Personatges

El gegant del mas Blanc.Era un masover que fa més de 100 anys va nàixer gegant: es diu que tenia uns dits com a canells, i encara es conserva l’esclopet que utilitzava per segar, on cabia una mesura de blat (1,5 kg); i també que cada dia posava i llevava com si res una pedra que feia de llinda del corral, que pesa 260 kg. Però el tio  Pep del mas Blanc era de caràcter tranquil i bonàs, i mai  s’aprofitava de la força; més aviat l’emprava en benefici de tothom, com la vegada que va ser requerit per ajudar a traure un burro quehavia caigut al pou de Barrulles i ho va fer tot sol.  

Joan Baptista Penyarroja(1665-1733). En una façana lateral del casalici de la família Penyarroya, a la plaça de l’Església, podem veure’n l’escut d’armes, mentre que en l’altra façana un panell de ceràmica recorda que aquest personatge va aconseguir del rei Carles II la independència de Vilafranca i de les aldees morellanes(1691), que així es van convertir en viles reials.              

Celestino Aznar Tena.Que poc pensaria Celestino l’any 1907, quan va deixar la faena de tota la vida (tractant de matxos) per a muntar una empresa tèxtil, l’imperi que esdevindria a finals del segle XX.Impulsat per la seua dona, que volia “ser fabricanta”, va començar a confeccionar calces. Amb quinze operaris, era la fàbrica més gran de Vilafranca que va anar innovant fins que va arribar a la producció en cadena. Celestino va morir l’any 1933; havia complit el somni de la senyora Francisca i deixava una fàbrica en ple rendiment que ni la guerra va poder aturar.              

Carles Pons.Per a Carles Pons el teatre era “una força dolça, neta i emotiva, capaç de revolucionar l’individu i la societat, capaç de generar esperances i alternatives”, i així ho va voler transmetre en primer lloc, als més jóvens: va fer teatre a l’escola, va dirigir campanyes de teatre escolar i va escriure obres de teatre juvenil. La seua vida va estar completament dedicada a l’espectacle com a autor, director de muntatges i de companyies teatrals, actor de teatre, cinema i televisió, guionista, presentador, poeta… En reconeixement de l’obra d’aquest vilafranquí, les aules de teatre de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Casa de Cultura de Vilafranca porten el seu nom.              

Julian Centelles Guarch.Un heroi quasi anònim. Acabada la Guerra Civil espanyola va passar a França, on va continuar la lluita antifeixista contra l’ocupació. El van capturar i va morir al camp d’extermini de Gusen, el 7 de novembre de 1941, als 22 anys.              

José Carbó,el Capador. El malnom li ve de son pare, que tenia aquest ofici. Tanmateix, ell mai no el va exercir, sinó que era venedor ambulant per les terres del Baix Aragó. Allà on anava, era més conegut per la música que pel tèxtil que venia. En els anys de la postguerra no s’organitzava cap bureo sense ell, ja foren romeries, matances, casaments o altres festes. Allà on hi havia festa, allà acudia el Capador de Cinctorres amb la guitarra. En companyia d’algun músic més engrandia les eres dels masos o les entrades de les cases amb romanços, dites i ocurrències, i també amb jotes, pasdobles, sambres, polques,javes… El grup Al Tall va   enregistrar una de les seues javes més conegudes:     Haig festejat trenta nòvios   sóc filla de Pasqualet    I ara me n’ha eixit un altre  que jo encara no el conec.  Si no fore pel cafè  no es podria resistir;  A més de l’aiguardent  també mos agrade el vi,  la cervesa i el conyac  I el xampany.  Per a begudes de lujo  mos agrade el Calisay.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

José Eixarch Frasno(Forcall, 1915). L’historiador contemporani més important dels Ports, que ha presentat estudis sobre la història, toponímia, arqueologia, antropologia, arquitectura… de Forcall i de la comarca.              

JOAN DE BRUSCA   La conquesta cristiana va tenir lloc cap al 1233 i la carta de    població es va atorgar el 25 de gener de 1239 al noble català  Joan de Brusca.    Diuen que Joan de Brusca va fer construir una  ermita a la vora del seu mas (mas de Brusca)  perquè la seua filla Miquela pogués oir  missa sense haver de desplaçar-se, i d’ací  l’advocació.       El soterrament de Joan de Brusca.  A l’ermita dels Sants Joans,   que fou la primera església del poble, es pot veure el sepulcre de pedra  robust i bast del fundador de la vila. Però la inscripció que s’hi  llegeix és molt posterior a l’època de la fundació de la vila, i la veu  popular no recorda haver vist mai aquest sepulcre amb ossos. Es  conta que el noble no va voler ser soterrat en un sepulcre de pedra,  per no compartir la mateixa honra de Jesucrist.                                                                                                                                                    

  EL PINTOR DE TÍRIG     Gabriel Puig Roda va nàixer a Tírig l’any 1865. Es va convertir en un  pintor reconegut després d’haver visitat els principals centres artístics europeus. Va decidir tornar a la seua terra al començament del segleXX i es va instal·lar a Vinaròs; s’hi va dedicar a l’aquarel·la costumista fins que va morir el 1919 a Castelló.El monument que li  va construir el poble té un gran valor per als tirijans, ja que van ser ells qui van decidir fer-lo, a partir de la iniciativa de mossèn Martínez. Tothom hi va col·laborar: uns portant aigua, altres lespedres, etc. Ho van fer tot a jornal de vila, costum que consistia a reservar unes dates determinades per a treballar gratuïtament en la millora del poble. El monument està constituït per una mola vertical (Roda) posada damunt d’una muntanyeta de pedra  foradada (Puig): així és representen al·legòricament els cognoms del pintor. Es va inaugurar l’any 1965 durant les festes del Socors.