El cicle festiu comença per Sant Antoni, com en tants pobles de la comarca. Dissabte de nit s’encén la foguera a la plaça de l’Església. De matí ja han passat les rossegades, les cavalleries que duen la llenya. Després de la processó dels carros la gent arreplega la coqueta de Sant Antoni que també als animals els donarà salut i força. Davant dels carros un pregoner va llegint la Publicata, text rimat satíric on es repassa l’actualitat local, nacional i fins i tot mundial.
El dia 25 de gener se celebra la conversió de Sant Pau amb una romeria a l’ermita, que rep també la gent per Sant Pau i Sant Pere (el 29 de juny). Aquest dia antigament hi acudia una gran gentada de les comarques properes, de Catalunya, d’Aragó i de més lluny, ja que es concedia indulgència plenària als que hi confessaven i combregaven. Des de molt antic se celebra la Fira de Sant Pere, que ara ofereix sobretot maquinaria agrícola. També se sol acudir al ’ermita per Pasqua Florida i Pasqua granada.
Les Carnestoltes, que abans tenien tanta anomenada, van desaparèixer durant la dictadura. Però el cap de setmana anterior es continua fent l’Oferta, que consisteix en una subhasta de productes alimentaris (generalment dolços). Els diners obtinguts, que abans eren per a les misses i els soterraments dels més pobrets del poble, ara es destinen a la restauració de béns religiosos o al manteniment de les tradicions locals. Prohibit el Carnestoltes, s’aprofitava aquesta nit per fer el propi d’aquelles festes: sopar, disfresses i ball. En el sopar se solen menjar els pollastres que s’han guanyat en les corregudes de Sant Antoni.
Una altra festa assenyalada és la romeria de Sant Pere Màrtir, pels volts del 20 d’abril. Una de les tradicions que perdura és la de dur-hi romer que, després de beneït, es col·loca en els bancals lligat en forma de creu, i d’aquesta manera diu que guarda de les tronades i les males collites. La romeria de Sant Miquel, l’ermita més allunyada del poble, té lloc el primer diumenge de maig. Allà es reparteix la prima: coca de pasta de pa molt endurida amb llavoretes de matafaluga.
Les festes patronals se celebren al voltant de la Mare de Déu d’Agost. Entre els actes més esperats i participatius hi ha el ball pla, de nit. Però segurament el més important, especialment per als jóvens, és la volta dels quintos els dies abans: durant una setmana els quintos passen per tots els masos del terme a captar i reben allò que els vulguen donar: menjar, animals o aixopluc per passar la nit. Duen bastons de caminar i fan sonar un gran caragol de mar, antic instrument d’alarma i crida a la revolta.
Una altra festa important és la Puríssima, que comença el dia 7 amb les albades. Els quintos i fadrins comencen per cantar les cartes a la Mare de Déu (albades en què es repassa la passió de Jesucrist a través dels naips), i després es canta a totes les xiques fadrines. Les albades consten de quatre versos de rima parella entre dues tocades de vent i percussió. Es canten tres albades per fadrina: una de salutació, una de comiat i una enmig. La cosa es pot allargar una mica si es tracta de l’amiga d’algun dels cantadors. Els canten també albades a les autoritats civils i religioses del poble, no exemptes de sàtira.
Entre les festes no religioses hi ha les Festes de la Joventut – organitzades per la Comissió de Jóvens d’Albocàsser, per la qual va passant tothom– i el Sopar Costumista. Aquest consisteix en un sopar de germanor a la Vileta (on estava el castell); la gent va vestida amb roba dels avis o els besavis i en acabar hi ha ball pla de dolçaina i tabal a la plaça de l’Esglèsia, amb llumeners de teia de pi.
També l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança, a la vessant d’una lloma a 2 km del poble, té la seua romeria. Però hi ha la tradició que les dones embarassades hi pugen a peu qualsevol dia de l’any per a demanar la salut del futur nadó. A les parets interiors hi ha un munt d’exvots.
