Alt Urgell

  • warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.
  • warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/sites/all/modules/cck/content.module on line 1284.

n/d

n/d

n/d

n/d

n/d

n/d

n/d

n/d

Alt Urgell

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic?
Amb l’Alsina Graells i la Hispano Igualadina. El tren no hi arriba, però la estació més propera és la de Puigcerdà que enllaça amb els autobusos de l’Alsina Graells. A la comarca també hi ha servei de taxi.
Alsina Graells: 902 42 22 42
www.alsa.es
Hispano Igualadina: 902 44 77 26
www.igualadina.com

ALT URGELL

Quan entreu a l’Alt Urgell potser us preguntareu qui va ser el primer o els primers en fer-ho?. Hauriem d’anar-nos-en molts i molts anys enrere per trobar una parella de “personatges” que, travessant penosament les muntanyes, ensopegaren en un espai ample on hi reposaren un temps formant un llac i des de llavors decidiren continuar plegats per sempre.
El temps també ha fet Camí amb ells i ha anat modelant aquest idil•li etern entre el Segre i la Valira: el llac desaparegué deixant-nos una vall ampla, generosa i plena de vida que anomenem l’Urgellet. Al seu voltant, les conques dels dos rius marquen la personalitat d’aquest territori i la seva gent; la muntanya, molt més poblada abans que ara, menjava el que tenia més a mà i, sense el comerç actual, havia de buscar-se les garrofes esgarrapant espais de tota mena a la natura: els ramats pasturaven entre penyes i esbalçaders, les vinyes s’enfilaven per les costes fent bancals i feixes, els prats es prenien al bosc o al riu, .... Lluitant sempre contra el terreny, de pagesos a contrabandistes, tots han anat fent-se’l seu en temps de pau. Les armes i qui les empunyava s’hi afegien en temps de guerra...

Andreu Galabert

Dades Generals
Població: 
22005hab.
Data Població: 
2010
Superfície: 
1446.85km²
Capital: 
La Seu d'Urgell
Cita: 

“Després d’haver travessat l’Ebre, Hanníbal va sotmetre el poble dels ilergetes i el dels bargusioi, després els airenosioi i els andosinoi, pobles situats en el camí cap a les muntanyes que anomenen Pirineus” Històries de Polibi

Ubicació (nom de la comarca): 
Principat de Catalunya
Alt Urgell
Etimologia del nom: 
El nom d’Urgell prové segons Joan Coromines de l’iberobasc i significaria petita població a la vora de l’aigua. És denominada Alt Urgell per diferenciar amb la comarca de l’Urgell, que està situada més al sud a la mateixa província de Lleida.
Ús del català: 
El català és d’ús habitual a tota la comarca. Segons dades de l’IDESCAT del 2001, hi ha un 97 % de la població que entén el català. Segurament aquesta xifra ha variat perquè hi ha hagut una entrada de persones nouvingudes que ha voltat el 18 %. De totes maneres s’ha fet un esforç, per part de la població urgellenca d’integració d’aquestes persones. Els estudis que s’han fet sobre l’oferta de català que es troba al carrer situen la Seu d’Urgell entre les ciutats amb un índex més alt de catalanització. Pel que fa a la premsa, hi ha una ràdio local, Ràdio Seu; una televisió, TV Pirineus, que té un abast supracomarcal que emeten únicament en català. I les diverses publicacions, que tenen el seu àmbit comarcal (Lo Banyut, Les Mesures, Viure als Pirineus, El Portal), que escriuen majoritàriament en català.
Característiques llengua: 

L'Alt Urgell se situa en una zona de transició dialectal entre el català nord-occidental i el català central, això fa que se sumin trets dels dos dialectes. Però les diferències es donen també dintre de la mateixa comarca, tot i que alguns d’aquests trets característics es van perdent amb les noves generacions. Un tret característic, que és distintiu en tot el català occidental, és la distinció en posició àtona de les vocals; un altre és l’article masculí lo/ los versus el /els. I sobretot, curiosa, és la morfologia verbal: que cantos; que cantessa, cantàvom, cantàvou, cantéssom, cantéssou; perdiva, sentives, sentívom.
Algunes pronúncies són divergents respecte de l’escriptura com els mots començats ortogràficament amb e àtona, que solen realitzar-se amb a ascola o anciam.
Mostra de lèxic Alt Urgellenc (extret del recull La Ganxipèdia)

Ampúrnia: gerra grossa
Aurandeta: oreneta
Bòfio: forat per guardar les patates
Baracrocs: albercocs
Catitomba: tombarella
Desencusa: excusa
Eixarubit: molt viu, despert
Natri, vatri: nosaltres, vosaltres
Tustar: espavilar
Voliaina: papallona
Xuminia: xemeneia

Algunes expressions
Acert i adret Nadó sa en el moment de néixer
Malai si me n’he enrecordat No me n’he enrecordat
Fer supo-supo Creuar-se sobtadament amb algú
Pàrie’t! Aparta’t
Escapat de la vaina Persona que té poques llums
En brost En sec. Una branca es trenca en brost

Activitat econòmica: 

Gran part de l’Alt Urgell està dedicada a camps de rec, sobretot de prats i farratge. Els prats sempre han estat conreats en aquesta zona però és a partir dels anys 60, arran de la clara orientació ramadera que va prendre la comarca, que els municipis van dedicar-hi grans superfícies per prats de rec. L’activitat econòmica ha anat variant al llarg dels anys i actualment gairebé la meitat de la població activa es dedica al sector terciari, deixant el sector primari en un percentatge molt petit. Fins a principis del segle XIX el conreu predominant eren els cereals i la vinya. Aquesta última era la font d’ingressos més important dels pagesos per que ja no entrava dins d’una economia d’autoconsum, sinó que el vi tenia una bona sortida en l’intercanvi comercial. La fil•loxera però va aparèixer a la comarca el 1890 i en menys de cinc anys van destruir les vinyes de tota la comarca. A partir del segon i tercer deseni del segle XX l’economia es va basar en camps de farratge associats a la ramaderia vacuna i la producció industrial de llet associada amb la creació de la Cooperativa Lletera del Cadí, fundada el 1915, capdavantera en associacionisme agrari comarcal. L’altra fàbrica important a la comarca és l’empresa d’electrodomèstic Taurus, emplaçada a Oliana. Tot i així a l’Alt Urgell hi ha una forta especialització ramadera, concentrada bàsicament en bestiar boví. Hi ha gairebé 500 explotacions d’aquest caràcter que converteixen la comarca en un dels màxims productors de llet de Catalunya.

Patrimoni: 

Hi ha gairebé cent dolmens a la comarca. Es troben en diferents valls, com la de Cabó, Castellbò, Bescaran i d’altres. Un dels més ben conservats es troba a la vall Cabó. És el dolmen de la Colomera, que conserva bona part del túmul i les pedres no han estat remogudes.
L’Alt Urgell té cent monuments d’estil romànic dispersats per tota la comarca. Alguns d’ells són prop de la ribera del Segre, però alguns d’ells són allunyats en petits pobles habitats o deshabitats. Cinc d’ells són BCIN, Béns Culturals d’Interès Nacional, com la catedral de Santa Maria d’Urgell, l’abadia de Sant Serni de Tavèrnoles i les esglésies de Santa Maria d’Organyà, Sant Climent de Coll de Nargó i Sant Andreu del Castell d’Oliana. A més d’aquestes hi podem trobar col•legiates i esglésies rellevants com l’església de Sant Martí d’Ars, la col•legiata de Castellbò, l’església de Sant Serni de Cabó, Sant Romà de Valldarques i Sant Serni de Gavarra. Tot i estar encara sense restaurar una altra església peculiar situada damunt una penya és la de Sant Martí de Tost. A la vall de la Vansa és recomana visitar la església de Sant Julià dels Garrics, amb un retaule gòtic al seu interior. Un dels tresors romànics de la comarca, per ser les úniques pintures murals que es troben actualment in situ és la església de Sant Martí d’Estamariu.
Els Tres Ponts, en un congost estret abans d’arribar a Organyà des de la Seu, és una gran obra d’enginyeria del segle XI impulsada pel bisbe Ermengol. És l’antic camí que unia Organyà amb la Reula i deu el seu nom a tres ponts construïts al llarg d’aquest.
El Priorat de Santa Maria, ubicat a Costoja va ser el cementiri dels vescomtes Arnau i Arnaldeta. Les seves restes però, van ser profanades l’any 1269 per ordre de la Inquisició que els va condemnar per heretges al acusar-los de càtars. El temple va persistir fins cap a l’any 1860.
Sant Joan Vell també disposava d’un santuari, Sant Joan de l’Erm. Els esments més antics que es coneixen del mateix daten del segle XV. És aquí on, segons els seguidors de mites, va reposar durant uns mesos el “Sant Grial”. Aquest santuari, igual que el castell de Castellbò, també fou destruït. Posteriorment fou reconstruït però persistí fins al 1936, quan un incendi el va fer desaparèixer.
En quant a pintura gòtica del segle XV, a l’Alt Urgell trobem retaules com ara el de Sant Pere de Cornellana (format per dos retaules), el de Sant Climent de Fórnols i el de Sant Martí de l’església de Sant Quirze d’Ossera. També és originari de l’Alt Urgell el retaule gòtic de Sant Vicenç de Sendes, el qual, junt amb el de Sant Vicenç d’Estamariu i Sant Miquel de la Seu d’Urgell, es troba a l’MNAC. Un altre retaule gòtic de la comarca, el de Santa Llúcia d’Arcavell, es troba al Museo del Prado.
El 30 de juny de 1959, després de deu anys d’obres, es va inaugurar el pantà d’Oliana. Els treballadors eren de tot l’estat espanyol i van construir l’obra més gran realitzada la comarca. El pantà que nega més de deu quilòmetres de la conca del Segre, va colgar la carretera, diverses cases i bona part de l’horta de Nargó. L’aigua del pantà rega els correus de la plana d’Urgell i, l’electricitat de la central abasteix les àrees industrials del Llobregat.

Tradicions: 

Les Homilies d’Organyà estan considerades el text literari més antic en llengua catalana. Descobertes l’any 1905 per l’historiador Joaquim Miret i Sans a la rectoria d’Organyà, les Homilies contenen un conjunt de sis sermons escrits sobre pergamí i relligats en un quadernet de vuit fulls. Van ser redactades l’any 1204 amb la finalitat de ser predicades pels canonges de la col•legiata de Santa Maria als fidels d’Organyà durant el temps de quaresma.
Castellbò va ser la seu del vescomtat i, per aquest motiu disposava d’un castell ja documentat l’any 998. Va ser derruït el 1513 per ordre directa del rei Ferran el Catòlic. Avui dia encara se’n conserven restes, com és el cas també de la col•legiata de Santa Maria, que va persistir fins al 1851. La creació de la col•legiata sobre la primitiva església parroquial de Santa Maria de Castellbò (documentada des de principi del segle XIII) va ser decretada pel papa Eugeni IV l’any 1437 en base als béns de l’antic monestir de Santa Cecília d’Elins, que fou suprimit.
La música tradicional a comarques de muntanya ha tingut i té una rellevant significació gràcies a la confluència del treball de diferents persones que van contactar i connectar amb l’esperit dels vells músics i acordionistes d’acordió diatònic que hi havia en cada petit poble del territori. Aquests músics van ser rescatats en un moment clau degut la seva avançada edat. Artur Blasco, compilador i seguidor d’aquesta tradició, va crear el Museu de l’acordió a Arsèguel. La iniciativa té continuïtat amb l’Escola Folk del Pirineu, una escola itinerant que desenvolupa dos programes: els Tallers d’Arsèguel i Folk a l’Escola. Amb un centre a Arsèguel, una bona colla de professors coordinats per Isidre Peláez fan classes a uns 450 infants i adults que estudien i toquen repertoris tradicionals amb diferents instruments.
El poble d’Ossera, a la vall de la Vansa i Tuixent, és en si mateix un mercat d’artesania. Si el visitem podem veure cases on es dediquen a la recol•lecció d’herbes aromàtiques i medicinals, a l’elaboració de formatges, melmelades i escultures de pedra.

Moviments socials: 

L’Alt Urgell té un grapat d’associacions de temàtiques molt variades. Com associacions de dones trobem l’Associació de Dones Puntaires d’Oliana i la de Dones i Cofrareses de l’Alt Urgell. També hi ha les Dones Acordionistes i Percussionistes del Pirineu que compta amb 119 membres de les comarques pirinenques de l’Alt Urgell, Berguedà, Andorra, els Pallars i la Val d’Aran. És un moviment associatiu que treballa la recuperació de la música tradicional dels Pirineus. També hi trobem l’Associació Cavallista de l’Alt Urgell, pels amants d’aquest animal. Una de les associacions més noves és la AGAU Gao Roma, l’única associació de gitanos que hi ha a la comarca. Òmnium Cultural de l’Alt Urgell, des de l'any 1977, realitza una intensa activitat en la recuperació de la llengua i la cultura. D’associacions juvenils trobem: els Joves de l’Alt Urgell la falç, els d’Organyà i els de Coll de Nargó. De més artístiques trobem el Cor Brudieu on hi canten joves de tota la comarca i també l’Associació d’Arts i Oficis de l’Alt Pirineu i Aran que fan accions per donar a conèixer l’artesania pirinenca. L’any 1993 a partir d’una reunió d’amics a Castellciutat neix el Grup de Diables de l’Alt Urgell. A la primera actuació la banda estava formada únicament per tambors, però actualment una cinquantena de persones ofereixen espectacles de carrer de component teatral i festiu. Cada cop són més reclamats a terres llunyanes com a les Illes Balears o al País Basc.
Una entitat peculiar és l’Associació de Fronterers, treballadors catalans i espanyols que treballen a l’estat andorrà, amb les diferències sanitàries i fiscals que això suposa.

ESPORTS
A l’Alt Urgell s’hi pot practicar una gran varietat d’esports relacionats amb la natura. Destaquen les estacions d’esquí de fons de Sant Joan de l’Erm i Tuixent-La Vansa. L’esquí nòrdic és un esport molt practicat pels alt urgellencs, grans aficionats als esports de muntanya. El Parc Olímpic del Segre, però, és la instal•lació esportiva més emblemàtica de la comarca. Inclou el centre BTT i marxa nòrdica La Seu-Alt Urgell i s’hi pot practicar, a més, piragüisme (tant en aigües braves com tranquil•les), ràfting i hidrotrineu. També es pot gaudir de la BTT a la població d’Alàs a través de l’empresa trinxat BTT. Una altra empresa que us pot ajudar a viure la natura amb emoció gràcies al món de l’esport és Tòtem Aventura.
A la zona, hi trobareu gran quantitat de vies d’escalada i vies ferrades. D’entre les vies ferrades, una de les que impressiona més per la seva verticalitat és la via ferrada de Regina, situada damunt del pantà d’Oliana, i alguna de les àrees més utilitzades pels escaladors són Coll de Nargó, Perles, els Tres Ponts i, a Organyà, la roca Narieda. Aquest últim poble té una altra oferta per als amants dels esports d’aventura, ja que des del Cogulló es pot volar amb parapent. A Bassella, d’altra banda, hi ha un circuit habilitat per a la conducció amb vehicles tot terreny i, al Pla de Sant Tirs, el Karting el Pla.
Ara bé, per gaudir de l’esport d’una manera més relaxada, hi ha un ventall més de possibilitats: senderisme, excursions a cavall a l’Hípica de Sant Antoni o al Centre Esportiu Eqüestre del Pirineu i golf a l’Arabell Golf Andorra.

Museus: 

L’Espai Sant Ermengol, Museu de la Ciutat, és un centre interpretatiu i difusor de la història, el patrimoni i el llegat cultural de la Seu d’Urgell. L’edifici del museu, que inclou l’oficina d’atenció al turisme (a la planta baixa), ofereix una exposició sobre els elements més significatius de la història de la Seu i la vinculació passada i present, tant de la Seu com de tota la comarca, amb el món del formatge. També mostra la vida i la transcendència que ha tingut el bisbe Ermengol per a la ciutat amb motiu del mil•lenari de la seva mort. Per a més informació: www.espaiermengol.cat
El Museu Diocesà d’Urgell recull obres d’art des del romànic del segle X fins al barroc del segle XVIII. Originàriament el museu era dins de l’església de la Pietat, però es va ampliar amb la restauració de l’antiga casa del Deganat. Conserva peces de gran valor, com ara el Beatus de Liébana, la Butlla del Papa Silvestre II i el retaule d’Abella de la Conca. Per a més informació: www.museudiocesaurgell.org

Per entendre formes de vida passa, a l’Alt Urgell hi trobem la Ruta dels Oficis d’Ahir. Consta de nou museus dispersats per tota la comarca, cada un d’ells dedicats a oficis tradicionals que actualment s’han convertit en art. Aquests són la Fàbrica de llanes d’Arsèguel, l’Antiga Farinera de Montferrer, el Museu de l’Acordió d’Arsèguel, el Museu del Pagès a Calbinyà, el Museu del Raier a Coll de Nargó, el de les Trementinaires a Tuixent, el de la Vinya i el Vi de Muntanya al Pont de Bar i el Pou de gel d’Oliana. L’últim dels museus és la sala d’exposicions de les Homilies d’Organyà on a més de les fotografies ampliades de les Homilies hi podem veure una exposició dedicada a l’evolució de les llengües, objectes de l’antic monestir i un text sobre la vida de l’estudiós Miret Sans.
Per més informació: http://www.ccau.cat/museus/
El Museu Límit K-T és el museu dels dinosaures que es troba a Coll de Nargó. El nom li ve donat pel nom científic del període de la gran extinció en massa dels dinosaures, temps que va marcar el pas de l’era Secundària a la Terciària, ara fa 65 milions d’anys. Anant cap a Isona, hi trobarem el Mirador del cretaci, un jaciment paleontològic d’un ecosistema totalment diferent a l’actual, on s’hi poden veure ous i petjades de dinosaure i vegetació fossilitzada.
Per més informació: http://www.collnargo.com/contingut/index.html
L’any 2002 es va inaugurar el Museu de la Moto de Bassella. Va ser el primer al nostre país i compta amb més de 200 motocicletes de totes les èpoques i especialitats.
Per a més informació: www.bassella.com/es i www.museumoto.com/ca/barcelona

ITINERARIS
De totes les valls de l’Alt Urgell, en volem destacar tres pel seu paisatge i història. Aquestes són la vall de Castellbò, la vall de la Vansa i Tuixent i la vall de Cabó.
Per més informació: http://inforutes.parcolimpic.cat/rutes-a-peu
La Via Romànica de l’Alt Urgell ens mostra 8 itineraris per diferents valls d’aquesta comarca on es poden visitar les diferents esglésies d’aquest estil. La Via Romànica ve de Perpinyà, passant per Cerdanya i arriba a l’Alt Urgell.
El Camí de Sant Jaume a l’Alt Urgell recupera l’antic camí utilitzat per milers de peregrins. La ruta que seguia la vall del Segre va ser la més transitada a Catalunya per aquells que arribaven de la Provença, d’Itàlia i fins i tot del nord d’Europa. No va ser fins molt després que la ruta seria marítima a través del port de Barcelona. El camí va ser arranjat pel Bisbe Ermengol, que va construir-hi camins i ponts per facilitar les comunicacions entre la Cerdanya i la Seu d’Urgell.
Una altra ruta interessant és la Ruta dels Dolmens on es poden visitar set megàlits. Està recomanada per anar en bicicleta degut a la seva distància de vint-i-sis quilòmetres.
Per saber-ne més : hhttp://www.geomapa.cat

Gastronomia: 

La gastronomia de la comarca està relacionada amb la forma de viure a la muntanya, la cuina tradicional alt urgellenca és la del món rural pirinenc. Són plats elaborats amb ingredients de la zona i normalment elaborats a foc lent. Comparteix plats amb d’altres comarques de muntanya com és el cas del trinxat, amb col d’hivern i a poder ser una arengada salada. El jarret de vedella, l’agredolç, el civet de senglar, el conill, la sopa de fredolics, el cargols, la truita de riu i l’arròs de muntanya són plats típics de l’Alt Urgell. La cura del bestiar i la introducció de la bruneta catalana, ha permès seguir amb la possibilitat de menjar carn de vedella de primera qualitat. Tot i així la cuina de la comarca comparteix tradició i innovació i hi podem trobar una bona colla d’establiments que ofereixen menjar de qualitat. I de postres mel i mató.

Medi i Paisatge: 

L’Alt Urgell és la segona comarca més gran de Catalunya i la que disposa de més superfície forestal. Geogràficament està marcada per la vall del riu Segre, on van a parar la resta de valls també marcades per conques de rius i rierols. Gairebé tots el rius de la comarca són afluents del Segre, menys el de Santa Magdalena i el de Taús, que desemboquen a la Noguera Pallaresa i el d’Arcavell el d’Os de Civís i el de Sant Joan Fumat, que ho fan al Valira. De rius, en destaquem, per la seva bellesa, el de Valldarques, el de la Vansa i el de Santa Magdalena. El pic més alt és el Salòria, de 2.789 metres, però és la Serra del Cadí l’emblema de la comarca, famosa per la seva bellesa i la seva escarpada cara nord. Altres pics són el pic d’Enclar, de 2.388 metres d’alçada; el pic d’Os, de 2.406; el pic de Claror, de 2.602 metres, i el pic Negre, de 2.70. Tots quatre es troben en el límit amb Andorra. També volem destacar el pic del Monturull, de 2.761 metres d’alçada, que és compartit amb la Cerdanya i Andorra.
Al territori de la comarca hi ha dos grans parcs naturals, el del Cadí-Moixeró i el de l’Alt Pirineu. Pel que fa al primer, consta de 41.342 hectàrees d’espai protegit, en el qual sobresurt la serra del Cadí, de 30 km de llargària i amb precipicis de més de 500 m a la cara nord. A fi de poder conèixer la gran biodiversitat de la zona i, també, gaudir-ne, el parc ofereix una sèrie de centres d’interpretació i informació, així com altres infraestructures: pistes forestals, xarxes de senders, rutes en BTT que fan la volta a tot el parc, miradors, àrees recreatives, itineraris naturalístics i refugis. El Parc Natural de l’Alt Pirineu, d’altra banda, va ser creat l’any 2003 i és el més gran de Catalunya: supera les seixanta mil hectàrees d’extensió. Repartit entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, conté el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats. Completen part de la seva riquesa natural i paisatgística les cascades i els estanys d’alta muntanya i els extensos boscos primigenis del Pirineu que conserva. Altres espais protegits de la comarca són la serra d’Aubenç, la del Turp, la del Verd, les serres d’Odèn i del Port del Compte i la vall de Santa Magdalena.
Una bona prova de la gran biodiversitat de l’Alt Urgell és el seu catàleg ornític, format per 170 espècies, entre les quals hi ha ocells d’alta muntanya, grans rapinyaires i ocells forestals. Hi ha una ruta migratòria important de moixons i ocells planadors que creua la comarca tot resseguint el riu Segre i serres com ara la del Cadí.

FAUNA I FLORA
Pel que fa la fauna hi habita el gall fer, el trencalòs, els teixons, els picots, les perdius blanques, les xerres i les roges. També hi viuen porcs fers, gats fers, martes,genetes i fagines. Hi ha isards, cérvols i cabirols, òlibes i mussols, àguiles, falcons i una gran colònia de voltors. I, prop dels rius llúdrigues i tritons.
La tardor de 2009 es va construir el mirador de rapinyaires de turó Galliner, a tocar del poble deshabitat de Lletó. Un lloc ideal per a l’observació de rapinyaires migradors, ja que per la cara nord de la serra del Cadí passa un tram d’una important ruta migratòria d’aus planadores.. Al llarg de 13 anys d’estudi del fenomen migratori d’aquest grup faunístic, s’hi han comptat més de 36.000 exemplars de 17 espècies, d’entre les quals sobresurten per la seva abundància l’aligot vesper (Pernis apivorus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus).
Els boscos que més abunden a l’Alt Urgell són els de pi roig, tot i així hi trobem abundants boscos d’alzina, de roure i a més alçada de pi negre. Són famosos els boscos de Sant Joan de l’Erm pels seus espectaculars avets i els d’Os de Civís i Sant Joan Fumat pels seus bedollars. També hi trobem grans boscos mixtes de pi, roure i alzina, sobretot a la part més meridional de la comarca. En les parts més elevades, a altituds superiors als 2.000 metres hi han els prats alpins. De matolls n’abunden les garrigues, les brolles, les boixedes i les bardisses. Les landes o matoll de bàlec, varietat de la ginesta és la més abundant en el domini de les pinedes de pi roig i omplen de groc la muntanya al principi de la primavera.

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS
La història de l’Alt Urgell es remunta a l’època neolítica tal i com en donen constància els gairebé cent megàlits dispersats per la comarca.
Segons els historiadors Schulten i Bosch Gimpera, el 218 a.C., Hanníbal per evitar la colònia grega d’Empúries va triar la vall del riu Segre fins arribar al coll de la Perxa a la Cerdanya per travessar els Pirineus. S’explica que l’exèrcit era format per 90.000 soldats a peu, 12.000 a cavall i 37 elefants.
“Després d’haver travessat l’Ebre, Hanníbal va sotmetre el poble dels ilergetes i el dels bargusioi, després els airenosioi i els andosinoi, pobles situats en el camí cap a les muntanyes que anomenen Pirineus” Històries de Polibi
L’any 989, el vescomte Guillem d’Urgell va adquirir del comte Borrell II de Barcelona-Urgell diversos alous de la vall de Castellbò. El seu poder es va anar ampliant fins que la vall sencera es va convertir en un feu familiar. El primer referent documental que coneixem del títol de vescomte de Castellbò és de l’any 1126 i qui el posseïa aleshores era el vescomte Pere Ramon. El matrimoni d’aquest amb Sibil•la, filla i hereva dels comtes de Cerdanya va portar a augmentar les possessions de castells des de Bellver a Foix i el Conflent. El matrimoni amb Sibil•la (ca. 1126) va convertir el vescomte Pere Ramon de Castellbò també en vescomte de Cerdanya, cosa que li va reportar una sèrie de dominis efectius al Baridà (castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, entre d’altres). L’engrandiment del vescomtat però, va ser arran del matrimoni l’any 1185 del vescomte Arnau amb Arnaldeta de Caboet. El territori encara va créixer més degut a l’expansió dels comtes de Foix i al casament de Roger Bernat II de Foix amb Ermessenda, la darrera representant de l’antic casal de Castellbò. Durant el segle XV el vescomtat tenia al voltant d’uns 1.100 quilòmetres quadrats, compresos en territoris de l’Alt Urgell i Pallars. El vescomtat pirinenc de Castellbò desapareix el 1.548 quan Carles I l’incorpora definitivament a la Corona d’Aragó.
Per saber-ne més: http://turisme.montferrercastellbo.cat
Els comtes d’Urgell, ubicats a Castellciutat, van anar conquerint terres cap el sud deixant les seves terres del nord al bisbat de la Seu d’Urgell, fins a instal•lar-se a la comarca de l’Urgell.
El trobador Guillem de Berguedà va mantindre una bona amistat amb del comte Arnau de Castellbò i va escriure sirventesos atacant al bisbe de la Seu Arnau de Preixens que va regir la diòcesi entre els anys 1167 i 1194.

PERSONATGES
Tres dels personatges històrics més importants de l’Alt Urgell són el bisbe Sant Ermengol, el cavaller Arnau Mir de Tost i el vescomte Arnau de Castellbò. Sobre el Bisbe Ermengol, vegeu l’apartat de la Seu d’Urgell.
Arnau de Castellbò va ser vescomte entre el 1185 i el 1226. Estava casat amb Arnalda de Caboet i, per raons de territori va entrar en conflicte amb el seu senyor el comte Ermengol VIII d’Urgell. El 1202 es van firmar els capítols matrimonials entre la seva hereva Ermessenda i el futur comte de Foix, Roger Bernat II. El matrimoni va provocar l’oposició tant del bisbe com del comte d’Urgell. A la seva mort va ser acusat de càtar i les seves restes van ser exhumades i separades de la sepultura eclesiàstica.
Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000 als dominis de Tost. Pertanyia a una família noble de la jerarquia del comtat d’Urgell i ja des de ben jove va tenir un paper important a la cort comtal d’Ermengol II. El seu zel era deslliurar les terres del poder dels sarraïns, aprofitant la debilitat del califat. Va expulsar els sarraïns d’Àger i va ser nomenat senyor d’Àger i comte d’Urgell.
Josep de Zulueta i Gomis, barceloní, va ser l’impulsor de modernitzar les explotacions agràries i la producció de la llet. També va impulsar la base cooperativista en la producció, elaboració i comercialització de la llet.
Josep Espunyes, escriptor nascut a Peramola. Col•labora en diversos mitjans de comunicació i és autor d’un recull d’articles anomenat Del passat en el present. En les seves obres posa en manifest el seu domini del vocabulari arrelat de la parla local com en són testimonis els seus llibres Un matí a l’Albatesa i En Calçons. També acaba de publicar la seva obra poètica completa. Joan Obiols, escriptor nascut a Peramola. S’ha dedicat sobretot a l’estudi i a la recerca de fets culturals pirinencs, és conegut per la seva sensibilitat i capacitat per tractar la dimensió humana que amaga el Pirineu. Col•labora en diverses revistes i el 1987 publica la seva primera obra Esvorancs, fets i llegendes del Pirineu. Des d’aleshores ha publicat set llibres més, que han completat la sèrie El Pirineu i la poesia de la història, un recorregut per tots els pobles de l’Alt Pirineu.
Entre molts pintors i escultors urgellencs nomenem Nicolas Maria de Winter, afincat a Ossera tot i procedir d’Holanda, i el desaparegut Josep Maria Xart i Casanova, resident a Organyà des de l’any 2006. En l’artesania tèxtil hi ha Teresa Gutiérrez i, en el camp del disseny i també com a artista trobem a Ramon Berga, ambdós viuen a Perles. Dins de l’àmbit artístic també cal afegir el dissenyador Gerard Moliné, la ceramista Carme Invernón, el pintor Oliver Roura i l’artista Sandra March.
Isidre Esteve, pilot de ral•lis. Campió d’Espanya diversos anys, també va participar en el Paris-
Dakar en deu edicions. Va quedar en quarta posició en cinc d’elles. Actualment continua competint i participant del Dakar amb un vehicle adaptat, degut a un accident que va patir el 2007. És un exemple de lluita, esforç i superació.

LLEGENDES
Conta la veu popular que un dia l’amo de cal Feu de la Guàrdia anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. Quan van arribar a l’Arreposador, l’amo es va adonar que s’havia deixat a casa el canut dels manairons, aquells sers petits i valents que es cullen d’una planta la nit de Sant Joan, sempre que faci lluna vella.—Ton, has de tornar a casa i dir-li a la meva dona que et doni un canut que tinc a la tauleta de nit, però sobretot no l’obris per res del món. —El mosso va complir l’encàrrec, però no se’n va poder estar, de tafanejar el canut. El va obrir i, a l’instant, una rècula de manairons van sortir del canut afal•lerats, demanat-li feina i més feina.—Atartereu rocs, tants com pugueu —els va manar el Ton, sorprès i esverat.
Quan li va semblar que els manairons en començaven a fer un gra massa, el Ton els va donar entenent de tornar-se’n a la capseta, que si no...Els tarters de rocs, sorprenents i fins inexplicables, que hi ha al bosc de l’Obaga de la Guàrdia en donen testimoni.

Antigament a Toloriu hi havia un castell. Aquest juntament amb el d’Aristot i el de Bar formaven un triangle de vigilància i defensa en el camí de Cerdanya a l’Alt Urgell. A la façana del temple parroquial del poble hi trobem una inscripció que diu “La princesa està enterrada en aquest lloc”. Diu la llegenda que la princesa era Maria, filla de l’emperador asteca Moctezuma II, que s’havia casat amb el cavaller Joan grau que va lluitar al costat d’Hernan Cortés. Com que diuen que va ser enterrada amb la seva gran dot provinent de Mèxic, la seva tomba ha estat profanada diverses vegades per buscar el tresor.

D’altra banda, hi ha una llegenda local que explica el perquè de la denominació popular que reben uns habitants d’aquestes terres: quan el bisbe Ermengol va caure al riu, es va recuperar el cos a Organyà traient-lo amb un ganxo, és per aquest motiu que als habitants d’aquesta població se’ls anomena popularment ganxos.

CALENDARI DE FESTES
Dijous Gras: Castellciutat
Ranxos de Carnaval: Coll de Nargó, Oliana, Organyà i Peramola.
Processó de Setmana Santa: Setmana Santa
Passió Viva: Divendres Sant. Oliana
Festa de les Trementinaires: últim cap de setmana de maig. Tuixent
Jornada de mitologia pirenaica: 23 de juny. La Guàrdia d’Ares
PICURT Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus: últim cap de setmana de juny entre la Seu d’Urgell i Artedó
Trobada amb els Acordionistes del Pirineu: últim cap de setmana de juliol. A Arsèguel i a la Seu d’Urgell
Baixada dels raiers de Coll de Nargó: Primera quinzena d’agost
Jornades dels Refugis Càtars al Pirineu Català: Primera quinzena d’agost. Castellbò i Josa de Cadí
Espectacle medieval “Cercamón”: Primera quinzena d’agost. Vilamitjana
Mercat Càtar: Primera quinzena d’agost. Castellbò

Fotografies: 
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc