Principat d'Andorra

warning: Creating default object from empty value in /var/www/anticcami.3d6.odisean.com/var/www/modules/taxonomy/taxonomy.pages.inc on line 33.

Homenatge nacional a Verdaguer

Ubicació:

Principat d'Andorra

Ubicació:

Principat de Catalunya

Ubicació:

Catalunya Nord

Data de l'activitat:

10/06/2012

Organitza:

Comissió Organitzadora dels actes del Dia de la Memòria 2012, amb el suport d'Òmnium Cultural

Les campanes de dues catedrals i de més de 140 campanars més d'arreu del país repicaran en honor al "poeta nacional de Catalunya" i a tots els avantpassats que han defensat la llengua catalana · A les 7 de la tarda

Us convidem a accedir a l'enllaç següent i comprovar on es troba el campanar més proper a vosaltres (hi ha algunes excepcions en l'horari, especialment a Vic a causa de la celebració del Corpus) per tal de que diumenge al vespre us hi podeu acostar per donar suport a aquest esdeveniment.

També podeu consultar on estan situats geogràficament els campanars accedint al Google Maps del Dia de la Memòria

El diumenge 10 de juny, a les 7 de la tarda, més de 140 campanars de tot el país brandaran simultàniament durant tres minuts per homenatjar mossèn Cinto Verdaguer amb motiu del 110è. aniversari de la seva mort. La iniciativa Dia de la Memòria –promoguda per una comissió ciutadana formada per personalitats d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, i amb el suport d’Òmnium Cultural– té la intenció de consolidar-se com un homenatge anual a tots els defensors de la llengua catalana mitjançant un símbol tan genuí com són les campanes i els campanars.

El dia escollit és el 10 de juny perquè precisament és quan s'escau el 110è. aniversari de la mort del conegut com a “poeta nacional de Catalunya”, Jacint Verdaguer. La intenció dels promotors és que, en els propers anys, la diada i els materials editats es dediquin a d'altres grans autors de la literatura catalana, mantenint, això sí, la data simbòlica del 10 de juny.

La intenció inicial dels promotors era circumscriure l’homenatge a les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa, però la iniciativa ha captat l’interès d’esglésies, monestirs i campanars d’arreu del país, motiu pel qual l’homenatge acabarà tenint un caire nacional. Entre els més emblemàtics que s’han sumat al projecte, s’hi compten els campanars de les catedrals de Vic (Osona) i Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), els de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà –ambdós a la Catalunya Nord i essencials en el cosmos verdaguerià–, el de l’església de Sant Serni, de Canillo (Andorra), el del monestir de Sant Benet de Montserrat (el Bages), el de l’Ajuntament de Vic (Osona), el del monestir de Santa Maria de Ripoll (el Ripollès), el de Santa Maria de Cervera (la Segarra) i el de l’Assumpció de Maria, de les Borges Blanques (les Garrigues).

Activitats complementàries

Coincidint amb la repicada, en algunes localitats hi haurà activitats al peu dels campanars, com ara interpretacions del Cant de la Senyera per part cors i corals, en funció de la iniciativa pròpia de cada lloc.

Dia de la Memòria, a més, ha editat 70.000 exemplars d'un fulletó amb poemes i poesies de Verdaguer, amb la intenció que sigui repartit als alumnes de les escoles d'Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya. Escoles d’arreu del país també han comentat als promotors que aprofitaran l’efemèride i l’homenatge previst per treballar la figura i l’obra de Verdaguer.

La iniciativa compta també amb la implicació entusiasta de la Confraria de Campaners de Catalunya, en tant que considera que servirà per posar de relleu un patrimoni moltes vegades menystingut i infravalorat com és el de les campanes i campanars.

Web o enllaç:

Llistat de campanars a diadelameoria.cat

Web o enllaç:

Google Maps del Dia de la Memòria

Web o enllaç:

Fulletó amb poemes i poesies de Verdaguer

Andorra

Informació Pràctica:

Com arribar-hi amb transport públic?

Amb autobús: des de la Seu d’Urgell, amb les companyies Alsina Graells, Direct Bus i Viatges Montmantell; des de Barcelona, amb l’Alsina Graells, Direct Bus i Novatel; des de Tarragona, amb la Hispano Andorrana, la Hispano Igualadina i Viatges Montmantell; des de Girona, amb Novatel; des de Lleida, amb Samar i Viatges Montmantell; des de Vic, amb l’Alsina Graells, i des de València, amb Starbus.

Amb taxi: amb les empreses de transport Taxi Express i Associació de Taxistes d’Andorra.

Per a més informació: www.transportpublic.ad i www.andorra.ad

ALSINA GRAELLS(Barcelona - Estació del Nord / Vic)

Andorra: tel. (+376) 826 567

Catalunya: tel. 902 42 22 42

www.alsa.es

DIRECTBUS (Aeroport de Barcelona-el Prat / Barcelona - Estació de Sants)

Andorra: tel. (+376) 805 151

Catalunya: tel. 902 109 276

www.andorradirectbus.es

HISPANO ANDORRANA (Tarragona)

Tel. (+376) 807 000

www.andorrabus.com / [email protected]

HISPANO IGUALADINA (Tarragona / Barcelona)

Tel. 902 44 77 26

www.igualadina.com

NOVATEL (Aeroport de Barcelona-el Prat / Girona)

Tel. (+376) 803 789

www.andorrabybus.com / [email protected]

STARBUS (València)

Andorra: tel. (+376) 805 151

Catalunya: tel. (+34) 963 496 855

www.starbus.es / [email protected]

VIATGES MONTMANTELL (Tarragona / Lleida)

Andorra: tel. (+376) 807 444

Catalunya: tel. 973 352 379

www.montmantell.com / [email protected]

SAMAR (Lleida)

Andorra: tel. (+376) 826 289

Catalunya: tel. (+34) 91 468 41 90

www.samar.es / [email protected]

ASSOCIACIÓ DE TAXISTES D’ANDORRA

Tel. (+376) 863 000

CENTRE DE RESERVES TAXI EXPRÉS

Tel. (+376) 812 345

Altra informació d'interès

Govern d’Andorra

www.govern.ad

Oficina Nacional de Turisme

C/ Prat de la Creu, 59-65, escala D, 4a planta

(+376) 820 214

www.andorra.ad

Hospital Nostra Senyora de Meritxell

Av. Fiter i Rosell, 1-13

(+376) 871 000

Telèfons d’urgència

Policia: 110

Bombers: 118

Servei urgent mèdic (SUM): 116

Ambulàncies: 118

Emergències internacionals: 112

Andorra és lloc de pas, terra de frontera i d’acollida. País de contrastos, país de cruïlla. Amb pressa per ser protagonista del canvi en un Pirineu més estàtic, ja no és aquella vall desconeguda, anònima. És el model a seguir per alguns i l’exemple del que no s’ha de fer per d’altres. Però els blocs granítics continuen al seu lloc, les muntanyes s’omplen de neu, l’aigua baixa pel Valira més o menys neta i podem veure encara alguns horts plens de verdures al costat d’una avinguda comercial. El paisatge d’alta muntanya, les arrels culturals dels seus habitants i les transformacions socioeconòmiques ens defineixen i condicionen l’Andorra del s. XXI que ha assolit la modernitat en aquest món globalitzat.

Us convidem a gaudir del petit país del Pirineu deixant de banda la nostàlgia pel paradís perdut per retrobar-ne un de nou, amb la gran riquesa d’un paisatge transmissor del medi físic, de la identitat cultural i de la diversitat humana que el configuren. Comencem a fer el camí amb un nou pas. Comencem a compartir. Us convidem a caminar per aquest territori tan petit amb l’esperit obert, receptiu. Mirant més enllà de l’imperi del consum, dels carrers plens de botigues, gent, hotels, bars... Volem compartir la nostra història, que ens ha fet tan diferents de les altres valls pirinenques. Que gaudiu d’un entorn físic imponent encara, tant a l’hivern amb unes pistes d’esquí envejables com a l’estiu amb una extensa xarxa de refugis d’alta muntanya i camins perfectament abalisats; del dia a dia de la gent que hi vivim on la pervivència de la tradició conviu amb la modernitat; de la seguretat ciutadana; de l’art al carrer; dels vestigis històrics escampats arreu; de les nostres arrels catalanes; de la riquesa del mestissatge que aporta ser terra d’acollida. I de les nostres limitacions també. I... de tot plegat: d’Andorra.

Anna Riberaygua. Llibretera

Dades Generals

Població:

76246hab.

Data Població:

2012

Superfície:

468.00km²

Densitat població:

162.90hab/km²

Capital:

Andorra la Vella

Mapa Comarca:

Cita:

La bandera andorrana es va adoptar l’any 1866, si bé no va ser fins al s. xx que es va fixar oficialment. La componen tres franges verticals de color blau, groc i vermell amb l’escut d‘armes al centre. Es pot considerar que la combinació tricolor correspon a les banderes dels dos coprínceps d‘Andorra, la francesa (blau) i la catalana (groc i vermell). L’escut del Principat d’Andorra està dividit en quarters, dos per cada un dels coprínceps originals del territori. A la banda esquerra, hi figuren una mitra i un bàcul d’or amb referència al copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el casal de Barcelona (quarter inferior), al qual històricament aquest copríncep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referència al vescomtat de Bearn, al qual el copríncep nobiliari rendia vasallatge. Al peu de l’escut hi ha una inscripció en llatí: “virtus unita fortia”, la unió fa la força.

HIMNE

La creació de l’himne andorrà va anar a càrrec del copríncep d’Andorra Mn. Joan Benlloch i Vivo (1864-1926), qui en va composar la música, i de Mn. Enric Marfany (1871-1942), qui en va escriure la lletra. Es va estrenar el 8 de setembre (dia de Nostra Senyora de Meritxell) de 1921.

El gran Carlemany, mon pare,

dels alarbs me deslliurà, i

del cel vida em donà

de Meritxell la gran Mare.

Princesa nasquí i pubilla

entre dos nacions, neutral;

sols resto l'única filla

de l'imperi Carlemany.

Creient i lliure onze segles,

creient i lliure vull ser

siguin els furs mos tutors

i mos Prínceps defensors,

i mos Prínceps defensors!

SÍMBOLS ANDORRANS

Pel fet de ser molt representatius dins el medi natural andorrà, la grandalla i l’isard, a banda de la truita, han esdevingut símbols del Principat. Es diu que la grandalla és una flor blanca que té sis pètals com les antigues sis parròquies en què es dividia Andorra i una corona groga de vores vermelles al centre, dos colors que representarien els coprínceps originals. D’altra banda, l’isard és un mamífer que viu a les cotes més altes però que també es pot trobar, dins l’àmbit popular i com a fet curiós, en forma d’adhesiu en molts cotxes de matrícula andorrana. La truita també habita en les cotes més altes, en els medis aquàtics.

L'ESCUT

L’escut del Principat d’Andorra està dividit en quarters, dos per a cadascun dels coprínceps originals del territori. A la banda esquerra, hi fi guren una mitra i un bàcul d’or que fan referència al copríncep episcopal, el bisbe d’Urgell (quarter superior), i les quatre barres catalanes que simbolitzen el Casal de Barcelona (quarter inferior), al qual històricament aquest copríncep rendia vassallatge. De la mateixa manera, a la banda dreta hi ha representades les armes del comte de Foix, tres barres, i, a sota, dues vaques que fan referència al vescomtat de Bearn, al qual el copríncep nobiliari rendia vassallatge. Al peu de l’escut hi ha una inscripció en llatí: virtus unita fortia, la unió fa la força.

Ubicació (nom de la comarca):

Principat d'Andorra

Etimologia del nom:

En documentació del s. IX trobem la forma valle Handorrensis i es cita per primer cop les parròquies d’Andorra com a feu del comte d’Urgell. Tot i que l’origen del nom és incert, hi ha diverses teories. N’hi ha que diuen que prové del mot preromà andurrial, ja que durant molts segles aquesta vall va ser molt emboscada i poc freqüentada. Segons Coromines, però, vindria d’Al-Darra (bosc en àrab). D’altra banda, A. Fiter, en el seu Manual Digest (1749), apunta que l’origen del nom és llatí i que designa un “lloc estret i llarg on habiten moltes persones”.

Ús del català:

L'única llengua oficial d'Andorra és el català. Els residents estrangers (sobretot francesos, espanyols i portuguesos) són un 70% de la població i, pel que fa als usos més quotidians, el català conviu amb el castellà, que té una presència prominent, però també amb el francès i el portuguès. No obstant, té més pes en àmbits com ara el laboral i el de l’administració pública. La premsa escrita i els mitjans audiovisuals del país són tots en català. Els diaris més importants són el Diari d’Andorra i El Periòdic d’Andorra (edició nacional local d’El Periódico), a més de les publicacions diàries gratuïtes Bon Dia i Més Andorra i el setmanal 7 dies. Així mateix, la televisió i la ràdio nacionals de Ràdio i Televisió d’Andorra, Andorra Televisió i Ràdio Nacional d’Andorra i Andorra Música emeten únicament en català, com també ho fa Ràdio Valira. La Cadena Pirenaica emet en català per ràdio i televisió per a les comarques de l’Alt Pirineu i Andorra. Una curiositat és la revista bilingüe en portuguès i català A Voz Lusa. Bondia www.bondia.ad Diari d’Andorra www.diariandorra.ad El Periòdic d’Andorra www.elperiodicdandorra.com Més Andorra www.mes.ad RNA 94.2 FM www.rtvada.ad Ràdio Valira 93.3 FM www.radiovalira.com AD Radio www.adradio.ad

Característiques llengua:

CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA AL PAÍS

El català d’Andorra es classifica dins del grup dels dialectes occidentals, concretament al bloc nord-occidental. Per aquest motiu té moltes similituds amb el parlar dels Pallars i de l’Alt Urgell. Alguns dels trets distintius del parlar d’Andorra són: la o- convertida en au- (aucell, auliva o aulor) i el canvi d’e àtona per i per la influència d'una consonant palatal (sinyor, ginoll o siroll); les desinències -ave, -eve i -ive (cantave, feve i dive) de la tercera persona del singular del pretèrit imperfet i les desinències -essa i -issa de la primera personar del singular de l'imperfet de subjuntiu (cantessa, partissa); l'article masculí lo/los, i el plural dels noms esdrúixols acabats amb -n (home, homens).

Recull de lèxic andorrà

Cassigall: parrac

Cap de casa: golfes

Desencusa: excusa, raó que algú exposa per desentendre’s d’un compromís

Estripagecs: reixa de ferro forjat d’una finestra

Fargar-se: vestir-se i arreglar-se la roba o posar-se la camisa per dins dels pantalons

Gicar: deixar

Macarulla: pinya de pi o d’avet

Pessó: munt o multitud de coses

Pitavola: papallona

Posella: prestatge

Posobra: la vigília d’una festa

Expressions i dites

N’hi ha un petit recull al diccionari d’Alcover-Moll:

“córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra”, trescar molt;

“esser Andorra”, ser un desgavell, una confusió;

“córrer l’Andorra”, anar d’un costat a l’altre sense fer res de bo;

“fer l’andorrà”, fer el desentès, dissimular.

Font: http://dcvb.iecat.net/

Activitat econòmica:

El comerç i el turisme (60%) i les finances (16%) són els tres motors de l’economia del país i els sectors que generen més llocs de treball. L’arribada del turisme es va produir als anys seixanta i es calcula que anualment passen pel Principat uns 10 milions de visitants, la majoria dels quals hi arriben per la banda de l’Alt Urgell. Aquest sector ha tret pes als dos eixos econòmics tradicionals anteriorment, l’agricultura i la ramaderia, que en l’actualitat només ocupen el 0,36% de la població assalariada.

D’altra banda, a Andorra hi ha poca activitat industrial. No obstant, a tall d’exemple, destaca la presència de la indústria elèctrica, la tabaquera i, com a curiositat, l’empresa líder en el món de targetes magnètiques. Recentment s’ha engegat la iniciativa Andorra Convention Bureau, amb què es vol fer conèixer l’àmplia infraestructura per a la celebració de congressos i convencions que hi ha al Principat: dos centres de congressos, el Centre de Congressos d'Andorra i el Centre Cultural i de Congressos Lauredià, i sis de reunions, entre els quals hi ha el Palau de Gel d'Andorra.

MONEDA ANDORRANA

La moneda oficial a Andorra és l’euro, tot i que no se n’emeten de propis. Fins a l’entrada en vigor de la moneda europea, hi cohabitaven la pesseta espanyola i el franc francès.

Patrimoni:

Al Principat proliferen les manifestacions artístiques vinculades a l’art preromànic i romànic, si bé el romànic és l’estil més destacat, i les mostres que hi trobem es consideren una prolongació de l’art romànic català. Els elements més característics són els murs i les torres de làmines de pedra superposades i les teulades de dos aiguavessos de pedra pissarra. Els tipus de construccions són, majoritàriament, esglésies petites d’estil romànic llombard construïdes amb material autòcton, naus rectangulars, absis semicirculars, porxos d’època moderna, arcs de mig punt i campanars de planta quadrada. Al Principat hi ha més de quaranta esglésies romàniques escampades per cada parròquia i la majoria estan construïdes en indrets molt singulars, d’una gran bellesa paisatgística. Els campanars constitueixen el símbol més visible del romànic andorrà i durant molts anys han estat la imatge més representativa de les Valls. En l’interior de moltes naus, a més, encara s’hi conserven pintures murals; algunes, però, van ser destruïdes o espoliades i portades a altres indrets del món. Una manera de descobrir la petja del romànic en aquestes valls és amb el Bus Turístic.

Més informació a: www.patrimonicultural.ad i www.andorra.ad

Tradicions:

FESTES

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Escudellades populars i encants de Sant Antoni: 16 i 17 de gener (segons la parròquia)

Carnaval: febrer

Dia de la Constitució: 14 de març

Divendres Sant i dilluns de Pasqua: Setmana Santa

Dilluns de Pentacosta: maig o juny (segons Setmana Santa)

Revetlla de Sant Joan: 23 de juny

L’Assumpció: 15 d’agost

Diada de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra: 8 de setembre

Tots Sants: 1 de novembre

Fira de Santa Llúcia: final de desembre

Nadal: 25 de desembre

Cap d’Any: 31 de desembre

Tot i algunes diferències entre parròquies, les escudellades populars i els encants de Sant Antoni són presents en totes; les dates varien entre el 17 de gener (Sant Antoni Abat), el 20 de gener i el 2 de febrer. En aquesta tradició tan arrelada, tothom es troba a les places i als carrers de les capitals de les parròquies per fer un àpat (escudella o vianda) i una subhasta. D’altra banda, sant Antoni Abat, protector dels animals domèstics i de càrrega i patró dels traginers, gaudeix de molta devoció entre la pagesia i la seva festivitat també queda ben marcada en el calendari andorrà. En la mateixa època de l’any es fa la matança del porc i part de la vianda obtinguda s’ofereix al sant. Altres festes molt viscudes són el Carnaval, amb el d’Encamp i el de Canillo com a destacats, i la revetlla de Sant Joan, en què els Fallaires d’Andorra la Vella fan voltar la flama del Canigó per cada parròquia fins que s’encenen les fogueres.

Calendari de les falles al Principat d’Andorra

Dissabte abans de Sant Joan: recerca de l’argolla de Fontargent (joc de pistes a la vall d’Incles), qui troba l’argolla és nomenat fallaire major.

22 de juny (vespre): pujada al Canigó organitzada pel Centre de la Cultura Catalana d’Andorra per anar buscar la flama que encendrà les falles i les fogueres d’Andorra.

23 juny (22.30 h): actuació dels Fallaires d’Andorra a cada parròquia fins a les dotze de la nit, hora en què s’encenen les fogueres d’Andorra amb les falles. Els diables d’Encamp també ofereixen una actuació aquesta revetlla, igual que altres parròquies.

La Diada Nacional d’Andorra és el 8 de setembre i es celebra amb l’aplec de Meritxell, que comença amb el pelegrinatge fins al santuari i congrega les autoritats andorranes i representants dels coprínceps.

Molts dels festius esmentats els trobareu amanits amb balls típics andorrans, n’hi ha quatre: la marratxa de Sant Julià de Lòria, el ball de Santa Anna d’Escaldes-Engordany, el contrapàs d’Andorra la Vella i la sardana.

Moviments socials:

ACTIVITATS CULTURALS

A Andorra hi ha una bona colla d’esbarts, en són una mostra l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, l’Esbart de Santa Anna d’Escaldes-Engordany, l’Esbart dels Esquirols de la Massana, l’Esbart Lauredià de Sant Julià de Lòria, l’Esbart Sant Romà d’Encamp i el Grup Dansaire d’Ordino. Sovint els veureu amb els vestits tradicionals per ballar la marratxa, el ball de Santa Anna i el contrapàs: les dones porten una brusa blanca amb un mocador blanc sobre les espatlles, mitons d’encaix negre, un davantal llis, una faldilla de tres quarts i espardenyes vigatanes lligades fins a sota els genolls; els homes, d’altra banda, duen una camisa blanca amb una armilla negra, pantalons bombatxos negres i unes espardenyes vigatanes amb els cordills entrecreuats fins als genolls. Per a més informació: apartat de les parròquies corresponents Festivals com ara la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella i la Temporada de Teatre, que es fa tant en aquest nucli de població com a Sant Julià de Lòria, denoten quines són les disciplines artístiques que gaudeixen de més bona salut al Principat. Una de les activitats culturals que hi tenen més de pes és el teatre.

TEIXIT SOCIAL

Seguidament fem una ullada a una part del teixit associatiu que abraça tot el Principat, així com a iniciatives socials que han tingut repercussió a escala estatal. Trobareu les entitats més representatives que treballen dins l’àmbit de cada parròquia als apartats corresponents. Van ser molts els joves andorrans que fins als anys trenta es van exiliar a l’estranger en busca d’una situació econòmica més propícia. D’aquest flux migratori, en van sortir dues associacions remarcables: la Societat Andorrana de Residents a Barcelona i l’Amical Franco Andorrana de Besiers. Des dels nous països d’acollida, els joves intervenien en la vida política del seu país d’origen. En el cas dels residents a Barcelona, un butlletí divulgat mensualment entre els anys 1929 i 1932 els va servir per difondre les seves idees. A més, va ser gràcies a una iniciativa seva que l’any 1930 es va inaugurar la Biblioteca Nacional d’Andorra, la primera biblioteca pública del Principat. Primerament, amb originals procedents tant d’entitats com de particulars, va ocupar la sala dels passos perduts de la Casa de la Vall, on es rebien els consellers. L’any 1974 es va inaugurar la nova Biblioteca Nacional, amb noves adquisicions, i l’any 1986 l’edifici Prada Casadet va ser la seu d’un centre que va funcionar com a Biblioteca Nacional i biblioteca pública al mateix temps. Els dos serveis es van diferenciar l’any 1996: a Prada Casadet, s’hi va anar configurant la que avui és la Biblioteca Pública del Govern, mentre que el fons de l’actual Biblioteca Nacional es va traslladar a la Casa Bauró, una antiga casa pairal ubicada al barri antic d’Andorra la Vella.

Per a més informació: www.bibliotecanacional.ad

El Centre Moral i Recreatiu (1905) va ser una altra entitat de renom de principi del s. XX. L’any 1992 es va dissoldre però abans va donar lloc a l’Agrupació Teatral (1963) i a l’Orfeó Andorrà (1958). En un primer moment sota la direcció del mestre Joan Roure i Jané, l’Orfeó actualment està format per una trentena de cantaires que actuen tant a Andorra com fora del Principat. També dins l’àmbit musical, l’any 1992 va ser creada l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) com a iniciativa del govern andorrà. En va prendre la direcció el prestigiós violinista Gerard Claret, amb trajectòria internacional com a solista i pedagog. També hi ha la versió juvenil, la Jove Orquestra de Cambra d’Andorra (JONCA).

Per a més informació: www.onca.ad

També dins l’àmbit cultural, el Centre de Cultura Catalana (1995) va néixer a Andorra la Vella amb la voluntat de potenciar la llengua i la cultura catalanes al Principat: promoure’n l’ensenyament, afavorir que Andorra en lideri la internacionalització i coordinar-ne el foment amb diferents entitats i institucions andorranes. Organitza activitats com ara Voluntaris per la Llengua (que aplega gent interessada a aprendre català i voluntaris a ensenyar-ne), Joves Voluntaris per la Llengua (el mateix sistema adaptat als nens), la Mostra de Cinema en Català, el premi Carles Sabater de música jove en català, l’edició anual del Llibre de Sant Jordi, presentacions literàries, concursos de pessebres i jornades de cuina catalana, a més de la pujada al Canigó just abans de la revetlla de Sant Joan.

Per a més informació: http://ccandorra.wordpress.com

Posteriorment, l’any 2008, es va crear a Ordino una organització que treballa de manera conjunta des de tot l’àmbit dels Països Catalans amb la finalitat de promoure al món la llengua i la cultura catalanes: la Fundació Ramon Llull, amb seu a Andorra la Vella. Constituït en un primer moment per l’Institut Ramon Llull, amb seu a Barcelona i a Palma, i pel Govern d’Andorra, l’any 2009 s’hi van incorporar el Consell dels Pirineus Orientals, la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull i l'Ajuntament de l'Alguer.

Per a més informació: www.fundacioramonllull.cat

Pel que fa a la recerca, Andorra disposa de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), una entitat creada l’any 1976 amb un primer objectiu de donar suport al sistema educatiu andorrà. L’IEA està format pel Centre de Recerca d’Estudis Sociològics (CRES) i el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) i té les seves seus a Sant Julià de Lòria (la central), Barcelona i Tolosa. Un dels principals objectius del CRES, creat l’any 2000, és elaborar un banc de dades que contingui el màxim d’informació possible sobre la societat andorrana i que qualsevol usuari hi pugui accedir. D’altra banda, el CENMA (2007) és fruit de la unió dels antics Centre de Biodiversitat (CBD) i Centre de Recerca en Ciències de la Terra (CRECIT). Aquest organisme fa un estudi de la muntanya i dels diferents fenòmens que s’hi esdevenen en qualsevol època de l’any. Algunes de les línies de recerca són la neu i les allaus, la geologia i la geomorfologia d’Andorra, el pastoralisme i les ciències forestals. De totes aquestes temàtiques, se’n fa divulgació mitjançant monogràfics i cicles de conferències semestrals.

Per a més informació: www.iea.ad

Dins l’àmbit ecologista trobem l’Associació per la Defensa de la Natura (ADN), nascuda el 1986 amb els objectius de protegir i estudiar la natura a Andorra mitjançant tres línies bàsiques d’actuació: la conservació, la recerca i la divulgació.

Per a més informació: www.adn-andorra.org

En el camp de les ciències, la Societat Andorrana de Ciències (1983) és una entitat cultural privada amb finalitats no lucratives que està orientada a fomentar l’aspecte científic de la vida cultural. Els seus projectes es basen en dos tipus d’activitats continuades: d’una banda, la divulgació de la ciència i la recerca amb cicles de conferències i publicacions i, de l’altra, la reflexió de problemàtiques concretes que afecten Andorra, on s’inclouen la Jornada Andorra a Prades de Conflent i les Jornades i Trobades Culturals Pirinenques, totes amb publicacions. Aquesta societat també treballa en col•laboració amb altres entitats culturals, tant del Principat com de l’exterior.

Per a més informació: www.sac.ad

Altres associacions destacades són la Unió de Radioaficionats Andorrans, l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Som Com Som (Associació de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transgèneres d’Andorra) i el Cineclub de les Valls, que s’encarrega de projectar pel•lícules en versió original a les Valls. Dins el terreny esportiu, cal citar l'Automòbil Club d'Andorra (ACA), la Federació Andorrana d’Activitats Subaquàtiques, la Federació Andorrana de Futbol (l’encarregada d’organitzar la selecció andorrana, així com la lliga i la copa d’Andorra de futbol), el Club Pirinenc d’Andorra, la Federació Andorrana d’Esquí i la Federació Andorrana de Tennis, entre d’altres.

Museus:

Andorra ofereix al visitant una àmplia xarxa de museus amb l’objectiu de difondre tot el seu patrimoni, n’hi ha més de divuit. Una manera de visitar-los és a un preu reduït adquirint un passaport de museus, n’és un exemple el que engloba el Museu de la Moto, la Casa Cristo, el Museu Nacional de l’Automòbil i l’MW Museu de l’Elictricitat sota l’etiqueta dels Museus de la Vall d’Orient. També hi ha l’itinerari Hàbitat Rural, per conèixer la manera de viure a Andorra el s. XIX, que ofereix l’entrada a tres museus: la Casa Cristo, la Casa Rull i la Casa Areny-Plandolit. Destaquem també la Ruta del Ferro, un itinerari transfronterer que ens mostra la llarga tradició siderúrgica dels Pirineus a través de la visita als espais que testimonien aquestes explotacions forestals i mineres: mines, carboneres, fargues i hàbitats de miners i mestres d’obra. La ruta discorre per Catalunya, la Catalunya del Nord, Occitània, el País Basc i Andorra (parròquies d’Ordino i la Massana).

Per a més informació: apartat de les parròquies, www.museus.ad, www.larutadelferroandorra.ad i www.andorra.ad

Gastronomia:

La tradició de la cultura de muntanya, d’una banda, i les assimilacions i influències de les cuines francesa i catalana, de l’altra, conformen la gastronomia andorrana. Alguns dels plats més destacats són el trinxat de muntanya, l’escudella, els espinacs amb panses i pinyons, la truita de riu a l’andorrana i els civets de caça. També hi podem trobar bolets, l’allioli, diferents tipus de coques, embotits com el bull i el bisbe i altres embotits típicament andorrans: la donja, feta amb carn del coll del porc, i la bringuera, elaborada amb carn del cap del porc, cotnes, carns magres i sangoses i cansalada grassa. Durant tot l’any hi ha diferents trobades culinàries populars, les més rellevants són l’escudellada de Sant Antoni i Sant Sebastià i la botifarrada popular de Carnestoltes. La Mostra Gastronòmica, l’Andorra a Taula, la Massana Fogons i Lo Mondongo són les jornades gastronòmiques que s’ofereixen a Andorra durant tot l’any.

Medi i Paisatge:

El 92% de la superfície del Principat correspon a boscos, llacs, muntanyes i rius, i, el 8% restant, a zona urbanitzada i cultivada. El territori està regat per dos eixos fluvials principals, el Valira del Nord i el Valira d’Orient, que, en confluir, formen el Gran Valira.

Tal com correspon al tipus de clima d’alta muntanya amb influències mediterrànies, els hiverns són freds i els estius, suaus, tot i que varia molt depenent de l’altura i l’orientació. Pel que fa a les precipitacions, la tardor és l’estació en què n’hi ha més i a l’hivern són sobretot en forma de neu. Aquestes contribueixen al fet que Andorra sigui un país ple d’aigua, i de totes les temperatures, ja que la neu i els llacs gelats a l’hivern conviuen amb les fonts naturals d’aigua calenta. Els estanys del país són generalment petits i rodons; se’n poden comptar més de 70 escampats per tota la superfície, els més destacats són l’estany de Juclà (a Canillo), de 21,3 ha, el més gran; els de Pessons (Encamp), i els de Tristaina (Ordino).

Tanta natura fa evident l’aflorament de parcs naturals i espais protegits; la vall del Madriu-Perafita-Claror (Escaldes-Engordany, Andorra la Vella, Encamp i Sant Julià de Lòria) ocupa el 10% del territori andorrà i va ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 2004. Valls i circs d’una naturalesa espectacular són, entre d’altres, la vall d’Incles (Canillo), la vall d’Enclar (Andorra la Vella) i el circ de Pessons (Encamp). Són múltiples les activitats que es poden fer enmig d’una naturalesa tan rica. L’esquí alpí és la de més ressò i per practicar-lo es disposa d’estacions d’esquí com ara la de Grandvalira (Andorra la Vella). Més en un segon terme, se situen l’esquí de fons i l’esquí de muntanya, però hi ha moltes activitats alternatives als esports de neu: raquetes, marxa nòrdica, submarinisme (en llacs d’alta muntanya i sota el gel a l’hivern), escalada (amb el Solà d’Enclar com a punt destacat), barranquisme, recorreguts per vies ferrades (vies proveïdes de ferros, esglaons, cordes i altres elements que fan més senzilla i segura l'escalada), excursions a cavall...Les fonts i els centres termals poden ser després una bona opció per recobrar el descans que el cos necessita.

Per a més informació: www.andorra.ad

FAUNA I FLORA

Andorra és un país d’alta muntanya i amb grans variacions dins el seu interval altitudinal; això origina un ventall ampli de condicions ambientals i una gran varietat d’espècies de fauna i flora. A les zones més altes, cobertes per pedres i prats alpins, la fauna que hi trobem són espècies adaptades com ara la perdiu blanca, l’isard i l’ermini i grans aus rapinyaires com el trencalòs i l’àguila daurada. En algunes tarteres, a més, hi viu la serenalla pallaresa, un petit rèptil exclusiu d’una reduïdíssima àrea de la serralada pirinenca descobert el 1994. En l’estatge subalpí, juntament amb els grans boscos de coníferes, hi ha la llucareta, el trencapinyes i el pinsà comú i, amb menys abundància, el picot negre, el mussol pirinenc, el gall fer i la marta. Una mica més avall, bàsicament les rouredes són l’hàbitat d’aus vistoses com ara la mallerenga blava i el pica-soques blau, que comparteixen terreny amb l’esquirol i l’esquerp i bastant desconegut liró gris. Ja per sota els 1000 m, en els dominis dels alzinars i els boscos mediterranis, hi habita el llangardaix ocel•lat i la serp verda, la perdiu roja i la merla blava. Dins els medis aquàtics conviuen la truita comú, la granota roja, el tritó pirinenc i, de manera molt més escassa i amenaçada, l’almesquera. A més de totes aquestes espècies autòctones, n’hi ha d’altres que visiten les valls andorranes de manera estacional, com és el cas del milà negre i l’aligot vesper, que fan la migració prenupcial l’un al març i l’altre al maig i, la postnupcial, l’un entre el juliol i l’agost i l’altre entre final d’agost i principi de setembre.

La flora del país consta d’unes 1.500 espècies, el 5% de les quals són endèmiques dels Pirineus, i són d’uns característics colors vius a causa de l’acció dels raigs utraviolats. Val a dir que, tot i que avui gran part d’Andorra és coberta per boscos, no sempre ha estat així. Des de la prehistòria l’home ha anat modificant el paisatge i les flors i els arbres, distribuïts per necessitats ecològiques, formen estatges de vegetació ben diferenciats. Als estatges alpí i subalpí, hi domina el pi negre i l’abarset, encara que també hi és present el beç i la moixera de guilla. Els prats alpins s’acoloreixen del blau dels miosotis, les campànules i les veròniques i, en la fosa de la neu, el ranuncle pirinenc creix en catifes blanques. En altitud mitjana, hi trobem boscos caducifolis amb anemones, geranis i violetes. A les obagues, hi viu flora adaptada a l’ombra, com ara les avetoses del coll d’Ordino i la singular Paris quadrifolia. Els boscos de pi roig són els més corrents i hi cohabiten el corniol, el marcòlic vermell i el tintorell, espècie tòxica que presenta unes branques florides abans de la foliació. En els boscos de ribera hi ha la presència d’espècies característiques com el vern, el freix i els salzes i en els boscos mixtos al voltant d’Ordino hi habita el til•ler. Les zones baixes són ocupades per la vegetació submediterrània, sobretot a les solanes i cap a la zona sud del país, on predominen els boscos d’alzina carrasca i hi viu el magnífic Erodium foetidum subsp. glandulosum. A les zones humides hi ha diverses varietats d’orquídies com l’Orchis maculat i l’Orquis majalis.

Però les reines de les muntanyes són, sens dubte, les gençanes, una planta coneguda per les seves propietats digestives que s’escampa per tant a les parts altes amb un blau dominant com als prats de dall amb un groc viu. Floreix després de les emblemàtiques espècies primaverenques: la grandalla, el narcís de muntanya o la paradísia. Altres espècies significatives dels prats subalpins són el lliri pirinenc i el marcòlic groc.

EDUCACIÓ

Andorra té tres sistemes educatius: l’andorrà, l’espanyol i el francès, i cada un depèn del Ministeri d’Educació de l’Estat corresponent. Les famílies dels alumnes són els que trien en quina escola matriculen els seus fills. Pel que fa a educació superior, l’any 1977 es va fundar la Universitat d’Andorra, de caràcter públic i amb convenis firmats tant amb l’Estat espanyol com amb el francès. A l’estiu, des de l’any 1983, hi té lloc la Universitat d’Estiu.

ESTRUCTURA TERRITORIAL

El territori està estructurat en set divisions administratives locals, anomenades parròquies, que reben el nom del nucli de població que exerceix de capital: Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Les parròquies estan representades i gestionades pels comuns (ajuntaments) i governades pels cònsuls; el Consell del Comú està format pel cònsol major, el cònsol menor i de vuit a catorze consellers comunals. A la vegada, algunes parròquies tenen circumscripcions territorials menors: Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria estan dividides en quarts i la parròquia de Canillo està distribuïda en veïnats. La població es concentra bàsicament als nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, punts neuràlgics, juntament amb el Pas de la Casa, dels centres de comerç i de negocis. Les segueixen, pel que fa al nombre d’habitants, les poblacions d’Encamp i Sant Julià de Lòria.

ESTRUCTURA POLÍTICA

Andorra és un coprincipat parlamentari, l’únic país del món en què la figura del cap d’estat és compartida de manera indivisa per dos coprínceps, singularitat que va sorgir del document medieval conegut com a Pariatges (1278 i 1288) i que és producte de l’evolució històrica del país. Els caps d’estat, de manera conjunta i indivisa, a títol personal i exclusiu, són els coprínceps: el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa, els quals arbitren i moderen els poders públics i exerceixen les seves funcions amb la contrasignatura del cap del Govern o del síndic. El poble andorrà està representat pel Consell General, que exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció política del Govern; està format per 28 consellers generals i el seu òrgan rector és la Sindicatura, amb el síndic i el subsíndic. El Consell de la Terra (1419) n’és el precedent, primera forma parlamentària amb representants de totes les parròquies que es reunia dos cops l’any per resoldre els problemes de la comunitat; el 1702 aquest consell va adquirir la Casa de la Vall per efectuar les reunions, funció que encara es manté. L’any 1981 es va crear el primer Govern d’Andorra. Format pel cap de govern i els ministres, dirigeix la política nacional i internacional i l’administració de l’Estat a més d’exercir la potestat reglamentària. També li correspon la iniciativa legislativa junt amb el Consell General. Els coprínceps assumeixen la representació més alta únicament de manera simbòlica, ja que no intervenen en els afers del dia a dia.

Fotografies: