Seguint amb la caminada de dijous, i després de deixar Son Torrella, seguírem caminant cap el que era el nostre objectiu final: s’Avenc de Son Pou. Mentre escoltàvem el que ens anava contant en Mateu Morro sobre els molins de la Vall de Coanegra i com era la vida fa anys a la zona, anàrem deixant enrera diferents possessions i cases: Son Palou, Son Berenguer, Son Oliver, Son Gulla, Can Mates, Son Roig (on ens abastírem d’aigua d’una font que hi ha, aigua bona i ben fresca), Can Morei i, finalment, les cases de Son Pou.
Allà fou on dinàrem i on tenguérem l’oportunitat de fer una visita dins les cases i també a la tafona que hi ha. No és una tafona com la de Son Torrella, és molt més petita, però preciosa també, i plena de detalls per fotografiar, a part de fer les fotografies a la pedra que servia per trepitjar l’oliva i fer-li suar l’oli i de tot el mecanisme que acompanya a la pedra. Em va agradar molt poder entrar dins la casa i fer-hi quatre fotos, perquè pareix un museu, tot ben col.locadet i ben net, preciós. Jo no vaig pujar adalt, perquè em vaig entretenir molt fent fotos a la tafona, però també digueren que era molt maco veure-ho.
Després de dinar una mica i agafar forces, i de sentir el renou d’aigua d’una altra font que tot el temps rajava, un primer grup començàrem a pujar cap a s’Avenc, aturant-mos abans a veure el que és l’ull de la font i la conducció subterrània que hi ha de la mateixa sota el llit del torrent de Coanegra. Si no record malament, en Mateu va dir que la conducció es fa amb una construcció antiga durant 113 metres per davall el llit, impressionant.
I res, començàrem la pujada cap a s’Avenc de Son Pou, que des de les cases fins el mateix és una pujadeta que dura entre 30 i 40 minuts. La pujada es fa per dins un pinar ben dens, on anys enrera s’hi amagaren bandolers de la zona i d’altres llocs de Mallorca i que els feia pràcticament invisibles i amb l’habilitat de fullet, és a dir, l’habilitat d’aparèixer i desparèixer i moure’s tant i tant depressa que ara el tens davant teu i passats uns segons és a l’estació del tren d’on havíem partit, segons diu la llegenda, curiós.
Passada la pujada, arribes a un túnel que es va fer fa uns cinquanta anys, i que és el que et du cap a l’interior de s’Avenc; també hi pots anar pel forat de dalt, que està a una altura d’uns cinquanta metres, però és bastant més perillós que entrar-hi a peu pel túnel, vos ho puc ben assegurar. Fet el túnel, entres dins la cavitat kàrstica i he de dir que és majestuosa, impressionant, et deixa boca-badat. Entre l’alçada que té, que són uns cinquanta metres com he dit abans, i la immensitat del lloc, et falten els ulls per descobrir-ho tot. Jo només vaig caminar uns metres per avall, perquè com que no duia pila ni trípode, no vaig voler seguir, però m’ha quedat pendent el tornar-hi, dur el trípode per fer fotos millors, i dur una pila bona i potent per anar a veure el petit llac subterrani que hi ha al final de s’Avenc, i també un altre que hi ha al principi i que sí hi va haver gent que hi anà, sobretot un grupet d’al.lots molt valents, que es ficaven per tot.
El primer pic que hi vaig anar, vaig quedar impressionat, i aquesta vegada igual. Vos recoman molt que hi aneu, però molt. Feta la visita, ja vaig començar a davallar, i vaig començar a notar el pes dels kilòmetres fets a les plantes dels peus, que acabaren amb algunes bòfegues i fent-me un bon mal. Baixant, vaig poder contemplar granots, que s’amagaven davall branques quan em veien, i també un petit mostel, que no vaig tenir temps de fotografiar, una llàstima.
Després de refrescar-me a Son Roig, i de seguir caminant una bona estona més i ja ser per la zona d’asfalt, se m’aturà un cotxe devora i em demanà si volia que em dugués fins al poble, i vaig estar ben agraït perquè ja no podia més. Minuts abans, ja havia telefonat a na Caterina a veure si em venia a cercar, i havíem quedat així, però ja no va fer falta gràcies a n’en Pep Estarellas, a qui estic ben agraït per haver-me duit fins a l’estació.
Per mostra, vos deix una sèrie de fotografies de les cases de Son Pou, del llit del torrent de Coanegra per on transcorre l’ull de la font, i de s’Avenc de Son Pou, que esper que vos agradin. Uns bòfegues als peus i un bon cansament, bé valen la pena per tenir un bon record. Llàstima no haver pogut anar a la resta de dies amb el grup de gent, perquè sé cert que disfrutaren coneixent el Raiguer de Mallorca. Salut i fotos!
Informació extreta del bloc Mallorca, la terra que m’agrada: http://mallorcaencaranoestaperduda.blogspot.com.es/2012/04/de-santa-maria-del-cami-savenc-de-son.html (Autor: Joan)
