El Baró d'Eroles

Joaquín Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d’Eroles (Talarn, 1785 – Daimiel, 1825), personatge peculiar, fill de la vila de Talarn, va ser militar i polític i una figura transcendental en la restauració de l’absolutisme de Ferran VII. Durant la guerra de la Independència es va allistar voluntari contra els francesos i va caure presoner. Va ser traslladat a França, però va fugir, va tornar a la lluita i va arribar a ser mariscal de camp i segon cap de l’exèrcit de Catalunya, famós políticament pel “Manifiesto del Barón de Eroles”. Es va batre contra l’exèrcit liberal i va fugir a França, on va preparar l’entrada a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, va comandar l’avantguarda dels voluntaris espanyols i va ser nomenat capità general de Catalunya per Ferran VII, l’any 1824. Després va marxar a Madrid, on va morir l’any següent.