Cultura tradicional (balls, festes, etc.)

En un Poblet dels Alps francesos anomenat Embrun es trobaven les relíquies de sant Patllari, antic bisbe del poble.   Uns frares benedictins van decidir anar cap a Embrun a robar, segons diuen, les relíquies del sant per tal de portar-les cap a Espanya. En possessió de les relíquies, els monjos les amagaren dins d'una bóta i tot seguit les van carregar sobre un burro. En passar per Camprodon l'animal va decidir parar-se i no avançar més. El monjo forçava el burro per tal que continués caminant, i aquest, enfadat, va tirar tres coces a terra, d'on brollaren tres sortidors d'aigua, que avui en dia encara es poden veure a la font que porta el nom del sant.   El monjo, cansat d'estirar el burro, el va deixar lliure, i aquest va entrar al poble de Camprodon i va passar per l'església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, va entrar al Monestir de Sant Pere, on es va quedar. Llavors van decidir deixar les restes a Camprodon. Actualment les podeu trobar dins de l'església de Santa Maria

L’Anunci i el Sexenni.El 14 de febrer de 1673 les autoritats civils  de Morella, a petició del poble, com a agraïment per haver-loslliurat de la pesta de l’any anterior, van jurar un vot a la Mare de  Déu de la Vallivana,que consistia en celebrar una novena cada sis anys. Des de llavors el jurament s’ha complert, només interromput en temps de guerra.I des de llavors la vida a Morella és compta de sis en sis anys. Un any abans se celebra l’Anunci, que omple els carrers amb papers de colors (fins a cent tones!), amb els ninots que  escenifiquen la vida morellana, amb els Volantins… i que obri un  any de treballs i preparatius durant els quals els morellan elaboren grans tapissos ornamentals amb paper arrissat que  converteixen els carrers de Morella en un museu impressionant.  

Antigament s’havia ballat a Cardedeu i ara sabem que fa 110 anys, un grup d’aficionats als balls i tradicions populars, es van proposar recuperar el Ball de l’Espolsada i que el varen ballar per Sant Joan del 1901. Va tenir tan èxit que ho varen repetir a l’any següent i va ésser filmat pel fotògraf Napoleó de Barcelona. Quan es va saber que la filmació es conservava, es va restaurar, però només se’n conserva la primera part del ball.El moviment bàsic del ball és com si amb el peu es remogués la terra per a fer-hi un forat. Fa pensar que tindria relació amb la fertilitat de la terra i la fructificació de les llavors, suposició que seria coherent en el tipus de societat eminentment agrícola de l’època. Es creu que el Ball de l’Espolsada va cambiar de nom al segle XVIII i es va anomenar Ball de Gitanes, que actualment encara es balla a alguns pobles del Maresme i del Vallès.

La vida social de Cardedeu és notable, amb un bon nombre d'associacions i d'entitats esportives, culturals, juvenils i socials, que doten el municipi d'un gran dinamisme. A Cardedeu la festa és, per tradició, a l'estiu, amb les festes dels barris de l'Estalvi (1r diumenge de juliol), la Granada (2n diumenge de juliol), el Poble Sec (4t diumenge de juliol) i Can Canyes (últim diumenge d'agost). Aquestes festes són preludis i cloenda de la festa grossa del municipi: la Festa Major, que se celebra el 15 d'agost. Música, teatre, cercaviles, activitats infantils, concert, sardanes, gegants, correfocs, balls de bastons i un llarg etcètera que suposen la màxima expressió de la vida cultural al municipi al voltant de la Mare de Déu d'agost. A banda de la Festa Major, però, hi ha tot un ventall d'activitats i ofertes culturals, cíviques i participatives que, organitzades des de l'Ajuntament de Cardedeu i el Patronat Municipal de Cultura, directament per de les entitats i associacions del municipi o mitjançant dinàmiques de col•laboració entre aquests diferents agents, conformen la programació cultural a Cardedeu amb un ampli ventall d'ofertes, les més importants de les quals es detallen a continuació: • Cavalcada de Reis, 5 de gener• Aplec de Sant Hilari, el segon cap de setmana de gener• Els Tres Tombs, el cap de setmana pròxim a la festivitat de Sant Antoni Abat.• Carnestoltes• Febrer Musical - Audició i concert on es ret homenatge a noms il·lustres de la Sardana • Tastautors - Cicle de Música, els tres últims divendres de gener i el primer de febrer.• Festival de Música de l'Agrupació Coral Cardedeuenca• Diada de Sant Jordi, dies pròxims al 23 d'abril• Fira de Sant Isidre, segon cap de setmana de maig• Aplec de Sardanes, tercer cap de setmana de juny• Fira de la Música de Cardedeu, al juny• Diada de Sant Joan, 24 de juny.• Festa del Foc, últim cap de setmana de juny• Festa Major, cap de setmana pròxim al 15 d'agost.• Aplec de Sant Corneli i Cebrià, primer cap de setmana de setembre.• Escenes d'Estiueig, última setmana de setembre.• Mostra d'Entitats, tercera setmana d'octubre.• Cardoterror, festival de cinema fantàstic i de terror, al novembre.• Aplec de Tardor - Audició matinal i concert de tarda i celebració de l'aniversari de l'Agrupació Sardanista de Cardedeu, al novembre.• Fira de Nadal i del Torró Artesà, segona setmana de desembre.A més d'aquestes activitats, hem de destacar també l'oferta de programació estable de teatre, música, cinema, dansa i altres disciplines artístiques que podem trobar en els equipaments del Centre Cultural Cardedeu i el Teatre - Cinema l'Esbarjo. Al Centre Cultural Cardedeu es desenvolupa l'oferta cultural de temporada de teatre, música i dansa, amb activitats professionals i amateurs, destacant d'aquesta programació l'èxit i la qualitat de les ofertes d'activitats infantils i familiars de Rialles i Concerts Familiars. Aquesta programació es desenvolupa en dues temporades anuals, la primera de febrer a juny i la segona d'octubre a desembre. Podeu trobar tota la programació a l'apartat de Cultura d'aquesta web. Al Teatre - Cinema l'Esbarjo es desenvolupa l'oferta de cinema municipal, amb tres sessions setmanals, el dijous i divendres al vespre i el diumenge a la tarda. La programació de cinema municipal aposta per una oferta de cinema de qualitat, en versió original i amb la garantia del segell dels cinemes Verdi, amb qui l'Ajuntament de Cardedeu va signar un conveni per la projecció d'aquestes pel•lícules i l'ús de la marca Verdi. En el disseny de la programació de cinema a l'Esbarjo hi participen el Patronat Municipal de Cultura i els Cinemes Verdi. Podeu consultar la programació mensual a www.esbarjoverdi.cat o a l'agenda d'aquesta mateixa web.

L'Agrupació Sardanista de Cardedeu és una entitat que té com a objectiu promoure la sardana, la música per cobla, la dansa tradicional i totes les altres manifestacions de la cultura catalana. Amb aquesta finalitat, l'Agrupació organitza regularment aplecs i ballades de sardanes, concerts i cursets per a diverses edats; edita revistes, discos i llibres; contribueix a l'estudi i divulgació de la cultura popular; i participa activament a les manifestacions festives del poble. A Cardedeu l'activitat sardanista sempre ha estat molt viva i les primeres dades amb les que comptem es remunten a la Festa Major de 1891, amb tres dies de sardanes amb la Cobla Montgrins. El 1933 s'organitzava el primer Aplec i així s'iniciava un moviment sardanista que ja no s'aturaria, conduït pel Casal del Foment de la Sardana, primer, pel Patronat d'Aplecs, després, per la germandat de la Santa Espina, més tard, i finalment per l'Agrupació Sardanista, creada l'any 1970. Des de la primera audició organitzada per l'Agrupació aquell novembre de 1970, ja no hi hauria cap mes de l'any sense sardanes: les audicions se succeïen regularment als diferents barris del poble. Ben aviat van començar els cursets de sardanes per a totes les edats i l'Agrupació va sostenir diverses colles sardanistes infantils, juvenils i adultes, que participaven en el campionat de colles de Catalunya. Anant un pas més enllà, l'Agrupació de Cardedeu, va ser impulsora d'una escola de música per a cobla, de la “Big Band” de Cardedeu, en col·laboració amb diversos músics de la vila, així com del grup de danses “Aires del Montseny”. Tota aquesta activitat històrica i viva, va anar essent recollida en forma de llibres d'història sardanista i enregistraments de sardanes dedicades a Cardedeu (4 LPs i 3 CDs). Actualment l'Agrupació celebra anualment el seu aniversari a l'Aplec de Tardor i organitza cada febrer una important festa sardanista, el Febrer Musical, en la qual s'han anat homenatjant els millors compositors de Catalunya. Especialment remarcable és l'arxiu de 14.000 partitures de sardanes, una col·lecció única i de particular valor. Per tota aquesta intensa tasca de foment de la cultura sardanista, han estat otorgats a l'Agrupació de Cardedeu diversos premis i guardons: Premi SGAE,dos Premis d'Obra del Ballet Popular i el Premi de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines, en reconeixement als 50 anys d'aplecs.

    La raboseta.Aquest conte és el responsable del nom no oficial de Tírig,el poble de la raboseta, i dels seus habitants, rabosetes. Això va passar al barranc de la Valltorta, barranc que separa els termes d'Albocàsser i Tírig. Diu   que la rabosa que  era de Tírig i baixava al barranc per la part del seu terme es va trobar amb un llop, que era d'Albocàsser i baixava cap al barranc per la part del seu terme i  portava un bon tros de formatge a la boca i, així tots dos es van trobar a la llera del barranc, ben llesta,la rabosa  li va preguntar al llop d’on era. En pronunciar el nom del seu poble, Albocàsser, va obrir tant la boca per fer la a que el formatge li va caure i la rabosa el va agafar ràpidament. El llop va decidir utilitzar la mateixa tècnica que la rabosa per a recuperar el bocí. Però el resultat final va ser molt diferent: com que la rabosa era de Tírig, no va haver d’obrir gaire la boca per respondre, i se’n va anar ben ufana amb el formatge.

Miracle de la Mare de Déu de la Font.El notari de Cinctorres, Lluís Sorolla, en va deixar constància escrita. Va ser el 4 de maig de 1540. Des de Cinctorres va arribar a Portell una família de la ciutat de Negrepont: Joan Valero i la seua dona Francesca, la filla de sis anys i  l’àvia Maria, la Grega. La xiqueta era paraplègica. En passar per la  font li van demanar a la Mare de Déu que pogués caminar. Aquesta la va curar, i la família li fa oferir arracades de plata, una camisa  nova obrada a la usança dels egipcians i diners, perquè es tinguera memòria del miracle.                                                                       

Pedres com a record.Si fem la romeria fins a l’ermita de Sant Marc de les Alberedes, veurem com en un punt els veïns tiren pedres en una direcció determinada. Segons la contalla, allà un llop es va menjar una xiqueta del poble.