Personatges

Aparició i miracle de Sant Pau.Diu la tradició que Sant Pau va  aparèixer vestit de peregrí a uns pastorets coixos i alesiats vora el mas de Bellmunt (ara mas de Sant Pau). Tragué una carabasseta amb aigua i la va tirar en una bassa tot assegurant que era aigua santa i que si tenien fe i s’hi rentaven serien guarits de tots els mals. Hi ha qui diu que tots hi van creure i es van rentar; una altra versió afirma que només ho va fer un, mentre els altres feien burla. El cas és que els que hi van creure van sanar al moment i van anar al poble a pregonar-ho. Des de llavors la gent va considerar que aquella aigua era miraculosa. Alguns estudiosos situen aquesta llegenda a la segona meitat del segleXVI i diuen que és l’origen de la construcció de l’ermita. Però sembla que anteriorment ja existia una ermita en aquest lloc.  

Mossèn Joaquim Garcia Girona(1867-1928). La seua obra principal és el poema Seidia, que narra el principi de la conquesta valenciana             protagonitzada per Jaume I, en un intent d’imitar el Canigó de Verdaguer. L’any 1922 l’Ajuntament el va nomenar fill adoptiu i va assignar el seu nom al carrer de l’Hostal.      

L’alcalde de la República. Matías Sangüesa Guimerà*va ser tractant de ramat porquí i de productes tèxtils però, sobretot, polític: alcalde de Morella (1931-36), president de la Diputació de Castelló i fins i tot governador civil durant una setmana. Com a representant del poble tenia tres obsessions: la creació d’escoles (als Llivis, a l’Hostal Nou, al convent de Sant Francesc…); les  carreteres, sobretot la pista Castelló-Saragossa però també el camí exterior que talla la murada des de 1934 a la torre de la Font; i la conservació del patrimoni, reivindicacions encara vigents.  

Ramon Cabrera, Lo Tigre del Maestrat. Expulsat de Tortosa, va arribar a Morella el 15 o el 16 de novembre de 1833, com tants altres voluntaris disposats a defensar el realisme que la ciutat havia proclamat. Des de llavors el seu destí i el de la ciutat van quedar units. Ja com a general de l’exèrcit carlista, el 26 de gener de 1838 va reprendre Morella de mans dels liberals i va fer-hi una entrada triomfal. El mateix any va ser nomenat cap de l’exèrcit carlí d’Aragó, València i Múrcia i comte de Morella, i va fer-ne la capital una mena d’estat dins de l’estat on hi havia la base principal de l’exèrcit, un cos d’enginyers i una acadèmia d’oficials.   Va resistir fins maig de 1840. La desfeta va obligar Cabrera a exiliar-se.                  

Isaac Albéniz: Isaac Albéniz va néixer a Camprodon el dia 29 de maig de 1860, fill d'Àngel Albéniz i de Dolors Pascual de Figueres. El 1863 la seva família, degut a l'ascens del seu pare, es traslladà a Barcelona. Aleshores, Isaac Albéniz marxà de Camprodon amb una notòria formació musical gràcies a la seva germana Clementina, professora de piano. Als set anys estudià a París amb el mestre Marmotel. Ja llavors, decidí veure món. Viatjà per terres espanyoles i més tard s'embarcà cap a Amèrica. Gràcies a la protecció del comte de Morphy aconseguí diverses beques d'estudis a les millors acadèmies de música d'Europa, podent accedir als grans mestres, com Franz Liszt, Paul Dukas, Gabriel Fauré, Paul Debussy i Felip Pedrell. El 1883 es casà amb Rosina Jordana i tingué tres fills: Alfons, Enriqueta i Laura Albéniz Jordana. Les seves obres mestres són la Suite Española i la Suite Iberia per a piano, així com diverses òperes i sarsueles. En record de tan il·lustre personatge a Camprodon hi ha el Museu Isaac Albéniz, s’organitza un festival de música, hi ha un monòlit erigit per commemorar el centenari del naixement i a la plaça d'Espanya una placa indica la casa on va néixer.  Al museu s’exposen mobles, objectes i documentació referents al compositor. De les peces que conformen la mostra, sobresurt el piano amb què el músic va aprendre les primeres notes. En el camp artístic cal destacar el pintor Manuel Surroca, nascut a Camprodon el 1917, i l’escultor Joaquim Claret (1879-1964), que va treballar amb Arístides Maillol i l’obra del qual, majoritàriament noucentista, es pot admirar en façanes de la vila i en panteons del cementiri. En l’àmbit de la pedagogia trobem Alexandre Galí (1886- 1969), que va ocupar un lloc destacable en la renovació de l’ensenyament a Catalunya. Josep Cuatrecasas Arumí (1903-1996) va destacar com a botànic i coneixedor de la història natural. Al llarg de la seva trajectòria professional va rebre diverses distincions a Catalunya, a l’estat espanyol i a l’estranger.  

         AQUEST POBLE TAMBÉ ESTÀ DINS DE                               LA HISTÒRIA  Els fets històrics estan en consonàcia amb els llocs on passen, és per aquest motiu que els casos rellevans de la nostra història semblen poc coneguts per haver passat en un poble tan petit.  És per aquesta raó que podem citar moltes circunstàncies que  confirmen el pas de “Fray Asencio Nebot”, conegut pels habitants d’aquestes contrades com el Frare,  que durant la guerra del francés va estar lluitant  per les nostres comarques. Tot s’ha de dir que en la història de l’Estat espanyol  es coneix per la Guerra de la Independència. Les seues victòries en la guerra del francés van ser tant importants i sonades que prompte es cità aquest guerriller junt amb  Merino, Espoz, Mina i el Empecinado. Aquest frare franciscà va deixar els hàbits  com a conseqüència de l’ afusellament del seu bon amic Josè Romeu.   Una de les raons és que el Frare i el mariscal Suchet es tenien una gran enemistat és perquè el Frare va intervindre activament en la intercepció d’un missatge del mariscal a Massuchelli que demanava captar aliments i diners per tots el pobles que passesin, pero abans, passava el Frare i els amagava. Molt disgustat per aquesta operacio Massuchelli es va retirar a Sogorb i va fer un pregó oferint 1.000 duros pel cap del Frare,  ningú no ho va fer. Un altra raó és que el mariscal va compendre que d’aquesta manera no es faria amb el cap del Frare, així   va perdonar la vida a tres reus de mort i els va prometre 1.000 duros si acabaven amb el seu intrèpit enemic, aleshores va ser el cònsul d’Anglaterra a València  el que va posar en guardia al guerriller.Amb gran habilitat, el Frare es movia rapid, pel mati a Castelló i per la vesprada a Onda, el dia següent a Terol, això posava molt nerviós al francés, i també es compren que coneixie tota aquesta regió. Es va fer seguir pel francés en direcció a Vistabella i per aquestes muntanyes va derrotar al mariscal, que venia d’ arrasar Vinaròs amb el seu lloctinent comandant Rutfort. Després d’eixa derrota, Suchet va esparar a Rutfort, van seguir el Frare fins a Vistabella i com que va fugir va cremar l’església de Vistabella i part del carrer Malcuinat i també Sant Joan de Penyagolosa.  També demostrà que va estar al nostre poble i per ací lluitava, per una carta seua del Juliol de 1813, que diu que  entrà a Castelló ciutat, el primer batalló, i un escuadró del seus guerrillers els deixà acampats  a Onda, uns i els altres a l’Alcora. En eixa carta es dolia  que no es conegueren algunes de les seues grans victòries i literalment afegia:“Estic organitzant el cinqué batalló a Vistabella; el quart es troba a Morella; el tercer està a Onda, l'Alcora, Castelló i Vila-real. Si tingués fusells presentaria a València 8.000 homes pertenyens als jovent de les nostres muntanyes”.  Si després de tots aquets testimonis no es suficient per garantir que el Frare estigué en Vistabella no podem  aportar cap altre més. Peró crec que aquest es suficient i definitiu.