Eroles

Joaquín Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d’Eroles (Talarn, 1785 – Daimiel, 1825), personatge peculiar, fill de la vila de Talarn, va ser militar i polític i una figura transcendental en la restauració de l’absolutisme de Ferran VII. Durant la guerra de la Independència es va allistar voluntari contra els francesos i va caure presoner. Va ser traslladat a França, però va fugir, va tornar a la lluita i va arribar a ser mariscal de camp i segon cap de l’exèrcit de Catalunya, famós políticament pel “Manifiesto del Barón de Eroles”. Es va batre contra l’exèrcit liberal i va fugir a França, on va preparar l’entrada a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, va comandar l’avantguarda dels voluntaris espanyols i va ser nomenat capità general de Catalunya per Ferran VII, l’any 1824. Després va marxar a Madrid, on va morir l’any següent.

El casal social és un local cedit per l’Ajuntament de Tremp, que antigament era l’escola i la casa del mestre. Actualment és la seu de l’Associació de Veïns d’Eroles. Aquesta entitat organitza anualment la festa major del poble.

El santuari de la Mare de Déu d’Arbull està situat a la carena de la serra de Montllobar. L’aplec es recorda des de temps immemorials, i està documentat des del 1868, tot i que no se sap del cert quan es va iniciar. Abans se celebrava el dia 3 de maig, diada de Santes Creus. Els fragments següents són una mostra de la cançó dels pelegrins de l’aplec: Cançó dels pelegrinsAllarguem la nostra passa,un dolmen ens ha sobtat,una bassa riallerai un hortet com un ventall.Part de dins d’aquesta ermitade bell absis arquejat,hi ha la Reina de la terra,la princesa del cel blau.Un pastor la descobriasobre un dolmen, un jorn clar,que fou roca de la Santades d’aquell dia ençà,que la duia a casa sevaquan fou l’hora de plegari al mateix lloc la trobavacada jorn a l’endemà,fins que el poble, pel miraclejustament meravellat,enlairava aquesta ermitaamb cambril damunt l’altar.El sol ja davallapart de muntanya enllà,a la cara de Maria dedues roses hi ha esclatat,i el Ninoi que duu als braços,una brasa d’or colat.Amb adéu ple de recança,ens havem acomiadat.

Església parroquial de Santa MariaLa primera notícia d’aquesta església és una donació que van fer, l’any 1012, els comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri de la Sal. L’edifici presenta unes  característiques constructives pròpies del segle XII, allà on s’ha conservat l’edifici primerenc. a resta és el resultat de múltiples transformacions, com ara la incorporació de capelles laterals, la construcció d’un campanar a sobre de l’absis i el canvi en l’orientació de la capçalera i dels peus de la nau. Molí d’oli d’ErolesSegons Pascual Madoz, el 1840 hi havia un molí d’oli a Eroles que era propietat del Baró d’Eroles. Va ser construït el primer any del segle XIX. En temps de collita  tenia una producció de 1.000 quilos diaris. Darrerament, se n’ha rehabilitat la teulada. Antic abeuradorAntic abeurador, actualment restaurat pels habitants d’Eroles i convertit en font.

Se sap que a Eroles durant la postguerra es va gaudir de tots els serveis, i les principals produccions eren de blat, ordi, raïm i, sobretot, oliva, tot i ser terra de secà. Per això hi havia dos molins d’oli públics, situats darrere l’església, i un de particular, a casa Lladòs.Durant l’èxode del camp a les ciutats, Eroles es va quedar pràcticament deshabitat. Les famílies que hi resideixen actualment són gairebé totes nouvingudes que hi han anat a parar fugint de les grans ciutats, en recerca de pau i tranquil·litat, i es dediquen a l’agricultura, la cria d’animals i els serveis. El turisme de sensació, servei integral de construcció i rehabilitació de cases i masies dels Pirineus i la cria d’animals autòctons són iniciatives que estan en marxa per recuperar Eroles en l’àmbit econòmic, turístic i social.