1961) i del mestre Coll com a Director de l'Orfeó s'instauren els concerts d'estiu i la diada del cantaire, conjuntament amb el Cor. La secció cultural promociona conferències i debats, s’ensenya català i francès (amb el permís de l'Ajuntament), i s'instaura la festa de Sant Jordi Amb la presidència de Rafael Malaret (1962-1965) es potencien l’Orfeó i el Cor i es fan els  primers recitals de la Cançó catalana amb els components dels Setze Jutges. El 1963 és reorganitza de nou la SEAS amb el Fulgenci Baños, amb un fort rerefons cultural a part de l'esport muntanyenc. Durant la presidència de Just Amigó, i per poder fer front a les despeses de l’entitat, s'arriba a un acord amb l'Ajuntament per a arrendar-li la Sala Gran, cosa que no va estar ben vista per tots els socis.  Es creen Audiomúsic, la secció de Dansa Marta Roig, la revista de l'Ateneu (que esdevindrà l’actual “Vall de Verç”) i la Secció Musical que engloba l’Orfeó, el Cor, l'escola de música i el grup sardanista Juli Garreta; la SEAS continua les seves activitats i la comissió de Cultura els seus cursos de català. L’octubre de 1970 la setmana de l'Ateneu dóna origen a les festes de Tardor.  L’any 1975 l'Ateneu s'adhereix al Congrés de Cultura Catalana i, un cop mort Franco, els partits polítics i sindicats fan ús de la sala del Cinquantenari per a conferències i mítings.  També es demana catalanitzar l'entitat amb el nom d'Ateneu de Sant Just Desvern.  L’any 1979 s'aconsegueix que el carrer, fins llavors anomenat 18 de juliol, passi a anomenar-se carrer de l'Ateneu. L’any 1979 una dona presideix l’Ateneu per primera vegada; es tracta de Francesca Cortés i Vives.  Sota la seva presidència es creen el grup Xibeques, que organitza les activitats dels Divendres a l'Ateneu, el  grup de Cant Gregorià, Produccions Vern, amb el seu arxiu cinematogràfic, i la Comissió de Cultura organitzadora de les tertúlies mensuals. S'adquireix la taula rodona pel cafè de l'Ateneu finançada per un grup de socis, taula que encara es conserva amb gran estima. Els esdeveniments que és succeeixen fan que l’Ateneu recuperi la seva manera de ser i esdevingui un lloc de trobada de totes les persones i grups que volen la normalitat del nostre país. La presidència de Josep M. Marques des de l’any XXXXXX, ha fet que l’Ateneu sigui el lloc on es desenvolupin totes aquelles activitats  d’iniciativa popular.  L’Ateneu dóona suport a totes les propostes que rep sempre i quan respectin els drets humans, siguin a favor de la nostra llengua i cultura i sobretot siguin obertes a tots els àmbits d’actuació del poble. Un signe de l'Ateneu és el roure del patí. El patí del roure simbolitza que l'entitat ha de tenir tants anys o més de vida que el roure plantat al mateix temps que es construïa i que mentre tindrà vida i ufana l'entitat també es desenvoluparà pròspera i potent.   Sant Just Desvern, 22 de juny de 2011.   ATENEU DE SANT JUST DESVERN C/ de l’Ateneu, 3-5     08960-SANT JUST DESVERN Registre d’Entitats de la Generalitat de Catalunya, Secció 1ª, Insc. 907 de Barcelona e-mail : [email protected]  -  web : santjust.org/ateneu

El nostres orígens són a l’any 1896, amb la constitució de l’Acadèmia Josefina, fundada pel rector Arseni Secases a l’actual carrer Salvador Mundi, en l’edifici de la Casa Escola. Aquest mateix any es trasllada a la casa Aymà, al Carrer Major 147, on hi ha lloc suficient per fer un teatre. Entre 1899 i 1910 l’Acadèmia es trasllada al carrer Ivorra 1, al local que ocupaven els tradicionalistes i que uns i altres compartiren sense que s’hi trobessin a gust. L’any 1907 l’Acadèmia canvia el nom pel de Institut de Sant Josep, i des d’aquest data cada Nadal es fa la representació de L’estel de Natzaret, un dels fets diferencials de la nostra entitat encara avui en dia. Entre 1911 i 1916 l’entitat es trasllada al carrer Major 117 (emplaçament actual del teatre), i es va convertir la quadre del senyor Vallet en un magnífic escenari. El 1919, l’Institut de Sant Josep es converteix formalment en l’Orfeó Sarrianenc; en el butlletí d’abril de 1921, és diu que hi ha 139 socis de nombre, 68 socis coristes i 68 socis protectors, als quals caldria sumar uns 160 socis aspirants i uns 50 socis del club de futbol, cosa que fan una important massa social de 485 persones. L’any 1927 s’enderroca el local de l’Orfeó i es construeix un de nou, amb un teatre que té un escenari a la italiana, que és còpia del teatre Romea. Així, doncs, aquest any en fa 80 de la inauguració del teatre. L’any 1939, després de la Guerra Civil, l’entitat falangista Educación y Descanso intenta apoderar-se del local i el patrimoni de l’Orfeó; ha d’intervenir el governador civil de Barcelona per parar l’espoli. Poc després,el 20 de novembre de  l’any 1943, es funda el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. L’any 2009 es crea l’ Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià que gestiona les activitats del teatre.   La seva finalitat principal és treballar per la formació integral dels seus membres, fomentant el seu enriquiment cultural i artístic, el compromís social amb l’entorn i la transmissió de valors, i concretament amb els objectius següents:   a) Fomentar l’educació i el gust per les activitats culturals i artístiques entre els seus associats. b) Treballar pel compromís amb la societat catalana, amb la seva llengua i la seva cultura. c) Promoure les activitats educatives i de lleure amb els infants i joves. d)  Fomentar les activitats esportives, el valor de l’esforç i el treball d’equip. e)  Potenciar la participació dels membres en la vida social i cívica de Sarrià, de la ciutat de Barcelona i en general de Catalunya, fomentat actituds responsables, crítiques i compromeses, especialment entre els joves. f) Ser un espai de trobada de persones de diferents procedències i capacitats, que fomenti el debat i l’enriquiment mutu, compartint idees i coneixements. g) Treballar per afavorir la convivència, la tolerància i particularment el respecte amb les persones nou vingudes d’altres cultures  i treballar pel seu arrelament i integració social. h)  Col·laborar en les actuacions per resoldre les problemàtiques de les persones i col·lectius en situació d’exclusió social.  i)  Fomentar la pràctica i els coneixements en les noves tecnologies. j) Donar suport a les actuacions per la preservació dels recursos naturals i el desenvolupament d’actituds i pràctiques que afavoreixin la sostenibilitat.   El centre està regit per una Junta Directiva i pel Consell de Delegats, escollits en assemblea. El Consell de Delegats el formen dos representants de cadascuna de les seccions del Centre. Aquestes seccions són els grups i moviments següents:   -          Orfeó Sarrianenc: Creat l’any 1917. Actualment el formen 42 cantaires. -          Futbol del CP Sarrià: Creat l’any 1952 està format per més de 200 infants i joves, distribuïts en 17 equips i més de 20 entrenadors joves. Estan federats en la Federació Catalana de Futbol. -          Ballet Folklòric Sarrià - Esbart Sarrià: Creat l’any 1955. Des de llavors, ininterrompudament, ha portat les seves danses per tot Catalunya i molts indrets de l’Estat i de l’estranger . -          Moviment Infantil i Juvenil - Esplai Sant Vicenç de Sarrià: Grup d’esplai que des de 1963, realitza activitats formatives, jocs educatius i campaments d’estiu, per a més de 50 nois i noies des dels 6 anys. -          La Bambolina Negra: Creat l’any 1987, és un grup de teatre amateur que combina la comèdia i la tragèdia amb dansa música i cançons en directe. -          Elenc Teatral JV Foix: Creat l’any 1987, és un grup de teatre amateur que vol fer obres que destaquin per la seva qualitat artística i que alhora propiciïn l’aprenentatge interpretatiu dels actors. -          Casal del Dr. Pere Tarrés: Desenvolupa activitats de solidaritat amb persones necessitades i promou actuacions en memòria del seu fundador. -          Grup d’Excursionisme: Organitza mensualment sortides i excursions a diversos indrets de Catalunya amb una participació de més de 30 persones. -          Secció d’Escacs: Organitza cursos i campionats d’escacs. Cada dimarts es reuneixen per jugar. Hi participen habitualment una vintena de jugadors. -          Grup de Tertúlies: Organització mensual de debats sobre temes d’interès col·lectiu: política, medi ambient, Tercer Món, educació en el lleure, etc. La participació és variable, entre 20 i 60 assistents. -          Grup de Cooperació i Solidaritat: organitza exposicions periòdiques sobre temes socials i del Tercer Món, així com la gestió de la botiga de Comerç Just. -          Altres activitats: Catequesis infantil, Grup de Country, Balls de Saló, Grup de Dones de Ioga, Taller d’anglès i classes de recuperació.    

L’0rfeó Gràcienc L’any 1904 és fundà l’Orfeó Gracienc  com a entitat coral a partir de les inquietuds d’un conjunt de graciencs que, a semblança de molta gent de la seva generació,  veien el cant coral com una de les formes associatives del moment que permetien fer de la música coral una forma d’acostar la música a la gent, permetre el creixement en uns ideals culturals i personals (espirituals segons el llenguatge de l’època) per aprendre a treballar des de la diversitat de les persones per bastir un projecte comú que superés els enfrontaments i fomentés la convivència i el respecte.  En fou el fundador i primer director el mestre Joan Balcells i Garcia, a qui després seguí el mestre Antoni Pérez i Simó, prenent el relleu posteriorment l’actual director en Poire Vallvé i Cordomí. L’Orfeó Gracienc és una de les formacions corals capdavanteres del país tant pel seu vagatge, per exemple fou el cor de referència d’en Pau Casals al primer terç del segle XX, però sobretot també pel seu present i projecció de futur. L’Orfeó Gracienc, actualment sota la forma jurídica de fundació  que té per fita l’impuls de la seva premissa fundacional el cant coral,  és una entitat coral que a més a més ha desenvolupat una rica tradició de seccions, actualment les de muntanya, d’esbart i de teatre. Així, són objectius de l’Orfeó Gracienc impulsar i promoure tota iniciativa cultural, a través del cant, la música, la dansa, la interpretació, les práctiques muntanyenques, la pedagogia i l’ensenyament de les disciplines esmentades així com també l’impuls i el foment de la llengua catalana. La nostra entitat es guia a través del projecte musical proposat pel seu director musical, disposa d’orquestra pròpia, d’Escola de Música i Dansa i ofereix cursos dels diversos balls de swing. L’entitat també programa concerts,  tallers puntuals i activitats diverses com per exemple un casal artístic d’estiu per infants. També, en d’altres àmbits, ha desenvolupat un línia d’activitats específiques per escoles i instituts que inclou, entre d’altres,  audicions musicals i un concurs de contes. L’entitat cerca bastir, a través de les activitats pròpies i les puntuals, una oferta d’activitats diverses per a totes les edats amb l’objectiu també de  fomentar l’arrelament de les famílies. L’Orfeó Gracienc té vocació d’obertura constant, a través de les seves pròpies activitats, a la vila de Gràcia, a Barcelona i al conjunt del país. L’Orfeó Gracienc disposa d’un auditori amb capacitat per a 250 persones dissenyat expressament per la seva acústica, la sala d’assaig de l’orfeó amb capacitat per a 150 persones i orquestra de cambra, així com també diverses sales de dansa, una sala insonoritzada i tot un seguit de sales i espais que acullen les diverses activitats.   L’Orfeó Gracienc procura oferir serveis específics per als seus benefactors i les seves famílies com ara descomptes a les activitats o també recordant als benefactors que, com qualsevol persona física o jurídica, també gaudeixen de les desgravacions fiscals inherents al fet que l’Orfeó és una fundació en relació als seus donatius.   Tot això i molt més és l’Orfeó Gracienc, visiteu-nos!!   Orfeó Gracienc Carrer d’Astúries 83, 08024 – Gràcia – Barcelona 93 237 43 02 www.orfeogracienc.cat [email protected]                

El 1r diumenge de Maig organitza la "Cursa fira de Sant Isidre" El 2n dissabte d'octubre organitza la "Caminada a la Torre del Moro".

L'Agrupació Sardanista de Cardedeu és una entitat que té com a objectiu promoure la sardana, la música per cobla, la dansa tradicional i totes les altres manifestacions de la cultura catalana. Amb aquesta finalitat, l'Agrupació organitza regularment aplecs i ballades de sardanes, concerts i cursets per a diverses edats; edita revistes, discos i llibres; contribueix a l'estudi i divulgació de la cultura popular; i participa activament a les manifestacions festives del poble. A Cardedeu l'activitat sardanista sempre ha estat molt viva i les primeres dades amb les que comptem es remunten a la Festa Major de 1891, amb tres dies de sardanes amb la Cobla Montgrins. El 1933 s'organitzava el primer Aplec i així s'iniciava un moviment sardanista que ja no s'aturaria, conduït pel Casal del Foment de la Sardana, primer, pel Patronat d'Aplecs, després, per la germandat de la Santa Espina, més tard, i finalment per l'Agrupació Sardanista, creada l'any 1970. Des de la primera audició organitzada per l'Agrupació aquell novembre de 1970, ja no hi hauria cap mes de l'any sense sardanes: les audicions se succeïen regularment als diferents barris del poble. Ben aviat van començar els cursets de sardanes per a totes les edats i l'Agrupació va sostenir diverses colles sardanistes infantils, juvenils i adultes, que participaven en el campionat de colles de Catalunya. Anant un pas més enllà, l'Agrupació de Cardedeu, va ser impulsora d'una escola de música per a cobla, de la “Big Band” de Cardedeu, en col·laboració amb diversos músics de la vila, així com del grup de danses “Aires del Montseny”. Tota aquesta activitat històrica i viva, va anar essent recollida en forma de llibres d'història sardanista i enregistraments de sardanes dedicades a Cardedeu (4 LPs i 3 CDs). Actualment l'Agrupació celebra anualment el seu aniversari a l'Aplec de Tardor i organitza cada febrer una important festa sardanista, el Febrer Musical, en la qual s'han anat homenatjant els millors compositors de Catalunya. Especialment remarcable és l'arxiu de 14.000 partitures de sardanes, una col·lecció única i de particular valor. Per tota aquesta intensa tasca de foment de la cultura sardanista, han estat otorgats a l'Agrupació de Cardedeu diversos premis i guardons: Premi SGAE,dos Premis d'Obra del Ballet Popular i el Premi de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines, en reconeixement als 50 anys d'aplecs.