Vallès Oriental

warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.

Marxa pel Decreixement al Vallès

Ubicació:

Vallès Oriental

Data de l'activitat:

02/07/2010 - 08/07/2010

Organitza:

Marxa pel Decreixement al Vallès

Conèixer i viure experiències pràctiques per aconseguir un espai territorialment i socialment cohesionat!

2 de juliol: Sant Celoni

Inici de la marxa a les 5 de la tarda a Pl. Comtes del Montseny de Sant Celoni. Itinerari per la Tordera, espai amenaçat. Sopar amb la Cooperativa La Granel.la i documental a la fresca. Dormir escola Josep Pallerola

3 de juliol: Santa Maria de Palautordera

Itinerari guiat per la plataforma “un altre POUM és possible”, recorrent el Camí de St Celoni a Palautodera. Visita al mercat i distintes entitats. Dinar cuina solar amb la Cooperativa La Cortera. Visita i acampada al hort comunitari de La Sal

4 de juliol: Llinars del Vallès‐Cardedeu

Visita terrenys amenaçats per Kàrting Llinars del Vallès. Caminada fins a Cardedeu amb la gent de Horts Vitals. Xerrada sobre l'intercanvi d'objectes i coneixements a càrrec del Banc del Temps de Cardedeu. Dormir Casal de joves de Cardedeu

5 de juliol: Granollers

Caminada fins a Granollers. Dinar a mig camí. Xerrada Debat “DECREIXEMENT” a L’Anonims,

6 de juliol: Gallecs

Visita dels espais amenaçats i explicació de les lluites de Gallecs. Presentació de projectes de agroecologia a Gallecs.

7 de juliol: Can Piella

Ruta fins a Can Piella, explicació del projecte. Jocs ludico‐transformadors i documentals. Festa de cloenda de la primera etapa.

8 de juliol: “Acampada de Resistències” Girona

S’agafa el tren a La Llagosta per anar a l’acampada.

Per inscriure’s cal: enviar un correu electrònic a [email protected].

Web o enllaç:

Marxa pel Decreixement

Vallès Oriental

Afegeix un nou comentari

Caminada temàtica: Relaxa't al Montseny!

Els dies 25 i 26 de setembre, caminada de relaxació i consciència d'inici de temporada al Montseny

25/09/2010 - 26/09/2010

Montseny: Vallès Oriental-Selva-Osona

Aquesta caminada està enfocada al relaxació i a la tranquil·litat. Al llarg del Camí, farem diversos exercicis senzills d'introducció a tècniques com el Txi-Kung o el Ioga, a l'aire lliure i gaudint del paisatge del Montseny a l'inici de la tardor.

Entre d'altres activitats, coneixerem també el funcionament i la filosofia de l'Ecoxarxa del Montseny, de la mà d'una de les membres de l'entitat.

Vine i gaudeix d'un cap de setmana diferent i renovador!

Municipis:

Sant Celoni

Comarques:

Vallès Oriental

Etapes:

Dia 25: Sortim de Sant Celoni, passem per Santa Maria de Palautordera i arribem a Sant Esteve de palautordera: 7,3 km

Dia 26: Sortim de Sant Esteve de Palautordera, passem per Mosqueroles i arribem a Campins:

10 km

Opcions i preu:

Abans del 17 de setembre:

organització, allotjament i àpats: 107€

Organització i allotjament (àpats a part): 57€

A partir del 17 de Setembre i fins el 21 de setembre

Organització, allotjament i àpats: 117€

Organització i allotjament (àpats a part): 67€

Descomptes en el preu de l'organització per a padrins del Camí i menors de 18 anys! Informa-te'n trucant al telèfon 93 844 45 53 o enviant un correu a: [email protected]

Places limitades!

Grau de dificultat:

Baix

Edat mínima:

Adreça i telèfon d'inscripció:

[email protected] 93 844 45 53

Termini d'inscripció:

24/09/2010

Nombre de places màximes:

Vallès Oriental

Afegeix un nou comentari

Gualba

Ubicació (nom de la població):

Principat de Catalunya

Vallès Oriental

Gualba

Pàgina d'aquest Tram (mapa, perfil, GPS, etc.):

Montseny: Vallès Oriental-Selva-Osona

Eslògan de la població:

La vall de les aigües blanques

Dades generals:

Gentilici: gualbenc/-a

Població: 1.359 (2012), 1.192 (2009)

Gualba forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny i ocupa l'extrem nord-est de la comarca dle Vallès Oriental. Limita, al sud, amb Sant Celoni; a l'oest, amb Campins i Fogars de Montclús, i a l'est, amb Riells i Viabrea, municipi de la Selva. El terme municipal de Gualba s'estén des del 1.307m del cim del turó de Morou fins als 95m. banyats per la Tordera. La riera de Gualba, que neix a la font de Briansó, passa per Santa Fe i desemboca a la Tordera, enllaça tot aquest territori i origina dos salts d'aigua espectaculars, el del Gorg Negre i el del Salt. Les aigües del curs d'aquesta riera són alimentades per torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el de ca l'Abat, Can Cambó, Can Renau i la Manera. Actualment, el nucli de Gualba el nucli de Gualba s'articula al llarg de la carretera que va de Gualba a la Batllòria. La part meridional és la més poblada; al sud del terme, entre l'estació de tren i la zona industrial, hi ha els veïnats de Gualba zona de baix, zona de l'estació, zona de Can Pla i Royal Park (també compartida per Riells Viabrea i Sant Celoni)

Escut:

Enllaços:

Ajuntament de Gualba

Mapa urbà:

Etimologia del nom:

El nom d’aquesta població, que apareix per primera vegada en un document del s. X, prové dels termes llatins aqua i alba, “aigua blanca”; n’hi ha que diuen que aquest nom el podria haver inspirat el Salt de la riera de Gualba, on l’aigua es converteix en un corrent d’escuma blanca per salvar el desnivell de 133 m de terreny esglaonat. Posteriorment aquest municipi adoptà el nom del seu patró i passà a anomenar-se Sant Vicenç de Gualba, però al s. XIX els francesos van llevar-ne el nom del sant i van deixar-hi, només, Gualba

Activitat econòmica 2:

Activitat econòmica de Gualba

Informació Pràctica:

Com arribar-hi, amb transport públic? A 3 km del centre del poble, a una zona que limita amb la Batllòria, hi ha l’estació de la línia C2 Granollers-Girona dels ferrocarrils RENFE. També podeu aproximar-vos al poble amb el servei de bus que uneix el terme de Gualba amb el de Sant Celoni.

Resum dels punts d'interès:

Patrimoni de Gualba

Calendari de festes:

Festes de Gualba

Agraïments:

Família Salichs, Xavier Renau

Fotografies:

Col·laboradors locals (logo ajuntament amb el nom, entitats molt implicades):

Vallès Oriental

Informació Pràctica:

Com arribar-hi amb transport públic? La companyia que enllaça la majoria de municipis amb la capital comarcal i els principals nuclis de població amb Barcelona és Sagalés. La seva pàgina web és:www.sagales.com, i el telèfon: 902 130 014

Amb Ferrocarril: La comarca compta amb les línies de Rodalies C-2 (de Sant Vicens de Calders a Maçanet) i C-3 (de l’Hospitalet a Puigcerdà)

Els trens regionals de Girona a Barcelona paren a Granollers i a Sant Celoni.

Ubicació. Composta per trenta municipis, és la comarca més gran en superfície del voltant de Barcelona i la menys poblada. Està situada en plena depressió Prelitoral, fet que li ha donat el caràcter de terra de pas al llarg de la història. Queda franquejada, al nord, pels cingles de Bertí i el Montseny i, al sud, per la serralada litoral. Terra de muntanya però també de planes fèrtils, és regada per dues conques: la del Besòs, a l’oest, i la del Tordera, a l’est.

Dades Generals

Població:

402632hab.

Data Població:

2012

Superfície:

851.00km²

Densitat població:

473.13hab/km²

Mapa Comarca:

Cita:

“En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

Com el Vallès no hi ha res".

Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), també conegut amb el pseudònim de Pere Quart) – Corrandes d’exili

Ubicació (nom de la comarca):

Vallès Oriental

Etimologia del nom:

La comarca se cita per primera vegada en un document del s.IX amb el nom de (regiones) vallense, que deriva del mot llatí valle, "vall". La distinció entre Vallès Occidental i Vallès Oriental no es va produir fins a la divisió administrativa el 1936, moment en què per la seva extensió i nombre d'habitants, va quedar seccionada la que havia estat la sotsvagueria del Vallès

Ús del català:

El 94,522% d'habitants l'entenen, el 75,556% el saben parlar, el 74,113% el saben llegir i el 51,532% el saben escriure. (Font: IDESCAT)

Activitat econòmica:

El sector primari, abans amb molt de pes, actualment només representa l’1% de la producció comarcal; hi predomina el conreu de secà i hi ha certa presència de la cria de bestiar boví, porcí i aviram. La indústria (36%), caracteritzada per la presència de la tèxtil, la metal·lúrgia, la química i l’alimentària, va perdent força en detriment d’un sector serveis en creixement (52%). La proximitat de Barcelona, les bones comunicacions, l’abandonament del sòl per a ús agrari i la descentralització de la indústria han facilitat la proliferació de polígons industrials, així com la creació d’urbanitzacions de poblament, dispers que han afavorit la construcció (9%). Tots aquests factors són la causa d’un brusc salt demogràfic. Mentre que poblacions com Granollers, Mollet i Parets formen conurbacions amb els municipis veïns, tendeixen a desaparèixer la població dels nuclis més petits de muntanya i el típic poblament vallesà de masies disperses. Actualment, el Vallès Oriental és la comarca amb més producció d’habitatge dispers de l’àrea metropolitana.

Patrimoni:

A la comarca hi podeu trobar restes històriques que van des de l’origen de l’home fins a l’època romana; a la serralada Litoral n’hi ha de prehistòriques i ibèriques, mentre que a Caldes de Montbui i a la vila de can Terrés de la Garriga se’n conserven del temps dels romans. Són d’època més moderna el campanar d’art romànic de l’església de Sant Pere de Vilamajor, la construcció renaixentista de la Porxada -emblema de la capital de Granollers- i les torres d’estiueig modernistes de centres importants com l’Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany, la Garriga, Granollers o Cardedeu. Rondant per aquestes terres, si sentiu brogit de motor no us espanteu, que és el circuit de Montmeló.

Tradicions:

Les tradicions més destacades de la comarca són les festes del Corpus de la Garriga,la dansa de Castellterçol i el ball del ciri (que es fan per festa major) i el ball de gitanes. A més, no ens podem estar d’anomenar la Festa Major dels Blancs i els Blaus de Granollers i el festival d’estiu Caldeja’t de Caldes ce Montbui

Museus:

La gamma museística d’aquesta comarca engloba àmbits força diversos. A Granollers, per començar, hi ha dos museus, un d’abast comarcal i un altre dedicat a la natura. Si us atanseu a Cardedeu podreu veure, dins del Museu Tomàs Balvey, una de les farmàcies antigues més ben conservades; d’altra banda, a Castellterçol trobareu la casa pairal d’un dels principals polítics catalanistes: Prat de la Riba. I ja voltant per aigües més artístiques, us hem de fer saber que al museu Thermalia deCaldes de Montbui, a més de conservar-s’hi l’empremta que els romans van deixar a la població a través de les termes, hi ha part de l’obra de Manolo Hugué i de Picasso. I a Mollet, més art, tot fent un recorregut pels s. XIX i XX, conduïts per la producció catalana i, sobretot, l’obra del pintor Joan Abelló.

Gastronomia:

Són productes típics d’aquesta zona les mongetes del ganxet, els tomàquets montserrat, diversos fomatges frescos artesans amb denominació d’origen, els embotits, els carquinyolis de Caldes i els borregos de Cardedeu, les codinetes (galetes amb pinyons de Sant Feliu de Codines), el rajol de Granollers (un pastís) i els vins de Martorelles i Santa Eulàlia de Ronçana.

Medi i Paisatge:

La comarca té prou cabuda i valor paisatgístic per a tres parcs naturals. El primer que esmentem, el Parc Natural del Montseny; ocupa una extensió de 30.120 ha que està distribuïda en divuit municipis repartits entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona. Dins d’aquesta zona protegida, més amunt de la població de Cànoves i prop del pantà de Vallforners, hi podeu trobar un dels arbres monumentals més interessants de Catalunya, el castanyer de Can Cuch, que fa un perímetre de 12 m; si feu cap al Parc Etnològic del Tagamanent, en canvi, podreu observar com era la vida al món rural durant el segle XVIII. Els altres dos parcs d’interès estan situats entre les comarques del Maresmei elVallès Oriental i són el Parc del Montnegre – Corredor, amb una extensió de 15.000 ha, i el Parc de la Serralada Litoral, amb 4.053 ha.Al nord-oest hi ha els cingles de Bertí, amb l’encisador espai de Sant Miquel del Fai i les cascades del Tenes, i molt a prop, al cim d’Àligues, hi podeu veure el vol de més de vint espècies diferents d’aus rapinyaires. Més al sud, a Mollet, en una de les zones més industrialitzades de la comarca, s’hi amaga un espai reservat per a boscos, masies i camps: l’Espai Rural Gallecs.