Primerament, aquesta població basava la seva activitat econòmica en l’agricultura i el conreu de cereals, patates, vinya, oliveres, pomeres, farratges i pastures pel bestiar; aquests dos últims conreus van motivar l’aparició d’emprius principalment a la vall de Santa Fe. Més endavant s’introduí la ramaderia amb els ramats d’ovelles (que encara avui es fan anar), el bestiar boví per a la producció de llet i el porcí –que era la font principal d’alimentació del mas juntament amb l’aviram i l’hort-. L’aprofitament del bosc també va desenvolupar un gran paper dins l’economia amb l’obtenció -en primer terme- de fusta, llenya i carbó vegetal i -en un segon terme- la recol·lecció de pinyes, l’obtenció de costals o feixines de llenya per als forns de pa o les bòbiles i la fabricació de pipes de bruc. Pel que fa al sector industrial, a Fogars de Montclús tan sols hi ha funcionat una indústria (des de finals del s. XX fins fa poc), la Metilena; va tenir diferents usos: com a indústria tèxtil de catifes, com a destil·leria de fusta (d’on pren el nom), com a productora de caixes fúnebres i, finalment, com a indústria de tints. Tot el terme, però sobretot la Costa del Montseny, va ser un reclam per a persones que necessitaven un bon clima per fer cures de salut relacionades, principalment, amb la tuberculosi. Actualment, amb la davallada del primer sector i la inexistència del segon dins el terme, l’activitat del municipi s’ha decantat cap al turisme; s’ha creat una oferta variada de serveis que inclou -entre d’altres- escoles de natura, cases de colònies, turisme rural i oferta de productes agraris i artesanals autòctons.
