Teixit i iniciatives socials

warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.

Iniciatives Culturals. Biblioteques municipals

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Coordinació de Biblioteques és l’òrgan encarregat de coordinar els serveis, els fons i les activitats que es desenvolupen a les biblioteques. Els principals serveis que ofereixen les biblioteques són: ◙ Carnet (gratuït): ▪ Per a obtenir el carnet d’usuari sols s’ha d’emplenar la sol·licitud que trobareu a les biblioteques, presentar una còpia del DNI, passaport o un altre document oficial i entregar-lo al taulell del bibliotecari/cària. Per a obtenir el carnet no cal ser resident a Palma, es fa a l’instant i es pot utilitzar a qualsevol biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Palma. El carnet és personal i intransferible. ◙ Servei d’Informació (referència): ▪ Proporciona orientació i ajuda per a cercar tant documents com informació. ◙ Servei de Préstec (gratuït): ▪ És un préstec personalitzat de documents bibliogràfics i audiovisuals (s’ha de presentar el carnet d’usuari de la Xarxa de Biblioteques Municipals). Aquest servei l’ofereixen totes les biblioteques, llevat de la del Casal Solleric. ◙ Consulta en sala (gratuït): ▪ Tots els documents textuals que estan a l’abast de públic es poden consultar sense haver de tenir el carnet d’usuari de la biblioteca. ▪ Accés lliure a la consulta del Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de l’Ajuntament de Palma. El catàleg està informatitzat, forma part del projecte CAIB (Catàleg col·lectiu de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears), que es pot consultar al seu web (http://cabib.uib.es/) i permet veure els fons documentals de la majoria de biblioteques de les Illes. ▪ Accés al web de l’Ajuntament de Palma. ▪ Premsa i revistes especialitzades (temàtiques), revistes de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). ◙ Internet i serveis informàtics (gratuït): ▪ L’usuari del carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de l’Ajuntament de Palma tendrà dret a l’accés del material informàtic de la biblioteca destinat a l’ús públic. ▪ Espai Wi-Fi gratuït (per a connectar-se de franc a Internet amb ordinador portàtil sols cal demanar la clau d’accés al bibliotecari/cària). ▪ Ofimàtica: la biblioteca posa a disposició dels usuaris el programari de tractament de textos, full de càlcul, bases de dades, etc. per a fer treballs (per a la consulta i l’ús d’aplicacions ofimàtiques els usuaris amb carnet de la Xarxa de Biblioteques en poden fer ús de manera gratuïta). ◙ Activitats: ▪ Periòdicament es fan activitats infantils a la part o sala infantil de la biblioteca. Són activitats ludicopedagògiques destinades a incentivar i motivar hàbits de lectura dels més petits, mitjançant jocs, contacontes i d’altres activitats, sempre destinades al món infantil (cal informar-se abans al taulell del bibliotecari/cària o al web www.tacostamlacultura.cat per a saber quan es duran a terme aquestes activitats). ▪ Les biblioteques organitzen diverses activitats per a adults: presentacions de llibres, xerrades, exposicions, etc.
Text aportat per: 
Ajuntament de Palma
Data: 
02/2011

Societat d'Història Natural de Balears

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Temàtica: 
La Societat d'Història Natural, és una entitat cultural no lucrativa que es va fundar a Palma l'any 1954 i actualment compta amb més de 300 socis, els principals objectius de la qual són: * Promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives. * Participar activament en els moviments conservacionistes de les nostres illes. * Promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears.  
Text aportat per: 
Societat d'Història Natural de Balears
Data: 
02/2011
Societat d'Història Natural IB

L’Obra Cultural Balear

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
L’Associació Obra Cultural Balear és una entitat sense ànim de lucre. que fou constituïda l’any 1962 amb la finalitat de promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a principal senya d’identitat, en tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social així com la cultura i l’autogovern a les Illes Balears. Can Alcover – Espai de Cultura és un centre que vol donar continuïtat al vessant dinamitzador del poeta Joan Alcover. A la casa museu del poeta es mostra el seu univers creatiu. Hi són presentats manuscrits, correspondència, fotografies, llibres, mobles i altres elements emblemàtics de la vida particular i artística de l’autor. Així mateix, s’hi pot visitar l’estança en què treballava i la sala on es realitzaven les tertúlies. També ofereix un espai per a la difusió, la promoció i el coneixement de la literatura i de la cultura en general. S’hi organitzen seminaris, conferències, cursos, tallers i concerts, i s’hi du a terme la reedició del llegat literari de Joan Alcover. L’horari de Can Alcover és el següent: Dimarts, dimecres, dijous i divendres 10h a 13h i de 17h a 20h. Dissabte 10 h a 13h.
Text aportat per: 
L’Associació Obra Cultural Balear
Data: 
02/2011
Logo OCB

Joves de Mallorca per la Llengua (Entitat Cultural)

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Joves de Mallorca per la Llengua vàrem néixer l’1 de juliol de 1994, com a plataforma de quaranta entitats juvenils. Hi havia des d’associacions culturals, organitzacions estudiantils, joventuts de sindicats, fins a entitats d’esplai i lleure. Després, ens vàrem constituir com a associació independent, amb entitat pròpia. Els nostres objectius des del començament varen ser clars: impulsar la normalització lingüística dins la societat mallorquina, especialment entre els joves, i promoure l’associacionisme juvenil. Ens vàrem configurar com un grup de gent d’orígens socials i culturals diversos, amb un objectiu comú: defensar la llengua catalana, mobilitzar la societat i fomentar l’associacionisme juvenil. La línia de feina que vàrem emprendre va resultar del tot innovadora. Vàrem posar en marxa campanyes i actes massius que combinassin el caràcter lúdic amb el reivindicatiu, i tot això comptant amb una estructura de funcionament molt nova. Ens basàvem en el voluntariat, que es convertiria en la nostra senya d’identitat. En aquests moments som un dels principals moviments en defensa de la llengua a Mallorca. El nostre funcionament intern és a base de campanyes: n’hem fet a favor de la normalització al món comercial, a favor de l’etiquetatge en català, a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea, a favor del cinema en català, a favor de la normalització en àmbits tan complexos com la justícia o les forces de seguretat, i també, finalment, intentant promoure la música en català i la resta de cultura en la nostra llengua. Des de la nostra entitat també hem impulsat activitats de caire cultural, sempre en la línia de fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i popularitzar la cultura feta en català entre els joves, des de la més tradicional fins a la més moderna, des de la més popular fins a la més culta. Això s’ha plasmat en les nostres activitats més multitudinàries com són el Correllengua i l’Acampallengua, i també en les més modestes. Hem destacat especialment per promoure la música feta en català, tant de Mallorca com de la resta dels Països Catalans, com a mitjà molt efectiu per arribar als joves. També hem publicat dos llibres: Poetes de Mallorca per la Llengua, l’any 1999, i Narradors per la Llengua, el 2003, tots dos amb l’objectiu de popularitzar l’obra d’escriptors mallorquins que escriuen en català. Les campanyes també són un mitjà d’acostament a amplis sectors de la joventut. Els Joves de Mallorca per la Llengua s’han caracteritzat des del primer moment per ser una entitat amb una doble funció: reivindicativa i socialitzadora. Moltes de les nostres campanyes han tingut com a objectiu promoure una cultura jove i moderna en llengua catalana. Ens hem centrat especialment en l’àmbit musical, que és un dels que més enganxa els joves. A totes les nostres activitats hem promogut grups joves de Mallorca que canten en català. Des d’aquest punt de vista hem de destacar l’edició d’un disc de Grups Joves de Mallorca; la realització de quatre edicions del Concurs de Música Jove, que ha donat a conèixer diverses formacions mallorquines; l’impuls donat al Rock’n’Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en català. Els Joves de Mallorca per la Llengua fins i tot hem tingut un programa de ràdio musical amb el mateix nom, Rock’n’Llengua, a la desapareguda emissora Ràdio Jove. I això entre moltes altres iniciatives. Les principals activitats dels Joves de Mallorca per la Llengua, i les que més han influït entre la joventut i a la societat en general han estat, però, l’Acampallengua i el Correllengua. L’Acampallengua és una activitat pensada específicament com una gran trobada juvenil, que es fa en cada edició a una població diferent de Mallorca, i que inclou tot tipus d’activitats culturals, un innegable to reivindicatiu, i, com no podia ser d’altra manera, molta, moltíssima música. Hi participen grups de tots els estils, des dels més tradicionals fins als més moderns, i els principals del panorama musical dels Països Catalans en l’àmbit del pop-rock. També destaca la promoció que es fa dels grups joves. Se n’han fetes set edicions i el nombre de participants ha crescut cada any respecte a l’any anterior. Si a la primera hi podíem comptar 2.000 persones, a la darrera, el 2005 a Porreres, els participants foren 18.000. A més, ja des de la segona edició, el nombre de joves d’origen castellanoparlant ha anat en augment. L’Acampallengua ha esdevingut la gran festa de la llengua catalana a Mallorca i dels Països Catalans, i de tots els orígens culturals i socials. La segona gran activitat és el Correllengua, activitat pionera als Països Catalans. Nascut a Mallorca el 1995 , traspassat després al País Valencià i, finalment, al conjunt dels Països Catalans, va néixer com a una cursa de relleus que travessa tot Mallorca, de població a població, durant uns dies concrets. És una iniciativa que agrupa gent de totes les edats i orígens i que permet una gran participació ciutadana, la qual cosa l’ha feta molt popular. La darrera edició va comptar amb uns 45.000 participants. En suma, la tasca feta per Joves de Mallorca per la Llengua, ha impulsat la creació d’un moviment juvenil molt actiu a favor de la llengua catalana, amb ramificacions a altres entitats, tant juvenils com no juvenils, i amb una influència important dins la població d’entre 14 i 30 anys. La força d’aquest moviment ha influït en alguns moments en el comportament més favorable cap a la llengua de les institucions públiques i d’altres entitats ciutadanes. Ens hem convertit en un agent dinamitzador del procés de normalització lingüística i hem estat pioners en la feina de base amb sectors no catalanoparlants.
Text aportat per: 
Joves de Mallorca per la Llengua
Data: 
02/2011
 Joves de Mallorca per la Llengua (Entitat Cultural)

Gestors Culturals de les Illes Balears (Entitat Cultural)

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
L’Associació Què és la GCIB? L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears és un espai d’encontre i de reflexió, així com una plataforma de representació pels gestors culturals a les Illes Balears. Actualment forma part de la Federació Estatal de Gestió Cultural i té signat un conveni amb l’Associació de Gestors Culturals de Catalunya. Qui la conforma? Professionals reconeguts de l’àmbit de la gestió cultural que formen part d’entitats públiques, privades i d’institucions dels diferents àmbits de la cultura. Què pretén? • Consolidar la figura professional del gestor cultural • Assolir el reconeixement de la professió per part de les administracions públiques i entitats oficials. • Afavorir un espai per l’intercanvi d’informació, idees, experiències, així com la formació permanent dels seus membres. • Promoure el debat i la reflexió sobre temes d’interès col·lectiu en el camp de les polítiques i la gestió cultural • Esdevenir un òrgan d’interlocució amb les institucions públiques i privades de l’àmbit de la gestió cultural • Vincular l’associació a altres propostes del mateix àmbit Per què fer-se soci? Els socis de GCIB tenen els següents avantatges: • Borsa de treball • Activitats de formació • Recursos d’informació a la web • Descomptes i avantatges en activitats i equipaments culturals • Gaudir del conveni establert amb l’associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya • Rebre el butlletí electrònic amb informació sobre temes de gestió cultural, beques, noticies, recursos etc. • Entrada reduïda a: Museus i Fundacions Museu de Mallorca [web] Museu de Menorca [web] Museu d’Eivissa Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca [web] Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma [web] Teatres Fundació Teatre Principal [web] Teatre Municipal de Palma i Teatre Xesc Forteza [web] Teatre del Mar i promocions estrenes Fundació Teatre del Mar [web] • Formació. Descomptes en formació especialitzada en les matrícules de: Jornades d’Interacció (Diputació de Barcelona) Descomptes en postgraus de gestió cultural de la UIB Descomptes als congressos i cursos de formació organitzat des de la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales. Descomptes en postgraus en gestió escènica 30% de descompte al Centre de Recursos de Creació contemporània Quarter D’intendència (cursos, tallers, lloguer d’espais) Els socis de la GCIB tindràn els mateixos avantatges gaudits pels socis de la resta d’associacions que conformen la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales, així disposeu de descomptes en tots els cursos, seminaris, jornades i altres esdeveniments on tinguin avantatges els propis membres, organitzats per part de: Asociación de Gestores Culturales de Andalucía (GECA) Profesionales de la Cultura en Aragón (PROCURA) Asociación Regional de Técnicos de Cultura de Castilla-La Mancha (ARTEC) Asociación de Gestores Culturales de Extremadura (AGCEX) Asociación de Gestores y Técnicos de la Comunidad de Madrid (AGETEC) Asociación de Profesionales de la Gestión Cultural en Navarra Associació de Gestors i Gestores Culturals Culturals del País Valencià (AGCPV) Asociación Española de Gestores de Patrimonio Cultural (AEGPC) • Bosses de viatges per a formació Per poder gaudir de totes aquestes avantatges es imprescindible la presentació del carnet d’associat prèvia identificació amb el DNI Com formar part? Per fer-se soci de la GCIB s’ha d’haver cursat una formació reglada dins l’àmbit de la gestió cultural, o bé tenir una experiència prou consolidada en aquest camp (experiència mínima de dos anys). Per donar cabuda a gent jove serà suficient l’aval de qualque membre de l’associació.  Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears C/. Corderia, 15 baixos 07002 Palma de Mallorca Tel. 971 71 87 66 [email protected]
Text aportat per: 
Gestors Culturals de les Illes Balears
Data: 
02/2011
Gestors Culturals IB

Centre Social Flassaders (Entitat Cultural)

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Centre Flassaders. Àrea d’Educació, Igualtat, Drets cívics i Esports- Ajuntament de Palma Qui som? Flassaders és un Centre de l’Ajuntament de Palma que té com a finalitat impulsar i realitzar actuacions per a la millora de la igualtat, el civisme i la participació mitjançant: • Una programació trimestral de tallers propis o realitzats en col•laboració amb entitats i associacions • Exposicions, conferències i altres activitats de caire puntual • Servei d’usos d’espais per al desenvolupament d’activitats • Servei Temps x Tu per a la conciliació de la vida personal i familiar • Xarxa Municipal dels Bancs del Temps L’edifici és una antiga fàbrica de teixits de principis del segle XIX que va mantenir la seva activitat industrial fins el 1964. L’any 1985, l’Ajuntament de Palma inicia la reconversió de l’edifici com a centre d’usos socials, en el marc de la iniciativa comunitària URBAN, el qual s’inaugura l’any 2000.
Text aportat per: 
www.flassaders.org
Data: 
02/2011
Façana Centre Social Flassaders

Entitat Cultural. Can Alcover

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Can Alcover és un centre cultural adscrit a l'Obra Cultural Balear on s'organitzen i es cel·lebren activitats i presentacions entorn a la cultura mallorquina: conferències, presentació de llibres,...
Data: 
02/2011
Façana Can Alcover

Entitat Cultural. ARCA

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
ORIGEN I PRIMERS ANYS: L’estiu de 1987 un grup de ciutadans, professionals de diverses àrees es començaren a reunir-se davant l’abandonament del centre històric, dels seus llocs més significatius i la falta de sensibilitat dels polítics i, fins i tot, dels arquitectes. Els arquitectes havien tingut un paper ciutadà molt important en els anys de la transició política, però el desencís en relació a la política i els polítics començà a desinflar l’entusiasme dels primers temps i també certs col•lectius com el col•legis professionals o la Universitat mateixa es varen tenir que dedicar a organitzar-se, vertebrar-se, i no tingueren , en aquest anys un paper clar en lla transformació de la Ciutat i concretament, en la consideració del patrimoni. Recordem que, en aquella època es va situar i desenvolupar la Universitat en el Campus, partint d’un concepte molt americà, que ara no entrarem a discutir, però que sí va suposar la pèrdua de la vida universitària en el centre ciutadà ( com encara es conserva a Santiago, Salamanca..) amb les conseqüències, que encara patim, de desertització, manca d’activitats etc. Està costant moltes energies intentar donar vida als antics carrers ciutadans. Per aquells primers socis, com pels actuals, era molt important la sintonia amb la sensibilitat europea, amb la magnífica “cultura dels centres històrics”, desconeguda a Mallorca en aquelles dates. D’aquella primera època recordem la defensa , inútil per cert, de l’Hostal Arxiduc, d’en Bennàsser; el tancament un vespre de la circulació per davant del Cafè Modern de la Pl. Sta. Eulàlia (que l’ajuntament assolí sense rèplica) i les grans campanyes de Sa Riera i Sa Gerreria. La primera guanyada, juntament amb el GOB (“Sa Riera fa Ciutat”) i la de la Gerreria guanyada amb el GOB i la FAAVV, només en part , perquè si es cert que el projecte arrasador del Batle Aguiló, no es realitzà, tampoc el del Batle Fageda es pot considerar una vertadera rehabilitació, sinó una destrucció a mitges. TRETS GENERALS D’UNA EVOLUCIÓ ARCA s’apropa als vint anys i es obvi que la societat ha canviat molt en lo polític, en lo econòmica i en l’escala de valors. ARCA començà remarcant el valor de l’herència patrimonial dels segles, però insistint en la necessitat de donar vida a aquest llegat dels avantpassats: de fet, el títol complet d’ARCA és, “Associació per a la Revitalització dels Centres Antics”. Ben aviat, l’aspecte “conservacionista” del nostre missatge fou assolit per grups, associacions, barris, l’Església, partits i polítics, ben entès que, en general, molt superficialment i, pel que fa als polítics, concretament, sempre que no molestés els seus interessos. En qualsevol cas, ARCA, amplià progressivament el ventall de les seves exigències i demanà, a tal d’exemple, la protecció dels entorns dels monuments, els viaris urbans, i més endavant, els testimonis patrimonials menyspreats fins aleshores: els edificis racionalistes, l’arqueologia industrial, la compartimentació interior dels edificis protegits, la enginyeria popular(aljubs, caneletes, parets seques, sínies , “qanats”, cabanes de roter etc.). projectes anuals (descrits breument), Campanyes de defensa i protecció del patrimoni històric de Mallorca. Recorreguts embARCA't Programa Agricultura, paisatge i patrimoni Jornada de Patrimoni Cultural Viatges Conferències Presentacions de llibres Edicions de llibres Exposicions direcció i horari d’obertura al públic o dies de celebracions, President: Pere Ollers Vives Horari: de dilluns a divendres de 8'30 a 13'30h i línia de treball o enfocament cultural CRITERIS 1.-El Patrimoni arquitectònic, juntament amb tots els fets culturals, la llengua, el paisatge, les tradicions immaterials, són el llegat històric entregat pel nostres majors i del que els mallorquins actuals no en som més que dipositaris. El nostre deure és conservar-lo, millorar-lo i entregar-lo als mallorquins que vendran darrera nostre. Nosaltres només som una anella d’una llarga cadena que es perd en els segles. 2.- El Patrimoni de que gaudim és fruit evident de circumstàncies geogràfiques i ambientals, econòmiques, històriques, religioses etc. És molt important entendre-ho i mantenir-ho en un context el més semblant possible al que es creà. 3.- Els elements patrimonials, les peces i, per damunt de tot els edificis, “parlen” i expressen un missatge que està fet d’art, d’història i d’ existències viscudes en els seus interiors. ARCA no considera ètic forçar els bucs dels edificis per a qualsevol ús. S’ha” d’escoltar” l’edifici i després , si és que és possible, veure de fer-ho compatible amb l’ús que es desitja. 4.- La sobrietat és una de les característiques del nostre patrimoni . Els nostres majors aconseguiren crear molta bellesa amb precarietat de medis i a una Illa pobra, amb poques pluges, sempre irregulars. Aquesta “arquitectura d’economia”, ha tenir la continuïtat amb unes intervencions sòbries, respectuoses amb el discurs de l’immoble i que, de cap manera, vulguin “millorar”, en el sentit de més luxes, l’edifici on s’intervé. 5.- Una visió multidisciplinar sobre l’edifici i la seva significació, ens donarà la clau per adaptar-ho a un ús contemporani. 6.- La intensitat de la intervenció ha de ser inversament proporcional a la singularitat de l’edifici i la seva significació en el conjunt del nostre Patrimoni. La nostra intenció és oferir als interessats en visitar la nostra ciutat de Palma, una guia més propera i autòctona en quan a la nostra realitat social.
Autor / Font: 
ARCA
Data: 
02/2011
Arca

Entitat Cultural. Societat Arqueològica Lul·liana

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
La Societat Arqueològica Lul·liana és una entitat del segle XIX què es fonamenta en la conservació del patrimoni illenc i del seu estudi científic.
Data: 
02/2011

Entitat Cultural. L'Institut d'Estudis Baleàrics

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
L'Institut d'Estudis Baleàrics vol ser un instrument de dinamització i promoció de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i de la cultura que s'hi expressa, ja sigui a través de la literatura, la plàstica, el teatre, la música i qualsevol altra manifestació artística. L'objectiu final d'aquest organisme apunta, doncs, als creadors de les Illes Balears i Pitiüses, amb la voluntat que se sentin identificats amb el projecte, s'hi vegin representats i constatin dia a dia que la seva obra és valorada i tinguda en compte pel Govern de les Illes Balears a través de la Conselleria de Cultura, la qual deriva aquestes funcions en l'Institut d'Estudis Baleàrics. Que l'obra dels nostres creadors sigui considerada per tots els habitants de les nostres illes un patrimoni propi i, per això, és necessari promoure'n la coneixença. • El seu camp d'actuació es dirigeix cap a dues direccions considerades igualment necessàries: a) La difusió i la promoció cultural al propi territori illenc. No hem d'oblidar que el nostre és, ha escrit Marià Villangómez, un "país partit en illes". I aquest fet, justament per ser un territori sobre el mar, donarà a la dinamització i promoció cultural un caràcter específic. Per això una de les primeres tasques de l'Institut és establir contactes amb altres institucions illenques els objectius de les quals siguin de caràcter similar. Per exemple: l' Institut d'Estudis Eivissencs i l' Institut Menorquí d'Estudis. b) La difusió i la promoció cultural més enllà de les Illes. * A les terres amb les quals compartim una mateixa llengua i cultura: Catalunya, València, Andorra, L'Alguer. "Des de Mallorca a l'Alguer..." canta Maria del Mar Bonet. * Als pobles i ciutats de la resta de l'Estat. Tractarem de dur-hi les millors produccions literàries i artístiques dels nostres creadors. Per això haurem de firmar convenis amb entitas i institucions culturals que vulguin acceptar els nostres oferiments. Tenim el projecte immediat de presentar a Madrid i a altres indrets de parla castellana les antologies poètiques –en llengua original i en castellà-publicades en col·laboració amb l'editorial Calambur. Fins ara, han sortit les de M. Costa i Llobera, de Marià Villangómez, de Josep M. Llompart, de Blai Bonet, de Miquel Àngel Riera. I n'hi ha algunes més en procés de traducció i publicació. * Als altres països d'Europa i a la resta del món. Ens servirem de la xarxa de professors illencs escampats per les universitats estrangeres: New York, París, Jerusalem, Konstanz, Frankfurt, etc. Els demanarem que siguin els nostres ambaixadors a les ciutats on viuen i treballen. Demanarem als viatgers que arriben a les Illes, especialment aquells que tenen als respectius països una significació cultural destacada, que ens ajudin a fer-nos sentir. Som conscients de les limitacions pressupostàries que tindrem i per això és que serà en aquestes accions cap a l'estranger on es farà més necessària la signatura d'acords puntuals amb organismes semblants al nostre a fi de treballar conjuntament en projectes comuns. Em vull referir especialment a l'Institut Ramon Llull, a l'Institut Valencià d'Art Modern, etc. I també a l'Instituto Cervantes, la xarxa del qual ens serà d'extrema utilitat arreu del món.
Text aportat per: 
http://www.iebalearics.org/index.php/lieb/que-es-lieb
Data: 
02/2011
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc