Cultura tradicional (balls, festes, etc.)

Forcall és un dels pobles de la comarca que ha mantingut amb més força i dedicació els balls i passos més antics. Hi destaquen les danses de llauradorets (xiquets vestits de llauradors que ballen en   honor de sant Antoni, i al cap un ballador);llauradoretes (xiquetes  capitanejades per una balladora);varetes (xiquets amb un bastó    amb el qual peguen a terra; formen una torre humana en les  aturades de la processó i, damunt, el més xicotet recita una invitació festiva); bastonets o arquets (jóvens que porten arcs de    flors de paper i representen els oficis de fuster i d’obrer);gitanetes (vuit xiques i un barrero, vestides de llauradores mudades, teixeixen i desteixeixen cintes de colors al voltant d’una barra); dansants (vuit jóvens amb camisa blanca, sinagües emmidonades i  mantó a la cintura toquen les castanyoles al so del tabal i la dolçaina; és la dansa més antiga). A banda, no hi ha festa com cal sense   ball rodat.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

L’espardenya*.Era el calçat de la gent del camp i des d'ací es fabricava per a molts territoris estatals. Hi ha notícies de la  fabricació d’espardenyes a Forcall des del segle XVI. El primer procés del cànem és el rentat, estant en remull, i per això els pobles que estan al costat dels rius (la Mata de Morella, la Todolella, Villores, Forcall) són els que han mantingut l’ofici d’ espardenyer. Al final del XIX i principi del XX en trobem la major producció, que coincideix amb un pic demogràfic. Aleshores el treball al camp es combinava amb la fabricació d’espardenyes. Als anys 30 va començar la davallada d’aquest sector econòmic.                                                    

Sant Antoni.La nit de la cremà ix la santantonà, una colla de dimonis –botargues, el despullat, la Filoseta que representa les  temptacions…– amb el sant lligat i passen per tots els carrers delpoble. Acompanyen sant Antoni i sant Pau a la plaça Major, on han plantat la barraca.  Els cremallers encenen la barraca (cova del  sant),i els dimonis ballen al voltant amb sant Antoni dins. Un tocde la dolçaina i els dimonis són vençuts: el sant guanya. Tot seguit  hi ha la processó dels matxos amb l’alcalde i els majorals.  A l’església i davant la casa del senyor rector es beneeixen els animals. Després s’arreplega la coqueta de mitja lliura i es sopa vora les tronques. L’endemà hi ha missa major amb processó, llaurà i sembrà per la vesprada i ball rodat a la nit.                          

Museu de la Faixa. Inaugurat el 2007, ens proposa un recorregut per la història de l’activitat tèxtil de la comarca: el  procés de teixit, l’elaboració a mà dels cordons i la figura delfaixero.També hi podrem visitar alguna de les empreses localsque hi subsisteixen, on veurem el procés actual d’elaboració de faixes i com les dones fan els cordons a mà.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            

Els pelegrins de Portell.Es conta que tretze portellans van anar a Roma per demanar al Papa la benedicció que retornara la salut al poble i l’aigua als conreus. Havien passat catorze anys i, quan ja no ho esperaven, un d’ells va tornar amb el manament papal d’anar a l’ermita de Sant Pere –el primer papa– de Castellfort, que també els escoltaria. El 1575 el bisbe de Tortosa Juan Izquierdo va disposar el dia ( 3r de la Pasqua de Pentecosta)  i les formes de la peregrinació: les condicions dels pelegrins, la prohibició per a les dones, la vestimenta, etc., però tot fa suposar que se celebrava desde molt abans. La tradició s’havia perdut fins que es va recuperar l’any 1984.                

COLLA DELS TRES TOMB D'ESPLUGUES     Quan es va crear:          La Colla dels Tres Tombs d'Esplugues es va crear a finals de 1996, es va  donar a conèixer públicament l'u de març de 1997 a la presentació de la I Festa dels Tres Tombs, que es va celebrar el 2 de març de 1997.   Arran de que:          L'interès d'uns quants amics, en voler recuperar per Esplugues, la tradicional festa dels Tres Tombs, que des de l'any 1959 no es realitzava.   Quants socis:          Actualment hi ha uns 120 socis   Quins reptes – objectius:          El principal és la celebració cada any de la Festa dels Tres Tombs a Esplugues, com més lluïda i popular millor, normalment acostuma a ser el segon cap de setmana de març.   Quines activitats realitzeu:          Sopar i ball pels socis i amics per sant Antoni Abat.          Concurs anual de cartells per promocionar la festa dels Tres Tombs.          Publicació d'una revista anual amb diversos articles i el programa de la festa dels Tres Tombs.          Esmorzar popular de germanor el dia de la festa dels Tres Tombs.          Concurs i exposició de fotografies de la festa dels Tres Tombs.          Arranjar i mantenir en bon estat el patrimoni i els carros de la colla.          Participar amb els carros, a les festes de Tres Tombs d'altres poblacions.          Participar anualment a la trobada nacional de Tres Tombs de Catalunya.          Participar a la festa major d'Esplugues, per un recorregut, amb ponis.          Participar a la festa major d'Esplugues, amb unes tartanes que fan el circuit des del Pou d'en Fèlix a la Mallola, on hi ha les atraccions.          Participar a la cavalcada de reis, amb una carrossa de carbò.          Participar a la fira d'entitats d'Esplugues.       Primavera del 2011 Miquel Casellas, president de la Colla dels Tres Tombs d’Esplugues