1. Església Parroquial de Nostra Senyora d’Atocha: L’església parroquial es va construir l'any 1737 com a obsequi del marquès d’Ariany, que habitualment residia a Madrid. Era una rèplica de la imatge madrilenya de la Verge d’Atocha, que suplantà el títol de la parròquia anterior anomenada de les Neus, edificada l’any 1570. Posteriorment, l’església va ser objecte de diferents reformes, i entre el 1908 i 1913 si li afegí el creuer i el campanar
2. Creus de Terme: A la vila d’Ariany es troben tres creus, i d’elles, la més vistosa antiga és sa Creu, enllestida l’any 1856 en pedra de marès i d’estil neoclàssic. El dia de Pasqua, al peu d‘aquesta creu s’hi celebra l’Encontre, i el dia del Ram s’hi fa la benedicció dels rams d’olivera. Entrant a Ariany per la carretera de Maria, hi ha la Creu de les Voltes de Son Bonany, molt més moderna que l‘anterior ja que fou aixecada l’any 1969 a la memòria del rector Martí Truyols, que exercí a la vila al llarg de 37 anys. La creu no gaudeix d’interès artístic. Finalment, la Creu de la Plaça de l’Església, és encara més moderna ja que fou donada per Gabriel Mateu l’any 1970.
3. Molins de vent: Set torres de molí encara s’alcen més o menys altives dins el paisatge arianyer. D’elles, la que té més caràcter és la del Molí d’en Marinero, torre de molí amb cintell, de final del segle XVIII. El Molí d’en Rigo , un dels més antics de la contrada i que deixà de funcionar l’any 1920. Com a data interessant, conté una fornícula amb un Sant Antoni. El Molí d’en Guillem Gener, que fou el darrer que s’aixecà a Ariany. El Molí d’en Bernat Gener, torre de molí amb base edificada l’any 1910 i que funcionà fins al 1934. El Molí de Ses Comunes o d’en Xarop, que deixà de funcionar l’any 1920. El Molí d’en Piuló, que fou abandonat l’any 1919 ja que era un lloc on hi bufava poc vent. I finalment el Molí de sa Cabaneta, petit molí molt interessant.
4. Pous Bo i Jurà: Aquests dos pous els trobem al Camí de Son Gibert o Camí de Petra, molt a prop un de l’altre. El primer que localitzem, sortint d’Ariany, és el Pou Bo, que fins no fa gaire encara conservava les piques per abeurar el bestiar. El nom li ve de la qualitat de la seva aigua. Seguint cap a Petra localitzarem el Pou Jurà, on a més de les piques també hi trobarem uns rentadors. El conjunt és cobert per una teulada i l’aigua és de qualitat inferior. Per aquest motiu la seva aigua s’emprava majoritàriament per al bestiar i per rentar la roba.
5. S’auberg i el Camí de Sa Marquesa: És la casa que originà el nucli d’Ariany. Està situada vora l’església, al carrer de s’Auberg, i destaca per damunt de tot el seu magnífic portal de mig punt amb dovelles de pedra. Ben al davant de les cases parteix un camí empedrat que comunica amb el camí de Son Gibert. És el Camí de sa Marquesa, antic camí que segons la tradició ajuntava les cases de S’Auberg amb Son Sureda de Manacor. La resta del camí s’ha perdut o presenta un seguiment molt complicat.
6. S'Aljub: És una construcció de final del segle passat, localitzat a Sa Plaça i que recollia l’aigua de bona part dels carrers del poble. Està construït amb marès i cobert per una gran volta. Fins a mitjan segle XX conservava les piques per abeurar el bestiar i un coll per on s’extreia aigua per al consum humà.
