Activitat econòmica de Gualba

Fins cinquanta anys enrere, els oficis que tenien més força a les terres gualbenques eren, per una banda, els relacionats amb l’agricultura, la cuniculicultura (cria de conills) i la ramaderia bovina (per a la producció de llet; se n’havien arribat a fer fins a 3.465 L diaris). Per una altra banda, el municipi tradicionalment també ha viscut de l’explotació forestal i de l’extracció de marbre i calç de les pedreres encara existents (se’n produïa molta perquè hi havia molts forns); a més, per la seva importància econòmica, cal destacar la presència de la Farga de l’Aram i el Polvorí, a la segona meitat del s. XIX. Sempre s’havien fet carboneres, fins als anys 70, moment en què molts gualbencs van deixar l’agricultura per anar a treballar a les fàbriques de Sant Celoni. També aleshores algunes cases de pagès com can Prat van ser mecanitzades per a la producció de llet, però aquesta activitat va desaparèixer als anys 80. Gualba també va experimentar una expansió industrial, encara que petita, i es va decantar pels sectors de la química, el paper i el plàstic; les indústries es van edificar a la zona més meridional del poble, prop de la via del tren i la carretera comarcal. A principis del s. XX, i com altres pobles de la comarca, el municipi es va consolidar com a centre d’estiueig; encara es conserven grans torres dels estiuejants, que provenien principalment de Barcelona. Darrerament algunes cases antigues del terme s’han arreglat per acollir la gent que segueix venint de fora.