La festa de la Tea de Benassal

LA FESTA DE LA TEA 

  L’acte principal del Carnestoltes és la Festa de la Tea, recuperada l’any 1989. És una de les festes organitzades pels quintos i les dames del poble. Un dels actes més tradicionals és l’ Entrada de la  Tea, que rememora l’arribada dels traginers que se n’havien anat a   vendre manufactures tèxtils i tornaven carregats de tea (fusta de pirècua utilitzada per il·luminar els carrers).   El traginer, abillat amb el vestit típic i cobert amb un barret negre d’ala ampla encapçala la rècua.  Va acompanyat dels majoralets que recitaran les lloes. De la primera se n’encarrega el majoralet primer, que parla sobre l’alegria de la festa i el seu origen popular:

 I tindrem la panxa plena,  

 i estarem assossegats

 com el pare Carnistoltes

 quan està en el cel dels gats.

 A continuació arriba la lloa del majoralet segon, que repassa la situació social i econòmica en clau d’humor:

 Lo millor serà casar-me,

 si a mon pare vingués bé,

 de buscar-me una fadrina

 i allargar-me uns pocs diners.

 I la darrera parada té lloc a la plaça, on s’encén la tea que il·luminarà el ball pla. El traginer diu la darrera lloa per recordar situacions antigues i contar les aventures del viatge, també en clau d’humor:

 Estic bé i no passo pena.

 Pel menjar no me marejo

 que porto la bota plena

 i ademés pa i abadejo.

 Estos matxos tots són meus

 no dec res, tot ho he pagat:

 entre matxos i aparells

 val una barbaritat.