Cultura tradicional (balls, festes, etc.)

warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.
Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

La Seu de Palma

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Destacar el temple en sí on s'hi troba el baldaquí de Ántoni Gaudí i la capella decorada per Miquel Barceló i el seu museu. Horaris de Visita Horaris de la Visita Turística al Museu i la Catedral de Mallorca: 1 abril - 31 maig / octubre: de dilluns a divendres de 10:00 a 17:15 h. 1 juny - 30 setembre: de dilluns a divendres de 10:00 a 18:15 h. 2 novembre - 31 març: de dilluns a divendres de 10:00 a 15:15 h.
Data: 
02/2011

Museu Militar de San Carlos

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Des de la mes remota antiguitat la Badia de Palma ha estat un important ancoratge de naus comercials. Ja en l'Edat Mitjana, el cada vegada mes important comerç marítim es va veure assotat per les incursions de pirates, plaga endèmica en tot el mediterrani d'aquella època. Amb la finalitat de protegir a les naus que fondejaven en el nostre port, la cala de Porto Pi, es construeixo el Castell, que es va erigir sobre una torre de vigía, l'existència de la qual és coneguda pel quadre de Pere Nissart i altres gravats de l'època. El projecte de la torre quadrada abaluartada és de l'any 1600, sent donada l'ordre de construcció per Felipe III en 1610 concloent-se en 1612. En principi es va denominar Castell de Porto Pi, aviat va començar a conèixer-se com a Sant Carlos en honor del Virrey Carlos Coloma. Cinquanta anys mes tard es va procedir a la seva ampliació, afegint una circumval·lació amb altres quatre baluards adquirint la forma peculiar d'un polígon irregular d'aparença estavellada. En la línia de costa es construeixo un fortí per a una bateria que creuava focs amb la de Illetas. El material de construcció emprat és pedra de cadirat (mars), i algunes de les peces estan marcades amb símbols dels respectius picapedrers, registrant-se mes de 20 marques, algunes coincidents amb fortificacions i Castells del sud de França. En 1890 la fortalesa va sofrir diferents reformes a fi d'assentar una bateria de canons amb els seus travessos de munició en la part SO de la mateixa. La fortalesa de Sant Carlos va ser caserna d'Artilleria i presó militar fins a 1980, data a partir de la qual quedo limitada la seva funció a Bateria de Salves amb la qual se saludava als vaixells de guerra tant nacionals com estrangers. El 1981 es va començar a rehabilitar les diferents sales per adequar-les com a Museu Militar. En 1997 es crea el Consorci Castillo de Sant Carlos, compost pel Ministeri de Defensa, el Govern dels Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. Aquest Consorci regeix des de llavors el Museu. Sales d'Exposició. - Sala 1: Col·lecció Llorente. Armes antigues. - Sala 2: Sala de la Guerra dels Francesos. Cabrera. - Sala 3: Porta original del Castillo S XVII - Sala General Weyler - Sala Operació Althea; Vexilologia, uniformologia i varis. - Sala 4: Infanteria i Enginyers. Armament S XX i pertrechos. - Sala 5: Ultramar. Cuba i Filipines - Sala 6: Sala destinada a exposicions temporals. - Sala 7: La Fortalesa de Porto Pi. El Regne de Mallorca. - Sala 8: Sala de conferències i projeccions. Artilleria de costa. - Sala 9: Cos de guàrdia del Regiment de voluntaris de Palma 1808. - Sala 10: Hondero Balear; Nuredunna; Maqueta de la Llotja. Llotja.Horari: dilluns a divendres …09:00 a 13:00 Dissabte………….10:00 a 13:00 Tel 971402145 fax 971702621 [email protected] C/ Dic de l'oest s/n Porto Pi 07015 Palma
Data: 
02/2011
Museu Militar de San Carlos

Museu de Mallorca-FINS EL 2012 EN OBRES

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
El Museu de Mallorca està situat en la casa palau dels comtes de Amayans, cridada popularment Ca la Gran Cristiana. L'edifici va ser construït al segle XVI mitjançant la unió de diversos habitatges antics i té una altura de tres pisos, portal principal amb arc de mig punt, planta noble amb balconades barroques i golfa de finestres gòtiques. Al seu pati central s'han trobat restes del que es considera la primera casa musulmana identificada a la illa. El recorregut del museu permet al visitant endinsar-se en el túnel del temps i així conèixer la història de Mallorca. Per exemple, en els soterranis es contempla la reconstrucció d'una cova d'enterrament, la reproducció a escala natural d'un talaiot i un primitiu taller de ceràmica. D'època prehistòrica destaca també la sèrie d'urnes de marbre tallades procedent del santuari de Son Oms. D'especial interès són les sales que mostren l'evolució d'armes, adorns i símbols espirituals dels primers pobladors. O les de protohistòria, amb una col·lecció de materials oposats en el jaciment del Turó de Ses Beies, que reflecteix l'intens tràfic comercial del Mediterrani durant el segle III a. C. Una illa de colonitzacions Les diferents colonitzacions que va ser objecte l'illa estan presents a través de reproduccions tals com la nau greco-púnica; les estades d'una domus, habitatge unifamiliar romana amb el seu característic atrium, petita piscina situada en el centre de la casa, i la rèplica d'un sepulcre àrab; de la mateixa època que aquest últim és la col·lecció de ceràmica andalusina i les joies que van pertànyer a una família musulmana. El museu conté sales de pintura gòtica amb obres importants, com el retaule de Sant Bernat, la imatge més antiga que es coneix del sant. També sobresurten els espais dedicats a la ceràmica del Renaixement i al Barroc, on es pot contemplar ceràmica de tall italià i els primers retrats pintats a Mallorca. L'última part està reservada al mobiliari modernista i a l'obra de pintors mallorquins o que van residir a la illa a l'últim segle.
Data: 
02/2011

Museu Krekovic

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Es tracta d’un museu dedicat a l’obra de Kristian Krekovic, pintor nascut el 1901 a la ciutat croata de Koprivna i mort a Palma el 1985. Kristian Krekovic va iniciar la formació artística a Viena i la continuà a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1928, visità una exposició temporal a París en què es mostraven, entre altres troballes arqueològiques, unes teles funeràries de la civilització preincaica de Paracas. Aquests teixits, que, malgrat els dos mil anys d’antiguitat, havien conservat tota l’esplendor dels colors originals, impressionaren Krekovic, que començà a estudiar les cultures del Perú. L’any 1930 aconseguí fer realitat el seu somni de conèixer el país que tant el fascinava i es dedicà, en companyia de la seva esposa Sina, a cercar pels Andes, a uns 4.000 metres d’altura, els trets més purs de la raça indígena. Retratà homes, dones, ancians i infants per a documentar la cultura tradicional. Així mateix, s’interessà en les arrels històriques d’aquesta cultura i plasmà en teles de grans proporcions diferents aspectes de les civilitzacions preincaiques i de l’imperi dels inques, que estudià a fons a les biblioteques i els museus peruans. De l’any 1955 al 1958, la seva obra, amb el títol Passat i present del fabulós Perú, recorregué els Estats Units, Espanya i Àustria, amb gran èxit de públic i entre els crítics. Prestigiós retratista, el cridaren reis i prínceps perquè els pintàs. L’any 1960, arribà a Mallorca i trià l’illa com a residència definitiva. Els darrers anys de la seva vida, els dedicà a la creació del Museu, inaugurat el 4 de setembre de l’any 1981 a l’edifici actual, després d’uns anys ubicat a la possessió de Son Fusteret, al camí Vell de Bunyola. A partir de 1986, el centre depengué del Govern Balear i el 1995, en virtut del traspàs de competències en matèria de cultura de la llei 6/1994, la titularitat, la gestió i l’administració del Museu passaren a mans del Consell de Mallorca. Torna al menú La col·lecció El gruix de la col·lecció és l’obra pictòrica de Kristian Krekovic, uns tres-cents quadres que desenvolupen principalment les següents temàtiques: * Antigues cultures de Perú. Kristian Krekovic fou un entusiasta de les civilitzacions que es desenvoluparen a la zona andina abans de la conquesta espanyola. Així, gran part de la seva obra està dedicada a les cultures preincaiques i a l’imperi inca. Per a la realització d’aquests quadres, alguns de grans proporcions, es basà en el que pogué conèixer de primera mà durant els seus anys a Perú: vestigis arqueològics i ceràmiques, teixits o joies dels museus peruans. A més, prenia com a models persones de la població amb trets indígenes característics d’aquelles contrades. * Retrats de gent del Perú. Kristian Krekovic no només volgué representar el passat de Perú sinó que també s’interessà per documentar la cultura tradicional d’aquest país a través de retrats d’homes, dones, nins i ancians inspirats en models i escenes reals. * A més de la temàtica peruana, Kristian Krekovic treballà altres aspectes, com la conquesta espanyola d’Amèrica o personatges destacats de la història i la cultura d’Espanya i de Mallorca. Finalment, hi ha una sèrie d’obres en les quals el pintor volgué reflectir la desolació i l’angúnia davant dels fets que visqué amb la Segona Guerra Mundial i el posterior exili. Informació pràctica Museu Krekovic Carrer de la Ciutat de Querétaro, 3 07007 Palma Tlf. 971 219606 Fax 971 219643 [email protected] Horari De dilluns a divendres, de 10 a 14 h Dimecres horabaixa, de 16.30 a 20 h Juliol, Nadal i Pasqua: de 10 a 14 h, horabaixa tancat Agost tancat Transport públic Línies de l’EMT amb aturades més properes: 6 i 12 (aturada al carrer Caracas) Serveis * Oferim visites guiades per a grups prèviament concertats * Atenció i activitats personalitzades per als centres educatius * Exposicions temporals * Publicacions disponibles al Museu: o Kristian Krekovic. El artista y su obra. Gaspar Sabater. 1997 o Kristian Krekovic: la col·lecció del Museu Krekovic. Climent Romaguera. 2006 o Catàlegs d’exposicions temporals: + Es Deu des Teix (1962-1963). 2001 + Mallorquins d’adopció. 2003 + William Waldren. 2004 + Artistes d’Amèrica del Sud: Tres dècades a Mallorca. Rafael Amengual, Ángel Baldovino, Cándido Ballester, Jorge Pombo i Alceu Ribeiro. 2005 + Eugene Holbrook. 2007 + Robert i Dorothy Bradbury. 2008 + Ross Abrams. 2009
Data: 
02/2011

Museu Diocesà de Mallorca

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
L’EXPOSICIÓ PERMANENT En el Museu Diocesà, recentment renovat, s’exposa una de les principals col·leccions d’art religiós de Mallorca. La visita està organitzada cronològicament, des de les primeres manifestacions del cristianisme a l’illa fins al segle XX. Al llarg del recorregut es poden veure destacades pintures i imatges del gòtic i de l’època moderna. Una de les obres més emblemàtiques és el retaule de sant Jordi, pintat al segle XV per Pere Niçard, que té com a fons la Ciutat de Mallorca. També es mostra una col·lecció de ceràmica i rajoles dels segles XVI-XVIII i alguns mobles dissenyats per Gaudí per a la catedral. No hi falta el drac de na Coca, origen d’una de les llegendes més conegudes de Palma. A més, la visita al museu permet observar part de l’interior del Palau del Bisbe, edifici d’origen medieval i successivament modificat al llarg del temps. Així, es pot veure des de l’antic oratori de Sant Pau fins a les restes de la murada romana, les inscripcions de l’antiga presó eclesiàstica o una sèrie de detalls dissenyats per Antoni Gaudí, a banda d’unes magnífiques vistes de la badia de Palma. ADREÇA Carrer Mirador, 5 (Palau Episcopal). 07001 – Palma - Telèfon: 971 72 38 60 Horari: De dilluns a dissabte de 10 a 14 hores. Diumenges i festius tancat Entrada: 1 € residents, 3 € no residents (menors de 10 anys, entrada gratuïta)
Data: 
02/2011
Museu Diocesà de Mallorca

Museu de la Porciúncula

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Col·lecció dedicada a arts populars. Teléfon: 971260002
Data: 
02/2011

Centres d'art municipals: PALMA ESPAI D’ART

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
La FUNDACIÓ CASALS D’ART I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA (PALMA ESPAI D’ART) és una fundació de caràcter cultural pública sense ànim de lucre que gestiona el Casal Solleric, el Casal Balaguer, Ses Voltes i el Quarter d’Intendència. El seu domicili és al Casal Solleric (passeig del Born, 27 de Palma). La Fundació té les següents finalitats: - promoure l’art en totes les seves manifestacions, - difusió de les activitats artístiques al municipi de Palma, - impulsar la creació artística en totes les seves manifestacions, - gestionar els espais artístics (Casals, Centres Municipals) que s’adscriguin a aquesta fundació, - optimitzar el cost i el rendiment de les activitats que es programin, - fomentar la creativitat, la investigació i la formació en totes les manifestacions artístiques. La Fundació es regeix pels següents òrgans: 1. El Patronat 2. La Comissió Executiva El Patronat, que és el màxim òrgan de govern, representació i administració, ha de regir la Fundació. Corresponen al Patronat complir el objectius fundacionals i administrar amb diligència els béns i els drets integrants del patrimoni de la Fundació. La composició del Patronat és la següent: 1) El/la president/a, càrrec que recaurà en el/la batle/batlessa de l’Ajuntament de Palma. 2) El/la vice-president/a, càrrec que recaurà en el/la regidor/a de Cultura de l’Ajuntament de Palma, com a patró nat, i que substitueix al/a la president/a quan no hi pugui ser present. 3) L’Ajuntament de Palma, com a patró fundador, podrà designar un màxim de 7 vocals representants, que actuaran com a vocals en el Patronat. 4) Si s’incorporen a la Fundació altres persones jurídiques, com a patrons, aquests podran designar dos representants, de la manera que s’acordi entre elles, i que actuaran com a vocals en el Patronat. 5) Podran assistir a les reunions del Patronat, sense tenir-ne la condició de membres i, per tant, amb veu i sense vot, el/la secretari/ària i el/la director/a gerent. Per facilitar la realització dels objectius fundacionals i agilitar el funcionament de la Fundació, el Patronat ha de designar, d’entre els mateixos membres, una Comissió Executiva integrada per un màxim de quatre representants, assistida pel secretari o, si no hi és, pel sots-secretari. Corresponen a la Comissió Executiva les següents atribucions: a) Seguir el pla d’actuació aprovat pel Patronat i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne el compliment. b) Seguir l’execució dels pressuposts aprovats pel Patronat i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne el compliment. c) Administrar els fons de la Fundació juntament amb el/la director/ra gerent. d) Les funcions que encomani o delegui el Patronat.
Data: 
02/2011

Serveis d'Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
El Servei d'Activitats Culturals està adscrit al Vicerectorat de Projecció Cultural de la Universitat (Acord normatiu del dia 19 de juny de 1998). Té com a objectiu fonamental dinamitzar la cultura de la comunitat universitària i la projecció exterior amb una comunicació fluida entre els seus integrants, amb la comunitat universitària i amb la societat en general. Destacam: — la producció de projectes propis que faciliten el reconeixement d'aspectes culturals minoritaris i la divulgació de la tasca dels investigadors. — les propostes culturals i formatives que sorgeixen de la Universitat mateixa. — la col·laboració en activitats externes d'interès per a la Universitat i la divulgació d'aquestes. — la col·laboració amb entitats i institucions que també es dediquen a la projecció i producció cultural, tant en l’ús d’espais com en la producció conjunta d’espectacles i activitats. Edifici Sa Riera C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2 07122 Palma (Illes Balears) Tel.: 971 17 24 21 Telefax: 971 17 27 08 Formulari de contacte Horari d'atenció al públic: de 9 a 14
Data: 
02/2011

Música i Dansa

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
Ball de Bot: Balls: la Mateixa, la Jota,el Bolero, el Fandango, la Balanguera, el Ball de Palles. Cant Tradicional: els Romanços, les Codolades, cançons Religioses, les Tonades. Grups: Al-Mayurqa, Herbes Dolces, Xeremiers de Sóller, Mesclat, Ximbomba Atòmica, Musica Nostra, Aires Sollerics, Xaloc Musica, Quart Creixent, Balladors de Lluch. Cantants de música mallorquina: Tomeu Penya, Jaume Surera, Xecs Forteza, Margaluz, Joan Bibiloni, grup Ossifar, Maria del Mar Bonet, Biel Mayoral. Joves músics mallorquins: Marcel Cranc: http://www.myspace.com/marcelcranc Oliva Trencada: http://www.myspace.com/olivatrencada
Autor / Font: 
Benjamín Pérez
Data: 
02/2011

Gastronomia

Data: 
16/02/2011
Ubicació: 
Ubicació: 
Ubicació: 
La cuina de Mallorca és genuïnament Mediterrània, la qual es pot degustar a les llars de l´illa, o bé als Cellers, nom amb el que es coneixen els restaurants tradicionals de Mallorca, que sovint ocupen cellers utilitzats antigament per la elaboració del vi. De Cellers se´n troben a molts de pobles i a Palma de Mallorca, si bé els més coneguts són els de Sineu, Inca i Petra. A continuació es descriuen alguns dels plats més representatius de la cuina Mallorquina, com les Sopes Mallorquines elaborades amb llesques de pa tallades molt primes, escaldades amb brou i acompanyades de verdures i a vegades un poc de carn. El Trempó és l´amanida per excel·lència, que acompanya la majoria de menjades a l´estiu, consisteix en trossos de tomàquet, pebres rossos i una mica de ceba, tot amanit amb oli d´oliva, vinagre i sal. El Tumbet és un altre acompanyament típic de l´estiu, elaborat amb patates tallades en llesques fines, albergínia i pebres tot fregit i cobert per salsa de tomàquet. El Pa amb Oli són llesques de pa torrades, a les quals se les frega un tomàquet de ramallet, seguidament es rega el pa amb un raig d´oli, una mica de sal i s´acompanya amb formatge, carn torrada o qualsevol embotit. La carn rostida més apreciada és la Porcella (porc) i el Me, triant sempre animals joves. L´Arròs Brut és un arròs de brou, amb abundància de carn i algunes verdures. La Paella, si bé és originària de València, també es cuina a Mallorca on també s´anomena arròs sec i normalment s´elabora amb verdures, carn i marisc. Les Albergínies Farcides de carn es passen per la paella amb oli d´oliva, i es couen al forn cobertes amb salsa de tomàquet. El Frit Mallorquí, també conegut com Freixura, consisteix en les vísceres del porc o del me fregides amb patates i verdures. També es cuinen Caragols amb una elaboració complexa, per a la qual s´utilitzen herbes aromàtiques. Possiblement aquest és el plat que per a moltes persones pot resultar més exòtic, una vegada superades les reticències que aquests mol·luscs poden provocar, es descobreix que realment són molt bons. La mar Mediterrània ens ofereix una varietat de peixos, que simplement torrats són exquisits. Una forma de cuinar el peix més elaborada és el Peix al Forn, amb abundants verdures. Els Calamars Farcits amb carn són un altre plat típic, així com la Llampuga amb Pebres un peix de temporada que es pesca a la tardor i es serveix fregit amb pebres i patates. El Peix Escabetxat es prepara fregit, deixant-lo refredar anegat d´oli i vinagre amb un poc de ceba. Als forns trobem el pa mallorquí, un pa consistent de forma rodona sense sal, present a totes les menjades. També hi trobem l´ensaïmada, un pastís amb forma d´espiral elaborat amb farina, sucre i saïm, present a totes les celebracions. El Gató és un altre pastís típic elaborat amb ametlla, sovint servit acompanyat de gelat. Les coques de verdures, unes amb julivert, altres amb pebres torrats o els ingredients del trempó, són típiques i es troben a tots els forns. Els Cocarrois tenen la forma de mitja lluna i es fan amb verdures vàries o ceba, cobertes per una pasta. Relacionat amb les festes de Pasqua es preparen els robiols¸ unes pastes dolces amb forma de mitja lluna, farcides de brossat o confitura, els crespells, un pastís dolç i les panades, unes pastes rodones farcides de carn i pèsols, que per Pasqua es preparen amb carn de me, es pensa que són d´origen jueu. La Greixonera és un pastís dolç, que no es troba als forns i s´elabora amb una base de coca dolça i ous, que també pot dur brossat. L´embotit més conegut és la sobrassada, elaborada amb carn de porc, greix i pebre bord. També es preparen botifarrons amb la sang i les vísceres del porc cuinades. El camaiot s´elabora amb un procés semblant als botifarrons, però amb una peça més grossa. Per últim no es pot deixar de mencionar el formatge mallorquí ni el maonès, aquest darrer elaborat a Menorca i molt apreciat a Mallorca.
Text aportat per: 
mca-hotels
Data: 
02/2011
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc