Campins

El primer cop que els documents parlen de Campins data de l'any 848, en que hi apareix un Villam Campinos. La parròqui, però, és posterior. Sembla que ja existia el 1231. Segons Coromines, el topònim Campins deriva de "als camps". La història de Campins és ben particular. En temps medievals, era una quadra civil, un districte especial dins les terres del Castell de Montclús, però sota els dominis del senyor del Castell de Fluvià. El senyor de Fluvià posseïa la casa de Villena (Billena, segons document antics), mas que abans del segle XVII era nomenat Horta. Prop de la casa, dalt d'un serradell, encara són visibles les restes de l'anomenada "torre dels Moros". Els edificis més destacables són la gran pairalia de Can Pons, la Rectoria i l'església parroquial de Sant Joan.

L’església de Sant Joan de Campins apareix documentada l’any 1231, però té elements romànics del segle XII, i conserva una pica baptismal romànica que podria ser, com a molt, d’inicis del segle XIII. De l’estructura original conserva la base del campanar i l’antiga porta d’entrada. L’any 1895 va capgirar-se el sentit de l’església, s’obrí una nova façana on abans hi havia el presbiteri i el portal primitiu romànic va ser tapiat. Un altre centre espiritual que els visitants podreu visitar és l’ermita de Sant Guillem (és al sud del poble, al llom d’una serreta), de la qual es té notícia des que es donà llicència, l’any 1488, per captar per poder-la construir o reparar. Prop d’aquesta ermita hi ha la creu de la Missió (nom oficial) o de sant Guillem (nom popular), un monument realitzat als anys vint per seguidors de Gaudí. D’altra banda, a poca distància de la gran bassa que basteix d’aigua el poble hi ha la Rajoleria, una construcció de finals del segle XVIII que serví per remodelar la pairalia de can Pons, que fou habitada per una de les nissagues més antigues de Campins, els Pons, documentats en un pergamí de l’any 1208. Aquesta casa va convertir-se en una torre d’estiueig al segle XX quan Ramon Cortada la va comprar als antics propietaris. I al nord-est del poble i a peu d’un GR, hi ha el mas de can Cullell, al costat del qual Frederic Soler Hubert, conegut popularment com a Serafí Pitarra, hi erigí l’any 1886 un habitatge annex, can Pitarra. Arribant al poble des del sud-oest, abans de passar per la urbanització de les Albes, trobarem els Forns de Ciment, la primera fàbrica de ciment natural de l'estat espanyol que va funcionar a principis del segle XX. El ciment extret es transportava en carros i es baixava pel torrent fins Sant Celoni. En un dia es feien tres viatges amb càrregues de ciment que representaves una producció de 25-30 tones/dia. Segons l'últim contracte, els forns van estar actius fins l'any 1925. El carilló Des del mes de desembre de 2007, el campanar de l’església de Sant Joan llueix un carilló amb dotze campanes que toca per les festivitats i cada dia, just després de les dotze campanades de migdia, fa una melodia que recorda a l’Àngelus.

Festa Major, últim diumenge d’agostAplec de Sant Guillem, segon diumenge de maig

Tot i que el sector agrícola ha anat reculant i és en perill d’extinció, es mantenen els cultius de civada, ordi i alfals. Actualment bona part de la població viu de la indústria i treballa a Sant Celoni. Però on hi ha més gent ocupada és en el sector terciari, dins del poble predominen els serveis destinats als turistes i segons residents i és remarcable el gran nombre d’establiments dedicats a la restauració. Després de la Guerra Civil, Campins es va convertir en un nucli d’estiueig important; hi havia un hostal on s’hi feien cures de salut relacionades, sobretot, amb els problemes respiratoris. Molts dels que hi anaven van acabar quedant-se a Campins perquè es van casar amb gent d’aquí. Actualment són primeres residències les que abans eren segones, i l’àmplia gamma de restaurants que ofereix el poble segueix aportant molts visitants.

La Mostela és una revista trimestral que arriba de forma gratuïta a totes les cases de Campins.  L’edita un grup de gent del poble amb el suport de l’Ajuntament, i Carles Puche —il·lustrador de ciències naturals i autor del seu logotip— s’encarrega del disseny i de la maquetació. Si us interessa veure il·lustracions de ciències naturals, entreu al web de Carles Puche: