Alcora

FETS HISTÒRICS RELLEVANTS El terme municipal de l'Alcora conté nombrosos testimonis del pas de les civilitzacions pretèrites per les nostres terres, però és a partir de la Cultura Ibèrica quan l'Alcora presenta una relativa abundància de jaciments, destacant d'entre ells els poblats de Montmirà i el Tossal dels Foies. La dominació romana va deixar també la seva petjada en el nostre terme municipal, en les partides de Montmirà, Mas d’en Plana, El Saltador, la Perereta i, sobretot, Santa, on existeixen vestigis d'un gran assentament rural d'època imperial, al costat del Camí dels Bandejats, que unia la zona prelitoral amb les terres altes de l'interior, i l'origen del qual pre-romà sembla més que provat. Durant 2004 la construcció de la nova carretera de Sant Joan de Moró a l'Alcora, deixà a vistes en Santa la planta sencera d’unes Termes romanes, que en l’actualitat son visitables. En la partida de Santa també han estat trobades diverses làpides sepulcrals amb epígraf llatí, fins a un total de 8, algunes d'elles ja citades pel príncep Pío de Savoia al segle XVIII. Els vestigis de la presència musulmana en el terme municipal de l'Alcora són relativament abundants, destacant per la seva singularitat i importància el castell de l'Alcalatén, que dóna nom a la comarca. Igualment musulmà és l'origen del topònim i del nucli de població de l'Alcora, en el centre històric de la qual es conserven alguns elements urbanístics i arquitectònics d'innegable arrel islàmica. El 24 de juliol de 1233 la fortalesa i territoris de l'Alcalatén són presos per les hosts de Ximén d'Urrea. En els anys següents s'erigeix als peus del castell una ermita d'estil de transició romànic-gòtic, típic de la reconquesta, sota advocació del Salvador. El 31 de desembre de 1305 s'atorga Carta de poblament a l'Alcora. Per ella, D. Juan Ximénez d'Urrea, cinquè descendent directe de Ximén d'Urrea, dóna a poblar la “pobla de l'Alcora de Alcalatén”, segons fur i costum d'Aragó, a 11 cavallers i membres de la noblesa amb la condició de portar 110 pobladors més, i reservant part de les terres per als moros que volguessin romandre en la vila. A partir de la concessió de la Carta de Població, l'Alcora va creixent en grandària i població en detriment de la Vila del Castell de l'Alcalatén. El 31 de desembre de 1336 Juan Ximénez d'Urrea concedeix manes per a la sustentació i construcció de l'església de l'Alcora. D'aquesta època conserva l'església parroquial alguns elements gòtics, emmascarats per les successives remodelacions i ampliacions que ha estat objecte. Data d'especial significació històrica per a la comarca de l'Alcalatén és 1418. Segons Concòrdia signada pels municipis de Llucena i l'Alcora, s'acorda entre tots dos el repartiment de les terres del poblat de l'Alcalatén, situat als peus del castell homònim, que havia entrat en una profunda crisi poblacional durant el segle XIV. El document es conserva en l'arxiu històric de Llucena. Entre les restes arquitectòniques d’ aquests segles cal destacar dos arcs apuntats localitzats a la plaça del Pati, al costat del traçat de la muralla medieval de l'Alcora, de la qual queden vestigis en nombrosos punts del casc antic de la ciutat. També mereix esment l'antic Ajuntament, avui rehabilitat com a Casa de la Música, que guarda en el seu soterrani quatre arcs gòtics apuntats, un arc rebaixat renaixentista i un petit llenç de tapial. El segle XVI està marcat per la figura del venerable cura Bertrán, nascut a Atzeneta del Maestrat en 1530, nomenat cura rector de l'Alcora en 1575, mort a la nostra ciutat en 1601 i impulsor de la primera ampliació de l'antic temple parroquial gòtic, donant-li el caràcter renaixentista que predomina en l'actualitat. Deixant al marge, pel seu particular significat en la història de l'Alcora, el naixement, desenvolupament, declivi i tancament de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda, que serà tractada en capítol aparti, el segle XVIII comporta l'origen de dues tradicions fortament arrelades a l'Alcora, exponent màxim de la religiositat tradicional i, en l'actualitat, dels cicles festius de primavera (Setmana Santa-Pasqua) i estiu (Festes del Crist). En 1701 està documentada la primera processó del Crist, arran de la troballa miraculosa de la seva talla en una casa de la “Costanera de l’Advocat”. D'altra banda, en 1756 es concreta l'origen del romiatge de el “*Rotllo” que des de llavors se celebra el dilluns de Pasqua. El segle XIX s'inicia a l'Alcora amb un alçament popular, el 25 de setembre de 1801, conegut com “Revolta dels Caragols” per ser convocades les reunions dels subversius a toc de cargol de mar. La causa de la revolta va ser la negativa de la pagesia a pagar el delme de garrofes al Duc de Híjar, no reconeixent com a senyor de la vila més que al rei. El seu capitost va ser Francisco Les Guerres Carlistes tindran a l'Alcora episodis destacats, com l'esdevingut el 21 de març de 1838 en Sant Cristóbal entre les tropes del general isabelí Borso di Carminati i del rebel carlista Cabrera, el Tigre del Maestrazgo, que va mantenir la posició explicant tan sol amb una peça d'artilleria. En 1874 i 1875, durant la Tercera Guerra Carlista, la muntanya de Sant Cristóbal també serà escenari de notables fets d'armes. L'Alcora és fonamentalment agrícola fins a 1960, i gairebé exclusivament industrial a partir d'aquesta data. Per això els principals fets de la primera meitat del segle giren entorn del sector primari: creació de la Comunitat de Regants de l'Horta Major i el Sindicat de Regs (1905), construcció d'un nou pou per a regs en el Assut del riu (1907), fundació de la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola de San José (1925), canalització de l'aigua de la font d’Aixart a la població (1927), inauguració del pantà de l'Alcora (1954), amb capacitat per 2'2 hm3... El desenvolupament industrial, centrat en les tantes vegades esmentat “monocultiu del taulell”, té el seu origen històric a la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda, fundada en 1727. Però serà en el primer terç del segle XX quan comenci el desenvolupament del taulell amb caràcter purament industrial. En 1930, l'Alcora comptava amb 9 fàbriques de taulells. La Gran Crisi de 1931 actuarà de forma implacable sobre el sector ceràmic: en 1936 només quedaven 3 de les 9 fàbriques inventariades pocs anys enrere. Després de la Guerra Civil es reprèn lentament l'activitat fabril, i només a partir dels anys 60 es produirà la veritable eclosió industrial i al seu torn demogràfica, passant l'Alcora de 5.274 habitants en 1960 a 7.036 en 1970, i sobrepassant-se per primera vegada la barrera dels 10.000 habitants en 2003. III mil•lenni: restes arqueològiques en les terrasses del barranc del Salt del Cavall II Mil•lenni a. de C. S'estableixen assentaments en llocs com la pedrera del Xufero i el “*Racó del *Corb”. Pertanyents a la cultura del Bronze. Segle VII a.C Es creen poblats ibèrics en llocs com el Tossal de la Foia, Montmirà, La Illeta i uns altres. Segle I d. de C. Els romans s'estableixen en poblats com a “Santa”, “La Perereta” o el “El Saltador” Segle IX-XII. Presència de restes musulmanes en llocs com “El Carapito”(taller de fabricació ceràmica). Segle X. Construcció del Castell de l'Alcalatén i el poblat de l'Alcalatén. 24 juliol de 1233. Presa de la fortalesa i territoris de l'Alcalatén per les hosts de Ximén D’Urrea. Segle XIV. Construcció de l'ermita de San Salvador 31 desembre de 1305- S'atorga Carta de poblament a l'Alcora. Per ella D. Juan Ximénez d’Urrea, dóna ha poblar la “Pobla de l'Alcora de *Alcalatén” S.XIV: Construcció de la muralla de l'Alcora. Portals de Marco i *Verdera. Torre del Repès. 1306. Jaume II, concedeix el dret a celebrar mercat setmanal els dimecres 31 de desembre de 1336. Juan *Ximénez d’Urrea concedeix manes per a la sustentació i construcció de l'Església de l'Alcora 1418. Signatura de la Concòrdia entre els municipis de l'Alcora i Llucena per al repartiment del terme de l'Alcalatén. Abandó del Poblat del Castillo. 1546. Primer terrisser documentat en la localitat. El terrisser Baltasar Llidó 1575.el Venerable guareix Bertrán és nomenat rector de l'Alcora. 1578. Primeres notícies del terrisseria de la família Redolat, documentat fins a 1940. 1588. Ampliació de l'església Parroquial. Construcció de la portada renaixentista 1598. Ermita de Sant Vicent 1600. 7 terrisseries documentades (*Runa, Redolat, Bonet, Sancho, Asensi, Porcar i Mascarós) 1621. Construcció de l'església de la Sang. 1629. Construcció de l'ermita de San Miguel (La *Foia) 4 de juny 1632. Construcció del convent i església de Sant Francisco. 1701. Primera Processó del Crist documentada 1712-1735: l'Alcora explica almenys amb 17 terrisseries. 1 de maig 1727. Fundació de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda 1740. Construcció de la capella de Marc 1740-1760. Es documenten 30 famílies terrisseres 1756. Es concreta la festa de el “*Rotllo” el dilluns de Pasqua 1756. Construcció del portal de Piquera 17 de juliol de 1774. Construcció de l'ermita del Calvari, sobre una anterior de 1698 25 de setembre de 1801. “*Revolta *dels *caragols” (La pagesia de la localitat es nega a pagar el delme de garrofes al duc de Híjar). 1786. Sorgeixen 4 “fabriquetes” de pisa en competència amb la Real Fàbrica 21 de març de 1838. Batalla en Sant Cristóbal dins de la Primera Guerra Carlista. 1845: L'Alcora compta amb 7 fàbriques de pisa i 12 tallers de terrisseria 1855-1856. Reconstrucció de l'ermita de Sant Cristóbal 1873. Construcció de l'ermita de Sant Joaquín i Santa Ana (Araia). 1874-1875. Fortí carlista de Sant Cristóbal 1901. Ampliació de l'església parroquial. Construcció de l'actual façana principal. 1905. Creació del Sindicat de regs. 1925. Fundació de la Caixa Rural San José de l'Alcora 1927. Canalització de la Font d’Aixart. Arribada de l'aigua potable a l'Alcora 1930. L'Alcora compta amb 9 fàbriques de taulells 1942. Reconstrucció dels ponts de “La Font *Nova” i “*Bassó” 1944. Fundació de la fàbrica de pisa Ramos i Cia., hereva de la Real Fàbrica 1954. Construcció del Pantà de l'Alcora 1975. 55 de taulell i 2 d’esmalts 1976. Inauguració de “La Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora” 1983. Inauguració del nou Ajuntament 1994. Inauguració del Museu de Ceràmica 2002. Tancament de l'última terrisseria en actiu: germans Nomdedéu 2005. Inauguració de l'Escola Superior de Ceràmica

Museu de Ceràmica de l'Alcora El Museu de Ceràmica de l’Alcora consta de 2 cossos intercomunicats, amb 2 altures destinades de manera exclusiva a l’exposició permanent de les seues col•leccions. El mòdul fundacional fou bastit en 1907; pertanyia a una família de terratinents i posseeix pati central al voltant del qual s’articulen els distints espais. Posseeix un interessant conjunt de taulelleria del primer terç del segle XX disposada en distintes dependències (entrada, escala, pati, galeria...), amb una rica policromia i motius historicistes i neoàrabs. Exposicions permanents: Ceràmica de la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda. Ceràmica Contemporànea, Terrissa de l'Alcora. Taller de Ceràmica amb activitats permanents Visites guiades Araia Ubicació: a 7 km de l'Alcora, per les carreteres CV-191 i 192 Descripció: Araia és un conjunt disseminat de masies situades a l'Oest del terme municipal de l'Alcora, en un preciós entorn natural. El nucli principal és l'Ermita, i en ell es troba el temple dedicat a Sant Joaquín i Santa Ana, construïda en 1873. Per la seva singular ubicació, en Araia conflueixen nombroses rutes naturals que discorren pel terme de l'Alcora, altres poblacions de l'Alcalatén i fins i tot per les comarques veïnes de la Plana Alta i l'Alt Millars, i que connecten amb llocs com Torremundo (el sostre del terme municipal de l'Alcora), la Cova de l’Ocre, el Salt del Cavall o el Mas de Marco. A destacar: els sediments argilencs de la conca del barranc de Araia són rics en jaciments paleontològics, destacant la recent troballa de fòssils de marsupials de 16 milions d'anys d'antiguitat. Ermitorio del Calvari Ubicació: petit monticle coronant el casc urbà Accés: Plaça Venerable Bertran- carrer Calvari Descripció: Focus espiritual local i centre de veneració d'una miraculosa imatge en talla del S. XVII, atribuïda per M. Benlliure a l'escola sevillana de Muntanyès. L'edifici actual és de l'última cambra del segle XVIII. En la restauració de 1975 es va afegir una girola després de l'antic camarí. Llenços de José Cotanda (1974) i de Vicente Gallén(1980). Pintures de José Ferrer en l'absis i petxines amb Els Evangelistes. Façana mixtilínia amb mural de taulells representant la Crucifixió, obra de J. Cotanda i V. Gallén (1974) . Excel•lents vistes del casc urbà de l'Alcora i la zona baixa del terme municipal i Plana de Castelló. Capella de Marco Ubicació: confluència calli Major / carrer Venerable Bertran Descripció: el Oratori dels Dolors és conegut popularment com a Capella de Marco, en referència a la família Marco (terratinents de l'Alcora amb propietats en tota la província de Castelló), que la van construir en 1740. L'interior posseeix paviment i sòcols de taulelleria del segle XVIII. És de petites dimensions, com correspon a les capelles particulars, i posseeix cúpula i façana lateral amb frontó partit rematat per espadanya . Actualment pertany a les Germanes Carmelites de San José, que regenten una Residència de la Tercera Edat. La capella està comunicada amb la Residència. El cor de la capella està sobre el Portal de Marco, un dels accessos al primitiu recinte medieval emmurallat. Casa de la Música – Saló Gòtic Ubicació: carrer Venerable Bertran Descripció: l'actual Casa de la Música va ser seu de l'Ajuntament de l'Alcora des del segle XIV fins a 1982, any en què les dependències municipals es traslladen a un nou edifici. Del seu origen medieval l'edifici conserva, en la planta soterrani, tres amplis arcs apuntats de cadirat, restes d'un mur de tapial i una porta amb arc de mig punt. Aquest últim va formar part, en origen, del camí de ronda que recorria la part posterior dels habitatges del carrer Venerable Bertrán, i del que avui queda com a mostra la denominada Reixa de la Vila, al costat de la Casa de la Música. Al segle XVI, a la planta soterrani es va afegir un arc diafragmàtic, recolzat sobre dues pilastres rematades en cornisa. Castell de l'Alcalatén Ubicació: a 3 km del casc urbà. Accés: carretera CV-190 adreça Llucena. Descripció: Fortalesa medieval d'origen àrab (s. X-XIII) situada estratègicament sobre un penyal calcari a 370 m. d'altitud, dominant la via natural de comunicació del riu de l'Alcora. De petites dimensions i planta triangular, s'ha restaurat parcialment, posant al descobert el avantmur defensiu de la alcassaba. Jaime I va atorgar el castell i el títol de baró al cavaller aragonès Ximén d'Urrea, en 1233, després de la conquesta de la plaça de Borriana Des del castell es pot gaudir d'excel•lents vistes del casc urbà de l'Alcora i de la vega del riu. Ermita de Sant Cristóbal Ubicació: a la part alta de la Muntanya de Sant Cristóbal Accés: vehicles: des del carrer Peníscola i camí de Sant Cristóbal. Ruta a peu: des de l'ermita del Calvari Descripció: ermita construïda al segle XVII i reformada al segle XIX. Consta d'una nau rectangular dividida en cinc trams, cor alt als peus, òcul d'il•luminació en la façana i torre quadrada. Envoltant a l'ermita es conserven restes d'un fortí erigit en 1876 durant la Tercera Guerra Carlista per les tropes liberals. A destacar: Sant Cristóbal és el lloc de destinació del Romiatge de Rotllo, el Dilluns de Pasqua, i d'altres celebracions al llarg de l'any. La seva privilegiada situació orogràfica permet esplèndides vistes del casc urbà, vega del riu de l'Alcora i Plana de Castelló. Ermita de Sant Vicent Ubicació: 1 km del casc urbà Accés: Av. País Valencià – Camí Sant Vicent Descripció: ermita construïda entre 1598 i 1609. Consta de planta rectangular amb nau de creuer, coberta per volta de canó i cúpula barroca. En el presbiteri trobem sòcols amb taulelleria barroca del segle XVII, i a l'interior amb decoració del segle XVIII, esgrafiats i puttis en escaiola. Pel costat de l'epístola està adossada una espaiosa albergueria, després convertida en habitatge de l'ermità. A destacar: el paratge de l'ermita de Sant Vicent és un dels més benvolguts i freqüentats pels alcorinos i visitants. En els últims anys s'ha condicionat l'entorn, i les seves frondoses pinedes alberguen una àmplia zona de jocs infantils i zona de picnic. El curt trajecte entre el casc urbà i l'ermita s'ha transformat en una agradable i concorreguda zona de passeig. Sant Vicent és el veritable pulmó verd de l'Alcora; un recés d'assossec i pau. Ermita del Salvador Ubicació: als peus del castell de l'Alcalatén, a 3 km del casc urbà Accés: carretera CV-190, adreça Llucena Descripció: ermita fortificada o "temple de reconquesta", construïda al segle XIII. És dels escassos exemples de romànic tardà de la província de Castelló. Façana en el costat de l'epístola, amb portada romànica i coberta amb volta de canó. En 1634 a la portada se li va afegir un porxo, format per dos arcs d'estil gòtic de mig punt que sostenen coberta a un vessant i bancs de pedra. Presenta espadanya senzilla amb una sola campana. En 1969 va ser reconstruïda, ampliant-se l'esplanada porticada cap als peus del temple. Església Parroquial de l'Assumpció Ubicació: plaça de l'Església. Descripció: el seu origen es remunta 1336, quan Jaime II concedeix manes per a la sustentació i construcció de l'església parroquial de l'Alcora. De llavors conserva alguns elements gòtics, emmascarats per les successives ampliacions de finals del segle XVI (renaixentista) i segle XVIII (barroca). L'última ampliació va concloure en 1901. Del seu aspecte actual destaquen la portada lateral i les claus policromes renaixentistes, i els esgrafiats barrocs de la volta, en blava i blanc. A destacar: recentment s'ha instal•lat un òrgan de tubs que aprofita l'excel•lent sonoritat de la nau central. Al llarg de l'any se celebren nombrosos concerts i cicles de música molt recomanables per als melòmans i aficionats en general. La Foia de l'Alcalatén Ubicació: a 5 km de l'Alcora en adreça Llucena Descripció: Petit nucli situat en la bifurcació de les carreteres de Llucena i Costur, i per tant porta d'entrada als espectaculars paisatges del massís del Penyagolosa. En les seves proximitats es troben el pantà de l'Alcora i el Vaig moldre del Conde, i també importants jaciments arqueològics com Montmirà, el Tossal de la *Ferrissa o el castell i despoblat de l'Alcalatén. A destacar: l'ermita de San Miguel conserva un interessant paviment ceràmic amb la representació del Hortus Conclussus, del segle XVIII, procedent de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda. Portals medievals Ubicació: Plaza la Sang / calli del Carmen Descripció: l'origen medieval de l'Alcora és visible en alguns racons del seu casc urbà, especialment als dos portals del primitiu recinte emmurallat del segle XIV que es conserven en l'actualitat. El Portal de Marco (antic Portal de la Sang) s'obre a la plaça de la Sang, i va anar l'accés al primer barri extramurs de l'Alcora, entre els carrers Teixidors, Aigua i Sant Vicent. Sobre el mateix es troba el Oratori dels Dolors o Capella de Marco. El Portal de Verdera es va denominar segles enrere “Portalico”, per la seva reduïda amplària respecte a la resta de portals. Donava accés directe a l'horta situada als peus de les muralles de l'Alcora. Almenys des del segle XVIII es va construir sobre aquest portal, que avui es troba enmig d'un llarg passatge escalonat. Termes romanes de Santa (S. I-III d. de C.) Ubicació: partida de Santa Accés: carretera CV-190 (l'Alcora-Sant Joan de Moró), ajunto rotonda Descripció: el terme municipal de l'Alcora és ric en jaciments arqueològics d'època romana. El més destacat és Santa, situat al costat del camí dels Bandejats, que unia la Via Augusta amb les terres altes de l'interior. Recentment s'han localitzat i restaurat unes termes romanes en les quals es poden observar els diferents recintes que componien aquest tipus d'instal•lacions: caldarium per als banys de vapor calent, tepidarium o sala temperada, el frigidarium o zona de banys freds, el forn, l'aljub i molts altres elements. Torre del Repès Ubicació: Plaza del Pati Descripció: com a vestigi més destacat de les muralles de l'Alcora (a més dels portals de Verdera i Marco), la coneguda com a Torre del Repès s'alça poderosa i robusta en ple casc urbà de l'Alcora. A l'origen, defensava l'entrada principal a la població. Mimetitzada entre els edificis que s'han anat annexant, en la seva façana s'aprecien els òculs d'il•luminació, cantonera de cadirat i rematada de merlets i merlons. El seu actual nom prové de l'ús que va tenir durant l'època medieval: controlar el pes de les mercaderies que obstaculitzen o sortien del recinte fortificat. A destacar: la Torre del Repès va ser presó des de finals del segle XIX a mitjan segle XX. D'aquesta època conserva nombrosos grafitis amb dibuixos i missatges escrits. Pendent d'una restauració que li retorni el seu aspecte original.

Festivitat de Sant Antonio. La Rècula Arriera Data de celebració: el dissabte més proper al 17 de gener La comitiva i els clavaris visiten totes les fogueres de la població. Es reparteix el prim, una petita coca feta a força de farina, sucre, aiguardent i oli d'oliva. Trencada de l'Hora Data de celebració: Divendres Sant Més d'1.000 tambors tocant al uníson pels carrers de l'Alcora. Festa declarada Bé d'Interès Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana. Festa del Rotllo Data de celebració: Dilluns de Pasqua . Es celebra des de 1756. Romeria molt participativa en la qual els nens menors de 3 anys van vestits de angelets. Es reparteixen més de 7.000 rotllos de pa amb anisets. Festa declarada d'Interès Turístic Provincial La Dobla Data de celebració: Dimarts de Pasqua Festa local a l'Alcora, és tradició pujar fins a l'ermita de Sant Cristóbal i passar allí un dia familiar i de companyerisme, amb jocs i activitats pels més petits. Es reparteixen els rotllos sobrants el dia anterior. Peregrinació per les ermites de l'Alcora Data de celebració: dissabte posterior al Diumenge de Pasqua. Recorre el PR-120, ruta senyalitzada que recorre gran part del terme municipal, d'uns 30 km de longitud, que recorre paratges de gran bellesa natural. Aquesta ruta és recomanable per a qualsevol època de l'any i per a tots els públics. Romeria de Sant Vicent Data de celebració: dilluns posterior al Dilluns de Pasqua. La comitiva oficial, encapçalada per la dolçaina i el tabal, està formada per gegants i cabuts, clergat, autoritats i banda de música. Típic d'aquest dia és la panà de Sant Vicent, (amb ou dur, pinyons i llonganissa) i la Mocadorà, regal del nuvi a la seva estimada a força de confits, torrons i massapà. Festes de la Vera Creu de la Foia Data de celebració: entorn del 3 de maig. Complet programa d'actes. Principals esdeveniments: el Ball de Gala, la processó de la Vera Creu (3 de maig) i la processó de la Verge dels Dolors (4 de maig). Festes de Araia Data de celebració: 15 d'agost i dies propers En honor a Sant Joaquín i Santa Ana. Vaquetes, bou embolat, activitats infantils, jocs, gastronomia i música… Festes del Crist Data de celebració: setmanes anterior i posterior a l'últim diumenge d'agost A destacar la Processó del Crist (últim diumenge d'agost), la presentació de la Reina i Dames (divendres anterior), el ball de disfresses (multitudinari i ple de colorit, el dilluns després del Crist) i els actes taurins Fira del Mussol Data de celebració: diumenge posterior al 10 d'octubre Data de 1843. En origen se celebrava durant diverses jornades, dedicant cadascuna d'elles a un sector. Avui és un concorregut mercat popular en el qual destaquen l'artesania i els productes gastronòmics de qualitat Jornades Medievals Data de celebració: cap de setmana a principis de desembre Recreacions i adaptacions teatrals d'alguns episodis històrics que es desenvolupen en el casc antic de l'Alcora. Per dos dies, l'Alcora es converteix en un bulliciós soc replet de tot tipus de productes, atraccions i molt més L’Albà Data de celebració: després de la Missa del Gall de la nit de Nadal Un dels actes més representatius i benvolguts del folklore local. Peça musical barreja de jota aragonesa i albà valenciana, l'origen de la qual es remunta almenys al segle XVII. Participen solista, cor i rondalla.