Vilafranca de Bonany

En època islàmica, les seves terres formaven part del districte de Yiynaw Bitra, i les alqueries més representatives de l'actual terme eren Lanzell i Albadellet. En el repartiment que seguí a la conquesta, correspongué al rei Jaume I, el qual cedí l'alqueria Lanzell, a Ramon Saclusa, situada dins terrenys de la parròquia de Petra. Cap a 1242, l'alqueria Lanzell passà a l'orde del Temple, i es denominà Sant Martí de Lanzell. El 1620 el senyor de Sant Martí, Pau Sureda i Campfullós, obtingué permís per poder establir part de la possessió fideïcomesa de Son Pere Jaume amb l'objectiu de fixar-hi població per treballar a les seves possessions. D'aquesta manera sorgí el nucli de població de Vilafranca que, com que feia part de la baronia dels Sureda de Sant Martí, era un nucli franc de tot tipus de contribucions i serveis respecte al Regne, però no en relació als senyors, que exercien la jurisdicció sobre els habitants i percebien drets dominicals. Així i tot, els pagesos tenien avantatges fiscals, com no haver de contribuir a les talles. El 1633 l'historiador Joan Dameto la denomina Vilafranca de Sant Martí. El nom de Bonany prové d'una llei de 1916 que marcava l'obligació d'afegir un apel.latiu als pobles d'Espanya que tenien el mateix nom. Atès que el nom complet de Vilafranca de Sant Martí no es mantingué complet, sinó que només en restà la primera part, el reial decret de 27 de juny de 1916 imposà l'afegitó 'de Bonany', tal com avui es coneix.   Font: Ajuntament de Vilafranca

Mercat setmanal: cada dimecres, a la Plaça Major 5 de gener, Cavalcada de Reis: desfilada de carrosses amb els Reis d'Orient, els pajes i un betlem vivent. 16 de gener, Revetlla de Sant Antoni: foguerons a diferents indrets del poble organitzats per particulars i associacions, destacant el de la plaça Major. 17 de gener, Sant Antoni:  beneïdes de bestiar i carrosses.  Sa Rua. Balls de disfresses i passacarrers amb fi de festa a la plaça Major. 1 de març, dia de les Illes Balears: celebració de l'aniversari de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Festes de Pasqua: interpretació del Davallament al parc Josep Maria Llompart el divendres Sant. Processó de dijous i divendres Sant. Processó de l'Encontre el dia de Pasqua. Pujada a Bonany: el primer dimarts després de Pasqua la gent del poble puja al puig de Bonany. Darrer diumenge d'abril, Mercat del Llibre: durant tota la setmana s'organitzen diversos actes al voltant del llibre i dels escriptors. Darrera setmana de juliol. Festes de La Beata:  després del pregó de festes llegit per alguna persona destacada del poble, es celebren gran diversitat d'actes com ara ballades populars, jocs infantils, jocs populars, cinema a la fresca, teatre, tornejos esportius, concerts de música clàssica, passacarrers amb el dimoni, els caparrots i la banda de música, concert de rock, verbena i fi de festa amb castell de focs. Primer cap de setmana de setembre, Festa i Fira del Meló:  concurs del meló més gros i concurs del meló de qualitat. Subhasta de porc negre mallorquí. Mostra d'animals i d'altres. Firó nocturn amb mostra d'artesania i productes locals. Activitats culturals, lúdiques, etc... Tercer cap de setmana de setembre, Fira de Teatre Infantil i Juvenil: espectacles varis d'animació infantil de carrer i dins espais escènics tancats. Espectacles dirigits a programadors i públic infantil i juvenil. Obres de teatre, conferències, espectacles musicals, ... Atorgament del premi Guillem d'Efak de textos de teatre infantil i juvenil. 4 de desembre,  Santa Bàrbara. Missa en honor a la patrona. Tradicional bunyolada regada amb moscatell. Jornada festiva precedida i seguida d'un extens programa d'activitats i actes lúdics, culturals (exposicions, conferències, representacions teatrals, xerrades, projeccions de documentals, etc...), esportius i varis. 25 de desembre, dia de Nadal. La nit anterior, missa de matines amb el Cant de la Sibil-la. 26 de desembre, dia de la Mitjana Festa (Sant Esteve) 31 de desembre, nit de cap d'any. Comiat de l'any vell i rebuda del nou any a les escales de l'Església Parroquial.  

Vilafranca de Bonany compte amb un sòl, fèrtil que es destina, majoritàriament, a usos agrícoles, en què el conreu de secà n'és totalment predominant. Cal esmentar que és conegut a Mallorca per la producció, totalment predominant de prestigiosos melons. El sector ramader en especial del ramat oví té relativa importància. Hi trobem també altres,indústries de caràcter familiar, dedicades, majoritàriament, a la fabricació de material de construcció, i tot un sector dedicat a activitats molt diverses, entre les que hi figuren els comerços de venda de productes agrícoles, declarats d'interès turístic.

Església parroquial de Santa Bàrbara: Es tracta d’un dels edificis més emblemàtics del poble. El 1627 es té constància, per primera vegada, de la construcció d'una església al lloc on es troba actualment. I al 1700 es va iniciar la construcció de l'edifici actual el, que seria objecte de reformes i obres posteriors entre el s. XIX i XX.  Ca ses Monges: L’any La construcció d'aquest edifici data del 1897 sota la cessió del marquès de Vivot, amb la intenció que fos lloc de residència de les monges de la Caritat. Aquest edifici d’estil neogòtic, es va començar a contrsuir al 1900 i a l’actualitat acull la residència de la comunitat religiosa mentre que la resta de dependències s'ha habilitat com a Escoleta Municipal (de 0 a 3 anys). Molí Nou: És l’únic molí de vent fariner que es conserva dins el nucli urbà, deixà de funcionar l’any 1915. El molí era propietat de la possessió de Sant Martí, i deixà de funcionar devers 1915. Segons la Guia del Pla, les seves antenes arribaven als 42 pams de llargària i movien dos jocs de moles, un per blat i l'altre per ordi. La plaça Major: A la plaça Major, podem trobar una sèrie de cases interessants, entre d’altres les de  Ca l’Amo en Bernat Rumbande, Ca l’Amo Antoni de s’Estany o Cas Capellà Mateu i la Casa de la Vila La Rectoria Vella: És una antiga casa que habità el vicari de l’església i des de 1913 que l’habita el rector Altres edificis destaquen per la seva singularitat, entre ells: Ca l'Amo en Jaume de s'Hostal, amb teules pintades a la volada; cas Metge Vell i ca sa Manascala, de traçat modernista; i d'altres de gran importància que revelen la posició social de les famílies que els originaren, com ca l'Amo en Bernat Rumbande, ca l'Amo Antoni de s'Estany, cas Capellà Mateu, ... També cal mencionar el Col.legi Públic Es Cremat, projectat el 1927 per l'arquitecte Guillem Forteza. Es un edifici que es caracteritza per l'ús d'arcades de mig punt suportades per columnes llises de capitell corinti, tant a la façana principal com en el pati interior. Als voltants del poble Pou Viguet: És un pou d'orígen àrab que es troba a la sortida del poble en direcció a Sant Martí. Té una coberta que tanca l'arc completament. Caseta de son Pere Jaume i Pou de Son Pere Jaume: El conjunt de la caseta i del Pou de Son Pere Jaume es troba molt aprop del nucli urbà. La caseta és de construcció molt senzilla i es considera l'edificació més antiga del poble. Era una antiga possessió des d'on es començà la parcel-lació que havia de donar origen a l'assentament de tota la població que treballava a aquestes terres. Fa uns anys va ser restaurada. Molins de sa Pleta de Sant Martí: Són dues torres separades per uns 20 metres una de l'altra, que formaven part de dos molins de vent que molien, un per les persones i l'altre pel bestiar.  Torre d'Alcúdiarrom:  És una torre, presumiblement de defensa, on s'hi han trobat restes de ceràmiques de l'edat de ferro, del període de la romanització de l'illa i dels períodes medieval i islàmic. Talaiots de Son Pou Vell: Són dues construccions de l'època talaiòtica, de planta circular, que popularment és conegut com a sa Clova des Lladres. Possessions: Es Castellot que és la propietat més gran del terme municipal i Lanzell, o'hi troben restes d'un arc de mig punt, possiblement obra de les ordres hospitalàries que s'establiren a la contrada.