Cavalcada dels Reis de l’Orient: dia 5 de gener
Hivern de Cinema: Febrer
Els Esclops d’en Pau: Divendres Sant
Festa de l’Arbre: Març
Aplec de Sant Segimon: 1 de maig
Aplec de l’Erola: Últim diumenge de maig
Ruta bandolera BTT: Maig
Botifarrada popular del c/ d’Arbúcies: Segona quinzena de juny
Aplec de Matagalls: Segon diumenge de juliol
Culturaigua (Festa Cultural de l’Aigua): Tercer cap de setmana de juliol
Estiu Bandoler: Durant tot l’agost
Festa Major i Contradansa i ball del ciri: 8 de setembre
Ball cerdà i arrossada popular: 11 de setembre
Fira de la Castanya i tast gastronòmic: Últim cap de setmana d’octubre
Ball de les bruixes i concurs de menjar castanyes: 31 d’octubre (nit de Tots Sants)
Caminada de les fonts: Novembre
Festa dels avis. Festa Major d’Hivern: 11 de Novembre
Entronització del pessebre a Sant Segimon: Diumenge abans de Nadal
Caga Tió i Botifarrada popular a la plaça Major: Nit de Nadal
Esclops d’en Pau
Tradició arrelada que se celebra al mig de la plaça Major, on els participants segueixen el compàs de tonades picaresques amb tacs de fusta, juntament amb enlairades de porró. Perdre el compàs significa rebre doloroses picades als dits.
“Els esclops d’en Pau fangaven,
Sant Joan triava el gram
Sant Pere li va al darrera
Amb el tripi tripi trap.”
Festa de l’Arbre
Recuperada l’any 1999, en commemoració del seu centenari, i amb la participació dels alumnes del cicle mitjà de l’escola Els Castanyers, de Viladrau
Aplec de Sant Segimon:
Sant Segimon, rei de Borgonya, segons la tradició va estar-se d’ermità a la cova que es troba sota un gran espadat, a 1.230 m d’altitud, en un dels indrets més agrestes del Montseny
Aplec de l’Erola
L’Erola era utilitzada com a residència per part dels monjos de Sant Segimon durant els mesos més crus de l’hivern. Segons la tradició, va ser un bou de can Gat qui va trobar la Verge mentre llaurava. La Verge de l’Erola era invocada perquè protegís els nens de la verola.
Aplec de Matagalls
La creu de Matagalls ja surt esmentada l’any 1614. A l’estiu de 1950, amb motiu de la canonització del pare Claret, es promou per primera vegada l’aplec, on es veneren sant Antoni Maria Claret, que va tornar a aixecar la creu el 1840, i Mossèn Cinto Verdaguer, excels poeta i romeu del cim.
Culturaigua
La Festa Cultural de l’Aigua a Viladrau esdevé una proposta cultural que vol crear un espai de reflexió, un espai festiu i un espai de participació, al voltant de l’aigua com a element cabdal en el desenvolupament del nostre planeta i com a element indissociable d’un territori i una cultura: Viladrau i el Parc Natural del Montseny.
Estiu Bandoler
L’estiu és un bon moment per conèixer el territori i els espais naturals (i arrelar-s’hi) des d’una perspectiva lúdica i cultural alhora. Mitjançant un personatge tan carismàtic com en Serrallonga, en un moment tan clau per Catalunya, com és el barroc, ens endinsarem en la història i en les tradicions que van marcar una època. Excursions comentades, nocturnes bandoleres, música, teatre, tast gastronòmic de l’època i altres sorpreses.
Balls
Contradansa
D’origen probablement anglès, va ser introduït vers les darreries del segle XVII i principi del segle XVIII. Era més aviat un ball de sala que no pas de plaça. A la contradansa, les parelles entren a la plaça en filera, agafades de les mans, fent un punteig molt alegre; al canvi de tonada, el paborde fa giravoltar la seva balladora amb el moviment del rístol i celebren la dansa puntejant.
Ball del ciri
És el més arrelat dels balls que es ballen a Viladrau. Antigament els pabordes eren homes fets i casats i les pabordesses havien de ser joves solteres. Els balladors vesteixen barret de copa i capa i les balladores, vestit de seda negre i mantellina. Porten morratxes guarnides amb cintes i flors i plenes d’aigua de colònia, amb la qual ruixen els espectadors cada vegada que, per efecte de la dansa, fan voltes.
Ball cerdà
És el més antic dels tres balls.
Comença la dansa el paborde, que balla amb totes les noies alhora, disposades en renglera, a les quals fa descriure un cercle complet. Després d’això, cada ballador recull la seva parella, i les parelles ballen de dues en dues dins el cercle. S’acaba amb un ball rodó.
Fira de la Castanya
Una de les fires amb més renom de la comarca i de Catalunya. Va néixer amb l’objectiu de potenciar el territori mitjançant productes singulars: la castanya de Viladrau, la castanya catalana, i els productes típics de la comarca i de la festa de Tots Sants.
Un ampli ventall d’activitats lúdicoculturals, per a totes les edats, per a gaudir d’un cap de setmana d’una manera molt especial.
Ball de les bruixes
Escenificació al mig de la plaça en record de l’ajusticiament de les bruixes de Viladrau. Una representació de l’enfrontament entre el bé i del mal al voltant d’un gran testarral de foc, on, més tard, celebrarem la Castanyada.
Caminada de les fonts
Caminada tardorenca, de vora una vintena de quilometres, pel bell mig del Montseny, a la recerca d’algunes de les nombroses fonts de Viladrau.
Hivern de Cinema
Recuperar la llarga tradició del cinefòrum. Nits d’hivern per tornar a recuperar el gust per al bon cinema i la tertúlia participativa.
