Resum dels punts d'interès

Caimari ofereix diferents edificis i paratges d'interés arquitectònic, històric i paisatgístic.   ESGLÉSIA VELLA DE CAIMARI (Oratori Sant Jaume): Petit oratori del segle XVIII, situat vora Son Albertí, el qual realitzà les funcions d’església fins que es va construir el temple modern. Actualment l’edifici es destina a usos culturals. SON ALBERTÍ: És l’antiga possessió, situada devora l’església vella de Caimari, que fou el nucli a l’entorn del qual es desenvolupà el poble. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CAIMARI: L’església parroquial de Caimari és un edifici construït al final del segle XIX (concretament entre 1877 i 1891). Es caracteritza per la senzillesa i l’austeritat, així com per alguns trets neoclàssics. SES ROTES DE CAIMARI: Es tracta d’antigues terres comunals que formaven part de la comuna de Caimari i que, entre 1837 i 1853, foren establides a particulars que dugueren a terme l’ingent tasca de marjar aquests costers, possiblement un dels més coneguts de Mallorca. PARC ETNOLÒGIC DE CAIMARI: El parc etnològic de Caimari es va inaugurar el 16 de novembre de l’any 2002, en el marc de la cinquena edició de la Fira de s’Oliva i des d’aleshores roman en constant ampliació. A l’actualitat, dins els 3000 m2 que ocupa el recinte del parc, s’hi poden trobar reconstruccions d’elements vinculats a l’explotació de les muntanyes properes. Així hi podem veure un rotle de sitja amb la seva barraca de carboner, un forn de pa, una casa de neu, un forn de calç, un tancat de bardissa, un coll de tords i un parany de lloses. COMUNA DE CAIMARI: La comuna de Caimari té una extensió de 753 i està caracteritzada per la seva irregularitat. La major part de la superfície està coberta per ullastrar amb pins i, en menys extensió, per l’alzinar. Es important assenyalar que la comuna de Caimari és recorreguda pel camí vell de Lluc, antiquíssima ruta de pelegrinatge, que cada any veu passar milers de devots i senderistes. POU MAJOR DE CAIMARI: Es tracta d’un dels millors exemples de pous comuns de tota la comarca i data del segle XV. El pou té forma de sínia i les seves dimensions quasi arriben als 4 m de llargada per 1’65 m d’amplada, amb una profunditat de 5 m. SES FIGUEROLES: Finca pública localitzada al nord del municipi de Selva que té referències datades a l’any 1291. Es tracta d’una petita possessió de muntanya on es localitzen les cases –de gran rusticitat i sobrietat- diverses fonts i camins de muntanya, conjunts marjats, les ruïnes de les cases de sa Rota i l’única casa de neu del terme de Selva, avui completament enrunada. CASES DE NEU DE SES FIGUEROLES: Es tracta de l’única casa (datada al segle XII) que es conserva a la comarca del Raiguer, juntament amb les restes del puig des Suro (Mancor). CAMÍ VELL DE LLUC: Entre Caimari i el Santuari de Lluc (Escorca). Es tracta d’una ruta de muntanya que inclou trams de camins d’èpoques molt diferents. El tram més antic és sa costa Llarga, fragment del primitiu camí de ferradura amb un empedrat de gran qualitat amb interessants ratlletes. Font: Web de l'Ajuntament de Selva

A l'església parroquial de Sant Martí, del segle XVI, d'estil gòtic tardà, façana austera i campanar de torre quadrada, s'hi conserva un retaule del mateix segle, obra del pintor i poeta renaixentista Pere Serafí. També són importants el castell de Can Jalpí, algunes masies del segle XVI i XVII com Can Rosell o Can Mallol de la Torre, amb una torre de defensa, algunes de les torres d'estiueig dels agregats de Torrentbó i Sobirans, i la capella de la Mare de Déu de Lourdes.  

Església parroquial de Santa MariaLa primera notícia d’aquesta església és una donació que van fer, l’any 1012, els comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri de la Sal. L’edifici presenta unes  característiques constructives pròpies del segle XII, allà on s’ha conservat l’edifici primerenc. a resta és el resultat de múltiples transformacions, com ara la incorporació de capelles laterals, la construcció d’un campanar a sobre de l’absis i el canvi en l’orientació de la capçalera i dels peus de la nau. Molí d’oli d’ErolesSegons Pascual Madoz, el 1840 hi havia un molí d’oli a Eroles que era propietat del Baró d’Eroles. Va ser construït el primer any del segle XIX. En temps de collita  tenia una producció de 1.000 quilos diaris. Darrerament, se n’ha rehabilitat la teulada. Antic abeuradorAntic abeurador, actualment restaurat pels habitants d’Eroles i convertit en font.

La singularitat d’aquesta construcció destaca primerament per la galeria porxada que dóna a un petit pati, des del qual s’accedeix a l’església. L’edifici romànic utilitza un absis rectangular que reprodueix models tipològics més antics.A prop hi ha el castell de Montllobar, al qual s’accedeix des del coll que duu el mateix nom per una pista forestal d’uns 900 m. Des del segle XII la història del castell de Montllobar està directament lligada a la Baronia d’Eroles.

El Mas de Sant Hilari o Cal Ros, és d'origen antic i probablement fruit de la continuïtat d'una zona d'assentament romà. La masia, documentada des del s.XIII, consta d'una façana de construcció posterior orientada a llevant en lloc d'estar-ho a migdia, com és tradicional, amb la portalada d'entrada adovellada amb arc escarser. De les altres façanes, de parets de pedra sense arrebossar, destaquen diverses finestres de pedra de petites dimensions que correspondrien als primers temps del mas. L'espai més destacat i ben conservat és la cuina, amb llar de foc i menjador.

El Museu Arxiu Tomàs Balvey és un edifici construït el 1848 i consta de planta baixa i dos pisos. L’origen del Museu es troba en les col·leccions d’etnologia i d’història local recollides pel farmacèutic Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), que al 1943 va arribar a un acord amb l’Ajuntament per cedir les seves col·leccions al municipi i construir un museu. El 1972 la família Daurella va fer donació al poble de la seva casa d’estiueig per instal·lar-hi el Museu, el Casal de Cultura i la Biblioteca. El Casal Daurella i Museu Arxiu Tomàs Balvey es va inaugurar el 1975. El Museu Arxiu Tomàs Balvey conserva un variat fons històric, etnogràfic i artístic relatiu a la història de la vila de Cardedeu. De l’arxiu cal destacar el fons bibliogràfic amb el conjunt de pergamins datats des del segle X al XIV, tots referents a la història del municipi i de la seva gent. La numismàtica també hi és present amb un ampli fons de més de tres mil monedes, des de l’època romana fins ara. Del fons arqueològic destaca les restes de materials procedents de la vila romana del Pla de les Parets de Cardedeu. El fons del museu es caracteritza principalment per col·leccions d’objectes decoratius i de la vida quotidiana, sobretot dels segles XVIII i XIX, com ceràmica catalana, indumentària, ventalls, objectes d’ús personal i armes de foc. També hi ha elements de mobiliari i una col·lecció de llums i palmatòries. Però l’element més singular i destacat del Museu és el conjunt de la farmàcia Balvey, format pel mobiliari original datat del 1812 i per més de 200 pots de farmàcia que conserven en el seu interior els productes originals. Acompanyen el conjunt altres flascons i ampolles de vidre i l’utillatge com balances, morters i equips farmacèutics. El Museu Arxiu també té un jardí que explica a través de sis zones els ambients de vegetació mediterrània propis de la comarca, fent especial atenció a les espècies remeieres.   El Museu és també Punt d'Informació Municipal.   Dades de contacte c. Doctor Daurella, núm. 1Cardedeu · 08440a/e: [email protected]èfon: 93 871 30 70Fax: 93 871 14 77Persona de contacte: Patronat Municipal del Museu Arxiu Tomàs Balvey i Casal Dr. Daurella de Cardedeu

El camp de refugiats d'Argelers fou obert el 3 de febrer de 1939 al nord de la platja d'Argelers (Rosselló). Destinat a les tropes de la Segona República Espanyola que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya els darrers mesos de la guerra civil espanyola. El camp va concentrar, en unes condicions molt dures –fred, fam, polls, sarna, prostitució–, els republicans espanyols que fugien d'una guerra perduda. 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar unes 465.000 persones. El gener de 1939 la ciutat de Barcelona va caure en mans franquistes i la victòria militar de la Guerra Civil queia definitivament de la banda dels militars feixistes colpistes. Mig milió de Republicans espanyols, per salvar la vida, van prendre el camí de l'exili cap a França. Aquest èxode s'anomenà La Retirada. El camp d'Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. No s'havia previst res per a l'acolliment dels exiliats i al principi, només la sorra i la roba que portaven els abrigava. Poc després es van obrir altres camps com els del Voló, Sant Cebrià, El Barcarès, Bram i del Vernet. Això permeté disminuir la pressió demogràfica del Camp d'Argelers traslladant part dels refugiats a Barcarès. Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons. S'hi van arribar a amuntegar fins a 65.000 refugiats en unes dures condicions a causa de la manca d'infraestructures del camp. De fet els refugiats reberen el tracte de presoners de guerra. El camp era vigilat per senegalesos (a partir del desembre del 1939, del 24è. regiment de tiradors senegalesos, de guarnició a Perpinyà) i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians.

Ajuntament i antigues escoles Edifici modernista de 1912, obra de l'arquitecte Albert Joan i Torner. Cedit al municipi pel Sr. Joan Sanpera i Torras. Actualment és la seu principal de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Església de Sant Mamet de Corró d'Amunt Data del segle XI, però va ser transformada posteriorment. El mur de migdia conserva l'estil primitiu. L'absis és quadrat. Església de Santa Coloma de Marata Data del segle XI, ampliada posteriorment. Consta de tres naus, de les quals les laterals foren afegides posteriorment. L'absis és semicircular. Església de Santa Eulàlia de Corró d'Avall L'antiga església romànica del segle XII fou cremada durant la guerra civil i enderrocada posteriorment. L'actual data de l'any 1954. Església de Santa Maria de Llerona L'edifici actual és una construcció medieval fortificada amb dues torres del segle XV, rectangulars, amb teulada i espitlleres. No obstant això, conserva restes anteriors com la portalada, que és romànica. Torre de Seva A Marata. Construïda, suposadament, per Bertran de Seva al segle XIV, va ser reformada al segle XX. Hi ha diverses finestres gòtiques. La finestra principal, del 1561, és renaixentista. Al davant de la torre, hi ha una capella dedicada a Sant Abdó i Sant Senén.

Parc del Montnegre i el Corredor - Punt d'informació Parc Natural Montnegre i el Corredor Punt d'Informació Turística El dolmen de Pedra Gentil Construcció megalítica formada per 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta. Actualment, desconeixem quin era l'aspecte original del dolmen de Pedra Gentil. Gràcies a la documentació escrita, sabem que l'any 1855 va ser restaurat pel senyor Josep Pradell, propietari de la finca on es troba ubicat. Església de Sant Andreu de Vallgorguina L'església és d'una nau amb l'absis quadrat. La coberta de volta de llunetes i cornisa seguida, està sostinguda per grans matxons exteriors que alhora la divideixen amb quatre trams. La façana de perfil sinuós motllurat, està arrebossada i emblanquinada. A la porta principal, s'hi accedeix per una escalinata de dos trams, és d'arc rebaixat, a sobre aquest arc hi ha una fornícula amb la imatge de sant Andreu, al capdamunt hi ha un gran òcul i en el coronament un petit ull de bou. El campanar situat a la banda de migdia, és de dos cossos, el primer és de planta quadrada, té dues finestres i un rellotge, sobre el qual arrenca el segon cos, que passa a ser octavat, aquest té quatre buits per a les campanes. Sobre aquest segon cos hi ha un acabament amb balustres. A l'interior a més de l'altar del sant Patró, hi ha sis capelles laterals amb les imatges d'època moderna. Masia de can Vilar Descripció de la masia: Masia de carener paral·lel i coberta a dues vessants de teula àrab, adossada pel costat de ponent a una torre de planta quadrada d'època medieval. La casa consta de planta baixa i pis, s'hi accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt, sobre la porta hi ha una espitllera i la finestra gòtica que correspon a la sala, que és d'arc conopial amb l'interior lobulat. Les altres obertures són senzilles de forma rectangular emmarcades amb bandes pintades grogues. Cal assenyalar que la façana està arrebossada i pintada, que conserva un rellotge de sol de bona factura i restes d'una pedra clau encastada a la finestra de la planta baixa amb la data "1562" i una roseta sexifolia. L'estructura interna de la casa respon a la tipologia habitual de les masies del segle XVI. A la part posterior de l'edifici hi ha un gran cos annexa amb grans arcades de mig punt que serveix de magatzem. Segle: XVI. Masia de can Pradell de la Serra Masia de carener paral·lel formada per tres grans edificis al voltant de dos patis, tancada per un barri amb dues portes d'accés. La façana conserva la decoració esgrafiada de motius geomètrics que emmarca les obertures rectangulars de tota la casa. L'entrada al patí principal es fa per la banda est a través d'una porta d'arc de mig punt estriada, a la pedra clau hi diu "1843". La casa dels senyors és un edifici de planta, pis i golfes amb teulada de dues vessants de teula àrab, a la planta baixa hi havia el menjador, una gran cuina, la saleta i l'escala d'accés a les habitacions principals. Perpendicularment a aquest edifici en surt un altre constituït per planta baixa i pis, on hi havia hagut una capella dedicada a Mare de Deu del Roser, una galeria arcada al primer pis i una gran habitació amb decoracions de tipus barroc. Completen aquest primer pati la masoveria, unes quadres i unes cors on hi diu "1847". Al pati petit s'hi arriba bé des del patí gran o bé des de l'exterior pel costat de ponent a través d'una porta de llinda plana on hi diu " JOSEP PRADELL de la SERRA 1847 ", en aquest recinte només hi ha quadres, cors i galliners. Les estances principals de la casa estan decorades amb temes diversos, en el menjador les pintures són dedicades als descobridors d'Amèrica (Colon, Pizarro, Magallanes, etc....) amb la data de "1850"; en els dormitoris hi ha escenes de can Pradell i visions de ciutats del món ( Sant Petersburg, El Caire, Betlem, etc.); hi ha d'altres habitacions que només tenen decoracions vegetals o angelets. Església de Santa Eulàlia de Tapioles El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX. Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Es tractava d'un edifici senzill amb teulada a dos vents i obertures fetes de totxo. Només es conserva part de les quadres. Es tenen notícies de que en l'any 1860 s'anomenava l'edifici com "la casa de l'ermita de Santa Eulàlia".