Patrimoni arquitectònic

La nau central de l’església de Sant Martí correspon a l’església consagrada l’any 1082. De l’època romànica en resten els arcs aparellats, laterals a l’atri o  galilea. El campanar, esvelt i colorista, no està documentat però sembla obrat a començament del segle XVII. El 1769 es construeix la façana barroca actual amb la imatge de sant Martí. El patrimoni històric religiós també inclou la capella de la Pietat, del segle XVI; el santuari de Sant Segimon, a 1230 metres d’altitud i amb construccions successives que van des de l’any 1290 fins al 1782; i l’ermita de l’Erola enclavada enmig de castanyers centenaris, a mig camí de Sant Segimon, i datada de l’any 1571. La verge era invocada per protegir a la mainada de la verola. L’important patrimoni arquitectònic civil es troba representat pels magnífics casals fortificats d’Espinzella i la Sala —convertits en domus als segles XII i XIV, respectivament— i per una bona representació de masos de reconeguda vàlua que encara perduren: Masmiquel, Vilarmau, Mas elMartí, la Vila, L’Alemany, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, Mas Molins, Masvidal, can Bosch, can Gat i la Noguera, tots esmentats l’any 1340. Viladrau també gaudeix d’un important patrimoni arquitectònic, més proper a nosaltres. Són les cases senyorials projectades per arquitectes de renom com can Torra, de Puig i Cadafalch; la Soleia, can Soliguer i can Isamat, de Duran i Reynals, o la casa Riera, de Coderch de Setmenat.

L’església de Sant Martí, com a parròquia, ja surt esmentada l’any 898 dins el terme jurisdiccional del castell de Taradell. L’any 1340 existia ja una sagrera consolidada i vuitanta-dos masos integrats dins el terme parroquial.   Viladrau ha estat focus representatiu d’esdeveniments que han marcat la història del nostre país. Durant els segles XVI i XVII, el poble es converteix en un cau de bruixeria i de bandolers. Hom recorda que Viladrau és el poble on més bruixes es van ajusticiar, un total de catorze bruixes, i que aquí va néixer Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el més famós dels bandolers catalans.   Justament també en aquests segles són reconegudes, arreu d’Europa, les ametistes que es troben a Sant Martí de Viladrau i que eren treballades per experts talladors de la ciutat de Vic.   Cruentes també varen ser les topades amb les tropes napoleòniques durant la guerra del Francès. Dotze foren els atacs que van resistir els de Viladrau, bons coneixedors d’aquestes boscúries. Va ésser també a Viladrau, a la casa pairal de la Vila, on Francesc Savall i Ramon Vila (conegut com a Vila de Viladrau) declararen la tercera guerra Carlina. Encara se’n recorden infinitat d’anècdotes.   És amb l’arribada de la gent d’estiueig que Viladrau és converteix en un refugi de poetes, literats, artistes, científics i prohoms que revolucionen la vida d’un poble de muntanya on els habitants obren els ulls esbatanats a noves maneres de fer: al 1909 se celebra a Matagalls la primera cursa de luges (trineus) d’Espanya.     Text redactat per: Centre Cultural Europeu de la Natura    Any: 2008

Taradell és un terme de la plana de Vic o d’Osona, situat a la part meridional, a l’anomenada popularment Falda del Montseny. La vila de Taradell, al centre del seu terme, de 26,8 Km2, es troba a una altura mitjana de 630 m. Va néixer, com la majoria de poblacions de la Catalunya Vella, entorn de l’església de Sant Genís i del seu espai protegit, la sagrera, un límit de trenta passes entorn del temple i del campanar. L’església i la parròquia consten documentalment des de mitjan segle X i l’església es va renovar i consagrar el 1076; d’aquesta segona església resta el magnífic campanar romànic, construït a finals del segle XVIII i renovat en el seu acabament, en estil neoromànic, el 1949. L’església actual, d’estil barroc-neoclàssic, es féu entre el 1755 i el 1763. La sagrera va anar creixent al llarg dels segles XII i XIII amb petites edificacions o sagrers, propis de les masies del terme, on aviat passaren a residir fills cabalers. El primitiu Taradell va rebre un fort sotrac amb el despoblament que seguí la Pesta Negra del 1348, però de nou es revifà al llarg dels segles XV i XVI i aviat esdevingué un poble que va prendre nova vida gràcies a l’ofici de paraires i teixidors, afavorit per l’abundosa font Gran que permetia el treball de la llana i proveïa la vila. És vila des del 1560. Els paraires i teixidors es varen constituir en gremi i donaren un fort impuls a la població, que aviat arribà al miler d’habitants i creà un conjunt cases de pedra amb treballades llindes que caracteritzen tot el seu nucli antic. Amb l’arribada de l’electricitat el 1912 els antics obradors es convertiren en fàbriques tèxtils que donaven vida a la gent de la vila (de 2.564 hab. el 1970) i de poblacions veïnes. Després de la crisi tèxtil la seva indústria és diversificà i la població, que des de final del segle XIX fou també un centre d’estiueig, anà creixent fins a superar els 5.000 habitants el 2004. La vila, que compta amb una intensa vida associativa i cultural, continua creixent i atraient gent forana El terme, que fa d’enllaç entre la plana i el Montseny, és sembrat d’antigues masies i de sectors d’interès històric com el castell de Taradell, el casal de Mont-rodon —dins d’un petit enclavament—, les restes prehistòriques, les capelles, les fonts i els sectors amb nous nuclis de poblament, fora de l’antiga població.     Text redactat per: A. Pladevall      Any: 2007