ORIGEN I PRIMERS ANYS: L’estiu de 1987 un grup de ciutadans, professionals de diverses àrees es començaren a reunir-se davant l’abandonament del centre històric, dels seus llocs més significatius i la falta de sensibilitat dels polítics i, fins i tot, dels arquitectes. Els arquitectes havien tingut un paper ciutadà molt important en els anys de la transició política, però el desencís en relació a la política i els polítics començà a desinflar l’entusiasme dels primers temps i també certs col•lectius com el col•legis professionals o la Universitat mateixa es varen tenir que dedicar a organitzar-se, vertebrar-se, i no tingueren , en aquest anys un paper clar en lla transformació de la Ciutat i concretament, en la consideració del patrimoni. Recordem que, en aquella època es va situar i desenvolupar la Universitat en el Campus, partint d’un concepte molt americà, que ara no entrarem a discutir, però que sí va suposar la pèrdua de la vida universitària en el centre ciutadà ( com encara es conserva a Santiago, Salamanca..) amb les conseqüències, que encara patim, de desertització, manca d’activitats etc. Està costant moltes energies intentar donar vida als antics carrers ciutadans. Per aquells primers socis, com pels actuals, era molt important la sintonia amb la sensibilitat europea, amb la magnífica “cultura dels centres històrics”, desconeguda a Mallorca en aquelles dates. D’aquella primera època recordem la defensa , inútil per cert, de l’Hostal Arxiduc, d’en Bennàsser; el tancament un vespre de la circulació per davant del Cafè Modern de la Pl. Sta. Eulàlia (que l’ajuntament assolí sense rèplica) i les grans campanyes de Sa Riera i Sa Gerreria. La primera guanyada, juntament amb el GOB (“Sa Riera fa Ciutat”) i la de la Gerreria guanyada amb el GOB i la FAAVV, només en part , perquè si es cert que el projecte arrasador del Batle Aguiló, no es realitzà, tampoc el del Batle Fageda es pot considerar una vertadera rehabilitació, sinó una destrucció a mitges. TRETS GENERALS D’UNA EVOLUCIÓ ARCA s’apropa als vint anys i es obvi que la societat ha canviat molt en lo polític, en lo econòmica i en l’escala de valors. ARCA començà remarcant el valor de l’herència patrimonial dels segles, però insistint en la necessitat de donar vida a aquest llegat dels avantpassats: de fet, el títol complet d’ARCA és, “Associació per a la Revitalització dels Centres Antics”. Ben aviat, l’aspecte “conservacionista” del nostre missatge fou assolit per grups, associacions, barris, l’Església, partits i polítics, ben entès que, en general, molt superficialment i, pel que fa als polítics, concretament, sempre que no molestés els seus interessos. En qualsevol cas, ARCA, amplià progressivament el ventall de les seves exigències i demanà, a tal d’exemple, la protecció dels entorns dels monuments, els viaris urbans, i més endavant, els testimonis patrimonials menyspreats fins aleshores: els edificis racionalistes, l’arqueologia industrial, la compartimentació interior dels edificis protegits, la enginyeria popular(aljubs, caneletes, parets seques, sínies , “qanats”, cabanes de roter etc.). projectes anuals (descrits breument), Campanyes de defensa i protecció del patrimoni històric de Mallorca. Recorreguts embARCA't Programa Agricultura, paisatge i patrimoni Jornada de Patrimoni Cultural Viatges Conferències Presentacions de llibres Edicions de llibres Exposicions direcció i horari d’obertura al públic o dies de celebracions, President: Pere Ollers Vives Horari: de dilluns a divendres de 8'30 a 13'30h i línia de treball o enfocament cultural CRITERIS 1.-El Patrimoni arquitectònic, juntament amb tots els fets culturals, la llengua, el paisatge, les tradicions immaterials, són el llegat històric entregat pel nostres majors i del que els mallorquins actuals no en som més que dipositaris. El nostre deure és conservar-lo, millorar-lo i entregar-lo als mallorquins que vendran darrera nostre. Nosaltres només som una anella d’una llarga cadena que es perd en els segles. 2.- El Patrimoni de que gaudim és fruit evident de circumstàncies geogràfiques i ambientals, econòmiques, històriques, religioses etc. És molt important entendre-ho i mantenir-ho en un context el més semblant possible al que es creà. 3.- Els elements patrimonials, les peces i, per damunt de tot els edificis, “parlen” i expressen un missatge que està fet d’art, d’història i d’ existències viscudes en els seus interiors. ARCA no considera ètic forçar els bucs dels edificis per a qualsevol ús. S’ha” d’escoltar” l’edifici i després , si és que és possible, veure de fer-ho compatible amb l’ús que es desitja. 4.- La sobrietat és una de les característiques del nostre patrimoni . Els nostres majors aconseguiren crear molta bellesa amb precarietat de medis i a una Illa pobra, amb poques pluges, sempre irregulars. Aquesta “arquitectura d’economia”, ha tenir la continuïtat amb unes intervencions sòbries, respectuoses amb el discurs de l’immoble i que, de cap manera, vulguin “millorar”, en el sentit de més luxes, l’edifici on s’intervé. 5.- Una visió multidisciplinar sobre l’edifici i la seva significació, ens donarà la clau per adaptar-ho a un ús contemporani. 6.- La intensitat de la intervenció ha de ser inversament proporcional a la singularitat de l’edifici i la seva significació en el conjunt del nostre Patrimoni. La nostra intenció és oferir als interessats en visitar la nostra ciutat de Palma, una guia més propera i autòctona en quan a la nostra realitat social.
