Barcelona

El nostres orígens són a l’any 1896, amb la constitució de l’Acadèmia Josefina, fundada pel rector Arseni Secases a l’actual carrer Salvador Mundi, en l’edifici de la Casa Escola. Aquest mateix any es trasllada a la casa Aymà, al Carrer Major 147, on hi ha lloc suficient per fer un teatre. Entre 1899 i 1910 l’Acadèmia es trasllada al carrer Ivorra 1, al local que ocupaven els tradicionalistes i que uns i altres compartiren sense que s’hi trobessin a gust. L’any 1907 l’Acadèmia canvia el nom pel de Institut de Sant Josep, i des d’aquest data cada Nadal es fa la representació de L’estel de Natzaret, un dels fets diferencials de la nostra entitat encara avui en dia. Entre 1911 i 1916 l’entitat es trasllada al carrer Major 117 (emplaçament actual del teatre), i es va convertir la quadre del senyor Vallet en un magnífic escenari. El 1919, l’Institut de Sant Josep es converteix formalment en l’Orfeó Sarrianenc; en el butlletí d’abril de 1921, és diu que hi ha 139 socis de nombre, 68 socis coristes i 68 socis protectors, als quals caldria sumar uns 160 socis aspirants i uns 50 socis del club de futbol, cosa que fan una important massa social de 485 persones. L’any 1927 s’enderroca el local de l’Orfeó i es construeix un de nou, amb un teatre que té un escenari a la italiana, que és còpia del teatre Romea. Així, doncs, aquest any en fa 80 de la inauguració del teatre. L’any 1939, després de la Guerra Civil, l’entitat falangista Educación y Descanso intenta apoderar-se del local i el patrimoni de l’Orfeó; ha d’intervenir el governador civil de Barcelona per parar l’espoli. Poc després,el 20 de novembre de  l’any 1943, es funda el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. L’any 2009 es crea l’ Associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià que gestiona les activitats del teatre.   La seva finalitat principal és treballar per la formació integral dels seus membres, fomentant el seu enriquiment cultural i artístic, el compromís social amb l’entorn i la transmissió de valors, i concretament amb els objectius següents:   a) Fomentar l’educació i el gust per les activitats culturals i artístiques entre els seus associats. b) Treballar pel compromís amb la societat catalana, amb la seva llengua i la seva cultura. c) Promoure les activitats educatives i de lleure amb els infants i joves. d)  Fomentar les activitats esportives, el valor de l’esforç i el treball d’equip. e)  Potenciar la participació dels membres en la vida social i cívica de Sarrià, de la ciutat de Barcelona i en general de Catalunya, fomentat actituds responsables, crítiques i compromeses, especialment entre els joves. f) Ser un espai de trobada de persones de diferents procedències i capacitats, que fomenti el debat i l’enriquiment mutu, compartint idees i coneixements. g) Treballar per afavorir la convivència, la tolerància i particularment el respecte amb les persones nou vingudes d’altres cultures  i treballar pel seu arrelament i integració social. h)  Col·laborar en les actuacions per resoldre les problemàtiques de les persones i col·lectius en situació d’exclusió social.  i)  Fomentar la pràctica i els coneixements en les noves tecnologies. j) Donar suport a les actuacions per la preservació dels recursos naturals i el desenvolupament d’actituds i pràctiques que afavoreixin la sostenibilitat.   El centre està regit per una Junta Directiva i pel Consell de Delegats, escollits en assemblea. El Consell de Delegats el formen dos representants de cadascuna de les seccions del Centre. Aquestes seccions són els grups i moviments següents:   -          Orfeó Sarrianenc: Creat l’any 1917. Actualment el formen 42 cantaires. -          Futbol del CP Sarrià: Creat l’any 1952 està format per més de 200 infants i joves, distribuïts en 17 equips i més de 20 entrenadors joves. Estan federats en la Federació Catalana de Futbol. -          Ballet Folklòric Sarrià - Esbart Sarrià: Creat l’any 1955. Des de llavors, ininterrompudament, ha portat les seves danses per tot Catalunya i molts indrets de l’Estat i de l’estranger . -          Moviment Infantil i Juvenil - Esplai Sant Vicenç de Sarrià: Grup d’esplai que des de 1963, realitza activitats formatives, jocs educatius i campaments d’estiu, per a més de 50 nois i noies des dels 6 anys. -          La Bambolina Negra: Creat l’any 1987, és un grup de teatre amateur que combina la comèdia i la tragèdia amb dansa música i cançons en directe. -          Elenc Teatral JV Foix: Creat l’any 1987, és un grup de teatre amateur que vol fer obres que destaquin per la seva qualitat artística i que alhora propiciïn l’aprenentatge interpretatiu dels actors. -          Casal del Dr. Pere Tarrés: Desenvolupa activitats de solidaritat amb persones necessitades i promou actuacions en memòria del seu fundador. -          Grup d’Excursionisme: Organitza mensualment sortides i excursions a diversos indrets de Catalunya amb una participació de més de 30 persones. -          Secció d’Escacs: Organitza cursos i campionats d’escacs. Cada dimarts es reuneixen per jugar. Hi participen habitualment una vintena de jugadors. -          Grup de Tertúlies: Organització mensual de debats sobre temes d’interès col·lectiu: política, medi ambient, Tercer Món, educació en el lleure, etc. La participació és variable, entre 20 i 60 assistents. -          Grup de Cooperació i Solidaritat: organitza exposicions periòdiques sobre temes socials i del Tercer Món, així com la gestió de la botiga de Comerç Just. -          Altres activitats: Catequesis infantil, Grup de Country, Balls de Saló, Grup de Dones de Ioga, Taller d’anglès i classes de recuperació.    

Fou fundada per Antoni Maria Morera i Colom, per a complir un somni que desvetllà una bella imatge de la Mare de Déu exposada en un taller escultòric de prop del seu domicili, a la Barcelona Vella.  El Sr. Morera havia adquirit per al seu esbarjo, uns terrenys fora ciutat, concretament al peu de la Muntanya Pelada. Fou allà on materialitzà el somni. Hi va fer erigir un temple d’11 m de llarg per 5 m d’ample, d’una sola nau.amb volta de mig punt i campanar d’espadanya. L’advocació de “Mare de Déu de la Salut” la va instaurar el mateix Sr. Morera, que també n’escrigué els goigs. Al maig de 1864 s’hi celebrà la primera missa. La festa major és el dia 8 de setembre. A més de les solemnes celebracions religioses, s’hi feien balls, representacions teatrals, concursos, cercaviles i un llarg etcètera. L’advocació atreia molts fidels,  tal com palesaven els nombrosos exvots, desapareguts en ser cremada l’ermita el juliol de 1936. El 8 de setembre de 1939 es reprengué la festa en un temple esfondrat. La restauració s’inicià el 1945, però no es completà fins al 1964. La nova imatge la va dissenyar Francesc Socíes March, que havia promès de fer-la si es restaurava l’ermita. L’execució va anar a càrrec del taller de Josep Campanyà.   El Conjunt de la Salut fou declarat patrimoni arquitectònic l’any 2000, pel seu valor com a testimoni d’aquell barri de cases amb jardí al qual l’ermita-santuari donà el nom. Cap al primer lustre dels anys 2000, el Conjunt de la Salut va desencadenar una campanya popular per a promoure-hi un Museu-Memorial dedicat a Pompeu Fabra. Fabra nasqué molt a prop, en una casa ara desapareguda. Malauradament fa uns pocs mesos fou enderrocada la torre i n’ha desaparegut el jardí, per fer en aquest solar un edifici de vivendes. Així doncs, del Conjunt només en queda la petita ermita de la Salut, a la cantonada dels carrers Escorial i Mare de Déu de la Salut.  

Corre l’any 1897, als baixos de casa Aimà del carrer de Caputxins (ara Major de Sarrià 147) s’hi acaba d’instal·lar  l’Acadèmia Josefina, institució fundada pel rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i és aquí, en aquestes parets, on l’any següent, el 1898, fa la seva primera representació amb la comèdia “El Mestre de Minyons” . Els mossens de la parròquia representen el paper dels grans i el dels petits, els nens que fan o acaben de fer  la Primera Comunió. L’Acadèmia Josefina continua les seves representacions amb molt d’èxit i decideix traslladar-se a can Soler, al carrer de la Concepció 12 (ara carrer de Graus).  En un dels seus tres patis, el pati de baix, s’hi construeix un teatre. L’Acadèmia Josefina encara ocuparà dos locals més: el primer al carrer d’Ivorra i finalment, el 1905, el del carrer de Catalunya (ara Major de Sarrià 117) La família Mumbrú, que n’és la propietària, cedeix el local. Al pati hi ha el corral del senyor Vallet que es reforma i es converteix en un teatre l’any 1905. En una fotografia de l’època es veu el vestíbul en forma octogonal.  Seria una de les construccions del corral adaptades? Potser el colomar o el gabial dels ocells? L’any 1907, l’Acadèmia  Josefina es transforma en Institut de Sant Josep i, amb aquest nom, representarà al seu teatre l’obra més significativa de l’entitat: L’Estel de Natzaret que ja ha complert més de 100 anys de representacions. A les primeries del segle XX, l’Institut de Sant Josep exerceix com a teatre amb força èxit. A Barcelona, la gran ciutat propera a Sarrià, s’ha inaugurat fa pocs anys el Palau de la Música Catalana i, seduïts per l’Orfeó Català,  apareixen  l’Orfeó de Gràcia, l’Orfeó de Sants , molts orfeons  i  també…l’Orfeó  Sarrianenc. L’Orfeó s’acull als locals de l’Institut de Sant Josep.  El 7 d’octubre de 1917, diada del Roser, l’Orfeó actua en la benedicció i lliurament de la bandera catalana que onejarà a la façana principal de la Casa de la Vila, és el primer acte important de l’Orfeó. El 1919,  l’Institut de Sant Josep es converteix en Orfeó Sarrianenc i serà anomenat pels veïns de Sarrià: l’Orfeó. Tot i la intensa activitat musical d’aquesta institució, s’hi continua representant l’emblemàtic  Estel de Natzaret i moltes altres obres de teatre, però en condicions tan precàries que el 1927 s’enderroca l’antic teatre i comença la construcció d’un teatre nou. El mestre d’obres de Sarrià Jacint Torner s’encarrega de les obres i per aquells dies, el seu fill Josep Torner treballa en la construcció del teatre Romea.  La comunicació i l’intercanvi d’idees entre pare i fill fan que el nou teatre segueixi les normes constructives del Romea de Barcelona.  A més , es col·loca l’emblema de l’Orfeó sobre la porta principal del teatre i la figura femenina que hi apareix és el perfil de la dona de Josep Torner i nora  del mestre d’obres, constructor del nou teatre.  A la façana també hi figura la inscripció Orfeó Sarrianenc. Aquestes lletres desapareixeran durant la guerra del 1936.  Segons el Butlletí de l’Orfeó Sarrianenc nº 21 del mes d’abril de 1921, l’Orfeó es compon de 139 socis de nombre, 68 socis coristes, 68 socis protectors i uns 160 aspirants, a més dels 50 socis de la secció de futbol i naturalment, de la junta directiva. Els socis de l’entitat col·laboren en les obres de neteja , moviment de terres etc. A Sarrià hi ha un gran afecte per l’Orfeó. Aquest  és el renaixement d’un nou teatre, construït  als locals de l’antiga Acadèmia Josefina,  i serà, encara avui al segle XXI, el teatre de la nostra petita història. S’acosten temps gloriosos, però no tot seran flors i violes al llarg dels propers anys. Així és com, en ple segle XX i concretament durant els seus “feliços anys 20”, la creixent activitat del teatre a Sarrià ha fet desaparèixer l’antic  teatre d’aquell  pati-corral i, després de l’enderroc, ha aparegut un nou teatre d’estil italià, a imitació del teatre Romea. L‘escenari té escotillons, teló de tres pisos, teló tallafocs metàl·lic amb una embocadura un metre més petita que la del Romea. A la platea hi ha cadires. La construcció de la sala, de l’escenari i del cafetí  costa 64.216,05 pessetes. Les representacions de L’Estel de Natzaret requereixen  un constant canvi  de  decorats i cal la inclusió de les noves tècniques de l’època , som al 1927. Una construcció d’aquest nivell mostra la importància que té el teatre a Sarrià. De fet, entre 1917 i 1936, any en què comença la Guerra Civil, l’Orfeó està en contínua activitat, tant musical com escènica. Però aquesta època de plenitud i llibertat s’ennuvolarà aviat. La Guerra suposa l’aturada total de les activitats de l’Orfeó.  Tres anys de guerra i després... Perill al teatre. Som a l’any 1939. Han passat tres anys de guerra i d’inactivitat total al teatre de l’Orfeó. El nou règim, a través de l’entitat Educación y Descanso, intenta confiscar el local i el patrimoni de l’Orfeó, però la intervenció dels sarrianencs davant el governador de Barcelona atura l’espoliació. Són uns anys de prohibicions constants  que fan que les representacions es redueixin a sarsueles, i, per acabar-ho de complicar, la família Mumbrú que havia cedit el local i els terrenys del teatre, decideix vendre’l. Un tercer problema cau sobre el teatre de la nostra història,  encara no s’ha pagat el total de les obres del nou teatre que es van fer el 1927 ! El Cine Spring del passeig de la Bonanova s’interessa per la compra del terreny.  Llavors, l’ecònom de la parròquia de Sarrià  amb la col·laboració d’un grup de veïns inicien gestions i aconsegueixen pagar el deute. A partir del novembre de 1943, l’Orfeó s’anomenarà Centro Parroquial de San Vicente de Sarrià. Van passant els anys i som a mitjan segle XX, concretament l’any 1951. L’estimació pel seu teatre i l’afició dels veïns de Sarrià pels espectacles teatrals els empeny a crear l’Esbart Sarrià, un esbart dansaire que donarà bon nivell als espectacles que s’hi fan i que, a més, organitzarà les seves pròpies representacions. Més endavant, l’Esbart Dansaire de Sarrià, canviarà el seu nom pel de Ballet Folklòric  Sarrià / Esbart Sarrià. Tot això té lloc al teatre de la nostra petita història que anem descobrint de mica en mica i ja som a les acaballes del segle XX, l’any 1984, quan s’enderroca l’emblemàtic  Cine Spring del passeig de la Bonanova.  El teatre compra les butaques del cine i les canvia per les velles. Aquestes butaques són les que hi ha a l’actualitat. L’any 1986, s’eliminen les llotges del prosceni i el fossar de l’orquestra per donar més espai a l’escenari.  Aquest fet però, fa que els espectacles no puguin tenir la música en directe. Al ja llarg currículum del teatre, s’hi afegeixen, l’any 1986, la Bambolina Negra, grup de teatre amateur que combina la comèdia i la tragèdia amb dansa, música i cançons en directe. I també,  Elenc Teatral JV Foix, creat l’any 1987, un grup que vol representar obres que destaquin per la seva qualitat artística i que alhora propiciïn l’aprenentatge interpretatiu dels actors. S’acaba un altre segle. Ja som al segle XXI.  L’any 2001, una veïna denuncia sorolls i el jutge precinta el teatre. Immediatament, usuaris i veïns es mobilitzen i el rector de la parròquia de Sarrià es presenta per declarar i aconseguir la reobertura. Amb aquest mateix propòsit, algunes escenes de l’Estel de Natzaret es  representen davant de l’ajuntament. Finalment, el 22 de desembre del mateix any, s’aconsegueix que el teatre torni a obrir les portes i, seguint la llarguíssima tradició, s’hi torna a representar l’Estel de Natzaret. Tot preparant el centenari de l’Estel de Natzaret, es recupera el fossar de l’orquestra, s’instal·la un servei sanitari accessible per a persones disminuïdes, mànegues anti-incendi i es substitueixen quatre portes normals per quatre portes d’emergència. L’any 2007 es celebren els 100 anys de l’Estel de Natzaret. S’edita un llibre ben documentat i es penja una gran pancarta a la torre de la parròquia, a més,  torna l’orquestra en directe en les representacions.  Aquest centenari mostra la importància i la tradició a Sarrià d’aquell teatre que va néixer l’any 1907. En el llibre Històries il·lustrades de Sarrià, pàgina 83, diu: ” 1997 – El teatre s’ha fet vell, però conserva una estructura global de gran qualitat. Cal reformar-lo!” Aquest mateix any 2007, la Nova Junta Directiva es proposa fer un estudi integral de l’estat del teatre i un pla de reforma per fases: Projecte Teatre 2010. A l’abril del 2008 la Junta Directiva presenta un primer informe sobre les reformes necessàries. Durant el 2009 es realitza un estudi tècnic aprofundit de l’estat i de les necessitats del teatre, per un grup d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectes en el marc del seu projecte final de carrera i dirigits pel Dr. Arquitecte Sr. Fernando Ramos. El 2009 s’encarrega el projecte a l’esmentat Dr. arquitecte Sr. Fernando Ramos. El pre-projecte es va presenta públicament el 21 de desembre del 2009. El 2010, es constitueix una comissió per a la reforma del teatre, per informar els veïns de Sarrià, es fa el projecte base i una exposició itinerant per donar a conèixer el projecte a tothom. I fins aquí, la petita història de la descoberta d’un teatre que ni tan sols mostra la seva façana al carrer, però que té una indubtable qualitat arquitectònica, cultural i tradicional a Sarrià. Molts el coneixen i l’estimen, molts més el coneixeran i l’estimaran. Tot és qüestió d’ajudar-lo perquè no desaparegui i puguem continuar nous capítols d’aquesta història.

L’0rfeó Gràcienc L’any 1904 és fundà l’Orfeó Gracienc  com a entitat coral a partir de les inquietuds d’un conjunt de graciencs que, a semblança de molta gent de la seva generació,  veien el cant coral com una de les formes associatives del moment que permetien fer de la música coral una forma d’acostar la música a la gent, permetre el creixement en uns ideals culturals i personals (espirituals segons el llenguatge de l’època) per aprendre a treballar des de la diversitat de les persones per bastir un projecte comú que superés els enfrontaments i fomentés la convivència i el respecte.  En fou el fundador i primer director el mestre Joan Balcells i Garcia, a qui després seguí el mestre Antoni Pérez i Simó, prenent el relleu posteriorment l’actual director en Poire Vallvé i Cordomí. L’Orfeó Gracienc és una de les formacions corals capdavanteres del país tant pel seu vagatge, per exemple fou el cor de referència d’en Pau Casals al primer terç del segle XX, però sobretot també pel seu present i projecció de futur. L’Orfeó Gracienc, actualment sota la forma jurídica de fundació  que té per fita l’impuls de la seva premissa fundacional el cant coral,  és una entitat coral que a més a més ha desenvolupat una rica tradició de seccions, actualment les de muntanya, d’esbart i de teatre. Així, són objectius de l’Orfeó Gracienc impulsar i promoure tota iniciativa cultural, a través del cant, la música, la dansa, la interpretació, les práctiques muntanyenques, la pedagogia i l’ensenyament de les disciplines esmentades així com també l’impuls i el foment de la llengua catalana. La nostra entitat es guia a través del projecte musical proposat pel seu director musical, disposa d’orquestra pròpia, d’Escola de Música i Dansa i ofereix cursos dels diversos balls de swing. L’entitat també programa concerts,  tallers puntuals i activitats diverses com per exemple un casal artístic d’estiu per infants. També, en d’altres àmbits, ha desenvolupat un línia d’activitats específiques per escoles i instituts que inclou, entre d’altres,  audicions musicals i un concurs de contes. L’entitat cerca bastir, a través de les activitats pròpies i les puntuals, una oferta d’activitats diverses per a totes les edats amb l’objectiu també de  fomentar l’arrelament de les famílies. L’Orfeó Gracienc té vocació d’obertura constant, a través de les seves pròpies activitats, a la vila de Gràcia, a Barcelona i al conjunt del país. L’Orfeó Gracienc disposa d’un auditori amb capacitat per a 250 persones dissenyat expressament per la seva acústica, la sala d’assaig de l’orfeó amb capacitat per a 150 persones i orquestra de cambra, així com també diverses sales de dansa, una sala insonoritzada i tot un seguit de sales i espais que acullen les diverses activitats.   L’Orfeó Gracienc procura oferir serveis específics per als seus benefactors i les seves famílies com ara descomptes a les activitats o també recordant als benefactors que, com qualsevol persona física o jurídica, també gaudeixen de les desgravacions fiscals inherents al fet que l’Orfeó és una fundació en relació als seus donatius.   Tot això i molt més és l’Orfeó Gracienc, visiteu-nos!!   Orfeó Gracienc Carrer d’Astúries 83, 08024 – Gràcia – Barcelona 93 237 43 02 www.orfeogracienc.cat [email protected]