Benassal

Si travessem l’arc de la Mola accedim al nucli urbà més antic de la   població: la placeta on trobem l’edifici del segle XIII que va ser la residència del primer poblador català de Benassal, Berenguer de Carratalà. Té dues plantes amb pòrtic de tres arcs de mig punt enpedra sobre suports poligonals. El segon pis és la seu del Museu Arqueològic.  Al costat hi ha l’antic hospital, ara seu de l’oficina de  turisme i de l’Aula Museu Carles Salvador. Al costat de l’arc de la      Mola trobem un altre edifici d’estil gòtic ( XIV): el forn de Dalt, actualment en procés de restauració. El mur d’aquest edifici formava part de la muralla medieval, de la qual es conserven tres  torres de les set que van haver-hi: la torre de la Presó i la torre del   Planet (ambdues de planta quadrangular) i la torre Redona. La part més vella del poble són  els carrerons: una sèrie de carrers estrets i  estructura irregular on es poden veure algunes de les cases mésantigues. Entre les cases senyorials hi ha la de la família Sánchez de Cotanda, la de la família Matutano i la casa de Grau i Gras (antic convent).    Pel que fa al patrimoni religiós cal destacar l’església de l’Assumpció, reconstruïda després de la Guerra Civil espanyola. A l’exterior podem admirar la portalada barroca (1677), el campanar de 33 m d’altura i un mural que representa el poble pintat per l’artista aragonès José Gozalbo. Dins, a la capella del Sagrari, trobem un retaule realitzat pel mateix autor. El Museu Parroquialconserva objectes de culte de gran valor artístic –calzes, creus, peanyes, imatges, tapissos, casulles i capes brodades. Arreu delterme trobem cinc ermites: la de Sant Cristòfol (al cim del Moncatil, 1111 m) i la de Sant Roc, dedicades als patrons del poble; més menudes, la del Loreto, de 1926, al costat del Calvari, i la de la Magdalena; finalment, l’ermita de Sant Llibori és molt nova.                       

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS   Hi trobem jaciments que van des del paleolític fins a l’època islàmica, com les pintures rupestres del Racó de Nando, les restes  ibèriques del Castell de Corbó, forns de fosa al Mas de Forés, alqueries islàmiques,etc. Amb la conquesta de Jaume I, Benassal va ser cedida a Balasc d’Alagó, el qual va atorgar carta de població a favor del cavaller Berenguer de Carratalà el 3 de gener de 1239. Aquest document es conserva a l’ajuntament. Setanta anys després els hereus de Balasc d’Alagó van vendre les possessions als templaris. Aquesta ocupació, però, va durar molt poc ja que l’ordre militar va ser dissolta per una butlla papal, i a partir de 1319 la Tinença de Culla, de la qual Benassal formava part, va passar a l’Ordre de Montesa i hi va romandre fins al 1560. Aquell any la vila, organitzada ja com a comanda separada de Culla, es va incorporar a la corona reial. A l’època moderna, Benassal va participar en la guerra de Successió al costat de Felip d’Anjou, i ja en l’època contemporània va prendre part en la primera guerra carlina (1837). Durant el segle XX  va patir els efectes de la Guerra Civil espanyola, especialment amb els  bombardejos de la legió Còndor  del 25 de maig de 1837.Després el fet més rellevant ha estat l’ èxode rural,  que es tradueixen menys habitants i una població envellida.    

ACTIVITAT ECONÒMICA Es caracteritza per la diversificació. Avui en dia ningú no viu només de l’agricultura, i la majoria dels camps estan abandonats. Benassal és un dels pocs municipis de la comarca on podem trobar avellaners; ací és el conreu principal, després d’haver substituït els cereals als anys seixanta. Pel que fa a la ramaderia, trobemexplotacions de ramat porcí i oví. Empreses relacionades amb aquests sectors són la Cooperativa Agrícola Benasalense, la fàbricade formatges, les indústries càrnies i l’escorxador de conills. Altres empreses que hi trobem són: la planta embotelladora d’aigua, els tallers elèctrics i de fontaneria, les quadrilles d’obrers i el nou sector d’energia solar. El turisme s’ha desenvolupat al voltant de l’aigua mineromedicinal recomanada per a les malalties renals. Elbalneari disposa d’una infraestructura adequada per a acollir unbon nombre de visitants, però un dels problemes principals ésl’estacionalitat. En els últims anys a més s’han obert algunes cases de turisme rural.

    El topònim Benassal apareix documentat al maig de 1213 en l’entrega que Pere II, rei d’Aragó, va fer a l’Ordre del Temple del castell de Culla i totes les possessions d’aquest. Aquestes terres eren del musulmà Benassalà, de la família dels Benassaló. Benassalà va donar a la vila el seu nom, que significa ‘família de Déu’.

CARLES SALVADOR, EL POLÍTIC DE L’IDIOMA  Considerat una figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica, va exercir de mestre a Benassal des de 1916 fins al 1934. Es definia a si mateix com a “polític de l’idioma”, ja que durant anys va treballar per la normalització ortogràfica i la difusió de la llengua a les comarques valencianes. Va ser un dels redactors i signants de les Normes de Castelló. Sempre va mantindre vincles amb el poble, a més dels familiars; ho testimonien publicacions com Cant i encant de Benassal, Les festes de Benassal i el Petit vocabulari de Benassal, entre altres. És fill adoptiu del poble, que l’any 1971 va inaugurar un monument a la seua memòria.  L’any 2002 es va crear la Fundació Carles Salvador* per tal de garantir la permanència al poble del llegat sencer del mestre, donar a conèixer la seua obra i dotar el municipi d’un centre de dinamització cultural. Una de les accions principals ha estat l’obertura de l’Aula Museu Carles Salvador, que en conserva l’arxiu i la biblioteca. Obri de dilluns a divendres, i hi ha la possibilitat de fer visites guiades.