Per arribar-hi, un cop entrats a Cardedeu, per l’antiga C-251, a l’alçada del tercer semàfor, girarem a la dreta, direcció Cànoves, per l’Avinguda d’Angel Guimerà, tot anant cap el Nord de la població. A 1’3 quilòmetres trobem una rotonda, seguim en direcció Nord, cap a Cànoves, per la carretera BV 5108. Al cap de 3’5 qm. cal girar a la dreta, direcció 120º Sud-Est, cap a l’urbanització “Les Pungoles” i el restaurant “Can Miret”. Als 4’1 qm. just devant de la “Jardineria Costa” i avans d’entrar en el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor, cal pendre un camí a l’esquerra; allí als 4’3 qm. trobarem la pedra a l’esquerra del cami, en mig d’una illeta.
Coordenades U.T.M. X=0447280. Y=4613504Municipi de Cardedeu. Alçada aproximada 280 metres.
D’aquesta pedra ja en dona notícia en Tomàs Balbey (1.865-1.954), en les seves notes sobre prehistòria i història, que estan dipositades en el Museu de Cardedeu que porta el seu nom; amb els següents termes, que transcribim: “De la mateixa època serà probablement la pedra foradada de Cal Rajoler d’El Fou, que serviria de linde de les parròquies de Cardedeu i el Fou i tal volta Cànoves i Vilamajor, esmentada en l’acta de consagració de la segona l’any 1.148, i en el capbreu dels drets que tenia el Rei a Vilamajor, ordenat fer per Pere II a Berant de Carotituls, lloctinent (batlle) de dita batllia en 1.281”. També, comparant-la amb els gravats de Pedra Arca: “ i en la pedra foradada de cal Rajoler d’El Fou, per marcar les direccions que prenien els termenals civils o parroquials, quan serviren com a molló o fita”.
El Sr. Pere Comas i Duràn, en un interessant article titulat: “Les Pedres multiseculars de Cardedeu i la seva rodalia”, publicat en el butlletí del 51é Aplec i 43é Concurs de Colles Sardanistes, l’any 2002; afirma : “que fa de fita desl quatre termes d’ençà que es feu el planol parcel.lari, l’any 1853 pel topògraf Pere Moreno, i que ja era la fita de la parròquia del Fou des de quan es va fer la seva consagració”.
Si be les esglèsies antigues ja figuren com a parròquies en data llunyana, Sant Muç de Cànoves el 1.077, Sant Pere de Vilamajor, el 1.044, Santa Maria de Cardedeu, el 1.012; cal observar que el s. XIV el terme de Vilamajor, que era de domini comtal, incloïa les parròquies de Sant Pere de Vilamajor, Cardedeu i el Fou. I que no és fins el 1.559 que Felip II concedeix la separació de la Batllia de Cardedeu, creada el 1.265 per Jaume I; molt més endavant, el 1.840, es separa la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, que amb la del Fou, formarà municipi. Cànoves i Samalús, ja estaven lligades històricament des del s. XIV.
Comprobada la situació de la pedra, amb les coordenades U.T.M., sobre el mapa de l’Institut Cartogràfic ens dona la seva situació actual quasi exactament sobre la partició dels límits dels actuals municipis de Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Cardedeu.
Curiosament, el lloc on roman actualment la Pedra Foradada té la força tel·lúrica corresponent a un menhir, caracteritzada per l'agrupació de les línies de força en feixos de dos, tres i quatre línies. Com que cal considerar-la una estela medieval, tot fent cas de les dades referides, no la compararem amb altres pedres alçades en època prehistòrica.
