Sant Joan

El primer nucli de població es va iniciar entorn del Rafal àrab Alhamar, de quatre jovades, en el districte de Sineu, que en el Repartiment fou cedit a Pere de Palau. El 1235 el Rafal passà a ser possessió d’Arias Yánez, cavaller portuguès de Sant Joan de Verí (Coïmbra), que donà a la població naixent el nom del titular del seu poble d’origen, començant així a anomenar-se Sant Joan-Sineu. Pel pla d’ordenació de nous pobles del rei Jaume II, adquirí l’estatut de la vila l’any 1300. De 1322 a 1343 estigué sota la Baronia i senyoria jurisdiccional del noble Arias Ferradis, per un canvi que el rei Sanç li féu amb la de Bunyola. Un nombre considerable de santjoaners participaren a la revolta de la Germania; sofriren danys les possessions de Sa Bastida, Solanda i Horta; dos santjoaners foren penjats i es veren sotmesos a informació 95 sospitosos, dels quals molts foren multats. A principi del present segle sorgí un moviment de renovació de l’agricultura, impulsat per l’amo Antoni Oliver d’Els Calderers que després de viatges d’informació i coneixement directe per Itàlia, Suïssa, Holanda i França, introduí noves tècniques de conreu, que feren dels santjoaners els capdavanters de l’agricultura illenca; es fundà la Caixa Rural de Sant Joan (1903), que implantà el crèdit agrícola; i el Sindicat Agrícola Catòlic (1919).   Font: Ajuntament de Sany Joan

Sant Antoni, 16 de gener:  La nit de Sant Antoni, és a dir, dia 16 de gener, fins a 14 foguerons s’encenen per vetllada. Carnaval: El darrer dissabte de carnaval es fa la Rua, i el dimarts següent, l’Enterro de la Sardina. Festa del Quart Diumenge o del Pa i Peix, quart diumenge de Quaresma:  Es coneix també com el Quart Diumenge, ja que se celebra el quart diumenge de Quaresma, tradició que es remunta al segle XVI, i que recorda el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. Consisteix en un romiatge a peu fins a l’església de la Mare de Déu de la Consolació, a la part alta d’un pujol. Al Santuari de Consolació es reparteixen unes coquetes sense llevat que duen imprès en relleu dels cinc pans i els dos peixos i s’anomenen “casques”. S’entregan els premis de poesia Verge de Consolació.  Dilluns de Pasqua. Pancaritat a Bonany. Pujada a peu; es fa una missa, balls i jocs populars. La gent sol dinar de panades i rubiols. Festa del Llibre, el 23 d’abril (Sant Jordi):  organitzada per la delegació de l’Obra Cultural Balear. Festa del Sol que Balla, 24 de juny: És una festa popular en què els al·lots pugen a Consolació a la sortida de sol per veure’l ballar, mentre en el campanar parroquial repiquen les campanes. Fins al 1919 aquesta festa constituïda les festes patronals, però per Sant Joan és temps de sega i els pagesos no tenien temps per anar de sarau, així que es passaren les festes al 29 d’agost, Sant Joan Degollat. A l’actualitat la festa es manté al juny pels escolars, que celebren així el fi de curs. Es fan diversos actes i activitats, entre les que destaquen l’actuació de la Coral adulta de Sant Juny i la Coral infantil a l'església de la parròquia el dia 24, la persecució de nenes i nenes per part de gents disfressada de dimoni, o la sortida de Sant Joan Pelós i el Corb de Sant Nofre. Festa Sant Joan Degollat, 29 d'agost: L’església commemora la degollació de Sant Joan, se celebren les festes patronals. En aquesta data, els set pecats capitals envaeixen la vila mallorquina de Sant Joan la revetlla del 29 d’agost, diada de Sant Joan Baptista, és una de les festes més celebrades del santoral. Els dimonis de Sant Joan, pertanyents al Centre Cultural de Sant Joan, consisteixen en set disfresses de dimoni, les quals representen els pecats capitals. Els set pecats capitals realitzen una passejada per la vila acompanyats de mitja dotzena de xeremiers i flabiolers, perseguint i pegant amb una corretja o un bastó als que es posen per davant seu. Es fan exposicions, ball i concerts; destaca la celebració d’un certamen literari. Festa del Botifarró (no oficialment "des Butifarró") o de sa Torrada,  5 i 6 d'octubre:  Les Festa del Botifarró està declarada d’interès turístic. A l’horabaixa, la gent del poble encén fogueres i torra llesques de pa i botifarrons, que mengen acompanyants de música popular    

S’anomena com a “el poble de Mallorca més dedicat a l’agricultura” i els seus productes són el blat, de fama i qualitat reconegudes, i els alls. Al costat de l’agricultura, la ramaderia també hi és present i els productes que se’n deriven, sobretot els embotits de porc, són elaborats a la manera tradicional. Últimament s’està avançant per recuperar i potenciar la raça del porc negre, característic de Mallorca. A finals del segle XX hi destaca la construcció i els oficis complementaris, com fusters, llanterners, electricistes, etc. Tot això complementat amb una considerable oferta del sector serveis (bars i restaurants) i de comerços    

Església Parroquial de Sant Joan Baptista:  entre els anys 1927-1939 s’edificà, quasi de nova planta, el temple de traça basilical, segons projecte de Josep d’Olesa i Frates. Del temple anterior (1759-1791) el resten el campanar, el mur i les capelles de la part esquerre, i la façana, que quedà integrada en el frontispici actual. Creus de terme: També es destacable com a patrimoni artístic les creus de terme com les Creus de d’en Revull., la Creu de ses Roques i la Creu de Consolació. Molins de vent: Dels 9 molins que es conserven a Sant Joan, 6 es localitzen en el nucli urbà o als seus límits, mentre que els restants: el molí de Son Brondo, el molí de Son Ramon i el molí d’en Calderer es troben dins les possessions de Son Brondo, Son Ramon i Son Juny, respectivament. S’escola de nines:  Edifici de façana modernista construït durant la república i emprat per a l’ensenyament femení. Actualment s’hi ubiquen el servei de correus i centre sanitari. Està situat al Carrer Consolació s/n. Centre Catòlic:  Va ésser construït l’any 1922 i costejat pel rector Mn. Francesc Mas i funcionà com a centre social i cultural. Una bona part fou primer teatre i després cine fins que es cremà l’any 1978. A l’altra part, actualment s’hi ubica la rectoria. Popularment és conegut com Es Centro. Els Pous Públics:  Sortint de Sant Joan cap a Petra trobarem una sínia restaurada recentment. És el Pou de sa Sínia, i ben al davant, enmig d’un jardinet hi havia abans el Pou Llarg. Aquí s’hi trobaven els darrers rentadors públics del poble. En el camí de Consolació trobem una altra construcció recent que suplanta el Pou de Son Santos, que també tenia rentadores. I finalment, a la carretera de Vilafranca, es localitza el Pou Nou, que com el seu nom indica és el més modern. Ermita de Sant Nofre:  Es coneixen molt poques dades sobre aquesta ermita, però la més antiga es troba en un document de l’any 1416. Es tracta de les restes d’una ermita de principi del segle XV que es troben quasi dalt del Puig de Sant Nofre, dins la possessió de Sa Bastida. Posteriorment sabem que a final del segle passat, la capella va ser restaurada i que eren molts de pagesos que hi anaven a pregar per les pluges. Actualment es troba en completa ruïna dins la propietat privada. Santuari de la Mare de Déu de la Consolació: Gairebé a un quilòmetre de Sant Joan, pujant per una escala empedrada, es troba el santuari de Consolació. Fou edificat en el segle XIII, renovat amb posterioritat i restaurat entre els anys 1959 i 1966. http://www.ajsantjoan.net/municipi/llocsinteres/llocsinteres.ct.html Espai natura d’interès, el Puig de Sant Nofre: És un indret agradable per a passejar, al puig hi podem trobar una bona representació de la flora i la fauna local, http://www.ajsantjoan.net/municipi/espaisnaturals/index.ct.html