Breda

La nostra botiga, Ceràmiques Terraforta, està ubicada en una antiga casa del segle XVI de Breda anomenada Can Siset Sisó.  Can Siset Sisó és una casa que forma part del grup d’edificis protegits del nucli històric de Breda que són Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Actualment, es tracta de l’edifici civil més antic i ben conservat a  la vila i que inclou elements arquitectònics de característiques molt singulars. Hi destaquen la porta principal adovellada d’arc rebaixat damunt la qual hi ha un escut de pedra amb la data de fundació: 1543. També són notables les finestres gòtiques d’arc conopial amb decoració lobulada i amb relleus figuratius a les impostes. A banda dels detalls externs de façana, tota la casa conserva la morfologia pròpia dels primers habitatges de terrissaires que començaren a alçar-se a Breda i que, ara com ara, es pot visitar lliurement en horari comercial. Conté una cuina amb llar de foc, una pallissa on es guardava la llenya, un premsa de pedra per moldre galena, un forn de llenya per a coure terrissa i diverses estances que s’anaren condicionant a l’activitat artesanal. Els sostres i els embigats són de fusta i algun de canya, les parets són de pedra o bé d’adob o maó i el sòl dels baixos és de rajola de tova.  Sens dubte, l’element més singular d’aquest immoble és el forn de flama directa que es conserva a l’interior. Es tracta d’una tipologia coneguda als centres terrissaires de la conca mediterrània com a forn morú. Està constituït per dos cossos: la part inferior, la foganya, on es cremava el combustible de llenya i la part superior o cambra del forn on s’hi coïen els objectes d’argila com les olles o les cassoles. Les parets són gruixudes, preparades per resistir i conservar l’escalfor del xoc tèrmic de les dotze hores de foc continuat que durava la cuita de la terrissa fins arribar gairebé als 1000ºC.  Els forns moruns eren un element distintiu de l’arquitectura bredenca, nombrosament distribuïts per tot el poble. Breda era un dels indrets on, pel desenvolupament extraordinari que assolí l’ofici de terrissaire, es bastiren un nombre important d’aquestes edificacions. Actualment, però, en resten molt pocs exemplars a tot arreu. El progrés industrial dels darrers vint anys ha anat accelerant indiscriminadament l’enderroc d’aquests forns. El de can Siset Sisó és un d’aquests escassos vestigis que encara es conserven a Breda i que bé mereix visitar-lo per la seva originalitat.

A l’entrada de Breda de la banda sud hi ha l’ermita de Santa Anna, dalt del turó que duu el mateix nom. L’actual edifici data del 1789, però l’existència de l’ermita és coneguda des de l’any 1624. Al centre urbà hi podreu trobar dos edificis religiosos més, els quals, però, han mudat d’aspecte amb el pas dels anys. L’església de Santa Maria és l’edifici més antic de la vila, tot i que es desconeix la data de la seva fundació. L’església primitiva de Santa Maria va ser enderrocada al s. XII per construirne a sobre una de nova, de la qual avui es conserva l’absis romànic i el creuer. Actualment, en aquest edifici hi ha les oficines de l’Ajuntament i el Museu Aragay. El monestir benedictí de Sant Salvador, l’altre edifici religiós important, va ser fundat l’any 1308.Pel que fa al seu conjunt, una part s’ha convertit en cases particulars, però se’n conserven alguns corredors. A més, també s’han preservat els quatre elements següents: una església d’estil gòtic del s. XIV que juntament amb el campanar (del s. XI) d’una antiga església romànica formen el conjunt conegut com a la Catedral de la Selva; l’ala nord d’un claustre de finals del s. XIII o principis del s. XIV, i el pati interior del monestir o pati de l’Abadia, del s. XV. Can Trunes també és una part del patrimoni de Breda molt important, ja que hi podria haver restes d’edificació del s. IX i podria ser, per tant, la casa més antiga del poble. Actualment és la Fonda Montseny. Al costat hi ha can Sisó, considerada la segona casa més antiga. Conserva bona part de la morfologia i l’estructura original, datada del 1543, tal com marca la llinda de l’entrada. A l’interior hi ha un antic forn de ceràmica. Pel que fa als monuments, a les escales que van cap a la porta principal de l’església parroquial hi ha un bust dedicat al mossèn i poeta Pere Ribot, realitzat en bronze i pedra de Vinaica per obra de Francesc Mas, i al carrer del Prat hi trobareu un monòlit dedicat a Artur Osona.

Festa de l’Ajust (i fira d’entitats): 3r diumenge després de Pasqua. Aplec de la Sardana: 1a setmana d’abril. Aplec de Santa Anna: 26 de juliol. Festa Major: pels volts del 8 de setembre Festa d'hivern: per les festes de Nadal

Si hi ha alguna cosa que és plenament característica de Breda, és la producció de terrissa. La primera referència documentada d’aquesta activitat és del 1583 (notes escrites d’un oller a Breda), tot i que una nota trobada en un arxiu particular fa pensar que podria ser anterior (1408). Al s. XVIII l’activitat terrissera estava del tot consolidada: el 1705 ja es troba documentació sobre la Confraria dels Ollers mentre que el 1777 el rei Carles III va aprovar el Gremi dels Ollers de Breda. Durant aquesta època els productes bredencs arribaven a bona part de Catalunya i fins i tot a Amèrica (s’embarcaven des del port d’Arenys). Actualment la producció terrissera continua essent molt important, malgrat haver patit un important procés d’industrialització; s’ha abandonat la fabricació de peces tradicionals (olles) -la producció de cassoles, en canvi, ha augmentat-, i ha guanyat pes la comercialització de tota mena de productes relacionats amb la terrissa i la ceràmica, sobretot els que tenen una funció artística i decorativa. Pel que fa a l’activitat industrial, les empreses instal·lades a Breda treballen bàsicament dos sectors: el del metall, amb la fabricació de maquinària molt variada, i el de la fusta, molt important per a l’elaboració i el disseny de mobles. El dia del mercat setmanal és el diumenge.

Si tasteu un xerric sabreu per què rep aquest nom. Aquesta galeta és molt cruixent i xerrica entre les dents quan te la poses a la boca. Podeu trobar altres productes típics de la Selva, en l’anomenada “ruta dolça”. Vegeu-la a La Ruta Dolça