Ciutat de Mallorca

Barri.tv, la televisió social i participativa estrena nova web i nous continguts, te convidam a visitar-la i conèixer els rodatges que s’han duit a terme a les barriades de la Soledat i Polígon de Llevant, a Ses Veles, Son Roca, S’Arenal, Manacor i la Fundació Pilar i Joan Miró. Barri.tv és més que una televisió per internet, és un projecte experimental per incentivar la participació ciutadana recuperant l’esperit de les primeres televisions locals on els mateixos veïns aprenien a fer de càmeres, realitzadors, presentadors… Barri.tv és una associació que facilita la formació i els mitjans per aconseguir-ho. En aquests dos anys hem treballat amb més de 20 entitats, als nostres tallers hi han participat més de 200 persones i esteim a punt d’arribar als 100 vídeos. És la creació d’un nou canal de comunicació entre els veïns fomentant la cohesió del barri, alhora que permet obrir una nova via de debat i sensibilització respecte al lloc on vivim. Amb aquesta eina de dinamització i foment de la participació ciutadana els veïns tenen l’oportunitat d’accedir a l’aprenentatge de les noves tecnologies i del llenguatge audivisual.

La Plaça Bisbe Berenguer Palou acull tots els dissabtes el primer mercat ecològic de Palma promogut per la plataforma social que neix dels grups de consum autogestionats LLIGAMS i que, des del primer moment, ha estat recolzat per l'Associació de Producció Ecològica de Mallorca (APAEMA) i per l'Associació de Varietats Locals, formant juntament amb dos productors la Comissió del Mercat Ecològic de Palma. L'Ajuntament ha autoritzat aquest mercat davant el creixent interès social que hi ha cap aquest tipus de productes i per tal de donar suport a als promotors mancats d'espais propis per promocionar-los a Palma. Així mateix, es considera que aquest tipus d'iniciatives ajuden a fomentar alguns dels objectius de l'àrea de Salut i Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma, com fomentar el consum de fruita i verdura; apostar per un consum més sostenible promocionant els productes locals; i ajudant a dinamitzar un espai com la Plaça Berenguer Palou amb un accés còmode tant en bicicleta com en transport públic des de diferents punts de la ciutat. L'APAEMA és una associació que actua sense finalitats lucratives, amb caràcter desinteressat i no adscrita a cap tendència política. L’associació es va constituir el juny de 2006 a partir de la proposta dels agricultors i elaboradors d’Agricultura Ecològica de Mallorca amb l’objectiu de disposar d’una plataforma per la defensa i el foment del sector ecològic. Les activitats d’APAEMA són: - Representació del sector agrari ecològic de l’illa de Mallorca, vetlla pel prestigi dels productes agroalimentaris ecològics produïts, elaborats o comercialitzats a Mallorca i defensa dels operadors d’Agricultura Ecològica front la competència deslleial, contaminacions per deriva i totes les accions que puguin suposar un prejudici per l’operador que s’ajusti a la normativa vigent en matèria agrària ecològica (CE 834/2007 i reglament d'aplicació 889/2008). - Difusió de la producció agrària ecològica i els seus productes (locals, de temporada i ecològics) i de la realització d’estudis o investigacions destinades a recolzar el sector. - Organització de reunions, cursos i conferències i millorar i facilitar l’assessorament pels operadors de la producció agrària ecològica per tal de promoure el desenvolupament i millora de les tècniques de l’Agricultura Ecològica. - Organització de la producció agrària ecològica i els seus subsectors productius. - Defensa del medi ambient i foment pel desenvolupament rural. Associació Lligams: fa ja uns quants anys a Mallorca varen sorgir els primers grups de consum autogestionats formats per consumidors i consumidores conscients, que a partir del consens i la cooperació, consumim productes ecològics i locals. Sense intermediaris. D'aquesta forma donam suport als pagesos, amb els quals compartim jornades de feina al camp, realitzam activitats de difusió d'aquest model i reformulam la relació productor-consumidor, integrant els pagesos i les pageses en les nostres activitats. Els consumidors ens convertim en co-productors. L'agricultura és sostinguda per la comunitat mitjançant una xarxa de grups de consum que s'estén per tota l'illa. D'aquesta experiència, visió i motivació compartides, de la necessitat de crear sinergies, de fer més visible el moviment agroecològic i facilitar-ne el seu creixement, neix l'associació Lligams. Inicialment formada per membres de diferents grups de consum i oberta a totes les persones. Les finalitats de Lligams: 1. Promoure, impulsar i facilitar un model de consum sostenible i ecològic, prioritzant la formació, desenvolupament i coordinació dels grups de consum organitzats. 2. Potenciar el consum de productes locals i ecològics, sense intermediaris, mitjançant el contacte directe entre els productors i els consumidors, i la realització d'activitats de difusió i sensibilització. 3. Facilitar l'interconnexió i la suma d'esforços entre els productors i els diferents grups de consum ecològics i locals, per afavorir el coneixement mutu, la cooperació, la realització d'activitats conjuntes (jornades de feina al camp, tallers...), i la gestió del consum (comandes compartides...). 4. Afavorir l'intercanvi de coneixements, habilitats i experiències, especialment en el camp de l'agricultura ecològica, la cuina, l'alimentació, el reciclatge-compostatge, i l'autoproducció. 5. Estimular la cooperació entre les persones, participant en la formació de teixits i xarxes socials vives al voltant de l'ecologia i la sostenibilitat, i humanitzant el fet de consumir, convertint-lo en un espai de trobada, enriquiment i relació social. 6. Transformar la injustícia alimentària que suposen els excedents i la fam en justícia agroecològica, lluitant per l'aprofitament dels excedents de producció ecològica per part de la població en situació de risc o en exclusió social. 7. Lluitar per la recuperació d'espais abandonats o infrautilitzats (tant urbans com rústics) al servei de la societat, propiciant la gestió comunitària d'aquests espais, i reclamar i fomentar una ordenació urbanística que prioritzi els espais verds i socioculturals. 8. Defensar la igualtat d'oportunitats en el consum i la producció d'aliments, afavorint la visibilitat, la practicitat i la viabilitat econòmica de la producció i el consum ecològic i local. 9. Recuperar i conservar la nostra cultura (agrícola, culinària...), el nostre paisatge, el nostre entorn i biodiversitat, i l'economia local (especialment pel que fa a l'agricultura i l'artesania). 10. Conscienciar, informar i formar a la població (jornades d'estudi, conferències, tallers , cinefòrums...) en temes relacionats amb el canvi climàtic, la sostenibilitat, la sobirania alimentària, el decreixement, l'ecologia i l'economia social i alternativa. 11. Oferir una plataforma per a projectes d'investigació i/o projectes educatius relacionats amb l'agricultura, el medi ambient i l'ecologia. 12. Lligar agents, organitzacions, associacions, entitats o grups de persones interessades en les energies renovables, la mobilitat sostenible, i la producció i el consum ecològic i local, per tal de cooperar o treballar conjuntament, enriquir-se mútuament, i crear comunitats més autosuficients, habitables, saludables i respectuoses amb l'entorn, i menys dependents del petroli. Pla estratègic de l'associació Lligams: l'associació Lligams vol ajudar a aconseguir els següents objectius en els pròxims anys: 2010 * Confeccionar un directori de productors, grups de consum, associacions i entitats afins. * Dissenyar un entorn de comunicació que faciliti l'organització conjunta d'activitats. 2011 * Potenciar la producció i el consum de varietats locals. * Implantar un mercat ecològic setmanal a Ciutat. * Organitzar una fira ecològica a Palma. 2012 * Assolir l'existència d'un grup de consum a cada poble de l'illa i a cada barri de Ciutat. * Denunciar l'abandonament d'espais públics i privats, rústics i urbans. * Recuperar terres per a la producció ecològica i aprofitar els excedents amb participació activa dels grups de consum i grups de persones en situació de risc d'exclusió social. 2013 * Instaurar un sistema alternatiu de certificació ecològica a l'abast de qualsevol productor. * Augmentar la producció ecològica destinada al consum en un 50% respecte a la producció actual. * Promoure la incorporació professional de joves agricultors a la producció ecològica. 2014 * Crear i celebrar anualment el dia mundial del consum ecològic i local. * Formar una xarxa i mapa d'horts comunitaris a l'illa. * Generar un sistema d'aprofitament de residus orgànics. 2015 * Que el 15% de la producció agrària a Mallorca sigui ecològica. * Que el 15% dels habitants de Mallorca consumeixi habitualment productes ecològics i locals. * Que el pagès recuperi l'autoestima i la seva independència. * Que tothom pugui menjar 100% ecològic i local. I d'aquesta forma que pugam triar en igualtat de condicions, i disposant d'informació, si volem entrar en el súper, integrar-nos en un grup de consum, visitar directament al pagès, anar al mercat, comprar a la petita botiga, o sembrar el que menjam.

Aquestes llibreries celebren periòdicament cursos d'escriptura i presentacions de llibres amb convidats autòctons o residents d'excepció.

Coordinació de Biblioteques és l’òrgan encarregat de coordinar els serveis, els fons i les activitats que es desenvolupen a les biblioteques. Els principals serveis que ofereixen les biblioteques són: ◙ Carnet (gratuït): ▪ Per a obtenir el carnet d’usuari sols s’ha d’emplenar la sol·licitud que trobareu a les biblioteques, presentar una còpia del DNI, passaport o un altre document oficial i entregar-lo al taulell del bibliotecari/cària. Per a obtenir el carnet no cal ser resident a Palma, es fa a l’instant i es pot utilitzar a qualsevol biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Palma. El carnet és personal i intransferible. ◙ Servei d’Informació (referència): ▪ Proporciona orientació i ajuda per a cercar tant documents com informació. ◙ Servei de Préstec (gratuït): ▪ És un préstec personalitzat de documents bibliogràfics i audiovisuals (s’ha de presentar el carnet d’usuari de la Xarxa de Biblioteques Municipals). Aquest servei l’ofereixen totes les biblioteques, llevat de la del Casal Solleric. ◙ Consulta en sala (gratuït): ▪ Tots els documents textuals que estan a l’abast de públic es poden consultar sense haver de tenir el carnet d’usuari de la biblioteca. ▪ Accés lliure a la consulta del Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de l’Ajuntament de Palma. El catàleg està informatitzat, forma part del projecte CAIB (Catàleg col·lectiu de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears), que es pot consultar al seu web (http://cabib.uib.es/) i permet veure els fons documentals de la majoria de biblioteques de les Illes. ▪ Accés al web de l’Ajuntament de Palma. ▪ Premsa i revistes especialitzades (temàtiques), revistes de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). ◙ Internet i serveis informàtics (gratuït): ▪ L’usuari del carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de l’Ajuntament de Palma tendrà dret a l’accés del material informàtic de la biblioteca destinat a l’ús públic. ▪ Espai Wi-Fi gratuït (per a connectar-se de franc a Internet amb ordinador portàtil sols cal demanar la clau d’accés al bibliotecari/cària). ▪ Ofimàtica: la biblioteca posa a disposició dels usuaris el programari de tractament de textos, full de càlcul, bases de dades, etc. per a fer treballs (per a la consulta i l’ús d’aplicacions ofimàtiques els usuaris amb carnet de la Xarxa de Biblioteques en poden fer ús de manera gratuïta). ◙ Activitats: ▪ Periòdicament es fan activitats infantils a la part o sala infantil de la biblioteca. Són activitats ludicopedagògiques destinades a incentivar i motivar hàbits de lectura dels més petits, mitjançant jocs, contacontes i d’altres activitats, sempre destinades al món infantil (cal informar-se abans al taulell del bibliotecari/cària o al web www.tacostamlacultura.cat per a saber quan es duran a terme aquestes activitats). ▪ Les biblioteques organitzen diverses activitats per a adults: presentacions de llibres, xerrades, exposicions, etc.

La Societat d'Història Natural, és una entitat cultural no lucrativa que es va fundar a Palma l'any 1954 i actualment compta amb més de 300 socis, els principals objectius de la qual són: * Promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives. * Participar activament en els moviments conservacionistes de les nostres illes. * Promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears.  

L’Associació Obra Cultural Balear és una entitat sense ànim de lucre. que fou constituïda l’any 1962 amb la finalitat de promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a principal senya d’identitat, en tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social així com la cultura i l’autogovern a les Illes Balears. Can Alcover – Espai de Cultura és un centre que vol donar continuïtat al vessant dinamitzador del poeta Joan Alcover. A la casa museu del poeta es mostra el seu univers creatiu. Hi són presentats manuscrits, correspondència, fotografies, llibres, mobles i altres elements emblemàtics de la vida particular i artística de l’autor. Així mateix, s’hi pot visitar l’estança en què treballava i la sala on es realitzaven les tertúlies. També ofereix un espai per a la difusió, la promoció i el coneixement de la literatura i de la cultura en general. S’hi organitzen seminaris, conferències, cursos, tallers i concerts, i s’hi du a terme la reedició del llegat literari de Joan Alcover. L’horari de Can Alcover és el següent: Dimarts, dimecres, dijous i divendres 10h a 13h i de 17h a 20h. Dissabte 10 h a 13h.

Joves de Mallorca per la Llengua vàrem néixer l’1 de juliol de 1994, com a plataforma de quaranta entitats juvenils. Hi havia des d’associacions culturals, organitzacions estudiantils, joventuts de sindicats, fins a entitats d’esplai i lleure. Després, ens vàrem constituir com a associació independent, amb entitat pròpia. Els nostres objectius des del començament varen ser clars: impulsar la normalització lingüística dins la societat mallorquina, especialment entre els joves, i promoure l’associacionisme juvenil. Ens vàrem configurar com un grup de gent d’orígens socials i culturals diversos, amb un objectiu comú: defensar la llengua catalana, mobilitzar la societat i fomentar l’associacionisme juvenil. La línia de feina que vàrem emprendre va resultar del tot innovadora. Vàrem posar en marxa campanyes i actes massius que combinassin el caràcter lúdic amb el reivindicatiu, i tot això comptant amb una estructura de funcionament molt nova. Ens basàvem en el voluntariat, que es convertiria en la nostra senya d’identitat. En aquests moments som un dels principals moviments en defensa de la llengua a Mallorca. El nostre funcionament intern és a base de campanyes: n’hem fet a favor de la normalització al món comercial, a favor de l’etiquetatge en català, a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea, a favor del cinema en català, a favor de la normalització en àmbits tan complexos com la justícia o les forces de seguretat, i també, finalment, intentant promoure la música en català i la resta de cultura en la nostra llengua. Des de la nostra entitat també hem impulsat activitats de caire cultural, sempre en la línia de fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i popularitzar la cultura feta en català entre els joves, des de la més tradicional fins a la més moderna, des de la més popular fins a la més culta. Això s’ha plasmat en les nostres activitats més multitudinàries com són el Correllengua i l’Acampallengua, i també en les més modestes. Hem destacat especialment per promoure la música feta en català, tant de Mallorca com de la resta dels Països Catalans, com a mitjà molt efectiu per arribar als joves. També hem publicat dos llibres: Poetes de Mallorca per la Llengua, l’any 1999, i Narradors per la Llengua, el 2003, tots dos amb l’objectiu de popularitzar l’obra d’escriptors mallorquins que escriuen en català. Les campanyes també són un mitjà d’acostament a amplis sectors de la joventut. Els Joves de Mallorca per la Llengua s’han caracteritzat des del primer moment per ser una entitat amb una doble funció: reivindicativa i socialitzadora. Moltes de les nostres campanyes han tingut com a objectiu promoure una cultura jove i moderna en llengua catalana. Ens hem centrat especialment en l’àmbit musical, que és un dels que més enganxa els joves. A totes les nostres activitats hem promogut grups joves de Mallorca que canten en català. Des d’aquest punt de vista hem de destacar l’edició d’un disc de Grups Joves de Mallorca; la realització de quatre edicions del Concurs de Música Jove, que ha donat a conèixer diverses formacions mallorquines; l’impuls donat al Rock’n’Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en català. Els Joves de Mallorca per la Llengua fins i tot hem tingut un programa de ràdio musical amb el mateix nom, Rock’n’Llengua, a la desapareguda emissora Ràdio Jove. I això entre moltes altres iniciatives. Les principals activitats dels Joves de Mallorca per la Llengua, i les que més han influït entre la joventut i a la societat en general han estat, però, l’Acampallengua i el Correllengua. L’Acampallengua és una activitat pensada específicament com una gran trobada juvenil, que es fa en cada edició a una població diferent de Mallorca, i que inclou tot tipus d’activitats culturals, un innegable to reivindicatiu, i, com no podia ser d’altra manera, molta, moltíssima música. Hi participen grups de tots els estils, des dels més tradicionals fins als més moderns, i els principals del panorama musical dels Països Catalans en l’àmbit del pop-rock. També destaca la promoció que es fa dels grups joves. Se n’han fetes set edicions i el nombre de participants ha crescut cada any respecte a l’any anterior. Si a la primera hi podíem comptar 2.000 persones, a la darrera, el 2005 a Porreres, els participants foren 18.000. A més, ja des de la segona edició, el nombre de joves d’origen castellanoparlant ha anat en augment. L’Acampallengua ha esdevingut la gran festa de la llengua catalana a Mallorca i dels Països Catalans, i de tots els orígens culturals i socials. La segona gran activitat és el Correllengua, activitat pionera als Països Catalans. Nascut a Mallorca el 1995 , traspassat després al País Valencià i, finalment, al conjunt dels Països Catalans, va néixer com a una cursa de relleus que travessa tot Mallorca, de població a població, durant uns dies concrets. És una iniciativa que agrupa gent de totes les edats i orígens i que permet una gran participació ciutadana, la qual cosa l’ha feta molt popular. La darrera edició va comptar amb uns 45.000 participants. En suma, la tasca feta per Joves de Mallorca per la Llengua, ha impulsat la creació d’un moviment juvenil molt actiu a favor de la llengua catalana, amb ramificacions a altres entitats, tant juvenils com no juvenils, i amb una influència important dins la població d’entre 14 i 30 anys. La força d’aquest moviment ha influït en alguns moments en el comportament més favorable cap a la llengua de les institucions públiques i d’altres entitats ciutadanes. Ens hem convertit en un agent dinamitzador del procés de normalització lingüística i hem estat pioners en la feina de base amb sectors no catalanoparlants.

L’Associació Què és la GCIB? L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears és un espai d’encontre i de reflexió, així com una plataforma de representació pels gestors culturals a les Illes Balears. Actualment forma part de la Federació Estatal de Gestió Cultural i té signat un conveni amb l’Associació de Gestors Culturals de Catalunya. Qui la conforma? Professionals reconeguts de l’àmbit de la gestió cultural que formen part d’entitats públiques, privades i d’institucions dels diferents àmbits de la cultura. Què pretén? • Consolidar la figura professional del gestor cultural • Assolir el reconeixement de la professió per part de les administracions públiques i entitats oficials. • Afavorir un espai per l’intercanvi d’informació, idees, experiències, així com la formació permanent dels seus membres. • Promoure el debat i la reflexió sobre temes d’interès col·lectiu en el camp de les polítiques i la gestió cultural • Esdevenir un òrgan d’interlocució amb les institucions públiques i privades de l’àmbit de la gestió cultural • Vincular l’associació a altres propostes del mateix àmbit Per què fer-se soci? Els socis de GCIB tenen els següents avantatges: • Borsa de treball • Activitats de formació • Recursos d’informació a la web • Descomptes i avantatges en activitats i equipaments culturals • Gaudir del conveni establert amb l’associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya • Rebre el butlletí electrònic amb informació sobre temes de gestió cultural, beques, noticies, recursos etc. • Entrada reduïda a: Museus i Fundacions Museu de Mallorca [web] Museu de Menorca [web] Museu d’Eivissa Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca [web] Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma [web] Teatres Fundació Teatre Principal [web] Teatre Municipal de Palma i Teatre Xesc Forteza [web] Teatre del Mar i promocions estrenes Fundació Teatre del Mar [web] • Formació. Descomptes en formació especialitzada en les matrícules de: Jornades d’Interacció (Diputació de Barcelona) Descomptes en postgraus de gestió cultural de la UIB Descomptes als congressos i cursos de formació organitzat des de la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales. Descomptes en postgraus en gestió escènica 30% de descompte al Centre de Recursos de Creació contemporània Quarter D’intendència (cursos, tallers, lloguer d’espais) Els socis de la GCIB tindràn els mateixos avantatges gaudits pels socis de la resta d’associacions que conformen la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales, així disposeu de descomptes en tots els cursos, seminaris, jornades i altres esdeveniments on tinguin avantatges els propis membres, organitzats per part de: Asociación de Gestores Culturales de Andalucía (GECA) Profesionales de la Cultura en Aragón (PROCURA) Asociación Regional de Técnicos de Cultura de Castilla-La Mancha (ARTEC) Asociación de Gestores Culturales de Extremadura (AGCEX) Asociación de Gestores y Técnicos de la Comunidad de Madrid (AGETEC) Asociación de Profesionales de la Gestión Cultural en Navarra Associació de Gestors i Gestores Culturals Culturals del País Valencià (AGCPV) Asociación Española de Gestores de Patrimonio Cultural (AEGPC) • Bosses de viatges per a formació Per poder gaudir de totes aquestes avantatges es imprescindible la presentació del carnet d’associat prèvia identificació amb el DNI Com formar part? Per fer-se soci de la GCIB s’ha d’haver cursat una formació reglada dins l’àmbit de la gestió cultural, o bé tenir una experiència prou consolidada en aquest camp (experiència mínima de dos anys). Per donar cabuda a gent jove serà suficient l’aval de qualque membre de l’associació.  Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears C/. Corderia, 15 baixos 07002 Palma de Mallorca Tel. 971 71 87 66 [email protected]

Centre Flassaders. Àrea d’Educació, Igualtat, Drets cívics i Esports- Ajuntament de Palma Qui som? Flassaders és un Centre de l’Ajuntament de Palma que té com a finalitat impulsar i realitzar actuacions per a la millora de la igualtat, el civisme i la participació mitjançant: • Una programació trimestral de tallers propis o realitzats en col•laboració amb entitats i associacions • Exposicions, conferències i altres activitats de caire puntual • Servei d’usos d’espais per al desenvolupament d’activitats • Servei Temps x Tu per a la conciliació de la vida personal i familiar • Xarxa Municipal dels Bancs del Temps L’edifici és una antiga fàbrica de teixits de principis del segle XIX que va mantenir la seva activitat industrial fins el 1964. L’any 1985, l’Ajuntament de Palma inicia la reconversió de l’edifici com a centre d’usos socials, en el marc de la iniciativa comunitària URBAN, el qual s’inaugura l’any 2000.

Can Alcover és un centre cultural adscrit a l'Obra Cultural Balear on s'organitzen i es cel·lebren activitats i presentacions entorn a la cultura mallorquina: conferències, presentació de llibres,...