LLocs a visitar en l'Alcora

Museu de Ceràmica de l'Alcora
El Museu de Ceràmica de l’Alcora consta de 2 cossos intercomunicats, amb 2 altures destinades de manera exclusiva a l’exposició permanent de les seues col•leccions. El mòdul fundacional fou bastit en 1907; pertanyia a una família de terratinents i posseeix pati central al voltant del qual s’articulen els distints espais. Posseeix un interessant conjunt de taulelleria del primer terç del segle XX disposada en distintes dependències (entrada, escala, pati, galeria...), amb una rica policromia i motius historicistes i neoàrabs.
Exposicions permanents: Ceràmica de la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda. Ceràmica Contemporànea, Terrissa de l'Alcora.
Taller de Ceràmica amb activitats permanents
Visites guiades
Araia

Ubicació: a 7 km de l'Alcora, per les carreteres CV-191 i 192
Descripció: Araia és un conjunt disseminat de masies situades a l'Oest del terme municipal de l'Alcora, en un preciós entorn natural. El nucli principal és l'Ermita, i en ell es troba el temple dedicat a Sant Joaquín i Santa Ana, construïda en 1873.
Per la seva singular ubicació, en Araia conflueixen nombroses rutes naturals que discorren pel terme de l'Alcora, altres poblacions de l'Alcalatén i fins i tot per les comarques veïnes de la Plana Alta i l'Alt Millars, i que connecten amb llocs com Torremundo (el sostre del terme municipal de l'Alcora), la Cova de l’Ocre, el Salt del Cavall o el Mas de Marco.
A destacar: els sediments argilencs de la conca del barranc de Araia són rics en jaciments paleontològics, destacant la recent troballa de fòssils de marsupials de 16 milions d'anys d'antiguitat.
Ermitorio del Calvari
Ubicació: petit monticle coronant el casc urbà
Accés: Plaça Venerable Bertran- carrer Calvari
Descripció: Focus espiritual local i centre de veneració d'una miraculosa imatge en talla del S. XVII, atribuïda per M. Benlliure a l'escola sevillana de Muntanyès. L'edifici actual és de l'última cambra del segle XVIII. En la restauració de 1975 es va afegir una girola després de l'antic camarí. Llenços de José Cotanda (1974) i de Vicente Gallén(1980). Pintures de José Ferrer en l'absis i petxines amb Els Evangelistes.
Façana mixtilínia amb mural de taulells representant la Crucifixió, obra de J. Cotanda i V. Gallén (1974) .
Excel•lents vistes del casc urbà de l'Alcora i la zona baixa del terme municipal i Plana de Castelló.
Capella de Marco
Ubicació: confluència calli Major / carrer Venerable Bertran
Descripció: el Oratori dels Dolors és conegut popularment com a Capella de Marco, en referència a la família Marco (terratinents de l'Alcora amb propietats en tota la província de Castelló), que la van construir en 1740.
L'interior posseeix paviment i sòcols de taulelleria del segle XVIII. És de petites dimensions, com correspon a les capelles particulars, i posseeix cúpula i façana lateral amb frontó partit rematat per espadanya .
Actualment pertany a les Germanes Carmelites de San José, que regenten una Residència de la Tercera Edat. La capella està comunicada amb la Residència.
El cor de la capella està sobre el Portal de Marco, un dels accessos al primitiu recinte medieval emmurallat.

Casa de la Música – Saló Gòtic
Ubicació: carrer Venerable Bertran
Descripció: l'actual Casa de la Música va ser seu de l'Ajuntament de l'Alcora des del segle XIV fins a 1982, any en què les dependències municipals es traslladen a un nou edifici.
Del seu origen medieval l'edifici conserva, en la planta soterrani, tres amplis arcs apuntats de cadirat, restes d'un mur de tapial i una porta amb arc de mig punt. Aquest últim va formar part, en origen, del camí de ronda que recorria la part posterior dels habitatges del carrer Venerable Bertrán, i del que avui queda com a mostra la denominada Reixa de la Vila, al costat de la Casa de la Música. Al segle XVI, a la planta soterrani es va afegir un arc diafragmàtic, recolzat sobre dues pilastres rematades en cornisa.

Castell de l'Alcalatén

Ubicació: a 3 km del casc urbà.
Accés: carretera CV-190 adreça Llucena.
Descripció: Fortalesa medieval d'origen àrab (s. X-XIII) situada estratègicament sobre un penyal calcari a 370 m. d'altitud, dominant la via natural de comunicació del riu de l'Alcora. De petites dimensions i planta triangular, s'ha restaurat parcialment, posant al descobert el avantmur defensiu de la alcassaba.
Jaime I va atorgar el castell i el títol de baró al cavaller aragonès Ximén d'Urrea, en 1233, després de la conquesta de la plaça de Borriana
Des del castell es pot gaudir d'excel•lents vistes del casc urbà de l'Alcora i de la vega del riu.
Ermita de Sant Cristóbal

Ubicació: a la part alta de la Muntanya de Sant
Cristóbal Accés: vehicles: des del carrer Peníscola i camí de Sant Cristóbal. Ruta a peu: des de l'ermita del Calvari

Descripció: ermita construïda al segle XVII i reformada al segle XIX. Consta d'una nau rectangular dividida en cinc trams, cor alt als peus, òcul d'il•luminació en la façana i torre quadrada.
Envoltant a l'ermita es conserven restes d'un fortí erigit en 1876 durant la Tercera Guerra Carlista per les tropes liberals.
A destacar: Sant Cristóbal és el lloc de destinació del Romiatge de Rotllo, el Dilluns de Pasqua, i d'altres celebracions al llarg de l'any. La seva privilegiada situació orogràfica permet esplèndides vistes del casc urbà, vega del riu de l'Alcora i Plana de Castelló.

Ermita de Sant Vicent

Ubicació: 1 km del casc urbà
Accés: Av. País Valencià – Camí Sant Vicent

Descripció: ermita construïda entre 1598 i 1609. Consta de planta rectangular amb nau de creuer, coberta per volta de canó i cúpula barroca. En el presbiteri trobem sòcols amb taulelleria barroca del segle XVII, i a l'interior amb decoració del segle XVIII, esgrafiats i puttis en escaiola. Pel costat de l'epístola està adossada una espaiosa albergueria, després convertida en habitatge de l'ermità.
A destacar: el paratge de l'ermita de Sant Vicent és un dels més benvolguts i freqüentats pels alcorinos i visitants. En els últims anys s'ha condicionat l'entorn, i les seves frondoses pinedes alberguen una àmplia zona de jocs infantils i zona de picnic.
El curt trajecte entre el casc urbà i l'ermita s'ha transformat en una agradable i concorreguda zona de passeig. Sant Vicent és el veritable pulmó verd de l'Alcora; un recés d'assossec i pau.

Ermita del Salvador

Ubicació: als peus del castell de l'Alcalatén, a 3 km del casc urbà
Accés: carretera CV-190, adreça Llucena

Descripció: ermita fortificada o "temple de reconquesta", construïda al segle XIII. És dels escassos exemples de romànic tardà de la província de Castelló. Façana en el costat de l'epístola, amb portada romànica i coberta amb volta de canó. En 1634 a la portada se li va afegir un porxo, format per dos arcs d'estil gòtic de mig punt que sostenen coberta a un vessant i bancs de pedra.
Presenta espadanya senzilla amb una sola campana. En 1969 va ser reconstruïda, ampliant-se l'esplanada porticada cap als peus del temple.

Església Parroquial de l'Assumpció

Ubicació: plaça de l'Església.

Descripció: el seu origen es remunta 1336, quan Jaime II concedeix manes per a la sustentació i construcció de l'església parroquial de l'Alcora. De llavors conserva alguns elements gòtics, emmascarats per les successives ampliacions de finals del segle XVI (renaixentista) i segle XVIII (barroca). L'última ampliació va concloure en 1901.
Del seu aspecte actual destaquen la portada lateral i les claus policromes renaixentistes, i els esgrafiats barrocs de la volta, en blava i blanc.
A destacar: recentment s'ha instal•lat un òrgan de tubs que aprofita l'excel•lent sonoritat de la nau central. Al llarg de l'any se celebren nombrosos concerts i cicles de música molt recomanables per als melòmans i aficionats en general.
La Foia de l'Alcalatén

Ubicació: a 5 km de l'Alcora en adreça Llucena
Descripció: Petit nucli situat en la bifurcació de les carreteres de Llucena i Costur, i per tant porta d'entrada als espectaculars paisatges del massís del Penyagolosa. En les seves proximitats es troben el pantà de l'Alcora i el Vaig moldre del Conde, i també importants jaciments arqueològics com Montmirà, el Tossal de la *Ferrissa o el castell i despoblat de l'Alcalatén.
A destacar: l'ermita de San Miguel conserva un interessant paviment ceràmic amb la representació del Hortus Conclussus, del segle XVIII, procedent de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda.

Portals medievals

Ubicació: Plaza la Sang / calli del Carmen

Descripció: l'origen medieval de l'Alcora és visible en alguns racons del seu casc urbà, especialment als dos portals del primitiu recinte emmurallat del segle XIV que es conserven en l'actualitat.
El Portal de Marco (antic Portal de la Sang) s'obre a la plaça de la Sang, i va anar l'accés al primer barri extramurs de l'Alcora, entre els carrers Teixidors, Aigua i Sant Vicent. Sobre el mateix es troba el Oratori dels Dolors o Capella de Marco.
El Portal de Verdera es va denominar segles enrere “Portalico”, per la seva reduïda amplària respecte a la resta de portals. Donava accés directe a l'horta situada als peus de les muralles de l'Alcora. Almenys des del segle XVIII es va construir sobre aquest portal, que avui es troba enmig d'un llarg passatge escalonat.

Termes romanes de Santa (S. I-III d. de C.)

Ubicació: partida de Santa
Accés: carretera CV-190 (l'Alcora-Sant Joan de Moró), ajunto rotonda
Descripció: el terme municipal de l'Alcora és ric en jaciments arqueològics d'època romana. El més destacat és Santa, situat al costat del camí dels Bandejats, que unia la Via Augusta amb les terres altes de l'interior.
Recentment s'han localitzat i restaurat unes termes romanes en les quals es poden observar els diferents recintes que componien aquest tipus d'instal•lacions: caldarium per als banys de vapor calent, tepidarium o sala temperada, el frigidarium o zona de banys freds, el forn, l'aljub i molts altres elements.

Torre del Repès

Ubicació: Plaza del Pati

Descripció: com a vestigi més destacat de les muralles de l'Alcora (a més dels portals de Verdera i Marco), la coneguda com a Torre del Repès s'alça poderosa i robusta en ple casc urbà de l'Alcora. A l'origen, defensava l'entrada principal a la població. Mimetitzada entre els edificis que s'han anat annexant, en la seva façana s'aprecien els òculs d'il•luminació, cantonera de cadirat i rematada de merlets i merlons.
El seu actual nom prové de l'ús que va tenir durant l'època medieval: controlar el pes de les mercaderies que obstaculitzen o sortien del recinte fortificat.

A destacar: la Torre del Repès va ser presó des de finals del segle XIX a mitjan segle XX. D'aquesta època conserva nombrosos grafitis amb dibuixos i missatges escrits. Pendent d'una restauració que li retorni el seu aspecte original.