Maria de la Salut

Maria de la Salut té restes arqueològiques que es remunten a l’època  pretalaiòtica. S’hi ha trobat també restes dels segles II i I AC que fan pensar que hi va haver una vil.la romana. En el període de l’Islam se sap que el terme de Maria, juntament amb el de Muro, Llubí, i Santa Margalida formava el districte de Muruh, i que per aquella època   la població vivia dispersa en les alqueries i rafals amb una organització tipus clànic. La societat musulmana no oferí resistència a l’expedició catalana de Jaume I amb la conquesta, la societat islàmica restà desestructurada. L’any 1230 tota la geografia illenca depenia dels catalans. En el repartiment (1232), Maria, com tot el districte de Muruh, fou concedit a Ponç Hug, comte d’Empúries i la divisió administrativa de l’llla (1240) l’integrà dins la parròquia de Santa Margalida. Al llarg dels segles el terme de Maria va passar en mans de diferents possessions,  depenent sempre de Santa Margalida. No va ser fins l´any 1796 que els diputats electes Miquel Gual i Joan Torelló iniciaren un llarg procès per aconseguir que Maria pogués formar municipi separat de Santa Margalida. Hagueren de passar anys fins que, amb l’arribada dels governs liberals, al principi de segle XIX, s’autoritzaren les segregacions municipals. El va-i-ve legislatiu existent entre 1813 i 1836, va provocar que Maria fos municipi independent i annexat, un altre cop, al de Santa Margalida, segons els torns del Govern. Arram de les disposicions de la Constitució de Cadis es podien constituir en ajuntament tots els nuclis de població de més de mil habitants. Mariainicià un llarg procès per aconseguir ajuntament propi. No fou fins a 1836 quan assolí, aquest cop de manera definitiva, la constitució en municipi. Durant e segle XIX, Maria va sofrir un augment molt important d ela població fent així necessari ampliar i construir noves cases. El 1931 es gueren a terme les alineacions i l´enllumenat, l´acondicionament de dos pous públics a la plaç de Baix i diversos projectes urbanístics sinònim del creixement. Font: Ajuntament de Maria de la Salut

Entre el patrimoni local destaca l´església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, que fue construïda a mitjan segle XVII. El campanar, de clara influència bizantina, i la talla de la verge, del segle XVI, en són els elements més rellevants. La casa de Son Roig, que conserva traços del seu origen gòtic a la façana, i el molí de Son Puig, edificat durant el segle XVII, són altres llocs d´interès. En conjunt, el nucli urbà manté la tranquil´litat i l´atmosfera de temps passats, qualitats que cada cop aprecien més els visitants de l´illa. La possessió de Roqueta, la casa principal de la qual està envoltada de preciosos jardins, i la de Deulosal, que conserva un interessant molí d´aigua, són algunes de les visites recomanades. S´ha de fer una menció especial alpoblat talaiòtic del Velar, un dels nombrosos jaciments arqueològics del municipi, que conserva part de la murada i la resta de diversos talaiots.

Festes: Dia 8 de setembre se celebra la festa patronal de la Mare de Déu de la Salut o dels Missatges. Moltes de les feines del camp, com segar, batre, collir figues... eren a punt d'acabar-se i era el moment de començar un nou any agrícola. Dies abans, sobre el portal Major de l´esglèsia s´havia hisat la "bandera que fa fideus", que indicava el començament de la festa, i la gent exclamava: ¡Ai ja ve la Mare de Déu i noltros volem ballar i també volem menjar un tassonet d´igua amb neu! Altres dues festes importants són Sant Antoni amb les beneïdes i torrades i l´Encontre del Bon Jesús del diumenge de Pasqua. Les dues festes estan relacionades amb el porc i el xot, respectivament, dos components bàsics en la gastronomia del poble. Fires i mercats: El mercat setmanal es fa en divendres, amb parades de productes del camp i marxandos a la plaça des Pou. Abans de la seva obertura el mercat es feia a la plaça de Dalt. Des de fa uns anys, el darrer diumenge de setembre té lloc "el baratillo des Pla", amb gran participació local i forana. Els carrers més cèntrics de la població s´omplen de parades del més variats articles, a més de demostracions d´artesania i productes locals. També desde l'any 2005 es celebren durant els divendres del mes d'agost (del 10 al 24) 4 fires nocturnes dedicades als oficis tradicionals, a on podem aprendre o recordar com feien les coses els nostres padrins. Cada divendres hi trovarem una temàtica diferent.  

Maria de la salut, és un poble agrícola on destaquen els conreus herbacis extensius i la ramaderia ovina; així com els alls, els melons, les sindries i les tomàtigues (que en molts cops se segueixen produint en secà); i en zones marginals, els ametllers. Tradicionalment han existit, i existeixen encara, menestrals de la fusta i del ferro. No obstant, en els darrers anys han proliferat diferents empreses dedicades a la construcció, ja sigui materials de construcció (principalment bloquets i altres prefabricats) com obra pública i civil.  Destaquen com altres oficis habituals, en nombre els de mestres i professors.